Res li surt com esperava aquest 2025, a Kylian Mbappé. El davanter francès va deixar París pensant que podria guanyar-ho tot vestit de blanc a Madrid, però l’aventura, que va començar prou bé amb la Supercopa d’Europa i la Copa Intercontinental el 2024, ha donat pas a un any 2025 en què res li surt. Un annus horribilis en què tot i ser el màxim golejador del Reial Madrid, ha vist com s’esvaeix el somni de guanyar per primer cop la Lliga de Campions, el torneig que amb 26 anys encara no ha aconseguit mai. Ara necessita guanyar la Copa en un partit en uqè és dubte per culpa de la lesió al turmell que va patir en el partit en què el seu equip va caure contra l’Arsenal a Europa.

Deixeu-me dir, per començar, que no crec en les conspiracions arbitrals. Tot i que venguin molt i generin merder a la claveguera en què Elon Musk ha convertit l'antic Twitter, alimentar-les sense proves fefaents és poc constructiu. Els àrbitres s'equivoquen com la resta d'humans que formen part d'aquest circ anomenat futbol, i fins que no es demostri el contrari, em negaré a afirmar que les seves errades són deliberadament favorables a determinats interessos. Però alerta, que hi ha matisos. No creure en les mans negres és compatible a considerar una vergonya que Kylian Mbappé, l'estrella rutilant del Reial Madrid, hagi estat sancionat amb només un partit després de la seva esgarrifosa entrada al camp de l'Alabès.

El Reial Madrid ha jugat aquest diumenge el seu partit de la jornada 31 de la Lliga al camp de l'Alabès. Però més enllà del marcador de l'enfrontament (0-1 favorable als blancs), el gran protagonista del partit ha hagut d'abandonar abans de temps la gespa de Mendizorrotza. Parlem de Kylian Mbappé, que ha estat expulsat després d'entrar de forma temerària a Antonio Blanco, migcentre del conjunt vitorià, al minut 38 de joc.

El Reial Madrid, que aquest dimecres juga la tornada dels vuitens de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid amb un avantatge mínim de l'anada (21 h), ha presentat els comptes de pèrdues i guanys compresos entre l'1 de juliol i el 31 de desembre de l'any passat. Un mes abans d'aquest període, el club blanc va oficialitzar el fitxatge de Kylian Mbappé. Segons revela l'informe, la sonada adquisició del francès, en condició d'agent lliure, va comportar que el Madrid es gratés la butxaca en primes i sous elevats per aconseguir els serveis de l'exdavanter del París Saint-Germain.

Els anys daurats del binomi Messi-Cristiano a la Lliga van deixar pas a un llarg sotrac de decadència. Les estrelles de la competició eren Antoine Griezmann, Karim Benzema o un Robert Lewandowski en hores baixes. Tots ells grans futbolistes, però cap crac mundial. La Premier League anglesa, amb molta més capacitat econòmica per tancar fitxatges de renom, va avançar per la dreta. Això canvia aquesta temporada. L'arribada de Kylian Mbappé, l'eclosió de Lamine Yamal i la constatació de Vinícius Júnior confirmen la tornada de les estrelles mundials a la Lliga. El polèmic Javier Tebas ho ha aconseguit.

Molt estirar els catalans al divan del psicòleg quan la selecció espanyola es classifica per a la final de l’Eurocopa, però als espanyols deixa’ls anar, també.

A cinc minuts a peu de l'Ajuntament de Bondy, un municipi de la banlieue de París del Sena Saint-Denis, crida l'atenció un mural gegant pintat en una de les parets laterals d'un edifici de 10 plantes. S'hi veu dibuixat Kylian Mbappé de nen, dormint amb una pilota de futbol com a coixí. A dalt de tot hi ha el jugador d'esquena, amb la samarreta de la selecció francesa. "Estima el teu somni i ell t'estimarà a tu", s'hi pot llegir. És un homenatge al capità de la selecció francesa, que va créixer a Bondy, una ciutat multicultural de 53.000 habitants, on el nou fitxatge del Reial Madrid és un heroi. "Aquí visc jo!", diu amb orgull el Jonathan, un jove francès d'origen africà que viu a l'edifici on hi ha pintat el mural i que va acompanyat de dos amics. Tenen 18 anys i encara no han votat mai, però no es perden un partit de futbol de Mbappé. "És el millor", sentencia el noi.

El més cridaner del fet que Kylian Mbappé hagi pres partit arran de la situació a França no és el que ha dit, sinó l'onada d'admiració automàtica que celebra que els esportistes d'elit es fiquin en política. Només cal pensar-hi una mica per veure que la fal·lera no pot estar basada en l'esperança que el col·lectiu tingui una gran capacitat d'anàlisi ni un compromís especial amb les causes nobles. En el millor dels casos, les idees polítiques dels esportistes seran com les de qualsevol altre segment de la població, tot i que, si ens posem una mica marxistes, la gent que guanya molts diners acostuma a protegir els seus interessos de classe. De fet, Mbappé ni tan sols ha cridat específicament a lluitar contra l'extrema dreta, sinó contra els “extrems” en general. És normal que, si ets un milionari, facis propaganda en contra de les ideologies que podrien afusellar-te a impostos i prefereixis una cosa tant centrada com que la capital d'Espanya et redacti una llei fiscal a mida.

Vivim en una època en què admeto que el primer que vaig fer quan vaig veure Mbappé parlant de política va ser comprovar que no fos un muntatge fet amb intel·ligència artificial. No eren les declaracions habituals d’un crac mundial del futbol, ni per la voluntat explícita de prendre partit, ni per l’acurada elecció de les paraules, a propòsit de conceptes que un s’imagina que no deuen formar part del seu dia a dia. Aquest “abans que res som ciutadans, i penso que no podem desconnectar-nos del món que ens envolta, i encara menys quan afecta el nostre país”, posa el llistó declaratiu molt alt a partir d’ara, per a ell i per a tots els futbolistes influenciadors del món, que acostumen a no mullar-se, perquè qui es mulla perd contactes i contractes.

"Espero que encara estiguem orgullosos de vestir aquesta samarreta el 7 de juliol". A la cursa electoral de França de cara els pròxims comicis s'hi ha sumat un nou actor. I no pas un qualsevol. Kylian Mbappé i altres membres de la selecció francesa de futbol han sortit en els últims dies a fer una crida per aturar la ultradreta de Marine Le Pen a les urnes. Tot i així, malgrat que el nou jugador del Reial Madrid ha estat l'últim a sortir, qui va ser el primer a alçar la veu va ser Ousmane Dembélé. "Ha sonat l'alarma. Hem d'anar a votar. Hem de mobilitzar-nos per anar a votar. Tots, aneu a votar!", va demanar l'exblaugrana.

A Espanya els futbolistes són en general seguidors d'aquell consell que el dictador Franco sempre donava els que l'anaven a veure: "Faci com jo i no es fiqui en política". Per això, les paraules de la màxima estrella de l'Eurocopa, el francès Kylian Mbappé, fent una crida als joves a votar contra la ultradreta, han provocat un terrabastall considerable... a la premsa espanyola, perquè a la francesa, on aquest tipus de pronunciaments es veu amb naturalitat, no apareix a cap portada. Resulta curiós que les paraules de Mbappé siguin el tema principal de portada del Marca i l'As, però no n'apareix ni rastre a L'Équipe. I què diuen els màxims portaveus del madridisme? Doncs d'entrada sembla que no els hagi agradat gaire que el nou jugador del Reial Madrid "es fiqui" en política. El titular del Marca és inequívoc: "Mbappé entra en campanya". I l'avanttítol encara més: "El crac francès debuta avui i es fica en política".

Encara que a les aparicions públiques Javier Tebas digui meravelles de la Lliga, la realitat és que la competició espanyola ha perdut atractiu. Una bona mostra en són els drets televisius. Si temps enrere creixien com l'escuma, els últims anys s'han estancat. Per aquest motiu, el president de la patronal es va afanyar a allargar l'acord amb Telefónica, fins al 2027, per la mateixa quantitat anual. No millorava els ingressos, però s'assegurava que no entressin en regressió. Era i és un problema de marca. Per això el fitxatge de Kylian Mbappé s'ha celebrat tant o més a les oficines de la Lliga que a la llotja del Santiago Bernabéu. Ha de servir, o això pensa Tebas, per girar la truita i que en el futur, si les previsions es compleixen, suposi una bona entrada de diners de la qual es beneficiaran tots els clubs, també el Barça.

Mbappé ja és jugador del Madrid i la vida dels barcelonistes segueix com sempre. No ha fet ni mal, aquesta notícia. En part, perquè tothom feia mesos que havia assumit que el francès acabaria vestit de blanc, només faltava saber quan seria oficial. Els madridistes viuen al paradís, emborratxant-se d'èxit. Ser soci del Madrid és com ser patrici en els temps de glòria de l'Imperi Romà. Tot són victòries i la gent ho celebra en festes amb raïm i excessos. Han guanyat una nova Champions, l'equip de bàsquet s'ha desfet sense patir del Barça i han fitxat Mbappé, tot en quatre dies.

El Reial Madrid fitxa Kylian Mbappé. Finalment, el davanter francès fa el pas que Florentino Pérez feia anys que desitjava i reforçarà el vigent campió d'Europa. Firmarà un contracte milionari per a les pròximes cinc temporades. Arriba lliure de traspàs, ja que fa unes setmanes va anunciar la seva decisió de no renovar amb el París Saint-Germain per anar a un altre lloc. Amb aquest fitxatge, el Madrid amplia la seva distància sobre el paper en relació amb els seus competidors. Ara mateix el front d'atac a disposició de Carlo Ancelotti el formen Mbappé, Vinícius, Bellingham i Rodrygo, si bé és cert que el club blanc té pressupostada una venda milionària en l'exercici econòmic 23-24, que està a punt de tancar-se.

El fitxatge de David Beckham amb el Reial Madrid (2003) va coincidir amb un canvi en la normativa fiscal espanyola. Els estrangers que hi venien a treballar amb salaris superiors a 600.000 euros obtenien una rebaixa notable de l'IRPF durant un màxim de sis anys: pagant únicament un 24% d'aquest impost, la meitat. La normativa s'aplicava a tothom, però els grans beneficiats van ser els futbolistes, motiu pel qual es va batejar amb el nom de llei Beckham. El 2010, en plena crisi immobiliària, l'Estat va fer marxa enrere i va excloure'n els esportistes professionals. Ara, coincidint amb la més que probable arribada d'una altra estrella al Reial Madrid, s'està cuinant una nova modificació fiscal que ja s'ha batejat amb el nom de llei Mbappé.

Atraure talent o capital a través de polítiques fiscals és una pràctica habitual dels països. El que ja no ho és tant és convertir una part d’un país en una mena de nínxol fiscal. En aquest sentit, la Comunitat de Madrid esprem al màxim el marge de maniobra que té en l'IRPF autonòmic, tal com ha fet també amb la bonificació de l’impost de patrimoni.

El Barça ha caigut eliminat de la Champions League després de perdre per 1-4 davant el París Saint-Germain a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Raphinha ha avançat els blaugranes, però l'expulsió d'Araujo amb una hora de partit al davant ha condicionat decisivament l'enfrontament. Els gols de Dembélé, Vitinha i Mbappé per partida doble, un d'ells de penal, han remuntat l'eliminatòria pels francesos. A continuació, els apunts en calent del Barça-París:

El Barça ha aconseguit un valuós 2-3 a l'anada dels quarts de final de la Champions League disputada al Parc dels Prínceps gràcies a dos gols de Raphinha i un altre de Christensen que han superat els dos del París Saint-Germain a l'inici del segon temps. A continuació, els apunts en calent del partit:

Gairebé com la pujada postnadalenca, el Blue Monday, les nominacions dels Oscars o els Tres Tombs, el culebró sobre el futur de Kylian Mbappé s'ha convertit en un costum més del mes de gener. Amb només 25 anys acabats de fer, el davanter francès torna a estar en boca de tothom amb la temporada a mig disputar. Continua sent el jugador franquícia del PSG —24 gols el contemplen en aquest punt del curs—, però acaba contracte aquest estiu i, per tant, torna a tenir la paella pel mànec per gestionar el seu futur. Tot i que el club franco-qatarià el vol renovar, alguns dels grans equips europeus el tenen en el radar per incorporar-lo lliure de traspàs per a l'exercici 2023-2024. Incloent-hi el Reial Madrid, que per cinquè any seguit intentarà caçar el talent més desitjat per Florentino Pérez. Les carabasses del passat sembla que no li importen al totpoderós president blanc.

Les informacions al voltant de Florentino Pérez han estat una constant els últims mesos. Sobretot les que especulaven amb una dimissió del president del Reial Madrid arran d'un suposat mal estat de salut. Rumors que van acabar amb el club de Chamartín emetent un comunicat desmentint-los. Un fet insòlit, ja que rarament l'entitat fa servir els seus canals oficials per a aquesta finalitat, especialment quan els comentaris sorgeixen de les xarxes socials i no dels mitjans informatius tradicionals.