S'ha embargat un avió de Ryanair de manera cautelar a l'aeroport de Linz, a 180 quilòmetres de Viena, després que l'aerolínia irlandesa no pagàs una indemnització de 890 euros a una passatgera per un vol amb més de 13 hores de retard, ha informat aquest dimarts l'emissora pública austríaca ORF. La mesura cautelar dictada per la Justícia es va executar amb la col·locació sobre l'aeronau estacionada a l'aeroport d'un adhesiu que identifica els béns embargats a Àustria.

Viena, la capital d'Àustria, apareix sovint al capdamunt dels rànquings mundials de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Una de les raons que expliquen aquesta bona qualitat de vida és la política d'habitatge de l'Ajuntament, basada en el control dels lloguers i en una elevada quantitat de pisos de protecció oficial. No obstant això, el sistema, iniciat fa aproximadament un segle, ha quedat en part desfasat, ja que en queden fora les capes més pobres de la població i afavoreix, sobretot, les classes mitjanes, segons explica el setmanari britànic The Economist.

Als anys 60 era habitual veure Silvestre Siscart anant amunt i avall, carregant a coll una pila de capses de fils i aturant-se davant la porta de Pere Llorens. Aleshores al Vallès la indústria tèxtil encara fumejava i tots dos havien sabut trobar-hi un salari. Siscart s'havia fet expert en Teoria Tèxtil i dominava tots els processos de producció del sector; Llorens havia optat per dissenyar els mostraris dels fabricants.

Quan els soldats alemanys van travessar la frontera amb Àustria el març de 1938 i es va produir l'annexió al Tercer Reich, molts jueus van fer les maletes. Tanmateix, Sigmund Freud (1856-1939) es resistia a abandonar casa seva, al número 19 del carrer Berggasse de Viena. Tenia 81 anys i estava malalt de càncer. El psicoanalista tenia molts motius per estar alarmat: els nazis ja s'havien presentat a casa seva i havien irromput a l'editorial Internationaler Psychoanalytischer Verlag, que publicava les seves obres. Finalment va cedir i un grup molt heterogeni d'amics, familiars i admiradors va aconseguir treure'l d'Àustria el juny de 1938, i dur-lo a Londres. Freud va morir a la capital britànica, el setembre de 1939. A Àustria es van quedar quatre germanes seves, que van morir als camps de concentració nazis.

"Assisteixo amb gran satisfacció a la finalització d'un projecte la importància i transcendència del qual valoro enormement". Amb aquestes paraules va inaugurar l’emperador Francesc Josep l’Exposició Universal de Viena, l’1 de maig del 1873. Cap dels visitants es podia imaginar que part d’aquesta afirmació era falsa, ja que molts dels pavellons no estaven a punt —incloent-hi l’espanyol, finalitzat amb dos mesos de retard—. L'arrencada no va complir pas amb les expectatives. Per una banda, les fortes pluges van inundar el recinte firal al Prater de Viena. Però el pitjor encara havia d'arribar: en lloc dels 20 milions de visitants que s'esperaven, fins al 2 de novembre del 1873 només n'hi van acudir 7,3. Una epidèmia de còlera i la caiguda de la borsa poc després de la inauguració van ser motiu suficient per tirar enrere molta gent. Certament, l'Exposició Universal va deixar un gran forat a les finances de l'Estat. La part veritable de la frase inaugural de l’emperador va ser que l’esdeveniment va ser important i transcendent. De fet, encara avui es continua traient profit dels avenços d'aquella època en l'àmbit de les infraestructures i l'urbanisme. Hem estat a Viena per veure què queda d’aquella època d'inflexió, que la va portar a ser la ciutat més cool del momenti a atreure pensadors, pintors, escriptors, arquitectes i músics d’arreu del món, i amb ells nou-rics sorgits de la revolució industrial i membres de les velles estirps europees. En aquell moment, molts d'ells declaraven obertament que París ja no estava de moda i que Viena era the place to be en aquella època.

Fantàstica la retransmissió de Martín Llade a RTVE amb el concert per estrenar l’any des de Viena. El narrador va transmetre ritme, alegria i optimisme. Va tenir el gest, només començar, de saludar els espectadors amb les quatre llengües oficials a Espanya: "Urte berri on", "Feliz aninovo", "Feliç any nou" i "Feliz año 2023". Una iniciativa malauradament molt poc habitual a La 1. Valia la pena parar l’orella perquè, a nivell estatal, potser fins a l’any que ve no es tornen a sentir el gallec, l’euskera o el català a la televisió pública espanyola.

'Vienna blood'

Stephen Thompson per a BBC Two. En emissió a #0 de Movistar+

A l'inici del primer episodi de Vienna blood, Max Liebermann (Matthew Beard), un jove doctor deixeble de les ensenyances de Sigmund Freud, porta la seva promesa Clara (Luise von Finckh) a veure el Fris de Beethoven de Gustav Klimt. Max admira aquella pintura convulsa com un malson, plena d'“imatges de follia i desitjos prohibits”. La contemplació de l'obra és també la seva manera de constatar que Clara no comparteix la seva fascinació per una nova forma d'entendre l'art en què els pintors “ja no es conformen amb pintar-te tal com ets, amb les teves millors gales”. La mentalitat del metge es mou al ritme dels nous corrents. Max ha començat a treballar amb Oskar Reinhardt (Jürgen Maurer), un policia veterà i una mica sabatot amb el qual acaba establint, com manen les regles del gènere, una fructífera relació complementària.

]]>

El futur dels Nens Cantaires de Viena, el cor infantil més famós i viatger del món, "lamentablement no pinta gaire bé". Ho explica a l'agència Efe el president i director artístic de la formació, Gerald Wirth, que assenyala que per culpa de la pandèmia el cor no ha pogut actuar des del 8 de març. La companyia és una associació sense ànim de lucre que va néixer el 1498 i que es finança principalment amb les seves actuacions. Ara, arran de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, s'enfronta a una situació inèdita.

]]> ¿És Viena l’exemple a importar per donar solució als problemes d’habitatge de Barcelona? El model vienès és un referent arreu del món però malauradament és impossible capgirar del tot una situació que és fruit de les evolucions històriques diametralment oposades que han tingut totes dues ciutats durant el segle XX. Les seves dimensions són força semblants: Barcelona té 1,6 milions d’habitants i uns 700.000 habitatges principals, i Viena, 1,9 milions d’habitants i uns 900.000 habitatges. Ara bé, els seus sistemes residencials han estat concebuts de forma completament diferent. A Viena, un 80% de les llars viuen de lloguer mentre que a Barcelona ho fa només el 34%. I el que és més important, a la capital austríaca l’habitatge de lloguer a preu assequible representa més del 60% del parc (210.000 habitatges socials municipals, 190.000 d’entitats sense ànim de lucre i 150.000 privats a preu regulat), mentre que a Barcelona tot just arriba al 4%. Aquestes són les xifres que marquen la diferència. És cert que a Barcelona molta població va poder accedir al llarg del segle XX a un habitatge protegit de compra o de lloguer, però pràcticament tots aquests habitatges es regeixen avui per preus de mercat.

]]> Des de finals del segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial, la ciutat de Viena va ser el centre d’una autèntica revolució pel que fa a les arts. Arquitectura, pintura, arts decoratives, joieria, música, van experimentar uns canvis extraordinaris que van influir en les arts de tot Europa. Grans arquitectes, com ara Otto Wagner, Joseph Hoffmann, Adolf Loos; pintors com Gustav Klimt, Kolo Moser, Richard Gerstl, Oscar Kokoschka, Egon Schiele; dissenyadors com Wagner, Hoffmann, Moser; músics com Mahler, Schönberg, Webern, són alguns noms que han passat a la història. La Viena barroca dels palaus i els jardins, la Viena burgesa dels cafès, es va veure sotraguejada per aquests artistes que, abans de l’ensorrada de l’imperi i la fi de tot un món, van posar les bases d’una nova concepció de les arts i el pensament. Sigmund Freud és al fons de la revolució en la concepció de l’home d’aquests anys, amb la seva visió dels somnis, el sexe i la culpa. Poetes com Hofmannsthal o Trakl, dramaturgs com Schnitzler, etc., van posar lletra a aquest batec divers i riquíssim.

]]> Fa un dia plujós, avui que hem decidit anar a visitar el Cementiri Central de Viena. Però de moment no plou. El mes de maig s’està acabant i els tells immensos del cementiri estan a punt de fer esclatar la seva florida adormidora. Hi ha saüquers florits, això sí, i xeringuilles plenes d’aquelles papallones blanques de les seves flors. Perfums subtils, de carn de raïm el saüquer, de pell de llimona la xeringuilla. El cementiri és immens. Grans avingudes arbrades i, al mig, l’església dedicada a sant Carles Borromeu. És una construcció de planta central amb cúpula que recorda la que Otto Wagner va projectar per a l’hospital psiquiàtric, dedicada a sant Leopold, una obra mestra absoluta. La del cementiri va ser construïda per un deixeble d’Otto Wagner, Max Hegele, el 1908.

]]>

Un home ha estat abatut la nit d'aquest diumenge després que intentés atacar amb un ganivet un soldat austríac davant l'ambaixada de l'Iran a Viena. Segons informacions de la premsa local, l'assaltant, un jove de 26 anys de nacionalitat austríaca i d'origen egipci, va morir en el mateix lloc dels fets després de rebre diversos trets del soldat. El militar, de 23 anys i que va ser atacat per sorpresa per l'agressor, va ser traslladat a un hospital proper després de rebre "diverses ganivetades", segons ha dit el portaveu de la policia, que ha recordat que, si l'oficial no hagués portat una armilla especial contra armes blanques, "hauria mort segur. Cent per cent".

]]>

El cantant Lenny Kravitz ha desvelat la seva última passió, la fotografia. El músic ha presentat a la galeria Ostlicht de Viena un recull de fotografies sota el títol 'Flash', una exposició que es podrà veure fins el 22 d'agost. Després del #penisgate que ha donat la volta al món, a 'Flash' Kravitz deixa de ser l'objectiu de les fotografies per convertir-se en qui les dispara. En prop d'un centenar de fotografies, retrata el seu entorn en un recorregut per escenaris d'arreu.

]]>

44 països han reclamat l'eliminació de les armes nuclears al món a la tercera conferència diplomàtica sobre l'Impacte Humanitari de les Armes Nuclears, celebrada dilluns i dimarts a Viena (Àustria). Al final de la trobada, Àustria s'ha compromès a "cooperar amb totes les parts implicades per assolir aquest objectiu" mitjançant el Compromís d'Àustria.

]]> Tal i com va passar també la setmana passada a Roma, l'ambaixada espanyola a Àustria ha intentat aquest dimarts boicotejar un col·loqui organitzat pel Diplocat titulat "El procés d'autodeterminació de Catalunya en el marc de la UE" que se celebrava a la Universitat de Viena. Enviats de l'ambaixada han repartit entre el públic un argumentari contra el procés català i sobre la impossibilitat legal de permetre un referèndum d'autodeterminació.

]]> Els ministres d'Afers Exteriors dels Estats Units i l'Iran tornaran a reunir-se avui a Viena, per cinquena vegada en quatre dies, per intentar acostar postures i tancar abans de demà un acord que garanteixi que l'Iran no pot desenvolupar armes atòmiques a curt termini.

]]>

El Museu d'Història de l'Art de Viena (Kunsthistorisches Museum, KHM) inaugura aquest dimecres una retrospectiva dedicada a Diego Velázquez. Fins el 15 de febrer, s'exposaran 46 quadres, 35 dels quals són obres del pintor com l''Aiguader de Sevilla', l''Adoració dels Reis Mags', la 'Venus del mirall' i 'La forja de Vulcà'. Per a Sabine Haag, directora del museu, Velázquez és un "pintor de pintors" en haver inspirat i atret molts artistes de diferents èpoques i estils, com Manet, Renoir, Picasso i Bacon.

]]> El premi Nobel de la pau egipci Mohamed ElBaradei ha fugit aquest diumenge cap a Viena, quatre dies després que presentés la seva dimissió com a vicepresident egipci pels últims disturbis, segons ha informat l'agència estatal de notícies Mena.

]]> Canviar els noms dels carrers

]]>