Hasan Hasanovic tenia 19 anys quan, al juliol del 1995, va sobreviure a la massacre de Srebrenica. El seu pare i el seu germà bessó van morir en l'assalt de les tropes sèrbies, amb 8.000 civils més, en el que ha estat jutjat com a genocidi pel Tribunal Penal Internacional. Actualment, treballa al Centre Memorial de Srebrenica i ha visitat Barcelona per formalitzar un conveni amb la Fundació Solidaritat UB, en el marc de la xarxa de l’Observatori Europeu de Memòries. En un context en què els constants bombardejos sobre Gaza i els atacs israelians contra bases de l'ONU al Líban posen en evidència la ineficàcia de les Nacions Unides davant d'un exèrcit que decideix desobeir, les lliçons de Srebrenica són més vigents que mai.

'Quo vadis, Aida?'

(3 estrelles)

Direcció i guió: Jasmila Zbanic. 101 min. Bòsnia i Hercegovina, Àustria, Romania, Holanda, Alemanya, Polònia, França, Noruega i Turquia (2020). Amb Jasna Djuricic, Izudin Bajrovic i Boris Ler. Estrena als cinemes

]]>

El genocida serbobosnià Ratko Mladic, condemnat el 2017 a cadena perpètua per la matança de Srebrenica i altres crims, ha demanat aquest dimarts l'absolució a l'al·legar que el tribunal internacional que el va condemnar –el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia– va cometre "errors de dret". Les suposades equivocacions a les quals es remet afectarien els deu càrrecs pels quals Mladic va ser condemnat.

]]>

Amb expressions de dolor i, sobretot, amb crides a la reconciliació. Així ha homenatjat aquest dissabte Bòsnia i Hercegovina les víctimes del genocidi de Srebrenica, amb motiu dels 25 anys d'una de les matances més crues de la història moderna. Cada 11 de juliol el Centre Commemoratiu de Potocari –on reposen les tombes de 6.652 víctimes– és escenari d'una cerimònia multitudinària en record dels difunts i també dels seus familiars. Aquest any, però, la pandèmia ha obligat a celebrar un acte amb menys assistents, més íntim, on les connexions telemàtiques hi han jugat un paper important.

]]>

La carretera que va de Bratunac a Srebrenica està deserta. Només hi circula algun camió de tant en tant. Però quan s’arriba a la recta de Potočari, el silenci encara és més eixordador. A mà esquerra, el verd dels turons contrasta amb la blancor de les làpides on hi ha enterrats els 8.372 cossos identificats i recuperats de les 95 fosses comunes que s’han anat descobrint els últims 25 anys. A nivell de terra hi ha les tombes provisionals d’aquells de qui només s’han trobat algunes restes i estan a l’espera del sepeli definitiu. Encara hi ha 1.700 persones desaparegudes.

]]>

“Cada cop que vaig a l’est de Bòsnia sé que em creuaré amb els autèntics assassins. Al Tribunal de la Haia hi van anar els grans responsables, però els assassins a peu de fossa, els que transporten el virus de l’odi, encara són allà i alguns continuen rient quan recorden les víctimes”. Cru i contundent, fidel al seu estil, el periodista Gervasio Sánchez va tornar a explicar la Guerra de Bòsnia, que va veure de primera mà com a corresponsal de guerra, aquest cop per als lectors de l’ARA en una conversa en línia amb motiu dels 25 anys de la matança de Srebrenica, que es commemoren demà. L’acte, retransmès en directe, va ser conduït per la cap d’Internacional del diari, Mònica Bernabé, i va comptar també amb la participació -en connexió des de la presó- de l’exconseller, exeurodiputat i doctor en relacions internacionals Raül Romeva, que va treballar a la Unesco de Bòsnia i Hercegovina en els anys immediatament posteriors a la guerra.

]]>

El Tribunal Suprem dels Països Baixos ha dictaminat aquest divendres que l'estat holandès té una "responsabilitat limitada" en el genocidi de Srebrenica durant la Guerra de Bòsnia, en què van ser assassinats 8.000 homes el 1995. En concret, ha fixat la responsabilitat de l'estat en un 10% per la mort dels 350 homes que es van refugiat a la base de l'ONU custodiada per les tropes holandeses.

]]>

“Hi ha un cert desgast o cansament sobre el que va passar a Bòsnia; ja no som notícia i les donacions econòmiques per trobar les víctimes han caigut”, lamenta Nihad Brankovic, un dels responsables de la part oest dels Balcans de la Comissió Internacional de Desapareguts (ICMP). Aquesta és la institució principal que durant 20 anys s’ha encarregat de localitzar i exhumar les fosses comunes de la matança de Srebrenica, identificar les víctimes a través de proves d’ADN i retornar-les a les seves famílies perquè puguin enterrar-les, dues dècades després de la massacre que els bosnians musulmans qualifiquen de genocidi i neteja ètnica.

]]>

La cort d'apel·lacions de la Haia ha confirmat avui la participació dels cascos blaus holandesos en el genocidi de Srebrenica, que va causar la mort de 8.000 persones, segons fonts oficials. El tribunal dels Països Baixos els fa parcialment culpables de la mort de 300 persones musulmanes en expulsar-les de la base militar de les Nacions Unides de Potocari sabent que les tropes serbobosnianes rodejaven el terreny a l'espera que sortissin per assassinar-les.

]]> El president de Sèrbia, Tomislav Nikolic, ha demanat perdó aquest dijous en nom del seu país pels crims comesos a Srebrenica i a Bòsnia-Hercegovina, en una entrevista a la televisió pública bòsnia.

]]>

L'exlíder dels serbis de Bòsnia Radovan Karadzic ha dit aquest dimarts en el primer dia de la seva defensa en el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) que hauria de "ser premiat" perquè va fer "tot l'humanament possible per acabar amb la guerra" que va viure Bòsnia entre el 1992 i el 1995.

]]> El nou president de Sèrbia, Tomislav Nikolic, ha dit aquest divendres que la massacre de la localitat de Srebrenica l'any 1995 on van morir 8.000 musulmans no va ser un genocidi.

]]>

La Fiscalia del judici contra l'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic al Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) ha presentat aquest vídeo com a prova audiovisual en el procés per provar que Mladic "va planejar, instigar i ordenar el genocidi" de gairebé 8.000 homes i nois musulmans a la ciutat de Srebrenica el 1995. En aquest document es veu a l'exgeneral entrant a Srebrenica l'11 de juliol de 1995. Mladic demana ser filmat per "mostrar el regal fet als servis" i instiga els seus homes a continuar "la venjança contra els turcs". Els vídeo està subtitulat a l'anglès.

]]>

La fiscalia del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) ha començat aquest dimecres el judici de l'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic, acusat de crims de guerra i de lesa humanitat, entre els quals hi ha el genocidi, perpetrats durant la guerra de Bòsnia (1992-95). El TPII ha mantingut la data de l'obertura del judici després de rebutjar la sol·licitud de recusació del jutge que presideix el cas, l'holandès Alphons Orie, al qual l'exmilitar serbobosnià volia retirar de la terna per una suposada manca d'imparcialitat.

]]>

L'estiu del 1995, la ciutat de Srebrenica, designada dos anys abans coma zona segura per les Nacions Unides i protegida pels Cascos Blaus, es va convertir en l'escenari de la pitjor massacre de la guerra de Bòsnia. El seu principal responsable va ser Ratko Mladic, exgeneral de les tropes serbobosnianes jutjat ara a l'Haia. Tot seguit repassem les dates clau del setge de Srebrenica.

]]>