Fa un any, després que el Barça s'acomiadés de la Champions amb una derrota estrepitosa al camp del Bayern Munic, en un duel en què els blaugranes depenien d'ells mateixos per passar ronda, Xavi Hernández es va reunir amb Joan Laporta. El tècnic va demanar una temporada extra per poder fer créixer l'equip i competir amb els grans d'Europa, i el president es va comprometre a invertir en fitxatges. Un any i 77 dies després, però, l'equip blaugrana torna a marxar cap a casa amb el cap sota l'ala, apartat de la Champions després de trobar-se de nou amb els bavaresos a la fase de grups i desnonat definitivament de l'Europa League a mans del Manchester United. "L'any passat no tenim equip ni per competir. Aquest cop ho hem fet i hem donat la cara. Hem estat molt millor. Ens queda tornar-ho a intentar la temporada vinent", resumia l'entrenador del Barça a Old Trafford.

El Barça, eliminat de l'Europa League. Els blaugranes es van avançar al marcador a la primera meitat, però van veure com el Manchester United els remuntava després del descans gràcies als canvis d'Erik ten Hag, que va col·locar un extrem pur a la banda dreta –Antony– per desactivar les pujades de Balde. A continuació, uns apunts en calent.

Gran partit al Camp Nou entre dos colossos europeus en procés de tornar a jugar les rondes finals de la Lliga de Campions. Empat a 2 entre el Barça i el Manchester United en l'anada dels setzens de l'Europa League. Tot es resoldrà a Old Trafford dijous que ve. A continuació, uns apunts en calent.

Europa és com un jutge implacable que et posa al teu lloc. I el Manchester United li ha recordat al Barça de Xavi que tot el que ha fet a la Lliga està molt bé però que si vol seguir creixent s'hi haurà d'esforçar més. Massa nerviós i inestable, el Barça ha aconseguit un empat que permet arribar amb opcions al duel d'Old Trafford. Europa sembla disfrutar torturant el Barça, fent-lo patir, posant-li bastons a les rodes. La solidesa defensiva que l'equip demostra cada setmana a la Lliga s'evaporava cada cop que Marcus Rashford agafava la pilota i feia de les seves en un partit caòtic, amb moments de bellesa però sense ordre. Aquest equip té fam i s'aferra amb dents i ungles a la competició. Al final, gairebé guanya un partit que fa uns mesos, hauria perdut segur.

En les hores prèvies a la disputa de la final de l'Europa League que es juga a l'estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, la Policia Nacional va detenir diversos seguidors de l'Eintracht de Frankfurt i del Glasgow Rangers per disturbis i agressions. Els fets es van produir partir d'una baralla multitudinària als carrers de Sevilla. La capital andalusa està plena de seguidors dels dos equips, molts d'ells sense entrada per assistir a un final que s'acabaria decantant pel conjunt alemany als penals (1-1, 5-4).

El sorteig de l'Europa League ha sigut benèvol amb el Barça. Havent eliminat el Galatasaray a vuitens de final, el rival a quarts serà l'Eintracht Frankfurt. Els alemanys viuen una fase de transició després de canviar l'entrenador, Adi Hütter, que els va portar a les semifinals del segon torneig continental el 2019. Els jugadors més determinants d'aquell Eintracht van marxar. Ara al Barça se li presenta una bona oportunitat per plantar-se a les semifinals, que disputaria contra el guanyador de l'eliminatòria entre el West Ham i l'Olympique de Lió, amb la tornada al Camp Nou.

De la mateixa manera que la victòria contra l'Atlètic de Madrid havia fet apujar l'autoestima del Barça, l'empat en el derbi contra l'Espanyol va rebaixar l'eufòria al Camp Nou. D'alguna manera, tot torna a ser com uns mesos enrere, quan Xavi Hernández va fer-se càrrec de la banqueta. Lluny de pensar en els títols domèstics, l'objectiu real segueix sent acabar la temporada entre els quatre primers per garantir-se un lloc a la pròxima edició de la Champions. Ara bé, hi ha "una altra via" per jugar a la màxima competició europea: guanyar l'Europa League. I malgrat que no és una prioritat, Xavi no descarta aquesta "segona oportunitat" per tornar a jugar amb els grans.

Ràpidament el Benfica va decidir que el Barça s'havia de jugar les garrofes ell solet contra el Bayern. El conjunt dirigit per Jorge Jesus no va donar ales als somnis blaugranes i en el primer quart d'hora ja va encaminar la golejada a l'Estádio da Luz contra el Dinamo de Kíev (2-0). Les esperances del Barça es van començar a esvair amb la primera diana, de Roman Yaremchuk. El davanter del Benfica va aprofitar la primera ocasió clara de perill per avançar els locals en el marcador i caminar amb pas ferm cap als vuitens de final. Gràcies a una bona internada de João Mario, que va cedir enrere perquè l'ucraïnès rematés a plaer davant el porter del conjunt visitant, Yameruck va fer l'1-0 davant del que va ser el seu equip i el club en el qual es va formar com a futbolista.

"Quan vaig arribar al Vila-real, no tenia Ciutat Esportiva. I el Madrigal estava en obres, era molt petit. El vestidor era molt modest i solíem entrenar-nos al mateix camp cada matí. Molts jugadors hi anaven caminant, altres vivien a la part de la costa. Era com viure en un poble. Et parava un senyor que anava a treballar al camp, els nens de l’escola...", recorda l’exporter Andreu Palop, que va jugar a mitjans dels anys 90 cedit al club groguet. "Ja veies que la directiva volia créixer, però ¿imaginar que podria jugar una final Europea? No, llavors semblava una bogeria", explica.

El 25 d'abril del 2006 la història del Vila-real CF va estar a punt de fer un gir. Després que els castellonencs perdessin l'anada de la semifinal de la Champions League contra l'Arsenal (1-0), un Madrigal ple de gom a gom es va paralitzar en el moment que Juan Román Riquelme va plantar la pilota a la pena màxima al minut 89, quan el partit estava empatat a zero. El submarí groc havia sigut superior als gunners. Necessitaven que la pilota es colés entre els tres pals de Jens Lehmann per forçar una esperançadora pròrroga. Aquella nit, però, l'alemany va robar-li el protagonisme al mitjapunta argentí i va aturar el penal. Les llàgrimes van apoderar-se de tots els aficionats, fins i tot del seu president, Fernando Roig, que van veure com s'esvaïa el somni de qualsevol equip de futbol: jugar una final europea.

El Sevilla segueix regnant a l'Europa League. L'equip andalús s'ha imposat per 3-2 a l'Inter de Milà a la final de la competició a Colònia, un partit preciós en què els dos equips han tingut ocasions per marcar més gols. Per a l'Inter d'Antonio Conte, però, segueix la maledicció i ja fa nou temporades que no guanyen un títol oficial.

L’Espanyol ha tancat la seva dotzena participació en una competició europea amb una victòria d’empenta (3-2) contra el Wolverhampton que, si bé no li ha servit per accedir als setzens de final, sí que li pot servir com a guia de cara al que li queda de Lliga. El conjunt d’Abelardo Fernández ha mostrat una cara força diferent de la que va plantejar al partit d’anada –més valenta, vertical i decidida– i això que l’asturià només ha format, d’inici, a tres titulars habituals a la Lliga: David López –que no podrà jugar diumenge per sanció–, Darder i Calleri. L’argentí ha trobat premi a la infatigable lluita que fa temps que planteja en cada partit amb un gol matiner que ha fet creure uns segons al poc públic que ha acudit a l’RCDE Stadium. En una jugada ben fabricada per Melendo i Pedrosa –dues peces més que necessiten recuperar confiança per mostrar la seva millor versió–, Calleri ha empès una centrada dins de l’àrea que ha acabat amb el seu tercer gol oficial aquest curs.

Després de digerir, amb certa dificultat, una setmana negra en què ha quedat pràcticament apartat d’Europa i s’ha complicat una mica més la vida a la Lliga, l’Espanyol afronta una nova setmana amb dos partits en què tornarà a centrar l’atenció al cap de setmana. El 4-0 obtingut a Anglaterra dijous passat i la proximitat del duel transcendental de diumenge contra l’Atlètic són dos condicionants que conviden a pensar que Abelardo Fernández no es plantejarà arriscar cap dels seus titulars aquesta tarda (18.55 h, M. Liga de Campeones) i els reservarà a tots per diumenge. Sens dubte, no serà el comiat desitjat d’una competició, l’Europa League, que ha perdut pes en detriment de la Lliga per culpa de la inestabilitat que pateix l’Espanyol en aquesta segona competició.

La visita al Molineux Stadium (4-0) serà recordada com un dels capítols més dolorosos de la història europea de l’Espanyol. “El resultat és excessiu, però no podem objectar res, no podem vendre motos. El futbol és eficàcia, i l'ha tingut el Wolves. No podem deixar de lluitar pel partit", va analitzar Abelardo Fernández. "Estem molt dolguts pel resultat, no esperàvem això. Hem errat en detalls, hem tingut situacions clares, però hem d'afrontar les derrotes, ja que aquests partits ens fan més forts per al que ens ve. Això treu la ràbia que portem dins. Cal aixecar el cap. Crec que no és tot tan negre com es veu malgrat que el resultat és una puta merda", va afegir, contundent, Matías Vargas.

Va costar dotze anys d’espera i, per això, ningú a l’Espanyol vol renunciar a l’Europa League. Però tothom és conscient que aquesta competició, que al juliol era la màxima prioritat per a l’entitat, al febrer s’ha convertit en un luxe difícil de mantenir. Els blanc-i-blaus visiten aquest dijous (21 h, GOL) el Molineux Stadium, on no hi haurà gaires titulars habituals. Abelardo Fernández en va deixar quatre (De Tomás, Roca, Bernardo i Javi López) a Barcelona, i uns quants més començaran el partit des de la banqueta. “És un partit molt motivador i preciós. Hi haurà jugadors poc habituals a la Lliga que m’ho han de posar difícil, hauran de demostrar-me que hi haig de comptar més”, ha reconegut el tècnic asturià, que molt probablement repetirà una fórmula semblant a la que va optar en el partit de Copa a Anoeta.

El Wolverhampton Wanderers és, des de fa dos anys, un dels equips de moda de la Premier League. Setè el curs passat i vuitè en l'actual, intenta consolidar un projecte ambiciós que faci honor als seus 143 anys de vida. Aquest històric anglès vivia hores baixes des del 2004, quan va convertir-se en un conjunt ascensor amb tres descensos i tres ascensos. Una situació d’inestabilitat esportiva i econòmica que va canviar el 2016, quan un conglomerat empresarial xinès, Fosun Sports Group, va decidir comprar el club per prop de 54 milions d’euros. Aquest fons d’inversió, presidit per Guo Guangchang, té participació accionarial en projectes com el Club Med o el Cirque du Soleil. També controla, a través de la societat Shanghai Foyo, el 20% de les accions de Gestifute, l’agència de representació de Jorge Mendes.

Per segona vegada en la seva història, l’Espanyol viatjarà a Anglaterra per disputar-hi un partit oficial. 58 anys després que el conjunt espanyolista eliminés al Birmingham en els vuitens de final de la Copa de Fires (5-2 a Sarrià i 1-0 a St. Andrews), el sorteig dels setzens de final de l’Europa League celebrat aquest dilluns ha emparellat els blanc-i-blaus amb el Wolverhampton Wanderers, un equip que només ha sumat dos entrebancs en els 12 partits que porta disputats a l'Europa League (0-1 i 3-3 davant del Braga). L'anada es disputarà a Anglaterra el 20 de febrer (21 h), mentre que la tornada serà a l'RCDE Stadium el 27 de febrer (18.55 h).

L’Espanyol coneixerà aquest dilluns, a partir de la 1 del migdia (Movistar Champions), el seu rival als setzens de final de l’Europa League. Després d’acabar com a primer de grup, l’equip de Pablo Machín evita els possibles rivals més durs, ja que serà al bombo 1, al costat del Sevilla, el Celtic, el Porto, l’Arsenal, el Malmö, el Basilea, el LASK Linz, el Manchester United, l’Sporting de Braga, el Gant i l’Istanbul BB. A més, quatre equips provinents de la Champions cauen al bombo 1, l’Ajax, l’Inter, el RBSalzburg i el Benfica.

Un Espanyol amb els deures fets a l’Europa League va tancar dijous la fase de grups de l’Europa League amb una tediosa derrota contra el CSKA Moscou (0-1). L’equip blanc-i-blau, que tenia la primera posició assegurada, va perdre contra un rival rus que es va acomiadar de la competició amb el seu primer triomf. Un gol de Vlasic a sis minuts del final va trencar l’empat al qual semblava estar predestinat un partit del tot prescindible que es recordarà per acabar amb la ratxa d’imbatibilitat dels catalans.