Johan Helberg es va llevar dijous al matí i va veure com la vista del fiord noruec que tenia al darrere de casa havia estat substituïda pel lateral d’un vaixell gegant. Un vaixell de càrrega, l'NCL Salten, havia embarrancat cap a les cinc de la matinada a tocar de casa seva, a la costa de Byneset —una zona de la ciutat de Trondheim, al centre de Noruega.

Quan un comença a llegir el darrer Magius (Premio Nacional del 2021 per la sàtira Primavera para Madrid), sent sonar campanes. Potser les campanes de l’infern, però contrapuntejades pel so d'unes campanetes de joguina col·locades sobre el bressol d’un nadó. Perquè, d’una banda, aquí s’explica una història que ja coneixíem: la de la gènesi i autodestrucció de l’escena black metal a la Noruega dels anys 90, que va ser recollida al celebrat assaig Señores del Caos (Es Pop) de Michael Moynihan i Didrik Søderlind i posteriorment portada al cinema sota la direcció de Jonas Åkerlund. En altres paraules, l’escalada nihilista que va portar a una generació de fills sobreprotegits d’un dels països més plàcids d’Europa a desencadenar un Ragnaroc civil puntuat per la crema d’esglésies, assassinats pulsionals i suïcidis induïts.

La fibrosi pulmonar crònica que va ser diagnosticada a la princesa hereva Mette-Marit de Noruega el 2018 ha "evolucionat". Aquest empitjorament de la seva salut exigirà més repòs i limitarà les seves activitats oficials, segons ha informat aquest dijous la casa reial del país nòrdic. En un comunicat, la casa reial ha explicat que "la princesa hereva pateix símptomes diaris i molèsties que afecten la capacitat per dur a terme les seves tasques". També s'ha destacat que l'estat de salut de la princesa "varia més ràpidament que abans", la qual cosa implica que poden sorgir "amb més freqüència" canvis en el seu programa oficial.

Quant cobren els teus companys de feina? En alguns països, com ara Noruega, podries fer-ne una estimació prou bona si consultes els registres públics sobre el pagament d'impostos i els ingressos de les persones. Però en la majoria de llocs, saber el sou de la gent significa preguntar-los què guanyen. I això és tan acceptable socialment com dir "quin nadó més lleig".

Malgrat l'esforç de la Corona noruega per apartar Marius Borg Høiby dels afers reials, el fill de la princesa Mette-Marit ha tornat a acaparar tota l'atenció mediàtica després de ser detingut dilluns a la matinada acusat d'una nova agressió sexual a una noia. Aquest cas no està vinculat amb l'agressió per la qual ja va ser detingut l'agost passat.

"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.

A l'agost el fill de la princesa de Noruega va saltar a la premsa internacional com a presumpte autor d'una brutal agressió a la seva exnòvia, que va haver de ser ingressada amb una commoció cerebral. Des de llavors el degoteig de noves informacions sobre el comportament agressiu, temerari i amb tendència a les addiccions de Marius Borg, fill de Mette-Marit i el seu exmarit, l'empresari Morten Borg, no han deixat de perjudicar la imatge de la corona noruega. Però malgrat que Mette-Marit i el príncep Haakon han fet front als escàndols, l'opinió pública els recriminava la manca de fermesa per controlar el seu fill. Ara els hereus de la corona han pres noves mesures.

El príncep Haakon de Noruega ha fet les primeres declaracions públiques respecte a la presumpta agressió que el seu fillastre va cometre el cap de setmana passat a Oslo. El príncep hereu va voler donar explicacions pel canvi de plans reials que han obligat la princesa Mette-Marit a quedar-se a Noruega i no poder animar els finalistes del seu país als Jocs Olímpics de París. L'assumpte no és per a menys: Marius és el principal sospitós d'agredir de gravetat una noia de 20 anys que va acabar a l'hospital.

El govern espanyol reconeix aquest dimarts l'estat palestí de manera coordinada amb Irlanda i Noruega. La decisió, que ha obert una crisi diplomàtica amb Israel, arriba després de set mesos d'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza, que s'acarnissa amb els civils i deixa una destrucció sense precedents. Malta i Eslovènia també s'han mostrat disposades a fer el mateix pas. Però què significa en realitat el reconeixement de Palestina com a estat?

Si hi ha un país a Europa que veu de molt a prop la fi dels cotxes de combustió, és Noruega. L'any passat el 82,4% dels vehicles privats nous que es van vendre van ser elèctrics, una xifra que ha arribat fins al 92,1% en el mes de gener d'aquest any. El país compta amb la tercera xarxa de carregadors públics més extensa d'Europa (24.000 punts de càrrega), només per darrere d'Alemanya i el Regne Unit, malgrat que aquests dos països tenen una població deu vegades més gran que la del país escandinau. A Oslo, pràcticament a cada carrer es troben punts de càrrega ràpida i tots els pàrquings i blocs de pisos nous que es construeixen han de tenir punts per endollar el cotxe. A més, al gener de l'any 2025 Noruega farà el pas de prohibir la venda de cotxes i furgonetes noves que emetin CO₂, objectiu que els països de la Unió Europea aspiren a poder assolir una dècada més tard, l'any 2035.

Va néixer a la península Escandinava, prop del cercle àrtic, tot i que els seus ossos es van descobrir al fons d'un pantà de Dinamarca. Era un caçador recol·lector del neolític, però quan tenia uns 18 anys, va començar a viure en una societat agrícola a més de mil quilòmetres de casa seva. Investigadors de la Universitat de Göteborg han descobert què s'amaga darrere de la història de l'home de Vittrup, una incògnita arqueològica des que se'n van trobar les restes l'any 1915. Però el més interessant no és la seva vida, sinó la seva mort: 8 cops de garrot al crani haurien matat aquest individu. La hipòtesi principal? Un sacrifici violent en forma de ritual.

Diuen les guies de viatge que aquest trajecte és un dels viatges nocturns amb tren més especials del món i, probablement, ho és. El nostre tren travessa la regió noruega de Nordland, a la costa nord-occidental de la península escandinava; un paisatge típic de costes retallades, nombrosos fiords i illes, muntanyes escarpades i planícies il·luminades en uns certs mesos per les fosforescències boreals. El poeta noruec Sveinulv Jarnæss descrivia així les nits a la regió en un poema de 1950: "Abraça les nits de Nordland, si pots, les més belles del món. El cel en flames en el foc de l'aurora boreal, sobre un país de les meravelles dels somnis". I és que la màgia de les seves planícies, tenyides d'un blanc infinit, enamoren només de pensar-hi.

"Visca el príncep hereu que s'atreveix a dir el que pensa", titulava el diari noruec Aftenposten. La situació d'un rei a qui es reconeix per fer bandera de la llibertat d'expressió i a qui, a sobre, el diari nacional de més tirada dedica un article a felicitar-lo podria semblar, si més no, inversemblant. Aquest dijous el fill del rei de Noruega Haakon Magnus ha fet 50 anys, i a diferència de la resta de monarquies del món la seva és l'única Corona que ha estat escollida democràticament.

En els dies clars, des de John o' Groats, el punt més septentrional de l'illa de la Gran Bretanya, es pot veure, sobre la línia de l'horitzó, el perfil suau de la més gran de les Orkney, les illes Òrcades. A no més de 50 metres de la costa, un senyal de color blanc indica en milles la distància, 12 quilòmetres. I també la que hi ha a altres indrets del planeta des d'aquesta remota part d'Escòcia: Nova York, 5.198 km; Edimburg, 439 km; Land's End, el lloc més occidental de l'Anglaterra continental, a l'oest de Cornualla, 1.406 km; finalment, també l'arxipèlag de les Shetland, a 244 km, encara molt més al nord que les Òrcades.

Una balena blanca de cinc metres de llarg va aparèixer diumenge passat a la costa oest de Suècia, al port de Hunnebostrand, on es va desplegar un dispositiu per alliberar-la d'una xarxa on havia quedat embolicada. El simple fet que una beluga aparegui en una costa tan poblada (i tan lluny de les aigües àrtiques on solen viure aquests cetacis) ja va generar enrenou, que es va amplificar, encara més, quan alguns experts van assegurar que es tractava d'un exemplar particular, el Hvaldimir, una suposada balena espia de Rússia.

El salmó d’aqüicultura i també el salvatge procedeixen del nord d’Europa (especialment Noruega) i de Xile, per tant, no és un peix de proximitat. A banda, les propietats nutricionals que s’han destacat tradicionalment, especialment l’omega-3, també es troben en altres peixos blaus, pescats al Mediterrani, als quals no se’ls tracta per obtenir-ne cap color en concret. Dit amb altres paraules, el color taronja del salmó d’aqüicultura segueix un “pantone triat segons el gust de cada país que el comercialitza, que l'hi donen de menjar com a colorant natural, anomenada astaxantina”, explica la biòloga marina Anna Bozzano, directora del projecte Del Peix al Plat, amb el qual vol promoure el consum responsable del peix.

A primer cop d'ull, pot semblar que La estrella de la mañana, la nova novel·la de Karl Ove Knausgård, és molt diferent del que l'autor noruec ha fet prèviament. No és el cas: sota l'aparença d'una història fantàstica, en què una gran estrella apareix a Noruega i causa estralls, hi bateguen els mateixos temes de sempre de l'autor del sextet autobiogràfic La meva lluita, entre els quals hi ha la lluita amb el passat familiar, la sensació de no encaixar, la inestabilitat mental i la passió per la creació artística. Knausgård s'endinsa en una galeria de personatges d'edats i perfils molt diferents –des d'una adolescent amb un do per a la música fins a un periodista cultural amargat o un catedràtic amb problemes a casa– enmig d'una situació delicada. Ho fa en una primera persona que, en cada capítol, canvia de barret. Anagrama publica la novel·la amb traducció al castellà de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.

Fa poc parlava amb la Mara Faye Lethem, traductora i estudiosa de la nostra literatura, i em comentava que li sorprenia molt que les nostres taules de novetats estiguin tan plenes de traduccions i que els autors emblemàtics de moltes editorials siguin sobretot estrangers. Als països anglosaxons és impensable. És sabut que allà el percentatge de traduccions sobre el total del que es publica és alarmantment petit. Abans diu que era d’un 3% i ara estan exultants d’haver arribat al 6%, xifra que tanmateix continua sent molt baixa si es compara amb la quantitat de literatura traduïda que podem trobar a altres països. Així, a Alemanya s’estima que ronda el 12%, a França arriba fins al 16% (i mira que són culturalment molt proteccionistes), a Itàlia és d’un 19% i Espanya ho peta amb al 24% (el percentatge de Catalunya també aniria per aquí).

Les crítiques i atacs a TikTok per part de governs i empreses occidentals es multipliquen. Des de Noruega, ha arribat una nova acusació contra l'empresa xinesa i sobre com compromet la seguretat. El fabricant noruec d'armament Nammo, un dels més importants d'Europa, assegura que no pot tirar endavant l'ampliació de la seva planta més gran i, per tant, no pot augmentar la producció de munició que tant necessita Ucraïna perquè un nou centre de dades de TikTok construït molt a prop de la seva fàbrica a la localitat de Raufoss està xuclant tota l'electricitat.

Durant més d’una setmana, centenars de joves de l’última tribu indígena d’Europa, els samis, es van plantar davant del ministeri d’Energia i Petroli a Oslo per mostrar el seu enuig. Protestaven contra la instal·lació de 151 turbines eòliques a la regió de Fosen, una península del centre de Noruega. L’acció es veia recolzada per la sentència del Tribunal Suprem noruec de l’octubre del 2021, en què es dictaminava com a il·legal la construcció del parc eòlic més gran del país perquè atemptava contra els drets humans del poble indígena. La zona on s’han instal·lat les turbines ha estat utilitzada des de fa centenars d’anys per la pastura de rens, una activitat essencial en la cultura sami i els únics amb potestat de dur-la a terme en tot el territori europeu.