Que la dreta hagi de fer servir un sistema tan d’esquerres com és “manifestar-se” m’engresca. Es manifesten (i cremen contenidors i es queixen de la —baixa, Manel!— violència policial) per protestar contra l’amnistia als independentistes catalans. El PP va dir que “la policia havia tractat els manifestants com si fossin CDRs".

Malgrat que sortí de la impremta el passat mes de març, amb les llibreries tancades i els lectors confinats, no seria just que aquelles circumstàncies amaguessin la publicació del llibre d’Enric Millo, El derecho a saber la verdad. El testimonio del delegado del Gobierno en la Cataluña del 155 (Barcelona, Península, 2020). No, aquest volum no mereix passar desapercebut perquè, entre el miler llarg de títols que el Procés ha suscitat, segurament cap altre no conté unes dosis de barra tan colossals.

El dilluns 16 de desembre, i en el curs d’una discreta reunió de la junta directiva provincial celebrada a Palamós, el senyor Josep Enric Millo i Rocher dimití de la presidència del PP a Girona després d’onze anys en el càrrec. El secretari general del PP a Catalunya, Daniel Serrano, li expressà l’agraïment de l’organització per la “missió acomplerta”, pel “magnífic treball al capdavant del partit a Girona”.

Per a Vox, Enric Millo "sobra". Per al PSOE, el seu nomenament com a delegat d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia és "una falta de respecte al poble andalús". L'oposició carrega contra el govern que comparteixen el PP i Cs, però el conseller andalús de presidència, Elías Bendodo, defensa la vàlua del polític català. "La persona escollida té la qualificació professional i l'experiència necessàries per al càrrec, és la persona adequada per a la feina", ha explicat aquest divendres en la sessió de control parlamentària.

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha sigut diana de crítiques des que la setmana passada va declarar al judici del Procés al Tribunal Suprem, on va reforçar les tesis d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017. Però aquest dimecres s'ha plantat: "Després d'explicar la veritat, entenc que no agradi. La meva obligació moral i legal és dir la veritat", ha justificat en una entrevista a 'Espejo Público', d'Antena 3.

L'exdelegat del govern espanyol Enric Millo ha tingut una topada aquest dimecres amb el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, amb Twitter com a tribuna pública. La declaració de Millo ahir al Tribunal Suprem va ser 'trending topic' a la xarxa social. Concretament, el moment en què va parlar d'una "escalada de violència" dels votants de l'1 d'Octubre contra les forces policials, que va exemplificar, entre altres coses, referint-se a la suposada "trampa del Fairy" dels CDR, que consistia en col·locar detergent a l'entrada del col·legi perquè la policia rellisqués i, llavors, clavar "puntades de peu a la cara dels agents".

Enric Millo va seleccionar el 6 d'octubre del 2017 amb molta precisió a qui demanava disculpes per les imatges del referèndum: aquelles persones legítimament independentistes que van anar a votar "de bona fe" i que van ser "enganyades" pel "seu Govern" perquè es pensaven que participaven en un referèndum legal. Ha passat més d'un any des que Millo ho va dir i, davant del Tribunal Suprem, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya ha negat que fos una disculpa ni una assumpció de la responsabilitat de la violència policial de l'1-O. Ho feia per suplir el buit de "l'únic responsable, Carles Puigdemont". Millo no té res a retreure's, però sí moltes culpes a repartir: neteja consciències alienes i dona la cara. Tot i que el fiscal Javier Zaragoza havia demanat que no se li veiés el rostre, Milló -així se'l cita al Suprem- diu que millor fer-ho a cara descoberta.

Igual que ja va fer ahir el número dos de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha reforçat les tesis d'una violència sostinguda a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre del 2017 i, també de la mateixa manera que José Antonio Nieto, ha acusat els Mossos d'Esquadra de permetre aquest escenari i l'1-O. Però en el seu relat de la suposada "escalada de violència" a Catalunya, Millo ha anat més enllà i ha acabat plantejant durant la seva declaració com a testimoni escenaris gairebé bèl·lics amb "assetjaments, amenaces i accions violentes" constants a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, al poder judicial i als representants del govern espanyol a Catalunya, com ell mateix. Les defenses han desmuntat el relat de l'exdelegat preguntant-li si es van produir morts o si els votants anaven armats o demanant-li que aclarís en què es basava per parlar d'aquests escenaris. "No sé qui ni quants ni quins objectes portaven", ha admès Millo finalment, que no ha dubtat, però, a assenyalar els CDR com l'espurna d'aquesta violència i ha apuntat que es van convertir en grups organitzats amb una "relació lògica i natural" amb Òmnium Cultural i l'ANC, que estaven darrere de les "muralles" de votants l'1-O.

Erigit durant mesos en abanderat del que es va anomenar operació diàleg, Enric Millo va ser el primer rostre del govern espanyol a reaccionar durant l’1-O al que estava passant a Catalunya. Quan les imatges de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil carregant contra els votants a les portes dels col·legis electorals ja circulaven per totes les televisions del món, l’aleshores delegat del govern espanyol va ser el primer a comparèixer. Des del mateix despatx on deu mesos abans havia promès una etapa marcada pel “diàleg i l’entesa”, Millo va defensar “la mesura, la proporcionalitat i el comportament exemplar” de l’actuació policial. Era l’epitafi d’una operació diàleg fallida.

1. Avui declaren al judici Enric Millo, Neus Munté i el coronel Pérez de los Cobos, entre d’altres.