Whiteout, de vegades traduït com a tempesta blanca, és una situació en la qual el blanc de la boira, els núvols baixos i la neu fan que perdis tota referència espacial. També és el títol d'una novel·la de misteri de l'escriptor islandès Ragnar Jónasson, un d’aquests autors nòrdics que s’han posat de moda en els últims anys. Aquí i ara, mentre recorrem en cotxe el nord del seu país, en ple hivern, pujant un port de muntanya per un tram especialment tortuós de la carretera Arctic Coast Way, aquesta expressió meteorològica és anguniosament encertada. A través dels parabrises no veig absolutament res. Avançar es fa difícil, ja que, en un terreny perillós com aquest, pots acabar despenyant-te o xocant amb algun obstacle invisible.

Auður Ava Ólafsdóttir ha aconseguit la proesa de ser una de les autores islandeses més traduïdes sense haver escrit ni una sola novel·la negra, el gènere més exportat del país. Amb Edèn, el seu nou llibre –publicat en català a Club Editor i amb traducció de Macià Riutort– torna a descol·locar els lectors amb una història protagonitzada per una lingüista especialitzada en llengües minoritàries que decideix plantar 5.600 arbres per compensar l'empremta de carboni dels vols que ha agafat durant l'últim any.

Aquella data que donava pistes d'un anunci futur s'ha revelat. Molts dels fans la van encertar en deduir que la publicació d'Aitana d'una fotografia d'aurores boreals amb una data sobreimpressionada, a més d'una segona publicació d'un vídeo força intimista, feia referència al llançament d'una nova cançó. Efectivament. Però el que pocs s'esperaven és que aquest nou single fos en col·laboració amb el que va ser i torna a ser la seva parella: Sebastián Yatra. Tots dos ho van fer públic ahir al vespre amb la publicació d'un vídeo on apareixen cantant junts.

Una nova erupció volcànica ha posat en alerta Islàndia, que ja va patir els efectes de la lava ara fa un mes.

L'erupció dilluns de la fissura volcànica de Sundhnjukagígar, situada al sud-oest d'Islàndia, va posar el punt final a gairebé un mes i mig d'especulacions entre els geòlegs islandesos sobre la possible aparició d'un nou volcà a la península de Reykjanes. Per als habitants de la petita població pesquera de Grindavík, de 4.000 habitants, que va ser evacuada el 10 de novembre, ha estat un malson. La lava va brollar amb virulència a tres quilòmetres escassos dels límits de la ciutat. Ara ja no brolla i les autoritats han permès a qui ho vulgui, assumint el seu propi risc, tornar a casa per passar les festes de Nadal. Però alerten que potser d'aquí a dues setmanes hi haurà un altre volcà.

La contaminació de gas i cendra provocada per l'erupció d'un dels volcans del sistema volcànic Fagradalsfjall, situat al sud-oest d'Islàndia, amenaça potencialment la capital del país, Reykjavík, que entre aquesta nit de dimarts i primeres hores de dimecres se'n podria veure envoltada, han advertit els experts. El Fagradalsfjall ha entrat en erupció la passada nit de dilluns, a les 22.17, hora local (23.17 a Catalunya), segons l'Oficina de Meteorologia nacional (Met). L'esclat ha tingut lloc després de setmanes d'intensa activitat sísmica al subsol de la península de Reyjanes, fins a provocar un espectacle meravellós i paorós alhora de magma i rius de lava.

El municipi de Grindavík, a Islàndia, s'ha convertit en un poble fantasma. Amenaçat per una erupció de lava que podria ser imminent, les autoritats del país van ordenar-ne l'evacuació dissabte a la nit, després de dies alertant els veïns que estiguessin a punt per si calia marxar ràpidament de casa seva. Imatges difoses aquest dilluns pels mitjans locals i a les xarxes socials mostren una esquerda enorme en una de les carreteres d'accés a la població, on viuen unes 4.000 persones, que ara han hagut de buscar un altre lloc per viure, de moment de manera temporal, però ningú sap del cert si hi podran tornar.

Islàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.

En un moment de Godland, un personatge descriu Islàndia com a bella i, alhora, terrible. La combinació d'adjectius podria aplicar-se també a l'enlluernadora pel·lícula de Hlynur Pálmason, el director d'Un blanc, blanc dia. A diferència d'aquell premiat thriller ambientat a la Islàndia contemporània, Godland se situa a finals del segle XIX per explorar novament els clarobscurs d'una masculinitat turmentada, encarnada per Lucas, un sacerdot danès que arriba a l'illa amb una missió civilitzadora: construir una església en un poble remot. El marc temporal brinda a Pálmason l'oportunitat d'ajustar comptes amb el passat del seu país com a colònia danesa: l'antagonista de Lucas, rígid home de fe que porta a sobre, com si es tractés d’una creu, un primitiu equip fotogràfic, és Ragnar, el sorrut guia islandès que coneix l'agrest paisatge com el palmell de la mà.

En Roberto no ho havia vist mai. És italià, de Nàpols, i des de fa deu anys viu a Islàndia treballant com a guia. Coneix tot el país a la perfecció, parla islandès i té molts contactes amb la població local, però és la primera vegada que pot assistir al Réttir, segurament la festa de camp més important de l’illa.

El paisatge que envolta els banys termals de Mývatn treu fum. El vapor fuig per les fissures de les vetes volcàniques i surt a glopades escopit pels tubs de lava. Verds i taronges químics encerclen les bombolles de fang. Els banys –grans piscines envoltades de pedres poroses de lava on l’aigua arriba fins al pit– fan la pudor del sofre que, segons es diu, relaxa i vigoritza els banyistes. Des d’una cabana situada en un costat de la piscina, un cambrer ben abrigat serveix, per una finestra corredissa, cervesa Gull als banyistes, que aguanten la gerra per damunt de l’aigua calenta submergits fins a la barbeta.

El que havien de ser unes vacances idíl·liques a Islàndia per al Víctor i la seva parella –tenen 25 i 26 anys– s'ha convertit en un malson. Dilluns havien de tornar de Reykjavík a Barcelona amb un vol de Vueling després de recórrer el país durant una setmana amb una autocaravana. "Estàvem dinant prop de l'aeroport i vaig entrar a l'aplicació per comprovar que tot anava sobre l'horari previst i la sorpresa va ser que ens havien canviat el vol per a l'endemà sense previ avís", relata el Víctor.

El Parlament islandès no tindrà, finalment, més dones que homes com indicaven els primers resultats de les eleccions celebrades dissabte. Un nou recompte en una circumscripció electoral ha canviat el repartiment d'escons, i la Cambra islandesa estarà formada per 33 homes i 30 dones, al revés del que s'havia anunciat inicialment. Les dones representen ara el 47,6% del total de diputats, que és un augment significatiu respecte al 39,7% de l'anterior legislatura, però que encara no permet a Islàndia enorgullir-se de tenir el primer Parlament europeu amb majoria femenina.

Després d’anys d’escàndols econòmics i volatilitat política, Islàndia tanca aquest dissabte una legislatura que ha retornat una estabilitat que no es veia des del col·lapse financer del 2008. El 2017, arran de les terceres eleccions anticipades en vuit anys, es va formar l’actual govern islandès, una insòlita coalició formada per l’esquerra ecologista de la primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, i la dreta conservadora tradicional. Malgrat la seva excepcionalitat, l’aliança governamental ha aconseguit arribar al final del mandat, cosa que només havia aconseguit un altre executiu des del 2008.

Islàndia és terra de llegendes paganes, èpiques sagues vikingues i paisatges únics plens de misteri. Volcans, guèisers i glaceres conviuen de manera inusitada per donar forma a la segona illa més gran d’Europa, superada només per Gran Bretanya. No obstant això, a causa de la seva particular demografia, l’anomenada “terra de gel i foc” se sent especialment buida. Amb una població total de 364.143 habitants i només tres persones per quilòmetre quadrat, Islàndia és el país amb menys densitat demogràfica de tot el continent. 

Joey Helms, operador de drons i youtuber, ha aconseguit unes espectaculars imatges de l'erupció del volcà islandès Fagradalsfjall, a la vall de Geldingadalir, mentre amb el seu flamant giny, un model DJI FPV, planava sobre el riu de lava. El dron captura el moment exacte en què l'aparell va caure a la caldera, el 24 de maig. El Fagradalsfjall està situat a la península de Reykjanes, a 40 km al sud-oest de Reykjavík, la capital del país. El volcà va entrar en erupció el 19 de març del 2021 i fins ara continua emetent lava fresca. El fascinant espectacle, relativament a prop de la ciutat més poblada de l'illa, ha atret nombroses persones que hi peregrinen per veure'l i fotografiar-lo.

Un volcà ha entrat en erupció aquesta nit a Islàndia, a només quaranta quilòmetres de Reykjavík, des d'on la resplandor del foc. La fisura és d'uns 500 metres de llarg i un kilòmetre quadrat de lava volcànica, tal com va informar ahir l'Oficina Meteorològica islandesa. Segons Efe, l'erupció va començar a Fagradalsfjall, situat a Geldingadalaur, es considera petita i hi ha poca activitat sísmica a la zona. L'erupció ha tingut lloc en una vall, a uns 4,7 kilòmetres terra endins, des de la costa sud de la península de Reykjanes. Feia dies que els experts alertaven del risc imminent d'una erupció com aquesta.

Les autoritats d'Islàndia obliguen des d'aquest dimecres totes les persones que entrin al país a sotmetre’s a una doble prova de detecció del coronavirus o a fer una quarantena de 14 dies. El govern ha pres aquesta decisió a causa dels rebrots i de l'augment de casos registrat al país durant els últims dies. D'aquesta manera, Islàndia és el primer país europeu que exigeix dos tests per poder accedir al seu territori.

La situació de temps extrem que afecta l'Atlàntic Nord i l'oest d'Europa aquest mes de febrer continua provocant situacions gairebé inèdites. El segon temporal en set dies està causant problemes greus a les illes Britàniques aquest cap de setmana. Les afectacions més importants són a causa de la pluja, unes precipitacions abundants que arriben només una setmana després que ja hi hagués una situació de pluges molt abundants a la zona. Aquest matí el servei meteorològic britànic, Met Office, ha activat l'avís d'alerta vermell al país de Gal·les a causa d'aquest fenomen. Alguns pobles al nord de Cardiff han quedat totalment inundats, i la Met Office alerta d'inundacions que poden posar en risc vides humanes i deixar alguns pobles aïllats o sense llum i aigua durant diversos dies.

La potent circulació de vents de l'oest que està afectant Europa aquests últims dies tindrà un nou episodi crític entre divendres i diumenge. Una nova borrasca molt profunda afectarà les illes Britàniques i països com Islàndia els pròxims dies. Divendres les afectacions més importants s'esperen a Islàndia, mentre que durant el cap de setmana el temporal més dur afectarà un altre cop el Regne Unit i Irlanda.