A Shëngjin, al nord d’Albània, no hi ha res més que una llarga avinguda farcida d’hotels de baix cost, restaurants i, al fons, un centre de detenció de migrants italià. Entaforada en una zona muntanyosa, aquesta localitat costanera es converteix cada estiu en una bullícia de turistes. Darrere les hamaques que ja reposen a la platja, l’experiment Meloni comença a prendre forma.

Tot va començar el novembre del 2024, quan un adolescent de catorze anys va morir apunyalat per un company de classe davant de la seva escola a Tirana. Després de l’assassinat, es va desfermar una onada de suport a les xarxes socials de joves que validaven el crim i incitaven a l’odi. Per fer front a la problemàtica i al que ja s'havia convertit en un debat públic arreu del país, el govern albanès va fer un anunci sorprenent: prohibiria TikTok durant un any.

Un grup de 40 migrants als quals Itàlia ha denegat l'asil han arribat aquest divendres a Albània, on seran reclosos a l'espera de ser repatriats als seus països d'origen, segons informa la premsa local. Es tracta del quart intent del govern de Giorgia Meloni, després que la justícia tombés els anteriors trasllats. Els migrants han desembarcat al port de Shëngjin i seran traslladats al centre de Gjadër, una de les instal·lacions d'internament construïdes per Itàlia al país balcànic en el marc d'un controvertit acord entre Roma i Tirana pensat per externalitzar l'acollida dels migrants rescatats al Mediterrani, amb la idea que ni tan sols trepitgessin territori italià.

La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, torna a la càrrega amb el seu pla per deportar immigrants en situació irregular als centres construïts a Albània pel seu govern, tot i que la justícia italiana ja ha rebutjat en dues ocasions el trasllat forçós al país balcànic de persones rescatades a la Mediterrània per naus militars italianes.

Les tanques que envolten el centre de detenció per a refugiats de Gjadër no tenen càmeres. Només dos policies albanesos esperen a les portes i permeten entrar diversos camions amb materials de construcció. Els voltants estan tranquils, un parell de veïns d'aquesta zona rural al nord d'Albània passegen pels carrils de grava. Mentre les fotografies es facin des de fora, la policia no té cap problema amb el grup de periodistes que escala el turó adjacent al centre per obtenir una perspectiva millor.

La ultradretana Giorgia Meloni ha demostrat que no té por d'enfrontar-se a la justícia per defensar el seu pla de deportació d'immigrants. Els motius que han portat Itàlia a promoure un model que externalitza la gestió migratòria són més que coneguts. L'executiu ja en va explicar els beneficis el novembre del 2023, entre els quals destacava l'alleujament de la sobreocupació als centres de processament a Itàlia, i el component de "dissuasió extraordinària" que suposava per als migrants amb intenció d'arribar a les costes italianes. Però què ha portat Albània a acceptar cedir sòl nacional a les autoritats italianes sense demanar "res a canvi"?

En països com Itàlia, els jutges són avui la primera línia de defensa de la democràcia. I han hagut de ser ells, en concret un tribunal de Roma, els que han hagut de recordar a Giorgia Meloni que els plans per traslladar migrants a països tercers com a pas previ a ser deportats contravé la legislació i la jurisprudència europea. Per tant, no és que no es pugui aplicar aquest model a Itàlia, és que no es pot fer enlloc de la UE. El que diuen els tribunals és que només es pot deportar algú el país del qual sigui considerat "segur per a totes les persones", i evidentment és molt difícil trobar un país del Tercer Món que compleixi aquest requisit, perquè on no es persegueixen minories nacionals, lingüístiques o religioses es persegueix el col·lectiu LGTBI o directament les dones.

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la indústria turística internacional recuperarà durant el 2024 els nivells registrats abans de la pandèmia i diversos països del Vell Continent lideren el podi de les destinacions més visitades a escala mundial. Espanya, Itàlia, França, Grècia, Àustria, Alemanya i Croàcia són els països més populars, ja que posseeixen una llista llarga d'indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són considerats segurs i compten amb clima agradable per passar-hi les vacances. Tanmateix, Europa amaga altres territoris inexplorats que ens permeten fer viatges relaxats, en què podem visitar la cultura i la naturalesa sense grans massificacions i sense gastar-nos gaires diners.

L'onada populista que recorre el món ha propulsat al poder una generació de polítics amb unes personalitats força peculiars. Probablement, el més extravagant de tots sigui Javier Milei, que parla a través d'una mèdium amb el seu gos mort, que ha clonat quatre vegades en un laboratori dels EUA. Per bé que ideològicament se situï als antípodes dels Milei, Trump i companyia, Edi Rama, el primer ministre albanès, també se surt del motlle del polític clàssic. Rama, un gegant de dos metres d'alçada, combina des de fa una dècada el govern d'Albània amb la pintura, una disciplina en la qual ha destacat prou per exposar en galeries de Londres i Nova York.

La politòloga albanesa Lea Ypi (Tirana, 1974), professora a la London School of Economics, ha vist com la seva primera novel·la, de caràcter autobiogràfic, s’ha convertit en un fenomen editorial global. Libre (Anagrama) s’ha traduït a 30 idiomes. Lea Ypi ha passat per Barcelona convidada pel CCCB. De petita volia ser una nena comunista perfecta –els pares i l’àvia li van ocultar que eren una família de dissidents– i ara és una intel·ligent veu crítica del capitalisme.

Hi ha llibres que t’impacten més enllà del que és raonable. Libre (Anagrama), de Lea Ypi, n’és un. És la història d’una nena que creix en un país que s’enfonsa. El país és Albània i la nena acabarà sent professora de teoria política a la London School of Economics i una pensadora influent. El text és una novel·la autobiogràfica, a estones commovedora, a estones tràgicament divertida. És una lliçó d’història i una reflexió, més valuosa que qualsevol assaig, sobre la llibertat. Quina llibertat? Què és la llibertat?

El govern de Rishi Sunak necessitava un cap de turc ara que una vaga de trens paralitzarà tot el Regne Unit al llarg d'aquesta setmana, i almenys la vinent, i més que de turc, ha triat el cap dels albanesos per desviar l'atenció de l'enorme quantitat de problemes que se li acumulen a la porta del 10 de Downing Street. Perquè no només hi ha vaga de trens, sinó que també n'hi ha d'infermeres, de correus, de conductors d'ambulàncies i de personal de control de fronteres, entre d'altres.

En l’últim entrenament de l’FK Tirana abans de jugar el partit de la fase prèvia de la Champions d’avui (20 h) contra l’Estrella Roja, més de mil aficionats van omplir les graderies de l’estadi del campió albanès. Portaven una pancarta amb un mapa de la Gran Albània, és a dir, l’estat que el nacionalisme albanès més radical somia tenir, incorporant-hi tot Kosovo, així com part de Macedònia i Montenegro. A la bandera, també hi apareixien les cares de militars de l’UÇK, l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo. Sèrbia i Albània continuen enfrontats per la qüestió kosovar, una regió que uns i altres reclamen com a seva i que ha acabat convertida en un estat independent controlat pels albanesos. Un conflicte al cor d’Europa que ha convertit aquest partit de la Champions en un partit de màxima seguretat, tot i que el covid-19 ha evitat que hi hagi espectadors.

Ha calgut endurir les condicions d'entrada perquè alguns països de la Unió Europea hagin aixecat el veto a l'obertura de negociacions amb Albània i Macedònia del Nord, dos països dels Balcans que fa dècades que fan reformes a l'espera de poder entrar algun dia al club comunitari. Macedònia del Nord fins i tot s'ha canviat el nom, en una renúncia històrica per acontentar Grècia. Aquest dimarts i per videoconferència, els ministres d'Afers Europeus de la Unió Europea han donat llum verda a obrir negociacions d'entrada amb aquests dos països balcànics, un acord a nivell polític que els vint-i-set líders hauran de ratificar dijous en la vídeocimera. Ho ha anunciat com una decisió "històrica" i amb visible satisfacció la secretària d'estat d'Afers Europeus de Croàcia, Andreja Metelko, encarregada de gestionar la cimera perquè és justament Croàcia (primer i últim país dels Balcans a entrar a la UE) qui ostenta actualment la presidència rotatòria del Consell. És un procés llarg que es pot allargar fins a una dècada. Sèrbia i Montenegro, per exemple, estan en aquest estadi des del 2005.

Encara no fa una setmana que la Unió Europea ha perdut per primera vegada un dels seus membres, que Brussel·les ha decidit complicar encara més les coses per a aquells països que volen entrar al club. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres una proposta de reforma de la normativa per a l'accés de nous països a la Unió en què es preveu un enduriment de les condicions que permetria, fins i tot, revertir o suspendre les converses, si es considera que l'estat sol·licitant no compleix amb les reformes. És una altra de les peticions vingudes directament de l'Elisi, després que el president francès, Emmanuel Macron, vetés fa uns mesos l'obertura de negociacions per a Albània i Macedònia del Nord.

Un terratrèmol de 6,4 a l'escala de Richter ha colpejat aquesta matinada de dimarts la capital albanesa, Tirana, i tota la regió que l'envolta. El sisme, que s'ha produït poc abans de les quatre del matí, ha provocat l'ensorrament de diversos edificis, tant a la capital com en altres poblacions pròximes, i ha deixat almenys 21 morts i uns 600 ferits, segons Efe. Però, atès que encara es busca gent sepultada sota la runa, la xifra podria augmentar.

La invocació al drama, les emocions ofegant les idees i les ideologies imposant-se a la realitat són la mena de malediccions que arrossega Albània des de la caiguda del règim comunista. Ara mateix el primer ministre socialdemòcrata Edi Rama -excomunista- està en el punt de mira amb la corrupció al centre del repertori acusatori. Tot un clàssic: l’estigma de corrupte és utilitzat pels uns i pels altres quan s’acosta o s’està al caire d’una conjuntura política important. I la que li toca viure a Albània ho és: la Unió Europa ha de decidir si dona llum verda o no a engegar les negociacions d’adhesió. I el soroll que es viu tant al carrer com a l’hemicicle del Parlament és l’equivalent a allò que se’n diu un tret al peu. El sentit de realitat no destaca ni en la política ni en el comportament de la societat albanesa. Aquesta última sacsejada contra Edi Rama sota les mirades de Brussel·les i de Berlín coincideix amb l’experiència pilot sobre l’acollida de refugiats, la majoria provinents de la guerra de Síria. Un país de migrants i refugiats com Albània, des del qual fa menys de tres dècades arribaven als ports italians de Bríndisi i de Bari vaixells plens de fugitius, es veu empès per la UE a acollir refugiats. No gaires, de moment. I sempre que siguin considerats de pas. I així és com Albània ja coneix el seu primer centre d’internament-acollida d’estrangers, instal·lat a Babrru, a la rodalia de Tirana, amb capacitat per a 180 persones i on sembla que ja n’hi ha unes 200.

Manifestants violents han atacat amb còctels Molotov l'oficina del primer ministre d'Albània, Edi Rama, la seu del Parlament i la direcció general de la policia. Els disturbis han tingut lloc aquest dissabte al vespre durant una protesta convocada a Tirana per l'oposició, que acusa el primer ministre de corrupte i d'estar vinculat amb el crim. Almenys 18 persones han resultat ferides i desenes han estat detingudes.

Un grup d'atracadors armats ha robat un avió d'Austrian Airlines que havia de transportar almenys 2,5 milions d'euros en efectiu d'un banc des de Tirana, la capital albanesa, fins a Viena, la capital austríaca. Els portaveus de la policia han assegurat més tard que la quantitat robada podia ser fins a cinc cops superior, mentre que els mitjans locals parlen de 10 milions d'euros. Els lladres han accedit a la pista de l'aeroport a través de la porta que utilitzen els bombers i s'han dirigit a l'avió, on han amenaçat al personal de vol fins que han pogut aconseguir el botí.