El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, assumeix la possibilitat que l'economia de la zona euro hagi entrat en recessió tècnica el quart trimestre del 2023, perquè hagi encadenat dos trimestres consecutius de decreixement, tot i que ha subratllat que, en tot cas, no serà una recessió profunda. Les dades preliminars que poden confirmar aquesta realitat les publicarà l'Eurostat aquest dimarts.

Suècia és un dels estats que més reticències ha mostrat per acceptar l'oficialitat del català a la Unió Europea, esgrimint dubtes sobre la necessitat d'introduir "llengües minoritàries" –encara que el català tingui més parlants que el suec– i sobre el cost de les traduccions. Les traves sueques i dels altres estats anomenats frugals –com Finlàndia, els Països Baixos o Dinamarca, sempre preocupats per la despesa pública a la UE– són habituals quan es proposen noves mesures a la Unió. La qüestió és que, en el cas suec, provenen d'un país que està en fals respecte a un punt essencial de la integració europea: la moneda.

L'arribada de la variant òmicron ha frenat el ritme de recuperació de la majoria d'economies europees, tal com mostren les dades de l'agència europea d'estadística sobre l'evolució del producte interior brut (PIB) dels diferents socis comunitaris l'últim trimestre del 2021. Si el segon i el tercer trimestre de l'any el conjunt del PIB europeu havia rebotat per sobre del 2%, els últims tres mesos de l'any el creixement es va reduir fins al 0,4%. De fet, algunes economies, com l'alemanya (la primera d'Europa), van arribar a retrocedir un 0,7% respecte al trimestre anterior. L'empenta, doncs, la van donar economies com l'espanyola, que va aconseguir l'escalada més important (un 2%), per davant de Portugal (1,6%) o Suècia (1,4%).

El dia de Cap d'Any del 2002, les imatges es repetien a tots els mitjans de comunicació d'Europa: ciutadans il·lusionats retiraven els primers euros dels caixers automàtics. L'euro entrava en circulació i, a ulls dels ciutadans, ja era definitivament una nova realitat que enfortia encara més els vincles econòmics d'onze països –actualment ja són 19– de la Unió Europea. Els europeus, i entre ells els ciutadans espanyols, portem doncs dues dècades amb euros a la butxaca, tot i que bancàriament i comptablement ja estava establert des de l'1 de gener del 1999.

Quan va esclatar la pandèmia i els confinaments van aturar en sec les economies de la majoria de països, la Comissió Europea no va dubtar a suspendre per via d'emergència les normes de dèficit i deute i donar barra lliure als governs de la Unió Europea perquè gastessin el que calgués per donar suport a empreses i ciutadania. Les conseqüències per a les arques públiques eren previsibles, per als més ortodoxos fins i tot temudes, i aquest dijous l'agència europea d'estadística, l'Eurostat, les ha confirmades després que el deute públic dels governs de la zona euro hagi superat per primera vegada la barrera simbòlica del 100% del producte interior brut (PIB). El primer trimestre del 2021, el conjunt de les economies que fan servir l'euro van registrar un deute públic equivalent al 100,5% del seu pes, 11,43 bilions d'euros en xifres absolutes.

Els Estats Units, tant amb Donald Trump com, sobretot, amb Joe Biden com a president, han aprovat un seguit d'estímuls econòmics sense precedents per evitar un col·lapse econòmic amb la crisi del covid-19. La resposta fiscal nord-americana és tan superior a l'europea que fins i tot les institucions de la Unió Europea calculen que aquest any aportaran més al creixement de l'Eurozona que tots els estímuls aprovats a Europa combinats.

No s'havia vist res igual en 25 anys en què hi ha registres. L'economia de l'eurozona va caure un 12,1% el segon trimestre en comparació amb els primers tres mesos de l'any, i la del conjunt de la Unió Europea, un 11,7%. "És, de lluny, la caiguda més intensa observada des que va començar la sèrie, el 1995", indica l'Eurostat. El servei estadístic de la UE ha recordat que aquesta mateixa reducció girava al voltant del 3% en tots dos casos en el primer trimestre, cosa que indica que els mesos del confinament pel covid-19 van ser els pitjors per a l'empitjorament de l'economia, que va triplicar la caiguda.

Tornem als debats de fa una dècada al voltant del suport financer entre estats de l’eurozona en el context d’una crisi econòmica, provocada en aquell cas per la bombolla de deute i les bombolles derivades en diferents sectors de l’economia, la més gran de les quals la de l’immobiliari. Ara, per l’aprofundiment que la crisi del coronavirus ha causat en un context en què les economies europees havien entrat en desacceleració del creixement.

La nova presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha avançat aquest divendres que sotmetrà la política monetària de l'entitat (el conjunt de decisions que es prenen per controlar el preu dels diners i la quantitat que ha de circular en una economia) a una "revisió estratègica". Això, ha subratllat, no modificarà el suport actual a l'economia ni l'estratègia de resposta als riscos futurs, ja que es mantindrà l'estabilitat de preus com una prioritat. Fins ara la política econòmica del BCE s'ha caracteritzat per ser expansiva, és a dir, per augmentar l'oferta monetària o la quantitat de diners disponibles.

L'economia de la zona euro va registrar entre l'abril i el juny un creixement del 0,2% en comparació amb el trimestre precedent, quan l'alça va ser del 0,4%, segons la confirmació de la dada publicada aquest divendres per Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el segon trimestre d'aquest any, just la meitat del que va augmentar en el mateix període de l'any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019, segons dades de l'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Aquestes dades reforcen la tendència a la progressiva desacceleració que experimenta el conjunt de l'economia europea i que, en canvi, l'economia espanyola i la catalana estan resistint millor.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha avisat que les previsions econòmiques a l'eurozona són "precàries" a causa de les tensions comercials globals, un possible Brexit sense acord i l'elevat deute d'alguns països de la Unió Europea. L'FMI ha assenyalat que els estats de l'euro han alentit el seu creixement i que l'evolució de la inflació segueix una tònica decebedora.

La crisi econòmica i financera va obligar els estats de la Unió Europea a prendre mesures per enfortir el que ja havia de ser una unió econòmica i monetària. Però, amb el retorn del creixement econòmic, la voluntat de fer reformes per completar aquesta integració s'ha aigualit i, ara que l'economia ja perd pistonada i que comença una nova legislatura comunitària, queden moltes assignatures pendents. No existeix un fons europeu de garantia de dipòsits, els països de la zona euro no tenen un pressupost propi i comú que els doni suport en les reformes estructurals o en les inversions, tampoc hi ha un mecanisme que atorgui estabilitat als estats membres d'un club en cas de recessió i encara menys existeix un fons europeu per a desocupats. Instruments imprescindibles, segons l'actual Comissió Europea, per completar la unió econòmica i monetària i enfortir el rol de l'euro en un context internacional de tensions comercials i geopolítiques creixents.

La Junta Única de Resolució (JUR) europea ha rebut 12.000 queixes d'afectats per la seva resolució preliminar sobre el Banco Popular, que va evitar compensacions a accionistes i propietaris de deute subordinat arran de l'adquisició de l'entitat per part del Santander.

Una nova zona euro a l’horitzó. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, van acordar aquest dimarts obrir un “nou capítol” a l’eurozona amb la creació d’un pressupost comú per als països de l’euro i un Fons Monetari Europeu, similar al Fons Monetari Internacional (FMI). En una roda de premsa conjunta després de la seva cimera a Meseberg (Alemanya), els dos líders van anunciar que el pressupost de l’eurozona estarà centrat a impulsar la “inversió” i la “convergència econòmica” entre els 19 països de l’euro i serà “paral·lel” al pressupost de la Unió Europea, segons van informar els dos mandataris en un comunicat. L’objectiu és que aquest nou pressupost estigui a punt de cara al 2021, tot i que abans l’hauran d’avalar la resta de membres de l’Eurogrup. Segons el president francès, aquesta sacsejada a la gestió de la moneda comunitària millorarà la solidesa de l’eurozona.

L’economia espanyola ha començat a trepitjar el fre. Continua creixent, i ho continuarà fent els pròxims anys, per sobre del 2% del PIB, fins i tot més del que s’havia previst inicialment, però cada vegada a un ritme més lent. La Comissió Europea farà públiques avui les seves previsions de creixement per als propers dos anys. El document que es presentarà, al qual ha tingut accés l’ARA, revisa a l’alça el creixement per a aquest any i el que ve, però confirma que l’evolució del PIB espanyol s’alentirà en paral·lel al fre que ja està experimentant la zona euro.

L’accelerador que vol posar el president francès, Emmanuel Macron, per reformar l’Eurozona no té més que obstacles i encara no ha començat a caminar. Els països del Nord de la Unió Europea, liderats per Holanda: Dinamarca, Suècia, Finlàndia, els països bàltics i Irlanda, van firmar ahir una declaració conjunta contra una major integració de la zona euro.

La Comissió Europea ha presentat els seus canvis per ampliar la coneguda com a Unió Econòmica i Monetària, amb vista al 2019, quan ja s'haurà fet efectiu el Brexit. Brussel·les ha proposat crear un "superministre d'Economia i Finances" i un Fons Monetari Europeu (FME), a imatge de l'FMI, que ajudi a rescatar països de la Unió Europea en dificultats.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, demanava dimecres accelerar l’ampliació de la zona euro perquè els socis europeus -tots menys Dinamarca, que va acordar quedar-se’n al marge- formin part de la moneda única com més aviat millor. Tot i que Juncker no posava terminis concrets, sí que va “desitjar” que el 30 de març del 2019, quan es produeixi la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, formar part de la zona euro “sigui una norma per a tots els estats membres”.