Els veïns de Son Sardina han esclatat contra l'Ajuntament de Palma després que la immobiliària Solvia hagi venut a un particular el solar de Can Pesquet, un espai que el barri reclama des de fa anys per convertir-lo en una plaça i un casal. "Som davant una mostra absoluta de menyspreu", han lamentat. L'Assemblea popular de Son Sardina i la Garriga assegura que el batle de Palma, Jaime Martínez, coneix "com és d'important aquest solar" per al barri i recorden que han duit a terme mobilitzacions i diverses accions reivindicatives davant els diferents equips de govern per reclamar més espais públics. Segons denuncien, aquesta manca d'espais fins i tot dificulta la celebració de les festes del barri cada any. Aquest mateix dimarts, el consistori palmesà ha remarcat que fa mesos que estan en converses amb el propietari actual i que si no s'hi arriba a un acord, acabaran expropiant la propietat.

L’antiga Cambra Agrària de Sant Joan ha esquivat l’especulació immobiliària, serà rehabilitada i es destinarà a habitatges socials per a joves agricultors de la comarca del Pla de Mallorca.

Prop del 50% dels inversors dels macroparcs fotovoltaics de les Illes Balears són illencs. Aquests projectes, que sovint generen debat per l'impacte que tenen sobre el territori, solen finançar-se amb aportacions de particulars i de fons d'inversió. A les Balears, la participació local és especialment elevada i cada vegada hi ha més residents que hi destinen una part dels estalvis cercant una rendibilitat econòmica. Per a aquests inversors, es tracta d'una nova oportunitat de negoci que ha aparegut, mentre una part important de la societat, com els col·lectius ecologistes, les organitzacions agràries i fins i tot l'Administració han mostrat preocupació per la destrucció territorial que promouen.

MÉS per Palma ha presentat dues propostes per "aturar els peus als especuladors immobiliaris" i que a la ciutat només es permeti la compra d'habitatges per a ús residencial o al lloguer social, juntament amb una pujada d'impostos als que facin "vendes especulatives".

El Col·legi de notaris ha desenvolupat una eina "molt útil" que permet conèixer el preu real del metre quadrat en el mercat sense caure en els preus que els especuladors i les immobiliàries marquen. Així ho explica la creadora de contingut financer Esmeralda Gómez López en un vídeo a les xarxes socials on detalla els beneficis d'aquesta nova pàgina web.

A Alaior, 56 famílies s’enfronten des de principis d’any a ser desnonades dels pisos de lloguer que habiten a l’avinguda de la Verge del Toro. La promotora que va construir l’edifici ha fet fallida, i ha deixat un deute superior als 12 milions d’euros.Aquesta situació ha empès el Jutjat de Maó a treure’ls a subhasta. Els llogaters temen perdre els seus contractes d’arrendament i veure’s obligats a partir, però s’hi resisteixen. Després de tocar totes les portes de l’Administració, tenen clar que no es donaran per vençuts. A hores d’ara, és molt complicat trobar al mercat immobiliari de Menorca prou pisos de lloguer per viure-hi.

El Govern de les Illes Balears ha reunit la Mesa autonòmica de l’Habitatge, formada per administracions públiques, entitats socials, empresarials i professionals, per informar del "pla de xoc" en matèria d’habitatge, amb el qual tenen previst construir més de 5.000 habitatges a preus assequibles.

Tal com era de preveure, la barriada de Nou Llevant s’ha convertit en el vaixell insígnia de la nova Palma, que és la que pot sorgir de les normatives urbanístiques desprotectores de sòl rústic i impulsores de la urbanització sense gaires miraments, o sense cap mirament ni un. De nova, de totes maneres, en tindrà poc: si de cas serà una ciutat més gran, més cara, més massificada, més invivible, i amb diferències entre classes socials cada vegada més descarades i més difícils de superar. Com se sol dir ja actualment de Palma: una ciutat amb tots els inconvenients de les grans urbs, i amb cap, o molt pocs, dels seus avantatges. Una ciutat que durant el darrer mig segle ha crescut de manera desordenada, sense fer cas de les planificacions (quan n’hi ha hagut), a mercè d’empentes especuladores, sempre sota la tutela i les exigències del sector turístic.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha apuntat que les possibles pujades de preus que es puguin donar a les àrees de transició de la ciutat obeirien a una maniobra de "pura especulació" i ha advertit que invertir en aquests terrenys "és un risc absolut".

La recent Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl, aprovada fa poques setmanes pel Govern de les Illes Balears, permetrà edificar en sòl rústic fins a 37.432 habitatges nous en 1.246 hectàrees de sòl agrari i forestal fins ara protegit, segons els càlculs de la plataforma 'Mallorca per viure, no per especular'. Es tracta de la reclassificació automàtica que podran fer els ajuntaments de les conegudes com a Àrees de Transició (AT). Les xifres aportades per l'entitat corresponen a un estudi realitzat a set dels municipis més poblats de Mallorca: Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia. Fins ara, aquestes zones tenien la funció de frenar l’expansió urbana i reservar sòl per a infraestructures i equipaments bàsics. La nova normativa, però, modifica radicalment aquesta funció, i permet construccions amb densitats de fins a 225 habitants per hectàrea.

MÉS per Palma ha reclamat al batle de Palma, Jaime Martínez, que especifiqui els barris de la ciutat que quedaran afectats per la Llei d'obtenció de sòl del Govern, la qual consideren una "pilotada urbanística" i un "regal" per als grans promotors immobiliaris. "No es pot permetre que Palma sigui un tauler del Monopoly on l'especulació sigui la reina i les famílies hagin de sobreviure". La ciutat és per "viure", no per "enriquir els promotors", han sentenciat.

Les agències immobiliàries són fàbriques de somnis: com Hollywood però en petit. O les podem considerar, segons com es miri, una primera passa per acostar-se a viure com se suposa que ho fan les estrelles de Hollywood. És curiós que, a l’era de les xarxes socials i els algoritmes, els aparadors de les agències immobiliàries continuen exposant fotos del gènere que despatxen, és a dir, cases, pisos i terrenys edificables (un adjectiu que ha perdut bona part del seu sentit perquè ara ho són quasi tots, d’edificables). Però aquests aparadors deuen ser eficaços, perquè aconsegueixen el que volen, que és fer de reclam. Aquest és si més no l’efecte que fa, quan veim que les persones s’aturen al davant d’aquests aparadors i hi baden una estona, de vegades una bona estona, davant dels anuncis, que generalment són fulls din-A4 penjats al vidre amb una ventosa. Els fulls en qüestió solen dur impresa una foto, i també les dades principals de l’habitatge a la venda: situació, metres quadrats, distribució per habitacions (en cas que n’hi hagi més d’una, d’habitació), serveis (en cas que n’hi hagi a la casa o a la zona) i, clar, allò que tothom vol veure, allò que tothom vol conèixer i saber: el preu. I aquí és on hi ha hagut un canvi veritablement important.

Les immobiliàries han trobat un nou nínxol de mercat per explotar el territori de les Balears: les casetes de pescadors (casetes varador). Mentre les Balears viuen una crisi de l'habitatge sense precedents i els residents tenen cada vegada més complicat comprar un pis o una casa on viure, els especuladors han trobat una nova eina per especular.

Fa aproximadament un any i mig, un promotor, que va llogar una finca en sòl rústic al terme de Manacor per instal·lar-hi un parc fotovoltaic, es va posar en contacte amb la mare de Francesc (nom fictici) que en té una que està ben a prop. “Vetllava ca nostra i quan va trobar ma mare i mon pare els va dir que volia instal·lar-hi una torre de mitja tensió”, explica. Malgrat la insistència de l’empresa, la família va rebutjar la proposta.