El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

Com a home americà d’una certa edat, conec unes quantes persones a qui els metges han avisat que són prediabètics. Això vol dir que tenen prou presència de sucre a la sang per posar-los en risc de patir diabetis del tipus 2, tot i que encara no en mostrin cap símptoma. La bona notícia és que poden reduir bastant aquest risc si perden pes, milloren la dieta i fan més exercici. Però cal que s’hi posin aviat si volen evitar problemes de salut seriosos.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut sense canvis els tipus d'interès bàsics, segons ha informat l'organisme monetari en un comunicat. Així, la institució presidida per Jerome Powell manté el preu del diner en el rang entre el 5,25% i el 5,5%, tal com ja va decidir en l'última reunió.

Un aterratge suau depèn de la perícia del pilot, la qualitat de l’avió i les turbulències. Hi ha pilots com Chesley Sully Sullenberger, que va fer un amaratge al riu Hudson després que unes aus bloquegessin els motors de l’avió fa quinze anys. Sembla que Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed per als amics), està aconseguint fer un aterratge suau de l’economia dels EUA controlant la inflació sense provocar una recessió. Ell mateix va dir, a mitjans del 2022, que hi havia camins plausibles per obtenir un aterratge suau (soft) o “més o menys suau” (soft-ish), amb el que volia dir "una mica accidentat". Alan Blinder, vicepresident de la Fed del 1994 al 1996, era optimista sobre aquesta possibilitat, mentre que l’exsecretari del Tresor Larry Summers n'era pessimista.

En la seva última reunió abans d'acabar l'any, la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– ha decidit deixar intactes els tipus d'interès en el rang del 5,25%-5,50%, el punt més alt des de l'any 2001. Després d'un any i mig d'agressius increments del preu del diner, que tenien per objectiu frenar la inflació disparada després de la pandèmia, la Fed considera que l'economia va pel bon camí i preveu baixades de tipus per a l'any vinent.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha decidit aquest dimecres mantenir sense canvis els tipus d'interès, una decisió que alleuja la pressió sobre el cost dels crèdits, com ara les hipoteques. No obstant això, el president de l'organisme, Jerome Powell, ha deixat la porta oberta a noves pujades si els preus es tornessin a enlairar.

La batalla contra la inflació encara no està guanyada. Aquest és el missatge que ha enviat aquest dimecres al món la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, que ha decidit donar una pausa als augments dels tipus d'interès mentre analitza l'impacte de les polítiques monetàries de l'últim any en l'economia. D'aquesta manera, es manté l'actual preu del diner, fixat en la darrera reunió, al juliol, en el seu punt més alt dels últims 22 anys (en el rang del 5,25% - 5,5%) i es deixa la porta oberta a un nou encariment al novembre.

Quant s'encarirà el cost de la vida –en especial el cost de l'alimentació– i fins quan continuaran pujant les quotes de les hipoteques. Aquestes són les dues principals incògnites econòmiques per als mesos vinents per a la majoria de les famílies europees i que estan directament relacionades amb dos importants indicadors econòmics: la inflació i els tipus d'interès.

El Banc Central Europeu i la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) continuarà encarint el crèdit com a mesura principal per combatre les pujades de preus. Així ho han explicat aquest divendres els presidents de les dues institucions, el nord-americà Jerome Powell i la francesa Christine Lagarde.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres un nou augment dels tipus d'interès, que posa fi a la treva que va donar el mes passat després de 15 mesos d'agressives pujades. Després d'aquest augment, de 25 punts bàsics, el preu dels diners quedarà en el rang del 5,25%-5,5%, la xifra més alta dels últims 22 anys. La decisió, àmpliament esperada i presa de forma unànime, és un reconeixement que després d'un any i mig lluitant no s'ha pogut acabar del tot amb la històrica inflació, que fa un any va arribar al 9,1% interanual, el seu punt màxim en quatre dècades.

L'economista Adriana Kugler, exprofessora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es pot convertir aviat en la primera persona d'origen llatí a ser nomenada governadora de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units.

La Reserva Federal dels Estats Units comença a tenir la inflació sota control. És el missatge que ha enviat aquest dimecres el banc central del país, que per primera vegada en 15 mesos ha pres la decisió de no augmentar els tipus d'interès. D'aquesta manera, la Fed pausa l'augment del preu del diner, que en l'últim any s'ha elevat al ritme més ràpid de les últimes quatre dècades amb l'objectiu de frenar la inflació, que s'ha desfermat amb la reactivació del consum després de la pandèmia. Els tipus han passat en menys d'un any des de prop del 0% fins al rang actual del 5%-5,25%, que de moment es manté, però es pronostiquen nous augments de cara als pròxims mesos.

La Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país) ha anunciat aquest dimecres un nou augment del tipus d'interès, de 25 punts bàsics, que deixarà el preu del diner en el rang del 5%-5,25%. És el desè increment consecutiu de tipus, després del qual l'organisme ja obre la porta a aturar l'encariment del diner. Com acostuma a passar, s'espera que demà el Banc Central Europeu (BCE) faci un moviment similar amb un cert delay temporal.

La reunió mensual de la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, ha estat envoltada aquest dimecres d'una gran expectació pel context de crisi bancària, però ha acabat amb el mateix resultat que l'última reunió. Així, malgrat l'alerta generada per la caiguda del Sillicon Valley Bank i el Signature Bank, en gran part causada pels agressius augments de tipus d'interès de l'últim any, la Fed ha decidit seguir amb els seus increments i ha anunciat la novena pujada consecutiva, de 0,25 punts, que deixa el preu del diner en el rang del 4,75%-5%.

Ens ha sorprès una altra vegada una crisi bancària en què els reguladors han hagut de córrer per aturar el contagi a altres entitats i empreses. La pregunta és si n’hem après prou, de les crisis financeres que hem patit, sobretot la crisi global que va començar amb les hipoteques subprime als EUA el 2007, que va culminar amb la fallida de Lehman Brothers el 2008 i que es va complicar molt amb la crisi del deute a Europa a partir del 2010. Després de la crisi del 2007/2008 es va reforçar la regulació prudencial dels bancs amb requisits més estrictes de capital i de liquiditat, així com amb exercicis d’estrès del seu balanç per veure si aguantarien un sotrac. Tot això ha servit perquè les pertorbacions que hi ha hagut després de la crisi financera global, com la del covid, no hagin afectat el sistema financer.

Els Estats Units comencen a deixar enrere la inflació, la xacra que ha colpejat durant l'últim any els ciutadans nord-americans i que ha sigut un maldecap constant per a la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país). L'organisme ha anunciat aquest dimecres un augment moderat de 0,25 punts dels tipus d'interès, el més suau des del març passat, i que podria ser el penúltim de l'agressiva sèrie de vuit increments en un any. Segons ha explicat el president de la Fed, Jerome Powell, aquesta és "una bona notícia" per a l'economia mundial, atès que és un símptoma que s'està posant fi a la inflació, que va arribar al juny al pic interanual del 9,1% (el punt màxim des del 1982) i que ara es troba en el 6,5%.

Les dades de la inflació publicades ahir als Estats Units van constatar un alleugeriment per a les butxaques dels nord-americans i han permès aquest dimecres a la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país) frenar el ritme d'augment dels tipus d'interès. D'aquesta manera, el president de l'organisme, Jerome Powell, ha anunciat que incrementarà mig punt percentual el preu del diner, que quedarà en el nivell més alt des del 2007.

El president de la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país), Jerome Powell, ha anunciat aquest dijous a la tarda un nou increment dels tipus d'interès, el sisè consecutiu en els darrers vuit mesos, amb l'objectiu de frenar l'elevada inflació que es viu al país, que se situa en el nivell màxim dels darrers 40 anys.

L'expresident de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, Ben Bernanke, ha sigut guardonat amb el premi Nobel d'economia del 2022. Bernanke, que va presidir la institució durant la crisi econòmica global del 2008, ha estat premiat juntament amb dos economistes nord-americans més, Douglas Diamond i Philip Dybvig, "per la seva recerca en bancs i crisis financeres", segons ha anunciat aquest dilluns la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, que escull els guanyadors.