Des del 2015 que la Casa Reial audita els seus comptes i, per primer cop des d'aleshores, ha acabat un exercici en números vermells. La institució va tancar 2024 amb un dèficit de 99.591,80 euros, segons l'informe anual del Tribunal de Comptes fet públic aquest dilluns. L'any anterior, per contra, el resultat va ser positiu, amb un saldo de 379.996 euros. El 2022 la Casa Reial també va tancar l'exercici amb un superàvit de 407.402 euros.

Creixen les sospites sobre els comptes de Vox. Després de saber-se que el Parlament demana més informació al líder de la formació d'extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, per suposadament haver carregat despeses personals a càrrec de la cambra catalana, ara és el Tribunal de Comptes qui posa en qüestió les finances del partit a escala estatal. L'informe anual de fiscalització dels comptes dels partits polítics del 2020 fet públic avui assenyala, concretament, 103.048,30 euros que s'haurien ingressat irregularment.

El ple del Tribunal de Comptes ha acordat sancionar MÉS per Mallorca per haver acceptat donacions finalistes prohibides per la llei i recollides en els seus informes de fiscalització. Concretament, segons ha recollit Europa Press, la formació ha estat sancionada "per l'acceptació de donacions finalistes, que estan prohibides pels articles 4.2 i 5.1 de la Llei orgànica del 2007 sobre finançament dels partits polítics". La institució fiscalitzadora ha assenyalat que MÉS ha reconegut els fets i ha procedit al pagament voluntari de la sanció, que ascendeix a 30.000 euros.

L'endemà de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia que ha de deixar sense efectes tota la resposta judicial contra el Procés, el Tribunal de Comptes ha celebrat l'acte de judici per responsabilitat comptable contra 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre 2012 i 2017. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana, que exerceix l'acusació popular, fins a 5. Tanmateix, el càstig d'aquest procediment ja s'ha consumat amb la fiança preventiva de 9 milions que han hagut d'afrontar els encausats durant el transcurs de la instrucció, si bé el Govern va sortir a rescatar-los amb els avals de l'Institut Català de Finances. Ara, un cop acabada la vista, la causa s'aboca en una mena de desert.

El finançament de Vox està en el punt de mira. El Tribunal de Comptes ha assenyalat en els seus informes del 2018 i del 2019 que el partit liderat per Santiago Abascal hauria rebut més de 300.000 euros a través de caixers automàtics de ciutadans sense identificar. La formació ultra justifica els ingressos sota l'epígraf d'"activitats promocionals" o venda de loteria, però l'ens fiscalitzador considera que no està prou argumentat: no pot dirimir si es tracta realment de la compra de productes del partit o si suposen donacions anònimes que estan prohibides per llei. És per això que el Tribunal de Comptes li adverteix que s'arrisca a una infracció greu, perquè és l'única formació de les 32 analitzades de les quals no ha identificat les donacions.

Mentre l'independentisme està pendent dels progressos en la desjudicialització que pugui comportar l'entrada imminent en vigor de la reforma de la malversació, al Tribunal de Comptes la causa relacionada amb l'1-O continua. L'òrgan fiscalitzador va negar-se a paralitzar el procediment i continua amb el judici, encara sense data, si bé la consellera Elena Hernáez obre la porta a aturar el cas abans de dictar sentència. Així ho insinua en una interlocutòria del 22 de desembre que s'ha conegut aquest dimarts, en la qual argumenta per què va rebutjar algunes peticions de nul·litat que les defenses de la trentena d'excàrrecs de la Generalitat van plantejar en l'audiència prèvia que es va celebrar el 16 de desembre.

35 excàrrecs del Govern entre el 2012 i el 2017, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, hauran d'anar a judici al Tribunal de Comptes. En una audiència prèvia de caràcter tècnic aquest divendres, els advocats han enumerat un a un els seus arguments per demanar la nul·litat de la causa sobre l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat, per la qual la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana 5. Les acusacions han renunciat a una despesa de 336.143 euros sobre la campanya Civisme del referèndum i s'ha arxivat el procediment per a l'exresponsable de Difusió Jaume Mestre. Però continua per als altres 35 demandats, ja que el fiscal Manuel Martín Granizo i la consellera que jutja el cas, Elena Hernáez, han anat rebutjant una a una les al·legacions.

El Tribunal de Comptes és un d’aquests òrgans públics que apareixen sovint en les notícies vinculades a l’actualitat política, especialment a Catalunya en els últims anys. L’espectador està familiaritzat amb el nom de l’ens però en desconeix la funció específica o les mateixes notícies han acabat per distorsionar l’autèntica finalitat de l’organisme. Tenim la percepció que és una institució polititzada o una eina útil per al govern de torn, però al ciutadà sovint se li escapen els detalls interns que avalen aquesta tesi. La gran virtut del 30 minuts sobre el Tribunal de Comptes és que feia accessible a l’espectador el més espès, enrevessat i opac d’aquest òrgan constitucional. Feia que dinàmiques complexes fossin fàcils d’entendre. Tribunal de Comptes no és que ens tragués la bena dels ulls, però sí que ens ordenava un soroll de fons. Era la partitura que definia la melodia i acabava amb un rebombori en què l’espectador sovint se sent confós o superat.

La Fiscalia manté la seva ofensiva contra el Procés al Tribunal de Comptes, però en redueix la duresa. La demanda presentada aquest dimecres contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 rebaixa fins als 3,4 milions d'euros el cost econòmic del Procés que reclamarà en la fase d'enjudiciament que ara s'obre. És una tercera part dels 9 milions d'euros pels quals els acusats van haver de presentar fiança. Tanmateix, encara que la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, nomenés al capdavant de l'organisme Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, el ministeri públic continua com a acusació al costat de Societat Civil Catalana, que fa uns dies ja va presentar la seva acusació.

Una desena de diputats han trencat la disciplina de vot en la votació dels nous membres del Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes. Han votat 249 diputats, del PSOE, el PP, Unides Podem i alguns partits minoritaris. Els tres partits que formaven part de l'acord sumaven 243 i la candidatura d'Enrique Arnaldo ha sortit amb 232 vots, de manera que han donat suport al polèmic candidat del PP al tribunal de garanties onze parlamentaris menys dels previstos. Concepción Espejel ha estat escollida amb 237 vots i Juan Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán amb 240. La discrepància s'ha traslladat fins i tot al propi TC, que aquesta tarda celebrava un ple per verificar que els nomenats complien els requisits i un dels membres ha votat en contra de tots quatre.

Dos dies després que Jaume Far anunciàs la seva dimissió per deixar de dirigir l'Oficina Anticorrupció, que es farà efectiva el pròxim 1 de gener de 2022, s'ha fet públic que fa dos mesos el Tribunal de Comptes va obrir un expedient per verificar les irregularitats que va detectar la Sindicatura de Comptes sobre la gestió de Far.

Han estat dies de negociacions discretes entre Félix Bolaños i Teodoro García Egea, fins que aquest dijous a la nit PSOE i PP han anunciat el desbloqueig dels òrgans constitucionals, excepte el Consell General del Poder Judicial.

El psicòleg Florian Kaiser parla del "dir que no com a darrer bastió de la llibertat de decisió". Al Kurier austríac, Guido Tartarotti descriu el fenomen de l’època d’abans dels navegadors en cotxes i mòbils: com més temps fa que es va en la direcció equivocada, menys predisposició es té a girar cua –fins i tot si cada cop hi ha més i més dubtes sobre el camí triat—. El motiu: s’hi ha invertit tant de temps, nervis i combustible, i tot això no es pot pas perdre a la babalà! L’efecte és conegut en psicologia i pel mateix motiu hi ha persones que s’aferren a relacions personals tòxiques i que les fan infelices, miren una pel·lícula dolenta fins al final o segueixen fidels al seu grup de música, fins i tot quan ja fa temps que el cantant ha perdut la veu. El mateix és aplicable als antivacunes: com més proves hi ha que s’equivoquen, més tossuts són. A casa nostra, ben bé podríem parlar dels partidaris de la República d’Ítaca. És més fàcil repartir premis al botifler de l’any que no pas reconèixer que el llarg camí no duu enlloc. A finals del 2017 Laura Fàbregas reflexionava a The Objective sobre "la traïció". "El meu poble té un alcalde de la CUP [...] i la meva pàtria sentimental és Catalunya, [...] però no soc independentista". Des d’altres llocs d’Espanya se’ns pregunta "Per què heu trigat tant de temps a parlar?" Però és que amb les polítiques identitàries i amb el nacionalisme una persona se sent "part d’un col·lectiu, se sent catalana", i aleshores "és molt difícil debatre des dels sentiments; no hi ha un punt de trobada, perquè cadascú té els seus i tots són legítims".

El govern espanyol i el PP han arribat a un acord per renovar els òrgans constitucionals pendents excepte el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després de les converses de les últimes hores entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Egea, tots dos han pactat la renovació de quatre magistrats del Tribunal Constitucional –els escollits pel Congrés–, els dotze consellers del Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l'Agència de Protecció de Dades. Segons han informat el govern espanyol i el PP en dos comunicats idèntics, els nous càrrecs s'escolliran en una sessió plenària la setmana del 25 d'octubre al Congrés de Diputats i al Senat. Les persones proposades als nous òrgans es donaran a conèixer els pròxims dies.

Nou gir de guió en la causa sobre l'acció exterior de la Generalitat que investiga el Tribunal de Comptes. La setmana passada aquest òrgan havia de prendre una decisió sobre si considerava legal que la Generalitat ajudés els 34 investigats en la causa fent que l'Institut Català de Finances (ICF) posés els avals dels 5,4 milions de fiança que se'ls reclamen. Finalment, però, no va prendre cap decisió i va demanar que fos primer l'Advocacia de l'Estat –que depèn del govern espanyol– que es pronunciés sobre si considerava legal els avals. Doncs bé, amb tothom pendent de l'Advocacia de l'Estat, aquest dijous el representant d'aquest òrgan ha decidit que el millor seria no pronunciar-se. L'argument és que, si ho fes, podria posar en perill la mateixa causa que investiga el Tribunal.

El Tribunal de Comptes ha demanat un informe a l'Advocacia de l'Estat davant dels dubtes que sobre els avals presentats a través de l'Institut Català de Finances (ICF) per pagar les fiances per l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre el 2011 i el 2017. Segons detallen fonts de l'ens fiscalitzador, la delegada instructora té dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals sobre "si poden o no emparar possibles responsabilitats comptables per culpa greu", ja que l'objectiu de la causa és recuperar diners presumptament malgastats de la Generalitat i a través dels avals es pretén que sigui "la pròpia administració autonòmica perjudicada" la que afianci. En concret, la delegada instructora ha demanat a la presidència de la secció d'enjudiciament un informe de l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal de Comptes.

Tot i que la pandèmia continua al centre de les nostres preocupacions, pertinaç i sense descans, les notícies jurídiques tampoc ens han deixat respirar gaire aquests dies. M’agradaria comentar-ne tres breument.