El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

Un aterratge suau depèn de la perícia del pilot, la qualitat de l’avió i les turbulències. Hi ha pilots com Chesley Sully Sullenberger, que va fer un amaratge al riu Hudson després que unes aus bloquegessin els motors de l’avió fa quinze anys. Sembla que Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed per als amics), està aconseguint fer un aterratge suau de l’economia dels EUA controlant la inflació sense provocar una recessió. Ell mateix va dir, a mitjans del 2022, que hi havia camins plausibles per obtenir un aterratge suau (soft) o “més o menys suau” (soft-ish), amb el que volia dir "una mica accidentat". Alan Blinder, vicepresident de la Fed del 1994 al 1996, era optimista sobre aquesta possibilitat, mentre que l’exsecretari del Tresor Larry Summers n'era pessimista.

La batalla contra la inflació encara no està guanyada. Aquest és el missatge que ha enviat aquest dimecres al món la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, que ha decidit donar una pausa als augments dels tipus d'interès mentre analitza l'impacte de les polítiques monetàries de l'últim any en l'economia. D'aquesta manera, es manté l'actual preu del diner, fixat en la darrera reunió, al juliol, en el seu punt més alt dels últims 22 anys (en el rang del 5,25% - 5,5%) i es deixa la porta oberta a un nou encariment al novembre.

El Banc Central Europeu i la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) continuarà encarint el crèdit com a mesura principal per combatre les pujades de preus. Així ho han explicat aquest divendres els presidents de les dues institucions, el nord-americà Jerome Powell i la francesa Christine Lagarde.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres un nou augment dels tipus d'interès, que posa fi a la treva que va donar el mes passat després de 15 mesos d'agressives pujades. Després d'aquest augment, de 25 punts bàsics, el preu dels diners quedarà en el rang del 5,25%-5,5%, la xifra més alta dels últims 22 anys. La decisió, àmpliament esperada i presa de forma unànime, és un reconeixement que després d'un any i mig lluitant no s'ha pogut acabar del tot amb la històrica inflació, que fa un any va arribar al 9,1% interanual, el seu punt màxim en quatre dècades.

La Reserva Federal dels Estats Units comença a tenir la inflació sota control. És el missatge que ha enviat aquest dimecres el banc central del país, que per primera vegada en 15 mesos ha pres la decisió de no augmentar els tipus d'interès. D'aquesta manera, la Fed pausa l'augment del preu del diner, que en l'últim any s'ha elevat al ritme més ràpid de les últimes quatre dècades amb l'objectiu de frenar la inflació, que s'ha desfermat amb la reactivació del consum després de la pandèmia. Els tipus han passat en menys d'un any des de prop del 0% fins al rang actual del 5%-5,25%, que de moment es manté, però es pronostiquen nous augments de cara als pròxims mesos.

La Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país) ha anunciat aquest dimecres un nou augment del tipus d'interès, de 25 punts bàsics, que deixarà el preu del diner en el rang del 5%-5,25%. És el desè increment consecutiu de tipus, després del qual l'organisme ja obre la porta a aturar l'encariment del diner. Com acostuma a passar, s'espera que demà el Banc Central Europeu (BCE) faci un moviment similar amb un cert delay temporal.

La reunió mensual de la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, ha estat envoltada aquest dimecres d'una gran expectació pel context de crisi bancària, però ha acabat amb el mateix resultat que l'última reunió. Així, malgrat l'alerta generada per la caiguda del Sillicon Valley Bank i el Signature Bank, en gran part causada pels agressius augments de tipus d'interès de l'últim any, la Fed ha decidit seguir amb els seus increments i ha anunciat la novena pujada consecutiva, de 0,25 punts, que deixa el preu del diner en el rang del 4,75%-5%.

El president de la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país), Jerome Powell, ha anunciat aquest dijous a la tarda un nou increment dels tipus d'interès, el sisè consecutiu en els darrers vuit mesos, amb l'objectiu de frenar l'elevada inflació que es viu al país, que se situa en el nivell màxim dels darrers 40 anys.

Els bancs centrals endureixen el discurs contra la inflació. Alguns membres del consell del Banc Central Europeu es plantegen un nou augment dels tipus d'interès encara més alt que l'aprovat al juliol, mentre que Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed, el banc central dels Estats Units), ha anunciat aquest divendres que la institució incrementarà els esforços per reduir l'escalada de preus, tot i admetre que les mesures podrien "causar dolor a les famílies i les empreses" del país.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres la reducció del seu programa de compra de deute a partir d'aquest mes, tal com ja havia deixat entreveure. La rebaixa serà de 15.000 milions de dòlars mensuals, fet que suposa començar a retirar gradualment els estímuls monetaris desplegats per donar suport a l'economia davant de la crisi provocada per la pandèmia. En el comunicat emès al final de la reunió de dos dies, en què ha deixat sense canvis els tipus d'interès en el rang d'entre el 0% i el 0,25%, la Fed ha justificat la decisió per la "substancial" millora de l’economia, encara que reconeix que la inflació continua sent "elevada".

Jerome Powell, president de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, ha apuntat aquest divendres a una retirada progressiva dels estímuls monetaris al seu país a finals d'aquest any. En una conferència a la trobada anual –enguany celebrada online– de bancs centrals a Jackson Hole, a l'estat nord-americà de Wyoming, Powell ha indicat que l'economia nord-americana i el mercat laboral s'estan recuperant a un bon ritme des de principi d’any, per la qual cosa caldrà reduir el suport a l'activitat per evitar un sobreescalfament de l'economia.

El món financer estarà pendent entre dijous i dissabte del simposi d'economistes i representants dels principals bancs centrals del món que té lloc anualment a Jackson Hole, a l'estat nord-americà de Wyoming. La trobada, que finalment se celebrarà exclusivament online, tindrà com a plat principal una conferència de Jerome Powell, president de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, en la qual podria anunciar una reducció dels estímuls monetaris per frenar els increments de preus i evitar un sobreescalfament de l'economia.

La Reserva Federal, el banc centrals dels Estats Units, posa una marxa més per evitar un cataclisme econòmic. En un esperat discurs aquest dijous, el president de l'organisme, Jerome Powell, ha anunciat canvis en la política de lluita contra la crisi –especialment virulenta als EUA– provocada el covid mitjançant una aproximació més agressiva a l'estabilitat de preus.

Per tercera vegada consecutiva des del mes de juliol, la Reserva Federal nord-americana va anunciar ahir la baixada d’un quart de punt dels tipus d’interès, cosa que deixa el preu del diner en una forquilla d’entre l’1,5% i l’1,75 %. En el comunicat que acompanya l’anunci, la institució presidida per Jerome Powell apunta que, per ara, aquesta serà l’última retallada. El seu missatge no és tan assertiu com al juny, al juliol i al setembre, quan la Fed va dir fins a tres vegades que “actuarà de manera apropiada per sostenir l’expansió”. Ara, en canvi, anuncia que “seguirà supervisant” els esdeveniments “mentre avalua el camí adequat”. Un senyal que indica que, malgrat el refredament de l’economia, és improbable que la institució torni a intervenir al desembre. Així va semblar que ho confirmava Powell mateix en roda de premsa, on va anticipar que a finals d’any “és probable que [els tipus actuals] continuïn sent els apropiats”.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, va reaccionar dimecres davant la creixent incertesa de l’economia i va rebaixar un quart de punt els tipus d’interès bàsics, que situa en un forquilla entre l’1,75% i el 2%. Fins ara la forquilla era del 2%-2,25%.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat una nova injecció de fins a 75.000 milions de dòlars (67.800 milions d'euros) per a aquest dimecres, amb l'objectiu de garantir que hi hagi prou liquiditat al sistema bancari nord-americà.

Fi d’un cicle històric. El president Donald Trump pot estar content. Per primera vegada en 11 anys, la Reserva Federal va decidir ahir una rebaixa dels tipus d’interès d’un quart de punt, per la qual cosa el preu del diner queda ara en una forquilla d’entre el 2% i el 2,25%. La decisió, que vol protegir el creixement nord-americà contra els riscos econòmics globals, és la més important des que el 2008, amb la crisi financera en plena ebullició, els tipus van quedar virtualment a zero i es van mantenir intactes durant set anys.

La reducció dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal, tot i ser molt petita –només un quart de punt–, suposa un gir històric després de més d'una dècada de pujades. Les implicacions de la decisió van més enllà de les fronteres dels Estats Units, ja que afecten tota l'economia mundial.

Jerome Powell, president de la Reserva Federal, el banc central nord-americà, ha insinuat aquest dimecres una nova rebaixa dels tipus d'interès motivada per les perspectives poc optimistes que espera per a l'economia dels Estats Units.