El 9 d’octubre de 2022, alguns telescopis van captar des de l’espai un corrent de protons d’alta energia que solcava el cosmos en direcció a la Terra. Era la prova de l’explosió d’una supernova situada a 1.900 milions d’anys llum. Aquests fenòmens es coneixen com a esclats de raigs gamma i els astrònoms que han continuat estudiant el que ens ocupa indiquen que va ser “el més brillant de tots els temps”.

La capa d'ozó de l'atmosfera superior podria estar restaurada d'aquí poques dècades, segons un informe científic publicat aquest dilluns. Això serà possible perquè les emissions de substàncies químiques nocives que en els últims anys provenien de la Xina s'han eliminat en gran part. En un informe liderat per l'ONU, els científics diuen que les emissions globals de CFC-11, un producte químic prohibit pel protocol de Mont-real i que s'ha utilitzat com a refrigerant i en escumes aïllants, han disminuït des del 2018 després d'haver augmentat durant diversos anys abans. El CFC-11 i productes químics similars, anomenats col·lectivament clorofluorocarburs, destrueixen l'ozó, que bloqueja la radiació ultraviolada del sol, que pot causar càncer de pell i afectar les persones i altres éssers vius.

Durant la tardor de l'any passat el forat de la capa d'ozó que s'obre habitualment en aquesta època de l'any sobre l'Antàrtida va arribar a valors que no es veien com a mínim des de 1979. El programa de monitorització de l'atmosfera del projecte europeu Copernicus (CAMS) va detectar nivells molt baixos d'aquest gas a principis d'octubre, però la situació més excepcional va ser la de novembre i desembre. Normalment en aquesta època de l'any el forat ja tendeix a tancar-se, però enguany els nivells d'ozó a l'estratosfera van continuar sent molt baixos fins passat Nadal. A principis de desembre el forat encara era tan gros com l'Antàrtida.

L'ozó (O3) altera l'estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres i, per tant, amenaça la biodiversitat de plantes, insectes i microorganismes d'arreu del món. Ara els resultats inèdits d'un estudi publicat a la revista científica Science Advances alerten que el segle que ve, aproximadament l'any 2100, seran les zones del món amb més espècies autòctones –o endemismes, segons el terme científic– les que més patiran els efectes d'aquest enemic invisible. Són la conca mediterrània, les illes de l'Atlàntic de l'hemisferi nord, Etiòpia, l'Àfrica equatorial, la costa de l'Índia, l'Himàlaia, el sud de l'Àsia i el Japó.

La capa d'ozó ha experimentat el forat més petit des dels anys 80 durant aquest 2019. El seguiment d'aquest fenomen atmosfèric, que fa habitualment el Centre Europeu de Predicció, ha permès comprovar que enguany el fenomen cíclic que es produeix sobre l'Antàrtida ha sigut estranyament inferior al dels últims anys.