"El dret és un magma inestable i la doctrina és canviant". Aquesta és la resposta que donen molts juristes quan se’ls pregunta com és possible que, d’un mateix text legal, se'n puguin fer interpretacions jurídiques tan dispars. El cas de la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i ERC per derogar la sedició i introduir canvis en el delicte de malversació és paradigmàtic. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat discrepen en aspectes clau a l’hora d’interpretar com afecta la causa del Procés. Vegem-ho.

La paradoxa de la causa del Procés és que, de moment, Pablo Llarena contribueix més a la desjudicialització que no pas la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Els serveis jurídics del govern espanyol han decidit recórrer la interlocutòria del jutge instructor en què renunciava a acusar pel delicte de desordres públics Carles Puigdemont i la resta d'exiliats sobre els quals pesava abans el delicte de sedició, amb l'argument que aquest fet "limita indegudament el dret que assisteix les acusacions per poder formular la seva acusació". A diferència de Llarena, l'organisme dependent del ministeri de Justícia defensa la tesi del PSOE que el nou tipus de delicte agreujat de desordres públics és aplicable als fets de l'octubre del 2017. Per tant, que no es pot dir que la reforma del Codi Penal els hagi "despenalitzat".

Avalar els encausats pel Tribunal de Comptes per l'activitat exterior de la Generalitat de Catalunya va ser la primera decisió crítica del nou Govern. La determinació de fer-ho a través de l'Institut Català de Finances (ICF) va estar envoltada de dimissions i por a les possibles conseqüències judicials. El temor a la judicialització constant no era infundat. Malgrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la decisió de la Generalitat, la Fiscalia ha posat en marxa la investigació contra l'ICF i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern que van participar en la reunió per concedir els avals.

Nou gir de guió en la causa sobre l'acció exterior de la Generalitat que investiga el Tribunal de Comptes. La setmana passada aquest òrgan havia de prendre una decisió sobre si considerava legal que la Generalitat ajudés els 34 investigats en la causa fent que l'Institut Català de Finances (ICF) posés els avals dels 5,4 milions de fiança que se'ls reclamen. Finalment, però, no va prendre cap decisió i va demanar que fos primer l'Advocacia de l'Estat –que depèn del govern espanyol– que es pronunciés sobre si considerava legal els avals. Doncs bé, amb tothom pendent de l'Advocacia de l'Estat, aquest dijous el representant d'aquest òrgan ha decidit que el millor seria no pronunciar-se. L'argument és que, si ho fes, podria posar en perill la mateixa causa que investiga el Tribunal.

El Tribunal de Comptes ha demanat un informe a l'Advocacia de l'Estat davant dels dubtes que sobre els avals presentats a través de l'Institut Català de Finances (ICF) per pagar les fiances per l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre el 2011 i el 2017. Segons detallen fonts de l'ens fiscalitzador, la delegada instructora té dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals sobre "si poden o no emparar possibles responsabilitats comptables per culpa greu", ja que l'objectiu de la causa és recuperar diners presumptament malgastats de la Generalitat i a través dels avals es pretén que sigui "la pròpia administració autonòmica perjudicada" la que afianci. En concret, la delegada instructora ha demanat a la presidència de la secció d'enjudiciament un informe de l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal de Comptes.

La causa del Tribunal de Comptes contra l'independentisme per l'acció exterior de la Generalitat del 2011 al 2017 s'ha convertit en una patata calenta al govern espanyol que la Moncloa ara mateix no té gaire clar com abordar. Semblava que el ministre de Transports i home de confiança de Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, obria una via la setmana passada per, d'alguna manera, buscar maneres per suprimir la causa i evitar les fiances milionàries que poden recaure de forma imminent sobre exmembres del Govern com l'exconseller Andreu Mas-Colell o el mateix exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, quan va referir-se que es tractava d'una "pedra en el camí" i que calia "desempedrar-lo", però el president espanyol, Pedro Sánchez, ha refredat aquest dilluns en una entrevista a la SER des de Barcelona les opcions de trobar-hi una sortida a curt termini i ha evitat qüestionar aquest òrgan polititzat.

L'Advocacia de l'Estat manté la incertesa sobre l'indult als presos polítics i no es posiciona sobre si correspon o no concedir-lo. En l'informe sol·licitat pel Tribunal Suprem, que ha avançat El Español i al qual ha tingut accés l'ARA, l'organisme que depèn del ministeri de Justícia argumenta que emetre el seu criteri seria "anticipar o determinar el sentit d'una decisió que pertoca al govern espanyol" i opta per no mullar-se. "La part ofesa que emet l'informe és l'administració general de l'Estat, de la qual formen part tant l'òrgan que ha de formular la proposta d'indult –el ministre de Justícia– com l'òrgan que l'ha d'acordar –el consell de ministres–", destaca l'advocada de l'estat Rosa María Seoane, que va exercir l'acusació durant el judici.

L'Advocacia de l'Estat dilata l'informe sobre l'indult i ja es confirma que el govern espanyol no donarà cap pista abans de les eleccions del 14 de febrer. Tot i rebre els expedients el 26 de gener, a tres setmanes de les eleccions, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ja va apuntar que era molt improbable que l'Advocacia donés la seva opinió abans dels comicis. Hauria estat un indicatiu del que pugui resoldre després el consell de ministres –l'Advocacia depèn directament del ministeri de Justícia– i podria haver condicionat les aspiracions del PSC. Que l'informe no arribarà abans dels comicis no només ho indica que tan sols queden dos dies laborables per a la cita, sinó el fet que dimarts aquest organisme va demanar al Tribunal Suprem que sol·licités al Tribunal de Comptes si els presos han rescabalat la malversació de fons públics a què van ser condemnats.

Tot i que l'indult dels dirigents independentistes sembla un dels puzles més difícils de resoldre, de fet totes les peces ja es poden col·locar. Els fiscals hi han dit que no. Ara és el torn de l'Advocacia de l'Estat. I què dirà? Doncs esvairà el camí cap als indults. Que l'Advocacia de l'Estat hagi aconseguit la condemna pel delicte de sedició en el judici del Procés, ¿és un obstacle perquè ara obri la porta tècnicament parlant als indults? No, diuen fonts judicials consultades. Es tracta d'un informe d'abast tecnicojurídic sobre la institució, per dir-ho així, de l'indult i la seva jurisprudència.

Queden només dos dies perquè comenci la campanya electoral catalana i el Tribunal Suprem ha decidit finalment moure fitxa en un tema que tant el govern espanyol com el PSC no volen que marqui el debat: el possible indult als presos polítics. Just en el moment en què Salvador Illa compareixia per últim cop des de la sala de premsa de la Moncloa com a ministre de Sanitat, l'alt tribunal ha traslladat la petició a l'Advocacia de l'Estat perquè es mulli sobre la possibilitat de concedir la mesura de gràcia als líders independentistes. A les portes de Nadal ja s'hi va pronunciar la Fiscalia, que va rebutjar del tot l'indult, però encara quedava pendent que el Suprem demanés l'informe a l'Advocacia de l'Estat i que, a diferència del ministeri públic, rep ordres directes del govern espanyol. De fet, s'ha especulat que podria pronunciar-se a favor d'un indult parcial perquè, si l'acaba concedint el consell de ministres, Pedro Sánchez no ho faci amb tots els informes en contra. Cal tenir en compte que el president espanyol es va acomiadar del 2020 obrint la porta a l'indult als presos. "Cal superar temps nefastos", va assegurar.

Tot i l'amputació dels punts més controvertits de les resolucions sobre la monarquia aprovades pel Parlament divendres passat, l'Advocacia de l'Estat ja estudia si les impugna al Tribunal Constitucional (TC), tal com ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. Els serveis jurídics del govern espanyol estan analitzant els textos que tenen validesa jurídica, és a dir, els que es van publicar dilluns al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). No estudia, doncs, els fragments que apareixien a les propostes originals però que els funcionaris de la cambra catalana es van negar a publicar, apunten fonts de l'advocacia de l'Estat. JxCat, ERC i la CUP van votar favorablement a les iniciatives, però s'ha obert un xoc entre els socis de govern després que el president de la Generalitat, Quim Torra, instés el president del Parlament, Roger Torrent, a cessar el secretari general de la cambra, Xavier Muro, si no es publicaven les resolucions de cap a cap.

L'Advocacia de l'Estat aprova que Oriol Junqueras reculli l'acta d'eurodiputat i exerceixi les seves funcions mentre es tramita el suplicatori al Parlament Europeu. En l'informe que ha donat a conèixer l'organisme depenent del govern espanyol aquest dilluns, demana també al Tribunal Suprem que reclami a l'Eurocambra que suspengui la immunitat del líder d'Esquerra "com més aviat millor". Tal com va avançar l'ARA, l'Advocacia repeteix el posicionament favorable a permetre que Junqueras sortís de la presó per prometre el càrrec davant la Junta Electoral Central, cosa que ja va defensar al mes de juny. Tanmateix, quan Manuel Marchena va plantejar la qüestió prejudicial, s'hi va oposar, mentre que ara considera un "encertat exercici" haver elevat el conflicte a Luxemburg.

L’acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez és imminent i, segons admetien ahir fonts republicanes, està “gairebé fet”, de manera que es podria donar a conèixer en les pròximes hores. Davant la pressa dels socialistes, però, Esquerra deixava clar ahir al vespre que el partit descarta celebrar un consell nacional per validar un eventual pacte abans d’acabar l’any. Una afirmació que introdueix un nou condicionant en l’enrevessat calendari de la investidura i que complica però no impedeix que Sánchez revalidi el càrrec abans de Reis, tal com voldria.

L’Advocacia de l’Estat considera que la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balear perquè el valencià és sols "oficial a la Comunitat Valenciana". Els lletrats del govern espanyol justifiquen aquest argument en el fet que l'Estatut del País Valencià es refereix a la llengua compartida com a "valencià", mentre que als estatuts de Catalunya i les Illes Balears s'utilitza el terme "català".

L'Advocacia de l'Estat considera que "no és necessari ni obligatori" que el Tribunal Suprem presenti davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre la possible immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. No obstant això, subsidiàriament, planteja tres possibles preguntes al tribunal amb seu a Luxemburg, i demana que es tramiti per procediment accelerat.

En aquesta ocasió, l'Advocacia de l'Estat s'ha posicionat del costat d'Oriol Junqueras i es mostra a favor que el líder d'ERC pugui sortir de la presó dilluns vinent per anar a recollir l'acta d'eurodiputat. L'opinió de l'Advocacia, però, contradiu la versió de la Fiscalia, que s'oposa a permetre que Junqueras pugui anar al Congrés de Diputats per jurar o prometre la Constitució i així obtenir l'acta de diputat que l'avalaria com a representant al Parlament Europeu.

Dur informe de la Fiscalia contra els acusats en el judici del Procés. Durant quatre hores, els quatre fiscals del cas Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena han intentat apuntalar la seva acusació per rebel·lió. Zaragoza, l'ideòleg de la causa per rebel·lió. "Aquest judici no té res a veure amb la criminalització de la dissidència política", ha engegat el fiscal, que ha contextualitzat la seva acusació en "l'intent de liquidar la Constitució" amb l'ús de la violència "en els moments que ha sigut necessari". La intervenció de Zaragoza s'ha assemblat a la que va pronunciar el 13 de febrer en el tràmit de qüestions prèvies, en la qual ja va marcar la línia del seu discurs, però hi ha afegit un matís. "Va ser un cop d'Estat. Això va ser el Procés", ha apuntat, recordant el jurista austríac Hans Kelsen, que va fugir als Estats Units els anys 30 davant l'auge del nazisme.