MÉS per Palma ha presentat dues propostes per "aturar els peus als especuladors immobiliaris" i que a la ciutat només es permeti la compra d'habitatges per a ús residencial o al lloguer social, juntament amb una pujada d'impostos als que facin "vendes especulatives".

El Col·legi de notaris ha desenvolupat una eina "molt útil" que permet conèixer el preu real del metre quadrat en el mercat sense caure en els preus que els especuladors i les immobiliàries marquen. Així ho explica la creadora de contingut financer Esmeralda Gómez López en un vídeo a les xarxes socials on detalla els beneficis d'aquesta nova pàgina web.

A Alaior, 56 famílies s’enfronten des de principis d’any a ser desnonades dels pisos de lloguer que habiten a l’avinguda de la Verge del Toro. La promotora que va construir l’edifici ha fet fallida, i ha deixat un deute superior als 12 milions d’euros.Aquesta situació ha empès el Jutjat de Maó a treure’ls a subhasta. Els llogaters temen perdre els seus contractes d’arrendament i veure’s obligats a partir, però s’hi resisteixen. Després de tocar totes les portes de l’Administració, tenen clar que no es donaran per vençuts. A hores d’ara, és molt complicat trobar al mercat immobiliari de Menorca prou pisos de lloguer per viure-hi.

El Govern de les Illes Balears ha reunit la Mesa autonòmica de l’Habitatge, formada per administracions públiques, entitats socials, empresarials i professionals, per informar del "pla de xoc" en matèria d’habitatge, amb el qual tenen previst construir més de 5.000 habitatges a preus assequibles.

Tal com era de preveure, la barriada de Nou Llevant s’ha convertit en el vaixell insígnia de la nova Palma, que és la que pot sorgir de les normatives urbanístiques desprotectores de sòl rústic i impulsores de la urbanització sense gaires miraments, o sense cap mirament ni un. De nova, de totes maneres, en tindrà poc: si de cas serà una ciutat més gran, més cara, més massificada, més invivible, i amb diferències entre classes socials cada vegada més descarades i més difícils de superar. Com se sol dir ja actualment de Palma: una ciutat amb tots els inconvenients de les grans urbs, i amb cap, o molt pocs, dels seus avantatges. Una ciutat que durant el darrer mig segle ha crescut de manera desordenada, sense fer cas de les planificacions (quan n’hi ha hagut), a mercè d’empentes especuladores, sempre sota la tutela i les exigències del sector turístic.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha apuntat que les possibles pujades de preus que es puguin donar a les àrees de transició de la ciutat obeirien a una maniobra de "pura especulació" i ha advertit que invertir en aquests terrenys "és un risc absolut".

La recent Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl, aprovada fa poques setmanes pel Govern de les Illes Balears, permetrà edificar en sòl rústic fins a 37.432 habitatges nous en 1.246 hectàrees de sòl agrari i forestal fins ara protegit, segons els càlculs de la plataforma 'Mallorca per viure, no per especular'. Es tracta de la reclassificació automàtica que podran fer els ajuntaments de les conegudes com a Àrees de Transició (AT). Les xifres aportades per l'entitat corresponen a un estudi realitzat a set dels municipis més poblats de Mallorca: Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia. Fins ara, aquestes zones tenien la funció de frenar l’expansió urbana i reservar sòl per a infraestructures i equipaments bàsics. La nova normativa, però, modifica radicalment aquesta funció, i permet construccions amb densitats de fins a 225 habitants per hectàrea.

MÉS per Palma ha reclamat al batle de Palma, Jaime Martínez, que especifiqui els barris de la ciutat que quedaran afectats per la Llei d'obtenció de sòl del Govern, la qual consideren una "pilotada urbanística" i un "regal" per als grans promotors immobiliaris. "No es pot permetre que Palma sigui un tauler del Monopoly on l'especulació sigui la reina i les famílies hagin de sobreviure". La ciutat és per "viure", no per "enriquir els promotors", han sentenciat.

Les agències immobiliàries són fàbriques de somnis: com Hollywood però en petit. O les podem considerar, segons com es miri, una primera passa per acostar-se a viure com se suposa que ho fan les estrelles de Hollywood. És curiós que, a l’era de les xarxes socials i els algoritmes, els aparadors de les agències immobiliàries continuen exposant fotos del gènere que despatxen, és a dir, cases, pisos i terrenys edificables (un adjectiu que ha perdut bona part del seu sentit perquè ara ho són quasi tots, d’edificables). Però aquests aparadors deuen ser eficaços, perquè aconsegueixen el que volen, que és fer de reclam. Aquest és si més no l’efecte que fa, quan veim que les persones s’aturen al davant d’aquests aparadors i hi baden una estona, de vegades una bona estona, davant dels anuncis, que generalment són fulls din-A4 penjats al vidre amb una ventosa. Els fulls en qüestió solen dur impresa una foto, i també les dades principals de l’habitatge a la venda: situació, metres quadrats, distribució per habitacions (en cas que n’hi hagi més d’una, d’habitació), serveis (en cas que n’hi hagi a la casa o a la zona) i, clar, allò que tothom vol veure, allò que tothom vol conèixer i saber: el preu. I aquí és on hi ha hagut un canvi veritablement important.

Les immobiliàries han trobat un nou nínxol de mercat per explotar el territori de les Balears: les casetes de pescadors (casetes varador). Mentre les Balears viuen una crisi de l'habitatge sense precedents i els residents tenen cada vegada més complicat comprar un pis o una casa on viure, els especuladors han trobat una nova eina per especular.

Fa aproximadament un any i mig, un promotor, que va llogar una finca en sòl rústic al terme de Manacor per instal·lar-hi un parc fotovoltaic, es va posar en contacte amb la mare de Francesc (nom fictici) que en té una que està ben a prop. “Vetllava ca nostra i quan va trobar ma mare i mon pare els va dir que volia instal·lar-hi una torre de mitja tensió”, explica. Malgrat la insistència de l’empresa, la família va rebutjar la proposta.

El Govern té constància de l'existència d'un total de 461 immobles a les Balears que són propietat de grans tenidors i que estan buits. Així ho ha confirmat aquest dimecres el director general d'Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, durant la seva compareixença a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua del Parlament.

Algú s’ha construït una casa a una vorera del torrent de la Riera, a Palma, darrere la barriada del Fortí. Al camí de Jesús, prop del psiquiàtric i del cementeri. Més que una casa, una caseta. Una caseta feta amb cartons, teles, algun tauló i rampoines arreplegades per aquí i per allà. A la foto d’Isaac Buj veim el torrent i la caseta en primer terme; al darrere hi ha un bloc de pisos. Quatre plantes i, a més, uns baixos, un àtic i una terrassa. Una finca d’una vintena de pisos, o tal vegada més. Als baixos hi ha persianes metàl·liques que possiblement siguin les portes d’accés d’uns negocis, però estan abaixades. El que és segur és que a cadascun dels pisos hi ha un món: famílies més o manco nombroses, persones que viuen soles, parelles que acaben de mudar-se, matrimonis a punt de separar-se, veïns que potser estan contents, d’altres que potser estan malalts, d’altres que només hi són de passada, d’altres que fa dècades que es van instal·lar al pis i ja el tenen pagat i no se’n pensen moure mai més.

A les Balears hi ha hagut, i hi ha encara ara, una tendència general a fer certes coses a mida. “Coses” vol dir concessions, plans, mesures i fins i tot lleis. I “a mida” ho és de qualcú, persona, família, empresa o partit, sempre que tingui poder econòmic. Resulta paradoxal que també les declaracions d’interès general i d’interès autonòmic s’hagin fet servir segons l’interès particular de qualcú. Perillosíssimes figures aquestes de l’interès general i autonòmic.

Les paraules de Donald Trump dient que vol convertir la franja de Gaza en una mena de Riviera Maya m’han fet entendre, a la fi, de qui parlem.

Gener de 2018. Mario Vega compra un habitatge al barri de la Soledat, una planta baixa molt a prop del carrer de Manacor. “En vaig pagar 145.000 euros. No trobava res a Palma perquè, amb el meu sou, els bancs ja no donaven més que el 60 o el 65% [del valor de l’habitatge], i jo no tenia pràcticament res estalviat. Vaig haver de fer un crèdit personal per la diferència. Avui, me n’ofereixen 300.000, i això que he pogut reformar-la molt poquet”, explica. Què ha passat perquè es disparin els preus? Els darrers anys, aquest fenomen té lloc a barriades de Palma com la Soledat, el Rafal i Son Oliva, i a ciutats com Inca, on els preus eren “bastant assequibles”, segons recorda l’experta en gestió immobiliària, Natalia Bueno.