Els casos d’assetjament escolar a les Balears deixen al descobert un panorama complex i canviant, que comença cada vegada més aviat: ja a Primària i fins i tot a Infantil, els centres detecten conductes que es poden considerar intimidació sistemàtica. Les víctimes solen ser alumnes més vulnerables, com els que tenen Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE), dificultats de socialització o problemes familiars. Xavier Ferriol, docent i president de l’associació de famílies FAPA Mallorca, assenyala que, si hi ha un alumne diferent, el maltractament s’hi centra. Així, nins amb baixa autoestima, trastorns de vinculació, espectre autista, els d’altes capacitats i els que no formen part de grups es converteixen en un blanc fàcil, un tema que preocupa FAPA, que cerca aconseguir la implicació assertiva de les famílies quan hi ha un cas.

La Conselleria d’Educació ha posat en marxa el protocol d’assetjament escolar a l'IES Ses Estacions, després que una creadora de contingut, coneguda com a @b_bydidi, fes pública a les xarxes una denúncia sobre un cas de bullying. La víctima és una alumna del centre, però els agressors no en formen part. La creadora de contingut havia difós diversos missatges i imatges que mostraven les amenaces i agressions que patia la jove.

El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha anunciat que a partir del curs vinent els centres educatius disposaran de psicòlegs també al tercer cicle de primària –cinquè i sisè curs– per reforçar la detecció precoç de problemes emocionals i casos d’assetjament escolar. Fins ara, atenien l'etapa de Secundària. Vera ho ha explicat aquest dimarts durant el ple del Parlament, en resposta a una pregunta de la diputada de Vox, Patrícia de las Heras, sobre com pensa el Govern posar fi a l’assetjament entre alumnes.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha explicat que el govern espanyol no preveu canvis legislatius per evitar que un professor condemnat per assetjament a un exalumne pugui exercir. Aquesta polèmica sorgeix després de la problemàtica que es viu a l'escola Maria Antònia Salvà (Son Sardina) on Miquel Roldán té plaça com a interí i els pares s'han negat a dur-hi els fills com a símbol de protesta.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha obert d'ençà que ha començat el curs 683 protocols d'assetjament escolar, una xifra que es manté estable respecte dels dos cursos anteriors, quan se'n van obrir 748 (curs 2023-2024) i 760 (2022-2023). Les dades les ha difoses aquest divendres l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar amb motiu del Dia internacional contra l'assetjament escolar. Segons s'ha destacat, l'estabilització demostra la consolidació de les actuacions preventives i el suport als centres educatius davant qualsevol sospita d'assetjament escolar.

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

L'associació Trencats contra la violència a les escoles ha acusat un institut del Migjorn de Mallorca de no actuar davant un cas continuat d'assetjament escolar a una alumna i del qual es té coneixement des de setembre de 2023. El president de l'associació, José Manuel López Viñuela, ha alertat dels continus episodis d'assetjament escolar soferts per una alumna a la qual els companys diuen "puta" davant la passivitat del claustre. "Els professors no hi fan res", ha advertit.

He après moltíssim de la meva filla i de les seves amigues. M'han transportat a coses que són fonamentals per entendre qui soc avui.

La implicació de les famílies als mètodes preventius i de detecció dels centres, a més de l’ús dels dispositius mòbils com a eina principal d’assetjament, esdevenen els principals reptes per reduir els casos d’assetjament escolar a les Balears, segons Rafel Covas, coordinador del programa de policies tutors.

L'Institut per a la Convivència i l'Èxit escolar de la Conselleria d'Educació i Universitats (Convivèxit) ha obert un total de 165 investigacions en els centres educatius, la qual cosa suposa un increment del 17% respecte al mateix període de l'any passat. Això no obstant, segons ha explicat en un comunicat el director de Convivèxit, Antoni Vic, això no significa necessàriament que s'hagin incrementat els casos d'assetjament, sinó que "davant la sospita d'un cas de violència entre iguals per part d'alguna persona de la comunitat educativa, s'aplica el protocol per detectar amb la màxima objectivitat possible la situació que s'està produint i intervenir en cas necessari".

La lluita contra l'assetjament escolar és una de les prioritats a les quals s'enfronta el sistema educatiu de les Balears. Durant el curs 2022-2023, es varen obrir 713 protocols de prevenció, detecció i intervenció de l'assetjament escolar, 384 dels quals (un 54%) es varen valorar finalment com a tals, segons consta a la darrera memòria de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit). En el curs anterior, 2021-2022, hi va haver 106 protocols concretats com a assetjament. Per tant, en un sol any es varen quadruplicar els casos detectats. En aquest context, el programa 'Teatre vs. Bullying', que realitza Aula Teatral, ha aterrat als centres educatius de les Illes per intentar combatre aquesta xacra social.

Les peticions d'assessorament a l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit) de la Conselleria d'Educació es varen duplicar durant el curs 2022-2023, la majoria relacionades amb autolesions, assetjament o violència de gènere. Així ho reflecteix la memòria anual que ha presentat l'organisme aquest dilluns i ha recollit Europa Press. Segons el document, la xifra de demandes d'assessorament és notablement superior a la del curs anterior, quan varen assolir les 554.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat aquest dimecres d'un augment dels casos d'assetjament entre joves, en concret del ciberassetjament, a tot Europa, i assenyala que prop d'un 15% dels adolescents d'11, 13 i 15 anys n'ha patit algun episodi en l'últim mes. L'informe, que analitza els patrons de violència a edats escolars respecte a l'any 2018, assenyala que, en el cas dels nois, el percentatge de víctimes del bullying cibernètic ha crescut del 12% al 15% i, en el de les nenes, del 13% al 16%. El document constata que el nombre de joves que perpetren la intimidació també ha crescut: del 12% al 14% en el cas dels nens i del 7% al 9% en el cas de les nenes. Ara bé, l'anàlisi remarca que hi ha diferències entre estats pel que fa al ciberassetjament juvenil. Mentre països com Lituània, Anglaterra, Letònia o Dinamarca tenen uns percentatges de mitjana molt elevats i amb diferències molt accentuades entre els gèneres, Espanya se situa a la cua del rànquing, tant pel que fa a les víctimes com als assetjadors.

El 10 de gener una nena de 10 anys d'Hostalets de Balenyà, a Osona, va acudir a l'escola portant dos ganivets a sobre. L'adolescent en va exhibir un a un company fora del centre poc abans que comencessin les classes, al voltant de tres quarts de nou. Tot i que no hi va haver cap agressió física, el menor a qui l'alumna havia mostrat el ganivet va alertar el guàrdia municipal que en aquell moment regulava el trànsit per facilitar l'entrada dels menors al centre del que havia passat.

Després d'una frenada, l'absentisme escolar torna a pujar a les Balears. Entre el curs 2021-2022 i el 2022-2023 el nombre d'intervencions que els policies tutors de les Illes van fer en casos de menors que havien deixat d'anar a escola va augmentar un 9%. Concretament, el total d'actuacions per absentisme el curs passat va ser de 986, enfront de les 901 del curs anterior.

L'IES Porreres i els Serveis Socials municipals han dut a terme un projecte impulsat per l'Agent Tutor, Pedro González, que ha tingut la pràctica de l'esgrima com una eina de lluita contra l'assetjament escolar i que ha estat premiat en l'àmbit estatal.

Núria Gago és coneguda com a actriu i escriptora, però ara suma un nou ítem al seu currículum: guionista de televisió. La catalana acaba de debutar amb la sèrie La caja de arena, disponible a Atresplayer i Neox, una ficció impulsada per la Fundació Colacao per conscienciar i visibilitzar l'assetjament escolar. La sèrie està formada per sis episodis que s'emeten setmanalment.

El bullying entre companys de classe és un problema greu que poden patir infants i joves, però quan les típiques discussions entre germans arriben a un altre nivell i deixen de ser només baralles, ¿el bullying es pot donar també entre germans? Cristina Valverde, psicòloga i responsable de l'àrea de psicoasertiva de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) explica que la gelosia entre germans és normal, però el que determina que hi hagi assetjament és quan aquest comportament és molt freqüent i constant en el temps.

Un dels estudis més complets que s'han fet fins ara sobre el bullying a Espanya ha revelat que el 20% de les víctimes d'assetjament escolar s'han intentat suïcidar. I aquesta és només una de les conclusions a què arriba aquesta investigació sobre el problema, cada vegada més preocupant, de l'assetjament escolar. Aquesta mateixa setmana sabíem que els casos de violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans s'han doblat cada curs des del 2021, però el Primer estudi sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament a Espanya a la infància i l'adolescència, fet per la Fundació ColaCao i la Universitat Complutense de Madrid, aporta una nova perspectiva.

El 5 de setembre, l'endemà de l'inici del curs escolar, un adolescent de 15 anys se suïcidava a Poissy, un municipi proper a París. Feia gairebé un any que uns companys de classe l'assetjaven contínuament sense que l'institut hagués pres mesures contra els autors dels fets. Els pares havien optat per canviar d'institut el jove, però el Nicolas va decidir posar fi a la seva vida davant la perspectiva d'un nou curs escolar. "Li deien que no era guapo, que ningú l'estimava, insultaven la seva mare i la seva germana", explicava el seu pare en una entrevista a France 5. L'adolescent tenia tanta por dels assetjadors que dormia amb un ganivet a sota del coixí.