<![CDATA[Ara Balears - Maria]]> 10 <![CDATA[Conte de Nadal]]> Eren el que es podria dir una família no tradicional, racialitzada, de classe netament treballadora. La mare feia de brodadora, ell era fuster. Maria. Josep. La gent va començar a mormolar en saber que un tal Gabriel, que anava d’àngel, s’havia plantat a casa d’ella i li havia dit que esperava un fill de Déu, un nin que havia de venir a posar pau damunt la terra. “Quina bajanada!”, cridaven els veïns en veure-la passar amb la sarrieta de la compra. Potser just era un rumor. Més endavant, però, es varen endur les mans al cap: na Maria, que era a la flor de la vida i no hauria tengut un embaràs de risc, havia optat per un mètode innovador d’inseminació artificial o artificiosa. La Immaculada Concepció. I hi havia qui en culpava l’àngel, d’altres un colom, i aquells altres defensaven que el nin s’havia creat a mesura que les paraules d’en Gabriel (és a dir, un poc, de Déu) li havien entrat per les orelles de la joveneta. “I el pare, què?”, comentaven uns. “Deus voler dir els pares…”, responien els altres amb aquell punt de malícia. I no arribaven a aclarir quin era el biològic i quin era l’adoptiu. El cas és que el part fou complicat, i els agafà de viatge. Anaven a Betlem, que ara fa dos mil anys ja era Palestina, i és curiós, perquè els governants d’aquell moment ja tenien la tendència de matar infants innocents (és a dir, infants de tota casta). Un tal Herodes, el rei, s’havia fet llegir el futur, i en saber que naixeria un nin que el podria destronar va perdre la pietat i la vergonya, i va dir: míssils. I na Maria i en Josep, sense doblers, voltant pels carrerons i les portasses, cercaven casa o aixopluc. Els varen negar el padró. No tengueren dret a subvencions ni a cap ajuda, i això que tothom assegurava que aquells nouvinguts només vivien del que els regalava el govern. Llavors varen entendre el que eren: una parella de refugiats. Ella va rompre aigües dins una establia i els primers dies sobrevisqueren amb el que bonament els duien els veïns. Panses, figues… “Ja veuràs, Josep”, deia ella, fitant el cel, “que tard o d’hora els de les Nacions Unides ens vendran a ajudar”. De l’explosió que va esclatar devers les dotze, enmig de la negra nit, en varen dir l’Estel d’Orient. Varen estar de sort: aquella vegada no hi hagué ferits.

]]> <![CDATA[Santa Maria]]>

emà és Santa Maria. L’Església catòlica celebra l’assumpció de Maria, mare de Jesús, al cel. Quan jo era petit no entenia la diferència entre ascensió i assumpció. Fins que un hermano em va explicar que tota assumpció al cel era una ascensió, però no a l’inrevés. Una assumpció volia dir que algú et xuclava, com si diguéssim, mentre que una ascensió suposava una mena de propulsió pròpia. En tot cas, Maria va ser assumida al cel, assumpta, i d’aquí ve el nom de les Assumptes, Assumpcions, Suncions, Sunsis, etc. Això a part de les Maries, Mireies, Míriams e cosí via, que diuen els italians. Que Maria va pujar al cel un cop morta, dormida, sense ser vexada per la descomposició, és un dogma de fe de l’Església catòlica. El papa Pius XII (Questo sí era un vero papa!, fa dir Fellini a un dels personatges en la delirant desfilada de models litúrgics del film Roma) va declarar dogma de fe l’assumpció de Maria. Si no m’equivoco va ser el 1950. Europa es trobava en plena postguerra, Alemanya dividida, Itàlia sumida en la misèria. L’Església necessitava un acte important, una mica de pompa vaticana (en aquells temps el papa circulava encara en cadira gestatòria i el ventaven amb dos ventalls etíops de plomes d’estruç que es deien flabels). Espanya, la catòlica Espanya, també sumida en la misèria, mirava cap a una altra banda. El Vaticà va convidar a cantar, en la solemne cerimònia de Sant Pere, ni més ni menys que a l’Escolania de Montserrat. Ah, quina alegria per als catalanistes resistents! Un reconeixement. Espanya, com fa amb tot, ho va considerar un honor español… e cosí via…

]]> <![CDATA[Maria de la Pau Janer presentarà un programa de sexualitat a Catalunya Ràdio]]>

Maria de la Pau Janer serà l'encarregada de conduir un nou programa sobre sexualitat que Catalunya Ràdio estrena el proper dilluns, tal com va avançar l'ARA. Durà com a títol 'Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer', i serà un programa diari, de deu a onze de la nit, que abordarà temes relacionats amb aquest vessant de la personalitat. Aquesta és una de les novetats que ha explicat avui l'emissora pública en la presentació de la graella per a la temporada que ve, en la qual debuta Mònica Terribas al capdavant d''El matí de Catalunya Ràdio'. Una de les novetats del magazín matinal és que allarga una hora la seva durada, fins a la una del migdia, amb les últimes dues hores més centrades en l'entreteniment i l'humor.

]]> <![CDATA[Aznar deixa la porta oberta a tornar: “Compliré amb la meva responsabilitat amb totes les seves conseqüències”]]>

Fa mig any que José María Aznar assegurava "patir en silenci" per Espanya. Aquest dimarts ha trencat el silenci en una entrevista a Antena 3 durant la qual ha deixat la porta oberta a un eventual retorn. Preguntat sobre si pensa tornar a la primera línia política ha contestat amb un subtil però clar: "Mai no he eludit la meva responsabilitat. Compliré amb la meva responsabilitat, la meva consciència, el meu partit i el meu país, i ho faré amb totes les seves conseqüències".

]]> <![CDATA[María Rovira recupera l'essència gitana del barri barceloní del Somorrostro]]> L'essència del flamenc popular i del desaparegut barri gitano barceloní del Somorrostro, de la dècada del 1950, ha estat el punt d'inspiració de l'espectacle que la coreògrafa María Rovira posarà en escena a partir del 16 de agost a Barcelona per portar-lo, després, de gira per Espanya i l'Amèrica Llatina.

]]> <![CDATA[Rosa Maria Sardà, Santi Ibàñez i Sol Picó encapçalen les propostes de sala de FiraTàrrega 2011]]> Joves talents i noms consolidats de la interpretació a Catalunya són el còctel que servirà FiraTàrrega en la secció d'espectacles de sala. Rosa Maria Sardà abandera la llista de propostes amb el ja estrenat Sagarra dit per Rosa M. Sardà, de la companyia Ipsilamba. L'actor de rostre televisiu Santi Ibàñez oferirà la proposta humorística Santi's RIP, de la companyia Zitzània. Les companyies Mentidera Teatre i Produccions de Ferro duran a Tàrrega el muntatge Tot, l'Ateneu Popular de 9 Barris hi traslladarà el 15è Circ d'Hivern amb la proposta Circumstàncies i Enfila't completarà l'oferta de circ amb Plecs. Sol Picó, Divinas i Alba Sarraute completen la programació de sala d'enguany.

]]> <![CDATA[El vicepresident esportiu del Barça deixa la gira nord-americana i viatja a Londres per Cesc]]>

El vicepresident esportiu del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha deixat la gira nord-americana aquest divendres per traslladar-se a Londres per negociar el fitxatge de Cesc Fàbregas. Segons ha informat Rac1, el directiu blaugrana ha abandonat l'expedició abans d'hora i s'ha afegit a Raül Sanllehí, qui també va abandonar la gira, en aquest cas mentre l'equip era a Miami.

]]> <![CDATA[José Manuel Romero, a prova amb l'Espanyol B]]>

José Manuel Romero Ballús s'està convertint en tot un rodamón del futbol amb només 22 anys. L'alt davanter sabadellenc està aquests dies a prova amb l'Espanyol B després d'haver obtingut la baixa del Premià. Tot i la seva curta edat, Romero ha vestit ja –a prova o en competició oficial– la samarreta de cinc equips en una temporada i mitja. L'Espanyol B és el sisè.

]]>