No són dies fàcils per a milions de persones. Gairebé sense avisar, aquesta setmana, ha estirat la pota en Bobi. 31 anys tenia el pobre. Era el gos més vell del món. Es veu que havia tingut una vida rica i plena al seu Portugal natal. El propietari del quisso creu que potser ha arribat a una superlongevitat perquè sempre s’alimentava de “menjar humà”. L’homínid clava queixalada.

Desitjo allò que altres posseeixen. Tinc enveja. Soc un envejós. La meua llista és insaciablement llarga: voldria les minipinces de cabell per a conills. També els abeuradors (d’aigua? De licors?) portàtils per a gossos. La palangana (24 colors a escollir) perquè el nostre gat ultranet de la secta de la santa puresa encara tingui els peus més virtuosos. Un xalet de quatre plantes per al hàmster amb inquietuds de decorar casa seua fins a un infinit de possibilitats que abans es morirà pujant i baixant al replà del 3-2. Collars, impermeables, perruquers, psicòlegs... Els animals, les bèsties, tenen de tot. Si em diguéssiu que hi ha preservatius per a canaris m’ho creuria. Copes menstruals per a aranyes. Cascs per a mosquits suïcides... Tots és possible en aquest món de mones on hi ha més bèsties que persones. 

El 1937, una companyia farmacèutica nord-americana va introduir un nou elixir per tractar la faringitis estreptocòccica i va desencadenar, sense voler, una catàstrofe sanitària. El producte, que no s’havia provat en humans ni animals, contenia un dissolvent que va resultar tòxic. Van morir més de cent persones.

A Madrid estan tramitant un projecte de llei per protegir i garantir el benestar dels animals no humans que, s’ha criticat, exclou els gossos de caça. La realitat és que exclou molt més que això i ens retrata com a societat. Benestar i protecció sí, però només per a alguns animals en algunes situacions. També s’està tramitant una modificació del Codi Penal que hi està relacionada, però em centro aquí només en la llei de benestar. Com és habitual en tot el que pertoca als animals, el més característic de la norma és la doble moral. Fixem-nos en el cas dels gossos. 

AQUESTS DIES he recordat la coneguda frase de Gandhi a propòsit dels animals: “La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma com els seus animals són tractats”. I encara va afirmar una cosa més colpidora: “No m’importa saber si un animal pot raonar. Només sé que és capaç de sofrir i, per això, el considero el meu proïsme”. M’estalviaré dir què penso del fet que els gossos de caça hagin quedat exclosos de la nova llei de protecció animal perquè, emprant un símil d’actualitat, potser em tancarien aquest compte.

Ja tenia tres gossos a casa però al veure aquells ulls tan tristos de l’Ària li va ser difícil quedar-se impassible. Va avisar el centre que s’emportaria la gossa, de només un any –afectada per una malaltia greu al cor, rinitis crònica i leishmaniosi–, amb la idea que passés els últims tres mesos de vida que suposadament li quedaven en companyia. I ja han passat més de tres anys. “Ara té prohibit morir-se, almenys fins d’aquí una dècada –bromeja Esther Sánchez–. Cada dia que viu és un regal”, assegura aquesta voluntària, que també va acollir en el seu moment un gat de tan sols 15 dies de vida i uns quants gossos fins que van trobar un lloc d’adopció definitiu. Oferir temporalment la pròpia llar per acollir animals de companyia encara continua sent una opció poc coneguda, però aquest tipus voluntariat s’ha incrementat en refugis i entitats, en alguns casos fins al 80%.

El possible sacrifici de 38 cadells de raça beagle després d'un experiment amb animals ha posat en alerta diverses entitats ecologistes. Les organitzacions en defensa dels animals han denunciat que els laboratoris Vivotecnia, una empresa que ja ha estat en el punt de mira altres vegades, volen subministrar als gossos un fàrmac per calcular la dosi exacta per posar fi a la vida de la meitat d'ells i, un cop finalitzades les proves, sacrificar tots els animals per dur a terme necròpsies.

“Als animals amb què experimentem als laboratoris els infligim un patiment que no té precedents en la llarga i brutal història de les tortures humanes”. Són paraules de Michel A. Slusher, un investigador que explica la seva experiència en un llibre (They all had eyes, 2016) que arrenca amb un emfàtic “Soc un monstre”, i que relata un infern que ni Dante va gosar imaginar. A l’infern de la Divina Comèdia es castiga els pecadors amb foc i glaç, mutilacions, fuetades, malalties, desfiguracions, emmetzinaments, espases que reobren ferides. Una llista delirant que no obstant és el que viuen aquí i ara –des de fa segles, de fet– els animals no humans emprats en experimentació.

Cops i agressions d'extrema crueltat contra conills, gossos, ratolins i porcs en un laboratori de Madrid. Una investigació de l'ONG Cruelty Free International (CFI) ha fet públiques unes imatges que mostren maltractaments animals a les instal·lacions de Vivotecnia, dedicada a la recerca toxicològica i farmacèutica. El vídeo editat per l'organització mostra pràctiques en molts casos sense anestèsia i amb evident patiment dels animals mentre, de fons, se senten burles d'alguns membres del personal.

Quan al març es va decretar l’estat d’alarma, tots ho vam viure amb inquietud i estrès. Malgrat que cadascú ho va patir a la seva manera, la por i la tristesa les vam compartir tots. Durant les setmanes del confinament més dur vam agrair la immensa generositat i valentia de persones admirables, però malauradament també vam veure tota mena d’actituds egoistes. Un exemple de mesquinesa és el debat que es va generar al voltant de passejar els gossos. Per a les persones que conviuen amb aquests animals, treure’ls al carrer és una obligació perquè estan educats per fer les seves necessitats fora de casa i els seus hàbits no es poden pas canviar d’un dia per l’altre. Que alguna gent arribés a afirmar que es tractava els gossos millor que els infants és símptoma que l’enveja està massa present en la nostra societat.

Vaques amb un forat obert al ventre amb un ull de bou que es tapa i es destapa, com si fos l'obertura del dipòsit de benzina, per abocar l'aliment directament al seu estómac. Aquesta pràctica brutal, que persegueix l'únic objectiu d'augmentar la productivitat làctia dels animals, és el que estan posant en pràctica en una granja experimental de l'empresa Sanders, filial del grup alimentari francès Avril.

Cinc entitats taurines d'àmbit català i espanyol han presentat aquest dijous una petició a l'Ajuntament d'Olot perquè els deixi organitzar una corrida a la plaça de braus que hi ha al municipi, la més antiga de Catalunya. Els impulsors afirmen que estan "emparats" per tres sentències estatals (dues del TC i una d'un jutjat d'Alacant). Des de l'Ajuntament confirmen que estudiaran el text però recorden que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que el 2004 la capital de la Garrotxa es va declarar ciutat antitaurina. Més recentment, el 2016, la ciutat va decidir suprimir els correbous de la festa major arran d'una consulta popular.

El Zoo de Barcelona ha sacrificat aquesta setmana dues cries de nilgau –un antílop asiàtic– que van néixer dilluns, una de les quals per falta d'espai i de mitjans, segons ha confirmat aquest dijous a l'ARA el cap de conservació del zoo, Josep Maria Alonso.