La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha presentat aquest dilluns un acord de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Mallorca, amb el qual aportarà una mica més de 360.000 per a una campanya de bons per al consum de producte local en la qual el consumidor podrà descomptar-se 10 euros per cada 20 de compra, fins a un màxim de 60 euros.

El Govern ha reactivat part del pla de xoc per fer front als aranzels després que el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pactassin incrementar-los fins al 15% per a gairebé totes les exportacions.

La política comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, ja té un impacte directe en l'economia mundial. "Les perspectives mundials es degraden cada vegada més", ha advertit aquest dimarts en el seu informe semestral l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, el think tank de les economies més avançades). En un context "difícil i incert" per la guerra aranzelària nord-americana, l'organisme amb seu a París revisa lleugerament a la baixa el creixement del PIB espanyol per a aquest any, fins al 2,4%, dues dècimes menys del que preveia a principis d'any i gairebé un punt menys del que va créixer l'any passat (3,2%).

La guerra comercial de Donald Trump continua. El president dels Estats Units ha anunciat aquesta matinada que els aranzels a les importacions d'acer imposats al març passat es doblaran: pujaran del 25% al 50%. "Assegurarà encara més la indústria al país", ha afirmat en un míting celebrat en la fàbrica d'acer de U.S. Steel a la ciutat de Pittsburgh (Pensilvània). Poc després, en un missatge a les xarxes socials, Trump ha afegit que la pujada aranzelària també afectarà l'alumini i que tot plegat entrarà en vigor dimecres vinent. Aquesta mesura afectaria les vendes de 427 companyies catalanes en aquest mercat, segons càlculs d'Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat.

Un tribunal comercial dels Estats Units ha bloquejat aquest dijous l’entrada en vigor de molts dels aranzels impulsats per Donald Trump. La resolució assegurava que el president hauria excedit la seva autoritat imposant aranzels generalitzats a les importacions de socis comercials. En concret, la sentència assenyalava que la Constitució nord-americana atorga al Congrés l’autoritat exclusiva per regular el comerç amb altres països i que, per tant, Trump no té potestat per tirar endavant la bateria de nous aranzels. Ara bé, la Casa Blanca va presentar un recurs davant una instància judicial superior, el Tribunal d’Apel·lacions, que el mateix dijous al vespre ha decidit mantenir les tarifes a les importacions fins que resolgui sobre el fons del conflicte.

Nou gir de guió del president Donald Trump en la guerra comercial amb la Unió Europea. El president estatunidenc torna a l'atac, i aquest divendres ha anunciat que pretén imposar un aranzel directe del 50% sobre les mercaderies que els Estats Units importen del bloc comunitari a partir de l'1 de juny. Tot i que des del club europeu es creia que les negociacions entre les dues potències avançaven, Trump ha justificat que Brussel·les és "molt difícil de tractar". "Recomano uns aranzels del 50% sobre la Unió Europea a partir de l'1 de juny del 2025. No hi haurà tarifa si el producte es construeix o es fabrica als Estats Units", ha dit el president. Les borses europees, que havien tingut una sessió tranquil·la, van entrar totes en pèrdues un cop coneguda la notícia. L'Íbex-35 ha cedit un 1,18%, fins als 14.104,1 punts i els mercats de renda variable dels EUA han obert la sessió també en vermell.

El Govern prepara un pla d'acció per "prendre el pols" a les empreses davant la política dels aranzels de Donald Trump, segons ha explicat a l'ARA Balears el director general d'Empresa, Autònoms i Comerç, José Antonio Caldés. El pla es farà a partir dels resultats d'una enquesta que ha elaborat la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia amb l'objectiu de "disposar d'informació que ajudi a planificar i prendre decisions pel que fa a les polítiques públiques d'ajuda i promoció de la internacionalització", segons explica l'Executiu al principi de l'enquesta.

La Casa Blanca va anunciar diumenge que els Estats Units i la Xina suspendrien o aixecarien temporalment els aranzels d’importació que es van imposar mútuament a l’abril, i posteriorment tots dos països han anunciat una treva de 90 dies en la guerra comercial. Ara bé, tot i que l’anunci ofereix un alleujament que les empreses feia temps que esperaven i ha estimulat la confiança del mercat, els inversors farien bé de refrenar el seu entusiasme.

La guerra comercial incerta i imprevisible iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, ha viscut un nou episodi aquest dijous amb l'acord amb el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer. Amb el to triomfalista que el caracteritza, el cap del govern de la primera potència econòmica del món torna a tractar països que són tradicionalment socis com si fossin nens petits. És com si digués: "Si et portes bé et rebaixo els aranzels".

Brussel·les incrementa la pressió sobre Donald Trump. El president estatunidenc manté congelada una part dels aranzels que va anunciar contra la Unió Europea i ha deixat en l'aire què acabarà fent. Davant d'aquesta incertesa, el bloc europeu no vol quedar-se de braços plegats i la Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou llistat de productes estatunidencs als quals amenaça d'incrementar les taxes de duanes si Trump no reconsidera la seva estratègia comercial i tira pel dret en la guerra aranzelària.

L'endemà que Pedro Sánchez se sotmetés a l'escrutini del Congrés per l'apagada elèctrica i l'increment de la despesa en defensa, el govern espanyol ha passat un nou examen amb la votació del decret per fer front als aranzels de Donald Trump. L'enfrontament amb la dreta viscut durant la compareixença del cap de l'executiu s'ha tornat a visualitzar amb l'enèsim vot en contra del PP, que s'ha negat a donar suport a la norma que activa els primers 7.720 milions d'euros per pal·liar els efectes de la guerra comercial. També Vox s'hi ha oposat, però la majoria plurinacional que va investir Sánchez ha salvat el paquet de mesures. El vot a favor d'ERC, Junts, Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària així com amb l'abstenció de Podem han permès agafar una mica d'aire al govern espanyol després de dues setmanes encadenant sobresalts.

Per als compradors de la generació Z als Estats Units, la guerra comercial del seu país amb la Xina ja no és només un titular. El 25 d'abril passat, Shein i Temu, els dos gegants xinesos més populars entre els joves, van anunciar que ajustarien preus als EUA. El cost d'alguns productes venuts per Shein es va disparar més d'un 150%. Temu ha afegit un "sobrecàrrec a la importació" que en alguns casos supera el preu del producte.

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

Vivim moments d’incertesa a escala planetària a causa de la imprevisibilitat de les decisions del govern dels EUA en política econòmica. L’objectiu declarat de la política aranzelària dels EUA és recuperar producció manufacturera al seu país. Lamentablement, és molt difícil que aconsegueixi aquest objectiu. Per dues raons.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

Mentre la guerra dels aranzels de Trump va sumant capítols nous –i cada vegada més absurds–, és del tot indicada la lectura d'Indopacífico, de Juan Manuel López Nadal, que al llarg de la seva dilatada carrera diplomàtica ha estat ambaixador d'Espanya a Tailàndia, Cambodja, Birmània i Laos i cònsol general a Hong Kong. L'experiència acumulada serveix ara a aquest diplomàtic mallorquí per escriure un llibre absorbent, que amb una prosa clara descriu el món des d'un angle que no estem acostumats a tenir en compte però que és on es troben les claus del poder en la política global. De fet, el títol complet del llibre és Indopacífico. Eje de la geopolítica global.

Fa set anys, l’economista Xavier Sala i Martín va coincidir a Davos amb el professor i escriptor Yuval Noah Harari, que va dibuixar un futur catastròfic per culpa de la intel·ligència artificial. “En aquell moment no en sabia massa, d'IA, i vaig decidir estudiar-ho”, diu Sala i Martín. Hi ha dedicat 7 anys, i el resultat son les gairebé mil pàgines d'Entre el paradís i l’apocalipsi (Rosa dels Vents) on fa un exhaustiu repàs històric d’aquesta tecnologia, i explica què és, què no és i quins són els riscos per al futur.

Tot i la pausa recent en la guerra comercial desfermada pels EUA, és ben viva la qüestió de quines represàlies aranzelàries podria posar la Unió Europea sense tirar-se massa pedres a la teulada. En global, la UE exporta una mica més als EUA que no pas importa dels EUA (el 2023, un excedent positiu del 3% sobre els 1,6 bilions d’intercanvi total). L’excedent s’explica perquè els venem més béns manufacturats dels que els comprem. En canvi, si mirem la balança de serveis (que la Casa Blanca no ha tingut en compte a l’hora d’establir aranzels) importem 109.000 milions d’euros més del que exportem als EUA (dades 2023). Fins aquí, sembla que els europeus no tinguem una posició gaire feble.