La joventut de les Illes Balears està en una situació de precarietat màxima. Així s’extreu de les dades de l’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut de les Illes Balears corresponents al primer semestre del 2024. Un 15,3% dels ciutadans d’entre 16 i 29 anys estaven emancipats, però el 15,7%, en risc de pobresa. “La situació va a pitjor”, ha assenyalat el president del Consell de la Joventut, Pau Emili Muñoz. "Que hi hagi més gent jove pobra que emancipada implica que no poden partir de casa, no poden tenir una vida social amb normalitat, crear una família, tenir una casa. I tot plegat, repercuteix en la salut mental, i després hi ha gent que no entén per què tants joves necessiten anar als psicòlegs. La nostra generació serà la que viurà pitjor que els pares", ha exposat.

Els joves d'Artà fan servir l'humor i les gloses per criticar la situació d'accés a l'habitatge; així com la seva impossibilitat de comprar un pis i independitzar-se dels seus pares. El municipi s'ha despertat amb teles a diversos punts del poble on es poden llegir gloses que comparen la seva situació amb la generació dels seus pares. A una de les teles s'hi pot llegir: "Això era un jovenet, que es volia casar, però no podia pagar, ni una casa ni un piset". Un altre dels missatges penjats és: "Tenc edat d'estar casat, però quedaré fadrí, perquè no tenc cap padrí que una casa m'hagi deixat".

Només un 18% dels joves de les Balears d'entre 18 i 30 anys són capaços d'emancipar-se i un dels motius és que per poder fer-ho en solitari haurien de destinar el 122,6% del seu sou, la qual cosa suposa que la majoria dels que ho fan comparteixen habitatge o bé reben ajuda dels seus familiars. Així ho recull l’article Reptes de l'emancipació juvenil a les illes Balears, a l'Anuari de la Joventut 2024 de la UIB, que indica que un jove hauria de destinar set anys del sou net per poder pagar l'entrada d'un habitatge, ha explicat en una roda de premsa la vicepresidenta el Consell de la Joventut de les Balears, Margarita de Noia, coautora del treball.

La realitat de les Balears mostra que l’accés a l’habitatge dista molt de ser un dret materialitzable i efectiu en especial per a les persones joves. El darrer anuari de la joventut de la UIB (2023) recull que l’edat mitjana d’emancipació ha superat els 30 anys (30,3 anys) per primera vegada des que es registren les dades. I la taxa d’emancipació juvenil és del 16%, la meitat que la mitjana de la Unió Europea, fixada en un 32%. Així mateix, en la majoria dels casos, una persona jove hauria de destinar més del total del seu salari mensual a un lloguer en solitari de mitjana a les Balears. En aquest segment, les Illes es veuen superades per la majoria de les comunitats autònomes. Segons les darreres dades del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), el 70% dels joves del país s’emancipen mitjançant el lloguer i el 87% d’ells viuen a habitacions a pisos compartits. A més, un terç dels joves necessita ajuda econòmica de la seva família per assolir el preu del lloguer. L’Observatori d’Emancipació del CJE situa la taxa d’emancipació actual com la més baixa des que es fan registres.

Només un 18% dels joves d'entre 16 i 29 anys es va poder emancipar de casa dels seus pares durant el 2023 a les Balears, un 0,6 menys que el 2022 i un punt més que la mitjana estatal, segons les dades publicades aquest dilluns per l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya.

El 2023 va tancar amb un creixement de l'emancipació juvenil –la taxa d'emancipació el segon semestre de l'any es va situar en el 17%–, però en unes pitjor condicions, sobretot pel que fa al cost del lloguer, que es va situar en màxims històrics. De fet, de mediana, un jove d'entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn del Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil corresponent al segon semestre d'aquest 2023 publicat aquest dilluns, coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut. Aquesta és la cara i la creu d'una casuística que continua situant Espanya a la cua de les economies avançades pel que fa a la capacitat de la població jove de viure fora de la llar familiar.

Cap municipi de les Balears arriba, per primera vegada, al 18% de població jove –entre 15 i 29 anys–, segons revelen les dades de l’Anuari de la Joventut 2023. Alcúdia contínua liderant el llistat amb un 17,9%, però amb la mateixa tendència a la baixa que presenta la resta. El segueixen Manacor (17,4%), Palma (17,3%), Ciutadella (17,2%) i Capdepera (17%). En la coa queden Banyalbufar amb un 11,3%, Estellencs (11,9%), Costitx (12,7%), Búger (12,7%) i Lloret de Vistalegre (12,9%). “Les poblacions amb més jovent tenen economies més dinàmiques, marcades pel sector serveis, i més recursos per oferir. Els municipis més petits, estan situats en llocs de més difícil accés, com els de la serra de Tramuntana, i solen ser també nuclis poblacionals més reduïts”, assenyala la promotora i responsable de l’Observatori de la Joventut de les Illes Balears (Objib), Assumpta Mas.

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental. 

“La cultura és des de sempre, congènitament, un instrument de control social o polític social quan fa falta”, escrivia Rafael Sánchez Ferlosio. D’aquí la importància de l’actitud crítica per al progrés de la cultura. Per una banda, col·laboradora necessària dels projectes de dominació simbòlica i de control social, començant per la reafirmació conservadora de l’ordre establert. Però, d’altra banda, l'única que és capaç de desmuntar i fer evolucionar els sistemes simbòlics de dominació que articulen les relacions de poder en una societat i, per tant, d’obrir noves perspectives de canvi. Amb el benentès que el happy end no existeix. I que tota promesa de salvació és una impostura.

La inflació no ha fet res més que empitjorar les possibilitats dels joves d’emancipar-se, tant a les Balears com a la resta de l’Estat. Si ja era prou difícil tenir diners per llogar o comprar un pis abans dels 30 anys i cobrir les despeses, ara encara ho és més. Durant els sis primers mesos de l’any, la proporció de joves emancipats a les Illes va davallar fins al 17,5%, segons ha publicat el Consell de Joventut d’Espanya (CJE) en el darrer Observatori d’Emancipació. Això s’explica sobretot per l’increment de la renda mitjana dels lloguers, la principal opció entre els joves a l’hora d’emancipar-se. De fet, si aquesta és la via més popular (a diferència del que passava abans de la crisi financera del 2008) és perquè la compra d’un habitatge encara resulta més impossible: a les Balears un jove necessita 12 vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis.

La inflació no ha fet res més que empitjorar les possibilitats dels joves d'emancipar-se, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Si ja era prou difícil tenir diners per llogar un pis tot sol abans dels 30 anys i poder cobrir les despeses, ara encara ho és més. A casa nostra, durant els sis primers mesos de l'any el lloguer mitjà d'un habitatge buit equivalia al 106% del salari net que percep una persona jove d'entre 16 i 29 anys, segons ha publicat aquest dijous el Consell de Joventut d'Espanya (CJE) en el seu últim Observatori d'Emancipació. La principal explicació d'això és l'increment de la renda mitjana dels lloguers, la principal opció entre els joves a l'hora d'emancipar-se. S'ha incrementat un 8,21%, segons es desprèn de l'informe. De fet, si aquesta és la via més popular (a diferència del que passava abans de la crisi financera del 2008) és perquè la compra d'un habitatge encara resulta més impossible: a Catalunya, un jove necessita 12 vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis.

El Consell ha dissenyat un pla d'ajudes per impulsar i afavorir l'emancipació dels joves. Formen part del pressupost del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, que gestionarà més de 30 milions d'euros el 2023.

Un total de 309 joves són actualment beneficiaris de la xarxa d'emancipació a les Illes Balears, la qual ha atès 884 persones extutelades des de la seva creació el 2016 per part del Govern. Es tracta d'un projecte que facilita el procés d’autonomia dels joves quan surten d’un centre de protecció de menors i que consta de tres serveis: una renda d’emancipació que acompanya el jove amb una prestació econòmica mensual, una xarxa d’habitatges i un servei d’acompanyament socioeducatiu professional per facilitar aquest procés d’emancipació i autonomia personal. A la xarxa hi poden accedir els joves extutelats a partir dels 18 anys.

Com que es veu que la cosa va de polvoritzar rècords en temps límit, una de les metàfores dràstiques que deixa la setmana no és, aparentment, que Bruce Springsteen hagi venut totes les entrades en un tres i no res. L’altra cua, la que van formar centenars de joves per poder tenir accés als ajuts públics per al lloguer d’habitatge, ho va superar amb escreix. En vuit hores s’havien exhaurit del tot, s’havien abaixat totes les persianes i es penjava el cartell de sold-out. Així estem. 15.000 sol·licituds rebudes quan la Generalitat calcula que només 9.600 la podran obtenir finalment. Per falta de fons, esclar, del que havia de ser la mesura estrella de la legislatura anunciada per Pedro Sánchez.

La població jove de les Illes Balears ho té cada vegada més complicat per emancipar-se, concretament un 5% més difícil que fa tres anys. Així ho revelen les dades que ha presentat el Consell de la Joventut de les Illes Balears aquest divendres. La taxa de joves d'entre 16 i 29 anys emancipats ha davallat al 16,2% a les Illes, mentre que el 2018 aquesta dada va ser d'un 22,1%.

A Catalunya tenim pocs joves. El poc més d’un milió de persones d’entre 16 i 29 anys no representen ni el 15% de la població catalana. La falta de joves és un problema en molts països del nostre voltant, però nosaltres el vivim més intensament. Alhora, els joves pesen poc políticament. No sempre voten, i són poc fidels als partits als quals donen suport. Per això no ens hauria de sorprendre que la gran majoria de polítiques públiques s’oblidin d’ells. El problema és que, si no hi ha oportunitats per als joves, no hi ha futur per a ningú. 

MÉS per Mallorca i Mallorca Nova s'han reunit aquest divendres per firmar un protocol de col·laboració per "actualitzar polítiques de la formació ecosobiranista i plantejar-les amb accent jove", segons ha informat Europa Press. Per a Noguera, "comptar amb una organització com Mallorca Nova és necessari perquè els joves són els millors per impulsar polítiques juvenils". Fent referència a la formació ecosobiranista, ha dit que "és important per poder actualitzar les seves polítiques i plantejar-les amb accent jove".

Anar-se'n de casa continua sent impossible per a la majoria de joves. La precarietat laboral (atur elevat, contractes temporals i sous baixos) i les dificultats per accedir a un habitatge són els principals motius que impedeixen a la població d'entre 16 i 29 deixar la llar familiar. És la denúncia que ha llançat aquest divendres el Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), que ha presentat al Congrés les dades de l'últim informe de l'Observatori d'Emancipació Juvenil, corresponent a l'últim semestre del 2020. Tan sols un 16% dels joves espanyols viuen emancipats, una xifra que en un any ha caigut tres punts fins a nivells de l'any 1999. La resta de joves, el 84%, encara viuen amb els pares, segons el document.