Enguany, pel meu aniversari, les meves amigues van organitzar una mena de quiz sota la premissa ‘qui coneix millor n’Alba?’. És d’un narcisisme insuportable reconèixer-ho, però és molt probable que jo fos la persona que millor s’ho va passar durant el joc (en el qual, òbviament, no competia). L’enginy de les seves preguntes va arribar al clímax amb el següent enunciat: “Què es dedicava a fer n’Alba els horabaixes quan era petita?”. D’entre les possibles respostes, la que tothom va seleccionar va ser “Mirar Disney Channel i menjar pipes a cals padrins”. I és correcte. Una preocupant bona part dels meus capvespres els vaig dedicar a fer això: restar hipnotitzada davant de la pantalla, sense gaire control ni supervisió, mentre a l’altra punta de la casa la meva padrina feia exactament el mateix.

Ens calia. Molt. Per això vull donar les gràcies a la pagesia catalana. Sense la condescendència que se’ns pressuposa a vegades a la gent de ciutat. No és el cas. Hem nascut a la ciutat per atzar, però el camp no ens ha quedat mai tan lluny com altres insisteixen a marcar-ho. Sabem d’on surt el que mengem i sabem com costa que surti. Coneixem el paisatge i l’estimem. Per això, gràcies infinites. Per existir, per protestar, per resistir. I gràcies també a qui no ha pogut més. Perquè en aquesta cultura de l’esprémer hem de comptar que no tothom és igual i que el més normal fora desistir tota l’estona. Qui no pot més no llença cap tovallola. Amb la tovallola podem eixugar les llàgrimes. Les seves i les nostres. Perquè compartim la tristesa i la ràbia. Als treballadors del camp els ofeguen. El paisatge es buida i la política de despatxos no trepitja la terra. Només per fer-se la foto. 

D'on ha sortit la Lluna? La teoria més popular diu que fa uns 4.500 milions d'anys, un protoplaneta de la mida de Mart anomenat Theia va xocar contra una primigènia Terra. A conseqüència del que s'ha conegut com "el gran cop" alguns dels residus van sortir disparats i van formar la Lluna, tot i que els científics no tenen una prova irrefutable de l'existència de Theia.

"La Terra està molt greu, però encara no terminal". L'expressió defineix una situació crítica que més de 40 investigadors de diversos països han descrit i fet públic avui en un article a la revista Nature. Seguint el símil mèdic, es podria dir que la Terra és a l'UCI i té en estat molt crític alguns dels sistemes naturals que permeten la vida al planeta. L'estudi quantifica científicament els "límits dels sistemes terrestres" que fan de la Terra un lloc "segur" per a la vida, i els límits, a més, que permeten que la vida a la Terra sigui "justa" per a la població humana, és a dir, un lloc on els humans puguin viure sense patir "danys" i amb accés als recursos necessaris. Un cop fet el càlcul, resulta que ja hem superat el límit "segur" en sis dels vuit indicadors analitzats pels científics, i hem excedit el límit "just" per a l'ésser humà en set dels vuit.

Imagineu-vos el nucli interior de la Terra, el centre dens del nostre planeta, com una ballarina (sí, sí, una ballarina) feta de metall i d'un pes considerable. Doncs aquesta ballarina rica en ferro és capaç de fer piruetes a gran velocitat i en totes direccions. 

La capa d'ozó de l'atmosfera superior podria estar restaurada d'aquí poques dècades, segons un informe científic publicat aquest dilluns. Això serà possible perquè les emissions de substàncies químiques nocives que en els últims anys provenien de la Xina s'han eliminat en gran part. En un informe liderat per l'ONU, els científics diuen que les emissions globals de CFC-11, un producte químic prohibit pel protocol de Mont-real i que s'ha utilitzat com a refrigerant i en escumes aïllants, han disminuït des del 2018 després d'haver augmentat durant diversos anys abans. El CFC-11 i productes químics similars, anomenats col·lectivament clorofluorocarburs, destrueixen l'ozó, que bloqueja la radiació ultraviolada del sol, que pot causar càncer de pell i afectar les persones i altres éssers vius.

Cada any el món consumeix gairebé el doble dels recursos que la Terra pot regenerar en aquell any. Aquest 2022 no havien passat ni set mesos: el 28 de juliol, la població mundial ja havia consumit tot el que la natura pot proveir-li en un any (de manera sostenible). En aquest any que deixem enrere, a més, s’ha produït una fita històrica que sumarà pressió al dèficit ecològic que estem generant al planeta. El 15 de novembre va néixer l’habitant número 8.000 milions. Es diu Damián i és de la República Dominicana. Segons les dades de Global Footprint Network, l’empremta ecològica d’un dominicà és gairebé la meitat de la mitjana global. El Damián, esclar, no ens farà esgotar els recursos naturals. Però la xifra que representa aquesta petita criatureta en el còmput global d’habitants (i consumidors) mundials és un rècord demolidor, que planteja molts interrogants.

Si algun dia un asteroide amenaça amb impactar contra la Terra, com passa a la pel·lícula Don't look up, la vida al nostre planeta tal com la coneixem no estaria necessàriament condemnada. I tampoc no caldria enviar-hi Bruce Willis perquè introdueixi una bomba nuclear dins la roca, com a Armageddon. Ni tan sols caldria destruir l'asteroide. N'hi hauria prou aconseguint que l'astre en qüestió es desviés una mica de la seva ruta i passés de llarg de la Terra. Amb aquesta premissa és que la NASA ha iniciat amb èxit la seva missió DART (Double Asteroid Redirection Test), la primera missió espacial de prova per salvar la Terra d'una catàstrofe com la que va acabar amb els dinosaures.

Maria Llompart, Silvia Zapata i Carmen Carretero estan a punt de "marcar un abans i un després a les Balears". Aquestes "tres amigues terraplanistes" de Menorca han organitzat la primera trobada centrada en aquesta temàtica de les Illes Balears i ja preveuen que es repeteixi cada any, apunta una d'elles, Maria Llompart. A un mes que es faci la trobada –programada per al 18 de setembre a les 18 h–, ja hi ha més de 100 persones inscrites a través del correu tierraplanamenorca@gmail.com.

"Els éssers humans som part de Gaia, no som més que un altre animal i no precisament molt diferents de la resta d’animals que ens envolten. La nostra evolució està lligada a l’evolució de Gaia i, si som prou intel·ligents i capaços, farem que tot el planeta sigui intel·ligent". Així s’expressava el químic atmosfèric britànic James Lovelock l’any 2010, en la seva última visita a Barcelona. Tenia noranta-un anys i una ment que ha mantingut lúcida fins al dia de la seva mort, aquest 26 de juliol, el mateix dia que complia cent tres anys.

Una de les preguntes més antigues que s’ha fet la humanitat és com va començar la vida, tal com demostra el fet que cada cultura té una història que intenta explicar l’inici de tot plegat. Quan la ciència encara no havia acumulat prou eines i coneixements, la resposta la proporcionaven les religions i mitologies recorrent a la imaginació. Però a partir del moment que es va poder entendre els mecanismes químics bàsics necessaris per fer possible la vida, van començar a postular-se diverses teories per proporcionar una solució a l’enigma. L’estudi dels fòssils ha permès deduir que els primers senyals de vida van aparèixer a la Terra fa uns 3.500 milions d’anys (o 3,5 gigaanys, una unitat de temps sovint representada per les lletres Ga). Un treball recent, però, suggereix que podria haver passat fins i tot molt abans.

Des de l'1 de gener fins al dia d'avui la humanitat ha consumit tots els recursos naturals que la Terra és capaç de regenerar en un any sencer. Això vol dir que durant els 131 dies que queden per acabar el 2020 es generarà un deute ecològic amb el planeta. És per aquest motiu que el dia d'avui es coneix com a Dia del Deute Ecològic de la Terra (Earth Overshoot Day en anglès).

Els contractes hipotecaris no poden impedir que el consumidor recorri les condicions de la hipoteca davant la justícia. Així ho ha sentenciat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència en què deixa clar que el client (és a dir la persona que signa la hipoteca) està d'entrada en una situació d'inferioritat i, per tant, ha de tenir garantit el dret a recórrer als tribunals, encara que signi per escrit que hi renuncia.

Es diu 2015 TB145, va ser descobert fa només deu dies, té la mida de l'Empire State Building —una grandària notable—… i s'apropa a la Terra a tota velocitat: 126.000 quilòmetres per hora. Però en l'espai el concepte de proximitat és sempre relatiu. L'asteroide que es desplaça per l'espai en direcció a la Terra passarà a 1,3 vegades la distància que ens separa de la Lluna. El seu moment de màxima aproximació serà el dissabte 31 a les 16.14, hora a Catalunya.

Un equip internacional de científics, dirigits per Jens Ormö, del Centre d'Astrobiologia (CAB-INTA-CSIC), ha determinat que, fa uns 458 milions anys, la Terra va sofrir l'impacte de dos asteroides, que van original els cràters de Suècia. Els experts consideren aquest esdeveniment "una de les catàstrofes còsmiques més grans en la història del Sistema Solar". L'impacte va provocar que els asteroides es trenquessin i s'escampessin grans trossos de roca. Dues d'aquestes peces es van estavellar en mars poc profunds que cobrien l'actual Escandinàvia, provocant l'aixecament de l'escorça terrestre.