Els casos d’assetjament escolar a les Balears deixen al descobert un panorama complex i canviant, que comença cada vegada més aviat: ja a Primària i fins i tot a Infantil, els centres detecten conductes que es poden considerar intimidació sistemàtica. Les víctimes solen ser alumnes més vulnerables, com els que tenen Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE), dificultats de socialització o problemes familiars. Xavier Ferriol, docent i president de l’associació de famílies FAPA Mallorca, assenyala que, si hi ha un alumne diferent, el maltractament s’hi centra. Així, nins amb baixa autoestima, trastorns de vinculació, espectre autista, els d’altes capacitats i els que no formen part de grups es converteixen en un blanc fàcil, un tema que preocupa FAPA, que cerca aconseguir la implicació assertiva de les famílies quan hi ha un cas.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha obert d'ençà que ha començat el curs 683 protocols d'assetjament escolar, una xifra que es manté estable respecte dels dos cursos anteriors, quan se'n van obrir 748 (curs 2023-2024) i 760 (2022-2023). Les dades les ha difoses aquest divendres l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar amb motiu del Dia internacional contra l'assetjament escolar. Segons s'ha destacat, l'estabilització demostra la consolidació de les actuacions preventives i el suport als centres educatius davant qualsevol sospita d'assetjament escolar.

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

L'associació Trencats contra la violència a les escoles ha acusat un institut del Migjorn de Mallorca de no actuar davant un cas continuat d'assetjament escolar a una alumna i del qual es té coneixement des de setembre de 2023. El president de l'associació, José Manuel López Viñuela, ha alertat dels continus episodis d'assetjament escolar soferts per una alumna a la qual els companys diuen "puta" davant la passivitat del claustre. "Els professors no hi fan res", ha advertit.

He après moltíssim de la meva filla i de les seves amigues. M'han transportat a coses que són fonamentals per entendre qui soc avui.

"Em va denunciar amb mentides; tot i així, si ella ho volgués, me la follaria". La batlessa de Campos, Francisca Porquer, ha denunciat aquest dissabte un atac masclista contra ella a les xarxes socials. En la publicació compartida, la primera edil diu que ja ha denunciat els fets davant la Guàrdia Civil i que ara vol fer la denúncia pública. Així, comparteix unes captures de pantalla d'una conversa a Facebook entre dues persones que es refereixen a ella de manera vexatòria.

“M’estiren els cabells, em posen plomes davall l’escriptori i un dia em varen buidar un pot de purpurina dins la motxilla”. És el testimoni de Raül (nom fictici), un alumne de 15 anys de l’IES Joan Alcover que assegura patir assetjament escolar a causa de la seva condició sexual. És gai i ho viu amb naturalitat. En els darrers cursos la detecció de casos d’assetjament escolar s’ha disparat a les Balears. De fet, des del principi de l’actual curs (va començar l’11 de setembre) ja s’han obert 31 protocols per possibles casos d’assetjament i cinc per violència masclista, segons les dades aportades per la Conselleria d’Educació. La incidència segueix la línia ascendent dels anys anteriors. L’any 2020-2021, un total de 87 dels protocols oberts es valoraren com a assetjament, al curs següent varen ser 106 i el 2022-2023 la xifra es va disparar fins als 384. L’assetjament escolar s’ha més que triplicat en un sol curs, gairebé s’ha quadruplicat.

Fas fàstic, 'guarra', anormal, marginada, inútil... Són paraules gruixudes, però que a molts alumnes els poden semblar habituals i que probablement també van haver de sentir l'Ari i l'Antonio, els actors protagonistes dels vídeos que des d'aquest dimecres inundaran la televisió, les marquesines del transport públic i, sobretot, les xarxes socials, principal mitjà de comunicació d'adolescents i joves. L'Ari i l'Antonio interpreten una adolescent i un nen que han patit assetjament escolar i a qui les males paraules se'ls apareixen contínuament, amb la paradoxa que els actors, igual que els seus personatges, també van patir bullying. "Vaig patir per ser diferent i perquè tenia sobrepès", recorda l'Ari, i afegeix que va ser víctima d'un "bullying invisible", ja que no va patir agressions físiques ni verbals, però sí un fort aïllament social. "Hi havia pares que em veien cada dia sola asseguda a les escales i ningú va fer mai res", recorda.

Després d'una frenada, l'absentisme escolar torna a pujar a les Balears. Entre el curs 2021-2022 i el 2022-2023 el nombre d'intervencions que els policies tutors de les Illes van fer en casos de menors que havien deixat d'anar a escola va augmentar un 9%. Concretament, el total d'actuacions per absentisme el curs passat va ser de 986, enfront de les 901 del curs anterior.

El bullying entre companys de classe és un problema greu que poden patir infants i joves, però quan les típiques discussions entre germans arriben a un altre nivell i deixen de ser només baralles, ¿el bullying es pot donar també entre germans? Cristina Valverde, psicòloga i responsable de l'àrea de psicoasertiva de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) explica que la gelosia entre germans és normal, però el que determina que hi hagi assetjament és quan aquest comportament és molt freqüent i constant en el temps.

Davant de l'assetjament escolar, castigar no és la solució. Ni per a la víctima ni per a l'agressor. Aquesta és la tesi que no es cansa de repetir i argumentar la doctora Belinda Hopkins, que, des de fa més de 25 anys, treballa per incorporar a les escoles del Regne Unit un enfocament restauratiu o de reparació davant dels casos de bullying. El seu model no es basa en la culpabilitat ni en el càstig, sinó en enfortir les relacions, la mediació i l'empatia entre els alumnes. El passat 11 de novembre, Hopkins va exposar els seus plantejaments en les IV Jornades sobre bullying de la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona.

Un dels estudis més complets que s'han fet fins ara sobre el bullying a Espanya ha revelat que el 20% de les víctimes d'assetjament escolar s'han intentat suïcidar. I aquesta és només una de les conclusions a què arriba aquesta investigació sobre el problema, cada vegada més preocupant, de l'assetjament escolar. Aquesta mateixa setmana sabíem que els casos de violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans s'han doblat cada curs des del 2021, però el Primer estudi sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament a Espanya a la infància i l'adolescència, fet per la Fundació ColaCao i la Universitat Complutense de Madrid, aporta una nova perspectiva.

El menor agressor de l'escola d'Alaró, que va obligar un altre nin a besar-li els peus i li va pegar coces, ha fet una publicació a les xarxes socials en què demana perdó, però assegura que la víctima es va ficar diverses vegades amb la seva germana a classe i que s'aprofitava d'"un nin amb discapacitat". "Sé que l'he feta grossa", comença el seu text. A l'escrit, intenta "justificar l'agressió i la humiliació" perquè considera que se l'ha jutjat "sense saber-ne les dues versions". "Aquest text és perquè conegueu la meva versió i per intentar arreglar les coses. Primer de tot deman perdó al nin i als seus familiars, sé que em vaig passar", admet.

Nou cas de bullying entre alumnes de les Balears. El passat dimarts, un alumne de col·legi concertat Nostra Senyora de la Consolació, a Alaró, va ser víctima d’una agressió al mig del carrer (entre la plaça d'es Mercat i el carrer Sant Roc, a pocs metres de l'entrada del centre). A les imatges gravades en vídeo, es veu com l’agressor obliga la víctima a besar-li els peus i, a continuació, li pega coces al cap. Segons explica el denunciant, "no es tracta d'un cas aïllat". Al vídeo, diversos dels joves que apareixen vesteixen l'uniforme de l'escola.

El 5 de setembre, l'endemà de l'inici del curs escolar, un adolescent de 15 anys se suïcidava a Poissy, un municipi proper a París. Feia gairebé un any que uns companys de classe l'assetjaven contínuament sense que l'institut hagués pres mesures contra els autors dels fets. Els pares havien optat per canviar d'institut el jove, però el Nicolas va decidir posar fi a la seva vida davant la perspectiva d'un nou curs escolar. "Li deien que no era guapo, que ningú l'estimava, insultaven la seva mare i la seva germana", explicava el seu pare en una entrevista a France 5. L'adolescent tenia tanta por dels assetjadors que dormia amb un ganivet a sota del coixí.

Jo em pensava que seria millor mare que la meva. Quan et fas gran comets l’error de comparar-te amb qui t’ho ha ensenyat tot amb la supèrbia de pensar que si tens més estudis, llegeixes més o et preocupes més, ho faràs millor. El meu és un cas com el de moltes altres mares. El meu és el relat que em va suposar un ruixat d’humilitat. Jo que ho tenia tot controlat i que em mostrava segura del que estava fent quan la resta de mares dubtaven de tot, em vaig fúmer la patacada.

En el marc del dia contra l'assetjament escolar, la Conselleria d'Educació i Formació Professional, a través de l'Institut per a la Convivència i Èxit Escolar, ha organitzat les Trobades d'alumnat promotor de la convivència i el benestar 2023, en les quals participen 348 alumnes de 27 centres educatius, que han rebut un diploma en reconeixement a la seva tasca. La memòria anual de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar constata que el curs 2021-2022 es varen valorar com a assetjaments 106 casos, un fet que, segons explica la Conselleria en un comunicat, "representa menys de l'1% del total de l'alumnat i així es consolida la tendència descendent dels darreres cursos". Per altra banda, amb la notificació i activació del Protocol de prevenció, detecció i intervenció respecte de l'assetjament escolar, "més d'un 64% dels casos es resolen de manera positiva".

Lolita Bosch és escriptora i es defineix com una activista per la pau. Va patir assetjament escolar durant l'adolescència i anys més tard ho va explicar a La ràbia (Ara Llibres, Amsterdam). Durant tota la vida ha treballat per ajudar les víctimes i aquest dissabte es manifestarà a Barcelona en la primera protesta que organitzen conjuntament diverses associacions contra el bullying sota la Plataforma Trencats.

A Catalunya un de cada quatre nens de primària diu que és víctima de bullying, i més de la meitat dels adolescents s’han vist involucrats en alguna situació de violència entre iguals a l’escola, segons dades de la Fundació FC Barcelona. Però com poden detectar els pares que els seus fills pateixen assetjament escolar?

Una aplicació de mòbil que permet trencar el silenci davant d'una situació de conflicte, de violència o d'inici d'assetjament. Així és com defineixen l'aplicació B-Resol, que des de l'any 2017 fan servir 30 centres educatius de Catalunya per detectar casos d'assetjament, però també de trastorns alimentaris o d'autolesions. L'aplicació funciona de manera molt intuïtiva: l'alumne ha d'introduir el número de referència del centre per demanar ajuda a algú de confiança. El missatge no arriba a un espai genèric, sinó que és el nen o nena qui decideix la persona que rep l'alerta –pot ser el tutor, el psicopedagog o qualsevol professional del centre– i també si ho envia de manera anònima o no. A través del mòbil els menors denuncien des d'insults o baralles fins a casos d'abús sexual o de consum de drogues. A l'altra banda de la pantalla, els professionals del centre reben el missatge i decideixen si cal demanar més informació i de quina manera actuar.