De dones cruels i despietades n’hi ha hagut sempre. Però també hi ha hagut homes terribles. Estranyament, però, no tenim homes fatals. “No existeix l’estereotip de l’home fatal a la nostra tradició. Per això sospito que l’existència del mite de la femme fatale no respon a la realitat sinó a la fantasia dels autors que les creen”, detalla la filòsofa i editora Elisenda Julibert, que publica Hombres fatales. Metamorfosis del deseo masculino en la literatura y el cine (Acantilado). És a dir, que darrere d'Helena de Troia, que desencadena una guerra llarga i tràgica, de la Lolita de Nabokov o de la Conchita de Buñuel hi ha el desig dels seus creadors o dels seus personatges i les seves pors: “Són el revers literari de la idealització de la dona plena de virtuts. Tota femme fatale és la creació d’un home fatal o maleït, és a dir, d’un infeliç", afirma l'autora.

A principis d’estiu, el director de cinema Spike Lee va retirar el suport públic a Woody Allen, després d’haver-lo qualificat d’“amic” en una entrevista i d’afirmar en un programa de ràdio que “Allen és un gran, gran cineasta” i que no se’l pot “esborrar de la indústria com si no hagués existit mai”. Aquestes afirmacions van ser durament criticades per molts usuaris a les xarxes socials, que no perdonen a Allen els seus suposats delictes (que, recordem-ho, no han estat mai provats i pels quals no ha estat mai condemnat en seu judicial), fins al punt que al cap de pocs dies Lee es va retractar i va demanar perdó públicament en un tuit on deia: “Les meves paraules van ser incorrectes” i “No tolero ni toleraré l’assetjament sexual, els abusos o la violència”.

L'actriu nord-americana Sue Lyon va morir dijous a Los Angeles als 73 anys, segons ha confirmat The New York Times aquest divendres. Nascuda a Davenport (Iowa) el 1946, Sue Lyon va tenir una entrada fulgurant al món del cinema com a protagonista de Lolita (1962), la pel·lícula de Stanley Kubrick que adaptava la novel·la de Vladimir Nabokov. Posteriorment va treballar en films de John Huston i John Ford, però a poc a poc va anar desapareixent de les pantalles i va deixar córrer la carrera com a actriu a principis dels 80.

Moncho havia decidit acomiadar-se dels escenaris cantant envoltat d’amics. Tot estava preparat, i el públic havia respost exhaurint les entrades per al concert a L’Auditori de Barcelona. Malauradament, Ramon Calabuch Batista, Moncho, va morir el 28 de desembre a Mataró. Era tan gran l’estima pel rei del bolero, que els amics i l’organitzadora de tot plegat, Gemma Recoder -“l’ànima del concert”, tal com va dir Joan Manuel Serrat-, van voler que l’homenatge seguís endavant.

“Arriba una edat en què les dones ens convertim en vampires: ens agrada la sang fresca, perquè ens fa sentir més fresques”, bromejava ahir Lolita al Teatre Romea per explicar el tràngol de la reina que s’enamora del seu fillastre a Fedra. Citant la seva mare, Lola Flores, Lolita va dir que l’edat no és biològica sinó que es porta al cap i al cor. Fedra es va estrenar en l’última edició del festival de teatre clàssic de Mèrida i fa parada a Barcelona fins al dia 20 després de passar per Madrid i un seguit de cuitats espanyoles més.