El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

La borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

Pablo Hernández de Cos (Madrid, 1971) ja coneixia les interioritats del Banc d'Espanya (BdE) quan el maig del 2018 l'exministre d'Economia del PP, Román Escolano, va posar el seu nom damunt la taula perquè fos el nou governador en substitució de Luis María Linde. El cert és que feia més de vint anys que havia aterrat a la institució, en concret al Servei d'Estudis, i des d'aleshores no havia deixat d'escalar posicions.

La inflació està sota control i manté la tendència a la baixa, fins i tot més de pressa del previst, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a uns nivells elevats, al 4,5%. Això sí, la presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha insistit que al consell de govern de l'organisme del juny que ve ja comptarà amb "més indicadors i dades econòmiques" i, per primera vegada, ha assenyalat que podria ser "apropiat" abaixar el preu del diner.

El Banc del Japó ha apujat els tipus d'interès per primera vegada en setze anys i posa fi, a més, a més de vuit anys amb el preu del diner en terreny negatiu, segons ha informat aquest dimarts el governador de la institució monetària nipona, Kazuo Ueda.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut sense canvis els tipus d'interès bàsics, segons ha informat l'organisme monetari en un comunicat. Així, la institució presidida per Jerome Powell manté el preu del diner en el rang entre el 5,25% i el 5,5%, tal com ja va decidir en l'última reunió.

El Banc Central Europeu i la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) continuarà encarint el crèdit com a mesura principal per combatre les pujades de preus. Així ho han explicat aquest divendres els presidents de les dues institucions, el nord-americà Jerome Powell i la francesa Christine Lagarde.

El Banc Central Europeu ha aprovat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès. Així, la institució monetària manté la seva política d'enduriment del crèdit a la zona euro per combatre els increments de preus malgrat el recent anunci de recessió a l'Eurozona, i la seva presidenta, Christine Lagarde, ha apuntat que "la inflació ha caigut, però es preveu que es mantindrà massa alta durant massa temps".

Totes les disciplines tenen una àgora on de manera recurrent es posen a prova els diferents punts de vista. En economia, una de les grans places on es confronten les diferents opinions són les rodes de premsa dels bancs centrals. Com que les pujades o baixades dels tipus d’interès tenen importants repercussions econòmiques, tothom que pretén dir la seva amb certa autoritat sobre el que haurien de fer el BCE o la Reserva Federal (la Fed), ha de definir una visió detallada sobre la situació econòmica del moment. Les batalles pel relat econòmic les presenciem de manera assídua cada vegada que es reuneixen les màximes autoritats monetàries. Però l’incert context actual ha propiciat l’aparició de visions especialment allunyades les unes de les altres.

L'Íbex-35, el principal índex borsari espanyol, ha tancat la setmana amb una caiguda del 5%, fins als 7.583,5 punts, uns nivells que no es veien des del novembre del 2020. Només en la sessió d'aquest divendres, la caiguda de l'índex ha estat del 2,46%. La setmana ha estat marcada per l'enduriment de la política monetària per part dels bancs centrals com a mesura per pal·liar la creixent inflació, així com per la por a una nova crisi econòmica.

El quòrum entre els bancs centrals de les economies més avançades és absolut: l'escalada de preus dels últims mesos s'ha d'aturar i la manera de fer-ho és apujar els tipus d'interès. No obstant això, amb la majoria de països deixant enrere dos anys de pandèmia, les pujades no estan exemptes de riscos.

La reunió dels ministres de finances dels països de la zona euro ha estat marcada aquest dijous pel retorn del deute públic com un dels riscos principals de l’economia del Vell Continent.

El comitè de política monetària del Banc d'Anglaterra ha satisfet les expectatives. Tot just acaba d'anunciar aquest dijous al migdia que apuja els tipus d'interès de l'1% a l'1,25%, cosa que situa el preu del diner al nivell més alt des del gener del 2009. És la cinquena pujada consecutiva del regulador britànic. L'anunci té lloc en un moment d'escalfament dels preus, amb una predicció d'inflació de dos dígits a finals d'any –ara és del 9%, la més alta en 40 anys– però en un context de contracció de l'economia, en concret del 0,3%, segons les dades del mes d'abril.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha apujat 0,75 punts percentuals els tipus d'interès bàsics, la pujada més forta registrada des del 1994, amb l'objectiu de frenar l'escalada de preus que afecta l'economia nord-americana, segons ha informat aquest dimecres la institució.

"El període en el qual l'economia del país ha pogut viure de les reserves s'ha acabat". Així de clara va ser Elvira Nabiúl·lina, la governadora del Banc Central de Rússia, sobre les capacitats de l'economia del seu país per continuar resistint les sancions imposades pels països occidentals. Segons la banquera, a l'economia russa li esperen mesos molt complicats, especialment a partir del segon i tercer trimestre d'aquest any, amb restriccions al comerç exterior, en un moment en què el Kremlin ja es troba amb grans dificultats per pagar el deute.

L'atac rus contra Ucraïna continua sumant càstigs econòmics a Rússia. Avui ha sigut el Banc Internacional de Pagaments (BIS) el que ha suspès el Banc Central rus. El BIS, amb seu a Basilea, és el banc dels bancs centrals i quedar-ne fora suposa un pas més en l'exclusió financera de Rússia, un procés que ja va començar la setmana passada quan alguns bancs russos van quedar fora del Swift, el sistema de pagaments i comunicacions que utilitzen la majoria de bancs del món.

El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que accelera la retirada dels estímuls a l'economia amb l'objectiu de fer front a les pujades de preu recents. En un comunicat posterior a la reunió del consell de govern, la institució ha indicat que, tot i mantenir en mínims històrics del 0% els tipus d'interès, reduirà el ritme de compra de deute públic. La resta d'estímuls monetaris continuaran sense canvis.

El cistell de la compra s’està encarint a un ritme insòlit en els últims anys i això ha encès les alarmes en molts sectors de l’economia. En els últims mesos han augmentat les pressions sobre els bancs centrals de les principals economies desenvolupades perquè prenguin mesures per frenar els forts increments de preus, però de moment a la zona euro el Banc Central Europeu no ha fet gaire cas de les recomanacions.

La immobiliària xinesa Evergrande, que acumula problemes financers des de l'estiu per culpa del seu elevat nivell d'endeutament, crearà una comissió de control de risc supervisada pel govern per "mitigar i eliminar riscos futurs". Les accions de la companyia han rebotat a la Borsa de Hong Kong després de caure dilluns al seu mínim històric a causa de l'advertència feta per la direcció divendres passat que podria haver de deixar impagats diversos abonaments dels interessos de bons corporatius.