<![CDATA[Ara Balears - Vicent Sanchis]]> 10 <![CDATA[Vicent Sanchis]]> Vicent Sanchis es mou bé dins la controvèrsia perquè té la insòlita característica de ser honest, cosa que l’eximeix de tenir por. Hi ha un tipus de persones que dediquen la meitat del seu temps a fer càlculs i maniobres (l’altra meitat la dediquen a queixar-se), i d’aquests càlculs i maniobres, un 95% aproximadament s’expliquen per la por: és la por (por de perdre o de no guanyar, por que a un altre li vagi bé, por del què diran, por de no fer-se veure, por de la por) el que converteix alguns éssers humans en hienes, amb aquell somriure característic. El 5% restant dels seus càlculs i maniobres s’expliquen per la necessitat de trobar carronya per alimentar-se.

]]> <![CDATA[Les dues cares de Vicent Sanchis]]> Dimecres al vespre Vicent Sanchis entrevistava el nou president, Pere Aragonès, des del Palau de la Generalitat, que sempre és un plató magnífic. L’arrencada innovadora cridava l’atenció. Potser per aprofitar les eternes introduccions de Vicent Sanchis, mentre el director de TV3 anava recitant el guió de presentació es va mostrar una llarga caminada d’Aragonès fins arribar al punt de l’entrevista. El passeig semblava la segona part de la realització del dia abans a la presa de possessió del càrrec. Això sí, la sincronització estava estudiadíssima. L’arribada del president al costat del periodista va coincidir amb el final de la introducció. Una filigrana televisiva per donar una mica de color a l’espessor que venia a continuació.

]]> <![CDATA[De què serveix collar Laura Borràs]]> Diumenge al vespre el director de TV3, Vicent Sanchis, entrevistava la flamant presidenta del Parlament, Laurà Borràs, des d’un majestuós Saló dels Passos Perduts. Sanchis arrencava amb les ja tradicionals introduccions poc televisives que es fan eternes. La segona meitat de la conversa va ser molt més interessant que la primera perquè el director de TV3 va començar a filar més prim i entrar en detalls. L’espectador ho va notar perquè Laura Borràs es va posar més a la defensiva. Quan Sanchis va voler aprofundir en el perfil ideològic de Junts, la presidenta del Parlament li va respondre com si fos una inquietud personal d’ell i no pas un tema d’interès periodístic: “Vostè no pateixi, estigui ben tranquil que nosaltres ens en sortim extraordinàriament bé...” Més que donar una explicació a la ciutadania demanava un acte de fe a l’interlocutor. Borràs és molt hàbil en la dialèctica i construeix argumentacions que inicialment semblen respondre la pregunta però que després s’allunyen subtilment de la qüestió. I Sanchis n’era conscient perquè estava molt pendent dels intents de Borràs d’escapolir-se. Quan Sanchis li va demanar que situés Junts en l’eix esquerra-dreta, Borràs va intentar driblar-lo: “És molt curiós que li estigui fent aquestes preguntes a la presidenta del Parlament perquè normalment a les presidències es parla de neutralitat...” I Sanchis va ser murri: “La neutralitat a vostè se li suposa...” I va insistir i posar en evidència que Borràs no tenia cap interès en aclarir-ho.

]]> <![CDATA[De què serveix collar Laura Borràs]]> Diumenge al vespre el director de TV3, Vicent Sanchis, entrevistava la flamant presidenta del Parlament, Laurà Borràs, des d’un majestuós Saló dels Passos Perduts. Sanchis arrencava amb les ja tradicionals introduccions poc televisives que es fan eternes. La segona meitat de la conversa va ser molt més interessant que la primera perquè el director de TV3 va començar a filar més prim i entrar en detalls. L’espectador ho va notar perquè Laura Borràs es va posar més a la defensiva. Quan Sanchis va voler aprofundir en el perfil ideològic de Junts, la presidenta del Parlament li va respondre com si fos una inquietud personal d’ell i no pas un tema d’interès periodístic: “Vostè no pateixi, estigui ben tranquil que nosaltres ens en sortim extraordinàriament bé...” Més que donar una explicació a la ciutadania demanava un acte de fe a l’interlocutor. Borràs és molt hàbil en la dialèctica i construeix argumentacions que inicialment semblen respondre la pregunta però que després s’allunyen subtilment de la qüestió. I Sanchis n’era conscient perquè estava molt pendent dels intents de Borràs d’escapolir-se. Quan Sanchis li va demanar que situés Junts en l’eix esquerra-dreta, Borràs va intentar driblar-lo: “És molt curiós que li estigui fent aquestes preguntes a la presidenta del Parlament perquè normalment a les presidències es parla de neutralitat...” I Sanchis va ser murri: “La neutralitat a vostè se li suposa...” I va insistir i posar en evidència que Borràs no tenia cap interès en aclarir-ho.

]]> <![CDATA[Terribas o Nierga? L'art (difícil) de l'entrevista]]>

Sempre m'ha fascinat el gènere de l'entrevista, perquè és un format dinàmic, que se sap com comença (amb la primera pregunta del guió) però no què passarà a partir de la primera resposta. Perquè no hi ha res pitjor que un entrevistador que es limita a repetir com un lloro un qüestionari sense atendre a les respostes de l'entrevistat. Una bona entrevista és aquella que flueix, en què cada resposta dona peu a una pregunta, i així es va teixint un fil invisible, amb aparença de conversa, que fa que l'espectador o el lector se senti atrapat.

]]> <![CDATA[Les provocacions de Carrizosa]]> Dimarts al vespre, Carlos Carrizosa s’asseia davant de Vicent Sanchis a TV3 pel dret que té el cap de l’oposició d’una entrevista institucional a l’any. Semblava, però, una estratègia de la cadena per compensar les entrevistes a Junqueras i Puigdemont. Al nou líder de Ciutadans ja li va anar bé. Així li va poder retreure fins a cinc vegades al director de TV3 les entrevistes que havia fet anteriorment als líders independentistes. Perquè si alguna cosa caracteritza les entrevistes dels polítics de Ciutadans a la televisió pública és l’oportunitat d’exhibir les seves envestides més que no pas el desig d’explicar-se políticament. I això que amb Carrizosa les topades van ser menys agressives i desagradables del que ho solien ser amb Rivera o Arrimadas. Tant Carrizosa com Sanchis administren unes dosis de cinisme que no crispen tant l’enfrontament. Carrizosa va criticar la televisió pública en set ocasions. Sanchis no va entrar a discutir-hi, desactivant les provocacions de Carrizosa i deixant-les diluïdes en la conversa. Aquest tipus d’atzagaiades de Ciutadans ja no sorprenen ni impressionen l’espectador, sinó que més aviat són percebudes com un recurs mediàtic fàcil i previsible. Potser per això les xifres d’audiència es van quedar en 91.000 espectadors i un irrisori 4,5% de quota de pantalla, impropi del prime time habitual de TV3. Amb tot, el cos a cos entre Sanchis i Carrizosa va ser evident. El polític es va poder explicar a bastament amb el seu to un punt fatxenda: ell té la raó perquè és constitucionalista, ell ja sabia què passaria amb els líders independentistes perquè és advocat i fa servir expressions com “Ni de coña” o “Pero qué me estás contando”, més pròpies d’una discussió entre cunyats que d’una entrevista televisiva. Algunes de les respostes de Carrizosa treien de polleguera Sanchis. S’apreciava per la manera com se li accelerava la parla al periodista. Sanchis replicava a tota velocitat i emergia l’essència del tertulià. Li discutia els arguments rient amb sarcasme, com quan Carrizosa va assegurar que l’independentisme pretenia retirar passaports.

]]> <![CDATA[El 'hat trick' de Carles Puigdemont]]> Diumenge al vespre Vicent Sanchis entrevistava Carles Puigdemont a TV3. Era la culminació del hat trick de l’expresident de la Generalitat. En una setmana ha fundat JxCat deixant fora de joc el PDECat; ha tret el llibre M’explico, que recull el seu punt de vista dels dies clau del Procés fins a l’exili, i s’ha deixat entrevistar a TV3 per vendre tots dos projectes. L’entrevista (que no ens van dir que era gravada) es duia a terme en un plató rudimentari de Brussel·les que no permet les filigranes de realització ni l’elegància habitual de les entrevistes polítiques de la televisió pública. Les estretors de l’espai feien pensar que no s’havia ni pogut mantenir la distància física que requereix la pandèmia que sí que es va establir en l’entrevista amb Junqueras. De fet, la distància emocional també semblava més relaxada. El to cordial i un punt de complicitat es va mantenir tota la conversa sense que apareguessin les tensions, les incomoditats i la crispació que es va fer evident amb el líder d’ERC.

]]> <![CDATA[Junqueras-Sanchis: la batalla dels adverbis]]> Diumenge al vespre, el director de TV3 entrevistava Oriol Junqueras. De totes les entrevistes que ha fet Vicent Sanchis des que és al càrrec, aquesta ha estat la més entretinguda i interessant: les espurnes entre tots dos van saltar de seguida. Junqueras és un dels polítics més difícils d’entrevistar per la seva oratòria hàbil a l’hora de fugir d’estudi. Sanchis, conscient d’aquesta destresa del seu interlocutor, va collar-lo amb preguntes més curtes i precises de les que habitualment sol fer.

]]> <![CDATA[Servei públic, televisió nacional, més encara]]>

La crisi que patim –la llarga crisi que patirem– ens posarà a prova a tots, personalment i col·lectivament també. És una obvietat que cal repetir. Les dures instruccions que la gent ha d’observar per evitar la propagació del coronavirus comporten uns sacrificis que només es poden suportar amb les dosis necessàries –que són enormes– de paciència, solidaritat i bonhomia. És reconfortant comprovar com tantes persones es presten voluntàries davant qualsevol crida puntual per assumir responsabilitats que els poden comportar uns alts costos personals. També ho és constatar que els col·lectius necessaris per mantenir i reforçar els serveis bàsics indispensables assumeixen el risc –sovint, elevadíssim– que comporta el seu treball en condicions precàries o fins i tot desesperants.

]]> <![CDATA[Vicent Sanchis trinxa Risto Mejide]]> Dijous a la tarda el programa de Cuatro Todo es mentira connectava amb el despatx de Vicent Sanchis a TV3 per fer-li una entrevista d’una hora de durada en què el director, tot i les dificultats de la distància, va poder explicar-se amb calma i claredat. El que potser no s’esperava el presentador, Risto Mejide, és trobar-se amb un interlocutor que superava, de llarg, el nivell de l’entrevista que li havien preparat els guionistes. Sanchis, en agilitat dialèctica, capacitat argumental i domini del context informatiu va tombar amb facilitat i, sobretot, molta tranquil·litat, Risto Mejide. Mejide està acostumat a interactuar des d’una pretesa supremacia autoritària i combativa que sol esporuguir i desactivar els seus interlocutors. Però Sanchis, com a bon tertulià que creix davant del conflicte, és un gladiador indestructible en el cos a cos mediàtic. El director de TV3 dominava millor l’argot de la teoria periodística. A més, els guionistes de Todo es mentira van fallar en elaborar un guió esbiaixat. Pretenien argumentar la parcialitat de TV3 a partir d’exemples tendenciosos: comparar el TN amb un informatiu de Telecinco sense entendre els criteris de proximitat lògics en una tele autonòmica, posar un article de Le Monde molt parcial com a exemple de relat europeu global, presentar la denúncia d’un sindicat com si fos l’únic quan és el més minoritari, seleccionar uns fragments de Telenotícies que no obeeixen a l’exemple habitual...

]]> <![CDATA[Sanchis, a la comissió del 155: “L’amenaça d’intervenir els mitjans públics continua”]]>

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha alertat avui durant la seva participació a la comissió del 155 que, tot i la fi de l’aplicació del 155, l’amenaça d’intervenir els mitjans públics catalans segueix vigent a causa de "la campanya de desgast i desprestigi" cap a TV3 i Catalunya Ràdio "orquestrada des d’alguns partits polítics i mitjans estatals". Sanchis ha recordat que l'any 2017, quan es va aplicar el 155, "primer van arribar les veus de desprestigi i després es va plantejar la intervenció dels mitjans". "Va haver-hi ingerències de l'Estat. Poques, però n'hi va haver. No en vaig fer cas en aquell moment, i no en faré ara", ha rematat el director de TV3.

]]> <![CDATA[Sanchis i Gordillo neguen haver desobeït a l'emetre la campanya de l'1-O]]>

El director de TV3, Vicent Sanchis, i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, han negat aquest divendres, davant la titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, haver comès el delicte de desobediència pel qual se'ls està investigant en relació amb l'emissió en els mitjans que dirigeixen de la campanya institucional del referèndum de l'1 d'Octubre.

]]> <![CDATA[3/1: Culpables]]> Si no fos tan dolorós i tan escandalosament injust amb persones concretes, l’intent d’anar buscant culpables en els quals castigar les maldats del catalanisme seria còmic. Ara els ha tocat a Vicent Sanchis i Saül Gordillo, dos periodistes professionals i eficients, avalats pel criteri majoritari dels espectadors i els oients als quals es dirigeixen i que han portat els mitjans públics amb èxit. Abans havien estat polítics, líders associatius, fins i tot funcionaris. I demà passat ves a saber qui serà. Perquè fa tot l’efecte que aquesta recerca (no tan sols judicial) de culpables no té objectius només punitius. Algú creu que les maldats del catalanisme les han provocat unes persones concretes, que han manipulat les masses. Per tant, si se’ls inhabilita, el catalanisme es desfarà com un bolado. Però resulta que després d’haver culpabilitzat uns quants, la maldat del catalanisme no desapareix. I en busquen uns quants més, i tampoc. Potser perquè ni és maldat ni té culpables concrets. Potser és un ampli estat d’opinió compartit, en què és necessària molta gent valuosa, però ningú no n’és l’únic motor. Solidaritat, doncs, amb els que ho pateixen –ara Sanchis i Gordillo–, perquè, si ells fossin culpables d’alguna cosa, ho seríem molts, al seu costat.

]]> <![CDATA[Els directors de TV3 i Catalunya Ràdio hauran de declarar com a investigats en la causa de l'1-O]]>

El director de TV3, Vicent Sanchis, i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, hauran de declarar en qualitat d'investigats en la causa de l'1-O que porta el jutjat número 13 de Barcelona. Concretament han estat citats el 23 de gener a la tarda i hauran de comparèixer acompanyats d'un advocat, però segons TV3 la citació no especifica exactament per quin motiu se'ls investiga.

]]> <![CDATA[El director de TV3 esbronca Inés Arrimadas]]>

L’entrevista institucional de diumenge a la nit a la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va comportar un fet inaudit: la metamorfosi del periodista, que va començar exercint d’entrevistador i es va anar transformant en un tertulià abrandat.

]]> <![CDATA[Ofensiva frustrada del PP contra TV3 al Parlament]]>

El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimecres una proposta de resolució del Partit Popular que incloïa cinc mesures crítiques amb els mitjans públics catalans. El punt més polèmic pretenia instar el president de la CCMA a "donar les instruccions oportunes" als directors de TV3 i Catalunya Ràdio per "evitar que es faci apologia dels actes violents que els CDR organitzen arreu de Catalunya". Només hi han donat suport el PP i Ciutadans, mentre que el PSC s'ha abstingut i les formacions independentistes i els comuns hi han votat en contra.

]]> <![CDATA[El nas de Rivera]]> El nas del president de Ciutadans, Albert Rivera, està clarament més dotat per a l'olor de sang de la batalla política que per valorar les notícies que interessen als teleespectadors, sobretot si donen quota de pantalla al contrincant polític. Rivera, que no deu mirar TVE, considera que TV3 és el "nou No-Do" i ha demanat que el control de la televisió pública passi pel Senat si el Parlament no és capaç de posar "ordre". El malestar de Rivera contrasta amb l'èxit d'audiència de l'entrevista que el director de TV3, Vicent Sanchis, va fer a Carles Puigdemont a Berlín, que va fregar la xifra del milió d'espectadors. Amb una quota de pantalla del 30,5%, la Corporació es va endur el premi del programa més vist de la jornada. L'entrevista va ser tan estranya com la situació que vivim. Puigdemont va estar a la defensiva i esquiu i va costar treure-li un titular. Si alguna cosa va quedar clara és que el president s'ha refet amb el suport de la justícia alemanya i que assenyalarà un nom nou un cop ha quedat en evidència l'estratègia de posar el focus sobre la judicialització de la política a Espanya. Catalunya necessita un Govern que eviti una andanada contra l'escola, la llengua, la seguretat, els mitjans públics i altres polítiques que estan en risc de ser arrabassades definitivament per l'Estat. Malgrat la injustícia i l'abús de poder, la situació exigeix reprendre el control de les institucions com abans millor.

]]> <![CDATA[Vicent Sanchis: "La paraula 'comercial' no m'espanta, la televisió porqueria sí"]]>

Vicent Sanchis (València, 1961) va ser nomenat fa poc més de dues setmanes nou director de TV3. La pèrdua del lideratge els dos primers mesos del 2017 i la graella de la nova temporada són els reptes que ara mateix té sobre la taula. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Sanchis ha refermat la necessitat que la televisió pública recuperi l'ambició pel lideratge de l'audiència i aposta per "una agilitat, un risc i una transgressió" més grans, conscient de la lluita desigual respecte a les televisions privades, les principals competidores. "Estem en una cursa de sacs i portem una cama lligada", ha precisat.

]]> <![CDATA[CSQP proposarà reprovar Vicent Sanchis com a director de TV3]]>

El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot demanarà la reprovació de Vicent Sanchis com a director de TV3 en el ple del Parlament previst per a la setmana que ve. La cambra haurà de debatre i votar una moció que insta el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a replantejar-se el nomenament de Sanchis i a "considerar altres candidatures" per al càrrec.

]]> <![CDATA[Vicent Sanchis, nou director de TV3]]>

El periodista Vicent Sanchis serà el nou director de TV3. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s'ha reunit aquest dilluns per fer-ne efectiu el nomenament. Sanchis substituirà en el càrrec Jaume Peral, que haurà assumit aquesta responsabilitat només durant 13 mesos.

]]>