El Govern de les Illes Balears ha explicat aquest dilluns que el procés d'escolarització 2025-2026 de Palma tindrà un canvi molt significatiu. A partir del curs que ve a Ciutat hi haurà només dues zones d'escolarització, enfront de les tres del curs passat i les vuit del curs 2023-2024. Aquesta decisió ha aixecat polseguera i crítiques des del moment del seu anunci, tot i que el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha assegurat que permetre que els pares triïn és "democratitzar l'educació".

El sistema educatiu de les Balears any rere any s’enfronta a reptes educatius estructurals als quals cap Govern ha sabut donar una solució. L’abandonament escolar, malgrat que ha baixat en el darrer recompte, continua sent el més alt de tot l’Estat. Pel que fa a les infraestructures, en falten i moltes de les existents estan obsoletes. L’inici del curs és un bon moment per fixar els reptes de l’any i recordar les fites essencials. Donam a conèixer alguns dels centres de les Illes que ja fa anys que fan bona feina per fer front a aquests grans objectius i que han aconseguit progressos importants o els han assolit.

Les famílies planifiquen la tornada a l'escola dels infants intentant fer front a l'augment dels preus i amb un pressupost que no baixa dels 800 euros. De fet, segons Consubal el preu del material escolar ha augmentat un 20% en comparació amb l'any passat i les famílies d'infants que cursen Educació Primària hauran d'invertir un mínim de 843 euros per nin, 128 més que l'any passat, els d'ESO 900 i els de Batxillerat 1.000 euros. Aquest pressupost no inclou pagaments com els del menjador escolar o les activitats extraescolars, simplement el necessari per anar a classe el primer dia d'escola.

La Conselleria d'Educació ha assegurat que "no hi haurà cap fill de víctima de violència de gènere amb manca de recursos que quedi fora de les ajudes de menjador". Així ho ha expressat l'Executiu després de les crítiques del PSIB per la supressió de l'ajuda directa a menjadors per als alumnes sota aquestes circumstàncies.

La figura dels docents ha perdut valor en la darrera dècada. Aquesta és la idea que s’extreu de la conversa amb sis professionals de l’escola pública i concertada de les Illes Balears. I per a una part important d’aquest col·lectiu, ha arribat l’hora de promoure un col·legi professional que ajudi a reivindicar i adaptar als nous temps la imprescindible tasca dels professionals de l’educació. “Estic molt frustrat i l’únic moment en el qual estic a gust és a classe amb els alumnes”. Així resumeix Guillem Barceló, professor de Geografia i Història a l’IES Santa Margalida, com se sent en relació amb la seva feina. La consolidació de les noves tecnologies, a la qual s’afegeix l’augment de la pressió per part de les famílies i les institucions envers els mestres, ha llastat els ànims d’un col·lectiu que reclama recuperar l’autonomia i el prestigi professional. “Estam constantment donant la cara davant les famílies i moltes vegades no tenim resposta. Tot plegat ens resta credibilitat”, lamenta Barceló. Els docents consultats aposten per recuperar el prestigi pedagògic com a eina per afavorir el benestar dels alumnes i plantegen mesures per millorar la situació de l’educació.

Que les escoles tinguin els patis oberts perquè els infants puguin jugar en horari no lectiu, un informàtic comú per a tots els centres del barri o un punt d'atenció digital. Aquestes són algunes de les demandes que la comunitat educativa del barri de Son Gotleu ha fet arribar a les administracions competents i que aquest dimecres, finalment, s'han materialitzat en un pla educatiu d'entorn. El conseller d'Educació, Martí March, i el batle de Palma, José Hila, han signat avui dematí, a l'IES Josep Sureda i Blanes, el protocol general d'actuacions que respon a la "demanda d'auxili" –en paraules del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante– dels centres de la zona.

L'extrema dreta continua la seva campanya contra la professora de català de La Salle que va expulsar una trentena d'alumnes per desobeir les seves indicacions i no llevar una bandera espanyola de l'aula. La plataforma d'ultradreta HazteOir, que lidera l'advocat Ignacio Arsuaga, ha començat una recollida de firmes a través de la seva pàgina web per reclamar l'acomiadament de la docent.

S’estimen més que les coneguin amb el nom de petites que no amb el d’unitàries. I aquella denominació que volen fer desaparèixer és la d’escoles incompletes. Així era com antigament la Conselleria d’Educació designava els centres d’Educació Infantil i Primària de pobles petits i que agrupen en un mateix espai estudiants de diferents cursos.

El 5% dels docents illencs ha secundat l'aturada als centres educatius convocada pels sindicats aquests dimarts entre les 12 h i les 14 h, segons ha informat la Conselleria d'Educació. Així, 690 professors —del total de 13.278 del cos docent als centres públics— han exercit el seu dret a vaga. D'aquests, el seguiment a les escoles ha estat de 168 docents (el 3% del total) i als IES, de 503 (el 8%).

L'alta temperatura que s'ha viscut als centres de Mallorca aquest inici de curs ha esdevingut una de les preocupacions de la Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Mallorca (FAPA). La vicepresidenta, Cristina Conti, assenyala que la solució no és "comprar ventiladors", com va passar a algunes escoles. Així, la FAPA reclama una "adaptació climatològica dels centres, perquè ni l'alumnat ni els docents no pateixin les onades de fred ni de calor".

La Conselleria de Salut ha detectat 80 positius de coronavirus entre els alumnes balears que varen iniciar el curs escolar el passat 10 de setembre, segons ha explicat aquest dimarts el portaveu del Comitè de Gestió de Malalties Infeccioses del Govern, Javier Arranz, en una roda de premsa.

El grup Junts Avançam de Pollença, a l'oposició, ha presentat una moció al ple d'aquest proper dijous per tal que l'Ajuntament iniciï el procediment per a l’habilitació d’un espai destinat a la construcció d'una escoleta pública d’Educació Infantil de 0-3 anys al poble de Pollença, amb l'objectiu d'oferir el servei en el curs escolar 2020-2021.

Després de l’activació de l’alerta vermella per a aquesta nit i ateses les previsions metereològiques per a demà, 11 de setembre, a la zona de la serra de Tramuntana, la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, d'acord amb la Direcció General d'Emergències, ha decidit suspendre les activitats lectives i extraescolars dels centres educatius de les localitats d'Alaró, Estellencs, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Deià, Bunyola, Sóller, Fornalutx, Escorca, Caimari, Campanet, Pollença, Alcúdia, Artà, Capdepera, Santa Margalida, Muro i sa Pobla. Tot i la suspnesió de les classes, el Govern ha informat que els equips directius han de ser als centres durant l'horari lectiu.

Sara Ramos i Núria Ramírez, alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Santa Maria, han entrevistat la directora de l'ARA Balears, Aina Vives, per tal de conèixer la seva visió sobre el món del periodisme.

Cop de Podem damunt la taula del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. La secretària política del partit, Laura Camargo, i el diputat Salvador Aguilera han criticat aquest dimecres dematí la "falta de planificació" de la Conselleria d'Educació davant de l'augment de població escolar i, en conseqüència, de barracons i la falta d'infraestructures educatives.

El Parlament ha examinat aquest dijous el Pla d'infraestructures educatives 2016-2023. El secretari general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, ha comparegut en la Comissió de seguiment d'aquest pla per explicar-ne l'evolució i retre comptes davant dels altres partits polítics.

Més de 2.800 alumnes han fet ús del fons escolar d'emergència durant el curs passat per pagar aliments, material escolar, llibres o activitats complementàries. En el darrer curs i en l'actual, les conselleries d'Educació i de Serveis Socials han destinat 620.000 euros.

Educació pretén construir onze centres educatius aquesta legislatura, que conclou a mitjan 2019, i en preveu dotze més per a la propera. Així es desprèn del pla d'infraestructures educatives 2016-2023 que ha presentat aquest dijous, en roda de premsa, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i el conseller d'Educació, Martí March. En total, es destinaran 100 milions d'euros d'inversió, 22 dels quals seran per a Eivissa i Formentera, 15 per a Menorca i més de 60 per a Mallorca. Aquesta legislatura se'n pagaran 64.

La Conselleria d'Educació s'ha adreçat als centres escolars per recordar-los que hauran de facilitar a les famílies poder escollir la primera llengua d'ensenyament dels seus fills. Se les haurà d'informar que tenen aquest dret, que poden exercir durant el període de matriculació. En concret, aquesta tria es realitza en el moment que es fa la matrícula per primera vegada a Educació Infantil i al primer cicle d'Educació Primària en el cas dels alumnes que no s'hagin matriculat abans en cap centre d'Infantil.

La data per a les polèmiques proves que Educació durà a terme per aplicar, per llei, la LOMQE, encara són una incògnita a sisè. La Conselleria ha avançat aquest dimarts a les direccions dels centres que s'han ajornat fins a finals de maig, tot i que no s'ha acabat de concretar. Ara bé, les proves de tercer de Primària sí que tenen un termini decidit: s'hauran de realitzar del 10 de maig al 6 de juny, organitzades de la manera que desitgin els centres dins aquest període.