La cuinera del restaurant La Xicra, de Palafrugell, explica com preparar el rostit de l'Empordanet, el qual necessita una herba aromàtica, el marduix. També requereix paciència, perquè el temps de cocció del plat és de dues hores, i després cal deixar-lo refredar abans de tallar-lo.

Hi ha poques capitals de comarca catalanes que puguin dir que gaudeixen d'una salut pastissera tan bona com la Bisbal d'Empordà. Durant dècades, tres pastisseries han anat conreant entre la població generacions de paladar molt fi. Una mena de competició sana a la recerca del millor producte que fa que avui en dia sigui normal trobar-se un grup d'amigues berenant a plaça un tall de pasta o pastís espectacular fet en un obrador, en lloc d'un croissant congelat. Això és gràcies al triangle format per tres pastisseries de llarga tradició i amb receptes úniques, així com les galetes de Can Graupera. Parlem de Can Massot, amb el seu tradicional rus; Can Font, amb el càntir i el mil·lenni que ara venen també en una cafeteria; i Can Sans, amb unes de les postres més emblemàtiques de l'Empordà, el mític bisbalenc.

Arriba pedalant sobre una bicicleta de reduïdes dimensions i em convida a passar la porta que ens condueix a una altra dimensió. Som en terreny desconegut per al gran públic. Però en una finca plena d’històries extravagants que han alimentat tota mena de llegendes a la zona i que aviat podreu llegir al Comarques Gironines. Una piscina de boles de colors ens dona la benvinguda i passem ràpidament un fossar fins al pati d’un castell contemporani. És l’antiga casa del que va ser el primer secretari de Salvador Dalí, John Peter Moore. Amant dels luxes, l’hedonisme i els excessos –a la finca encara hi ha les gàbies on tancava linxs–, el capità Moore va arribar a tenir la millor col·lecció privada d’olis de Dalí, que li va generar importants beneficis. Però va acabar la seva trajectòria embolicat en acusacions de falsificacions i robatoris.

A qui li agrada no pot parar de menjar-ne i a qui no li agrada no la pot ni veure. Tot i ser un producte de carnisseria, té un gust dolç i s'acostuma a menjar per postres, cuinada amb poma o acompanyada de llesques de pa o de llonguet caramel·litzades. És la botifarra dolça, un producte tradicional d'algunes comarques de la demarcació de Girona que, segons el Gremi de Xarcuters i Carnissers Artesans de les Comarques Gironines, s'elabora amb tres quarts de quilo de sucre per cada quilo de carn, pela de llimona, sal i, opcionalment, canyella. De tota manera, no hi ha una única recepta per elaborar la botifarra dolça i la proporció d'ingredients, igual que la decisió d'afegir-hi o no canyella, pot variar segons el criteri dels xarcuters i els gustos dels consumidors.

Després del boom del pa industrial, que va suposar una dura patacada per a les fleques tradicionals, amb un difícil relleu generacional, ha tornat la febre del bon pa: amb massa mare, fermentacions llargues i blats antics o seleccionats i, en alguns casos, de km 0. Però com podem saber que no et venen gat per llebre i que entre mans tenim un bon pa?

Quan la carretera que porta de Girona a la Bisbal d’Empordà es trenca per anar en direcció Torroella de Montgrí i l’Estartit hi ha un moment que el conductor no pot evitar fer un "ooooh". Una petita pujada mena a unes vistes espectaculars sobre la plana empordanesa. Omnipresent al mig: la silueta del bisbe mort, com deia Verdaguer, de la serralada del Montgrí, amb el castell com si fos l’anell de la mà, i a la dreta el mar i les illes Medes. Són les vistes que fa sis anys van enamorar Judit Piñol, criada Llofriu, i Michael Jones, neozelandès d’origen. Són les dues ànimes al darrere de DosKiwis, una fàbrica de cervesa artesana amb taproom per degustar-la i una àmplia terrassa on també es pot dinar o berenar en dies d’hivern i gaudir d’un sopar informal les nits d’estiu. DosKiwis –així es diu l’ocellet típic de Nova Zelanda– han creat un oasi a l’Empordà amb la beguda fermentada, ja que també fan kombucha, de denominador comú.

La pedregada històrica que va caure dimarts al vespre al Baix Empordà ha causat una víctima mortal, una nena de 20 mesos que va rebre l'impacte d'una pedra, i 67 persones més van haver de ser ateses per contusions i alguna fractura, segons el balanç que han fet avui el Govern, els ajuntaments i les policies locals. Hi va haver 35 derivacions a l'Hospital de Palamós i tots els pacients ja han rebut l'alta, inclosa la dona que va arribar ferida amb la nena que finalment va morir. La resta dels ferits van ser atesos al CAP de la Bisbal d'Empordà, la localitat més afectada per la pitjor pedregada en vint anys a Catalunya.

Als afores del petit municipi empordanès d’Albons, s’hi aixeca un hotel que porta el nom del poble i que aquest 2020 acaba d’estrenar propietat. Ubicat en un edifici signat per l’estudi RCR -de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta-, l’establiment va rebre un premi FAD per la seva arquitectura innovadora que manté, no obstant, molta harmonia amb el paisatge. En aquesta premiada construcció, l’hotel alberga 33 àmplies habitacions -que van dels 30 als 57 metres quadrats-, 29 de les quals són dobles, tres són junior suites i una és suite.

Els veïns de Calonge, Vall-llobrega i Palamós desallotjats diumenge per l'incendi del Baix Empordà han començat a tornar a casa. El bosc proper als habitatges està completament arrasat però no hi ha hagut grans desperfectes. Al mas Fonalleras només van tenir temps de recollir quatre coses i endur-se les gallines quan els Mossos d'Esquadra els van anar a desallotjar. "Vam marxar patint molt però ens han salvat la casa", ha explicat Joan Rosselló. Les flames van arribar molt a prp als masos però només han cremat tanques i coberts perquè estan envoltats de jardins nets o camps de cultiu. "Ja fa temps que teníem por que això passés perquè es boscos estan molt bruts", explica una altra veïna, Lola Martínez.