El regidor de Vox a l'Ajuntament de València Vicente Montañez ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupció la formació ultra per desviar a les arques del partit fons públics destinats a sufragar l'activitat del grup municipal. Ho ha avançat Eldiario.es i ho ha confirmat a l'agència Efe el mateix dirigent. Segons la denúncia, Vox hauria comès un delicte de finançament il·legal de partits, malversació de diners públics i organització criminal. El regidor diu que des del 2019 Vox hauria articulat un mecanisme per absorbir fons destinats als grups municipals i autonòmics de tot l’Estat.

La Fiscalia atribueix a Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer i exgerent de Convergència respectivament, la màxima responsabilitat en el cas del 3% de l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Com en la resta de grans casos de corrupció dels partits, els encausats no són els seus líders, sinó alts càrrecs que no eren a la primera línia política, però que controlaven les finances de les formacions. Ells són els que acaben pagant els plats trencats ingressant a la presó o havent d'assumir les multes. Ara la trama de finançament il·legal de CDC a través de les comissions del 3% en obra pública està pendent de judici, però abans ja s'ha anat repetint el mateix patró en els principals casos de corrupció a Catalunya i Espanya.

El cas 3% segueix portant cua política, després de l’anunci de la Generalitat que es personarà com a acusació. La causa encara està en fase d’instrucció, per la qual cosa no hi ha cap sentència ni condemna, però sí que hi ha una interlocutòria de l’Audiència Nacional que ha permès conèixer els empresaris, alts càrrecs polítics i companyies sota sospita.

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos principals condemnats per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, després que la fiscalia hagués demanat el seu ingrés entre reixes pel "risc evident" de fuga. L'Audiència havia convocat aquest dilluns els dos exresponsables del Palau juntament amb l'ex directora financera, Gemma Montull, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per valorar si els havia d'imposar alguna mesura preventiva com demanava la fiscalia.

El PP promet fer tot el que sigui possible per aturar la comissió d'investigació al Congrés sobre el seu presumpte finançament il·legal. El seu coordinador general, Fernando Martínez-Maíllo, ha amenaçat de recórrer-la als tribunals si tota l'oposició s'obstina a tirar-la endavant per investigar només els populars. Es pregunta si és legal que es pugui fer una "causa general contra el PP" sense que es determini un àmbit temporal a la corrupció, ni territorial ni temàtic. En aquest sentit, ha recordat que la justícia ja va tombar una comissió d'investigació a l'Ajuntament de Madrid aprovada a instàncies de Podem perquè "no definia l'àmbit jurídic".

La comissió d'investigació del finançament il·legal del PP continua caminant amb entrebancs i s'ha reunit aquest dimecres per tractar les peticions de compareixences dels grups de l'oposició. El PSOE ha demanat que Mariano Rajoy comparegui en aquesta comissió al principi, mentre que Podem i Ciutadans consideren que ha de comparèixer al final, quan ja s'hagin sentit els primers convocats. A més, el PP i Cs han intentat delimitar la investigació des del 2004, quan Rajoy va començar a ser president del PP, però la resta de partits volen ampliar l'horitzó temporal.

"Es tracta de comissions il·lícites que servien per finançar un partit polític”. És la contundent definició que ha fet un inspector de la Policia Nacional sobre les donacions de la constructora Ferrovial al Palau de la Música. El comandament de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) ha comparegut com a pèrit i testimoni al judici sobre l’espoli de l’entitat i el presumpte finançament il·legal de CDC, per exposar l’informe que la policia va fer sobre la comptabilitat del partit el 2012 per ordre del jutge del cas Palau.

Un comptable de la Fundació del Palau de la Música que va començar a treballar el 2006 ha assegurat que van advertir l'organisme d'intervenció de la Generalitat sobre les "irregularitats" que veien en el seu dia a dia a l'entitat abans que es destapés el saqueig perpetrat pels exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, sense resultat: "Vam donar indicacions a la intervenció de la Generalitat que hi havia irregularitats i no va passar res. Ho intentes una vegada, no més", ha assegurat David Regalado durant la seva declaració com a testimoni davant del tribunal que jutja l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament il·legal de Convergència (CDC).

Quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música es van emportar desenes de proves de l’espoli de la institució a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull. Però el seu substitut al capdavant de l’entitat, Joan Llinares, en va trobar encara més. L’exdirector del Palau i artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions d’euros va declarar ahir com a testimoni al judici pel saqueig del Palau i el presumpte finançament il·legal de Convergència per verificar totes i cadascuna de les proves de les acusacions. També va revelar un detall nou: poc després d’arribar al Palau va rebre una trucada de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig interessant-se pels convenis de la institució amb la Fundació Trias Fargas, afí al partit i que, segons la fiscalia, constituïa una de les vies per desviar diners a la formació.

Els Mossos d'Esquadra van trobar un milió i mig d'euros en efectiu a Fèlix Millet en una caixa forta d'una entitat bancaria. Així ho han explicat el subinspector i el caporal de la policia catalana que han declarat com a testimonis al judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament irregular de Convergència (CDC). Els dos comandaments han explicat al tribunal que estaven en feixos de bitllets de 500 euros "ben ordenats".

Ja no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya, Pedro Buenaventura, ha negat que l'empresa pagués comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública durant el judici del cas Palau. "Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", li ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Rotundament no", ha negat l'empresari.

L'ex número dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha anat una passa més enllà a l'hora de ratificar el presumpte finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Montull no només ha assegurat que el partit d'Artur Mas ingressava les comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública a través del Palau, sinó que ha dit que, amb els anys, el percentatge del pagament es va anar incrementant del 3 al 4%. "Pel cost de la vida?", li ha preguntat sorneguer el fiscal, Emilio Sánchez Ulled. "No, perquè Convergència volia més diners", ha sentenciat Montull.

Fèlix Millet va encarregar-se ahir de convertir el cas Palau en el cas Convergència. Tot apuntava que seria la seva mà dreta, Jordi Montull, qui assumiria el rol d’actor protagonista per revelar que el Palau es va convertir en un pont perquè les presumptes comissions de Ferrovial arribessin al partit d’Artur Mas, però Millet va ser finalment el primer a verbalitzar-ho: “Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d’obra pública. No ho vaig dir en la meva confessió però és veritat”, va llançar com una bomba l’exresponsable del Palau després de mitja hora de declaració. El fet que Millet no hagi arribat a cap pacte amb la fiscalia per rebaixar la pena, a diferència dels Montull, reforçava l’efecte sorpresa de la declaració. Conscient que podia quedar-se sol en funció del que diguessin els Montull, l’exresponsable del Palau va preferir tirar-se a la piscina, buscant a la desesperada un atenuant de confessió, no pactat i que en tot cas no el lliurarà d’una petició de condemna superior a la dècada de presó, segons diverses fonts consultades -ara s’enfronta a 27 anys i mig.

L'exresponsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, adaptarà la seva declaració al judici per l'espoli de la institució i el presumpte finançament irregular de Convergència al que diguin el seu ex número dos, Jordi Montull, i la seva filla, Gemma Montull -exdirectora financera del Palau-, segons ha pogut confirmar l'ARA. Millet s'enfronta a 27 anys i mig de presó, igual que Jordi Montull, mentre que la filla n'encara 26 i mig. Demà està previst que comenci l'interrogatori dels acusats.

La Fiscalia assegura que els vuit anys que el cas Palau ha trigat a jutjar-se no han fet caducar els delictes que s'atribueixen a l'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, i als exdirectius de la constructora Ferrovial, als quals acusa de pagar comissions al partit –en forma de donacions a la institució cultural–, a canvi d'adjudicacions en obra pública. Les acusacions estan contestant durant la segona jornada del judici els arguments de les defenses.

La defensa de Convergència ha renunciat a la declaració de 36 testimonis en la primera sessió del judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament irregular del partit d'Artur Mas. Entre els testimonis que renuncia el partit hi ha l'actual president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull, però també els exconsellers Felip Puig i Pere Macias. El partit al·lega que no són necessaris per provar la legalitat de les adjudicacions d'obres públiques a Ferrovial, però renunciant-hi eviten exposar-los a un judici llarg i mediàtic i després de les declaracions dels acusats, entre ells Jordi Montull, que està disposat a confessar el desviament de diners al partit per salvar la seva filla Gemma.

L'exministre de l'Interior francès, Claude Guéant, ha estat detingut aquest divendres en el marc de la investigació judicial oberta l'abril de 2012 sobre la possible finançament per part de Líbia -quan Muammar al-Gadaffi era al govern- de la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007, segons informa en exclusiva el setmanari 'L'Express'. La policia francesa va detectar una transferència de 500.000 euros al compte personal de Guéant, una quantitat que la justícia sospita que podria també procedir del règim de Gaddafi i que haurien servit a l'exministre per pagar un apartament a París a la seva parella.

Els policies que investiguen les presumptes irregularitats en el finançament de la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2012 demanaran explicacions a l'ex cap d'estat francès, perquè les dades disponibles apunten a la seva implicació en els fets, segons publica el diari francès "Le Monde". La investigació se centra en suposades factures falses emeses per la formació de Sarkozy, la UMP, que en realitat haurien anat destinades a finançar mítings electorals.