Ja ha passat l’agost d’aquest estiu estrafolari en què, tan bon punt l’autoritat competent ha obert la comporta del confinament, la gent s’ha llançat al carrer, àvida d’això que es pensa que és la llibertat. S’ha apilonat a les platges i a les terrasses de bars i restaurants (mai un metre havia estat tan curt!), i els que tenien barques i llanxes han fondejat feliços a les cales més tranquil·les per respirar aire pur i agafar forces per a un futur si de cas. La mascareta, protectora d’un mateix i dels altres, moltes vegades s’exhibeix per sota el nas o del tot caiguda, dissimulant la papada. I tan bon punt la gent s’asseu en un bar o restaurant, se la treu del tot. Com si pel fet de seure no calgués portar-la. Els primers que se la treuen, on sigui, són els joves. Ja ho entenc, els tapa les faccions agraciades de la joventut, la pell de pètal, ara envejablement colrada, i ells estan a l’edat de ser guapos i de lligar, que la vida és curta. I les festes nocturnes a les platges són a l’ordre del dia.

"Tenim aquestes veritats per evidents: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha els dret a la vida, a la llibertat i a la cerca de la felicitat; que per assegurar aquests drets s’instauren els governs entre els homes que deriven del consentiment dels governats; que quan qualsevol forma de govern es torna destructiva per a aquests fins, el poble té dret a alterar-la o abolir-la, així com a instituir un nou govern”. Aquestes són les paraules que inicien una de les declaracions revolucionàries més belles de la història de la humanitat, la Declaració d’Independència del 4 de juliol de 1776 que donarà origen als EUA. Paraules, però, que exclouen les dones i també la població afroamericana (no és estrany en aquest sentit que l’origen del moviment feminista dels Estats Units sigui inseparable del naixement del moviment antiesclavista).

Agents de la policia espanyola han expulsat de la sala de vistes del Tribunal Suprem un exregidor de la Crida a Sabadell perquè portava una samarreta amb el lema 'Llibertat presos polítics'. Es tracta del primer membre del públic expulsat, tot i que fins ara s'han registrat dos incidents més, per raons similars.

El PSC i els comuns han donat suport als partits independentistes i han rebutjat la proposta de Cs i el PP per prohibir els llaços grocs a les institucions i els espais públics. Així, les dues formacions s'han posicionat favorablement a l'esmena a la totalitat que JxCat i ERC havien presentat a les dues propostes (molt similars) dels dos partits unionistes. "Configuren en negatiu els límits de la llibertat d'expressió", ha etzibat el diputat socialista Ferran Pedret a Cs i el PP, i també ha recordat a Cs que, si la seva proposta s'arribés a aprovar, l'autobús d'España Ciudadana hauria de deixar de circular. És la segona proposició que el PSC i l'independentisme han tirat endavant aquest dimecres, juntament amb la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya presentada pel PSC.

Sense que els Mossos tinguin encara constància que cap de les parts hagi presentat una denúncia -segons explicaven ahir fonts dels Mossos-, l’agressió de dissabte al Parc de la Ciutadella continua sense esclarir-se. En boca de la víctima, Ciutadans insisteix a atribuir l’atac a l’independentisme, tenint en compte que els fets van passar després que la dona agredida retirés diversos llaços grocs acompanyada del seu marit i dels seus fills. Però és una versió que el presumpte agressor nega. Segons va informar ahir TV3, que va aconseguir posar-s’hi en contacte, l’home defensa que es va tractar d’una qüestió d’incivisme, ja que va recriminar a la dona que embrutés la ciutat llançant els llaços a terra. En el seu testimoni, que no va quedar recollit per les càmeres, el presumpte atacant va reconèixer haver reaccionat malament, tot i que va rebutjar la idea que es tractés d’una agressió. No li va donar un cop de puny, segons narrava TV3, però sí que va admetre haver agafat amb força la cara de la víctima.

El canvi de color a la Moncloa ha anat de bracet d’un replegament a la Fiscalia General de l’Estat. Tot i la defensa de la independència judicial, en els últims dos mesos el ministeri públic ha desistit de continuar fent d’ariet contra el Procés, si bé el compte enrere per al judici per l’1-O continua i els escrits d’acusació –amb el dubte sobre si la fiscalia rebaixarà o no el delicte de rebel·lió– es presentaran al setembre. La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va deixar clar aquest dilluns que no vol entrar en la batalla de símbols a Catalunya, siguin del costat que siguin. En declaracions als mitjans des de Santander, va assegurar que no veu “cap delicte” en el fet de posar o treure llaços grocs o pancartes antimonàrquiques, i que tot plegat forma part de la “llibertat d’expressió”. També va descartar actuar en contra de les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, en què instava a “atacar l’Estat” durant el judici de l’1-O.

“Els veïns tenen dret a un espai públic lliure d’ingerències polítiques”. Amb aquestes paraules el secretari d’acció institucional de Ciutadans, Joan García, justificava la campanya que la formació va iniciar fa unes setmanes per retirar tots els llaços grocs en suport als presos polítics i exiliats que des de fa mesos l’independentisme col·loca a la via pública i també a les institucions. Mentre el moviment independentista defensa el seu dret a la llibertat d’expressió, els partits constitucionalistes denuncien una ocupació de l’espai públic.

De l’octubre ençà, els llaços grocs penjats al carrer han passat a formar part del paisatge quotidià de tots els municipis de Catalunya. Però l’ús del símbol per demanar la llibertat dels presos polítics i exiliats ha xocat també amb les ordenances de civisme d’alguns ajuntaments catalans, que han arribat a imposar multes de fins a 400 euros per penjar-ne. La raó? No haver demanat permís per col·locar-ne a la via pública o fer-ho en espais que no estan habilitats per a això. El cas més recent és el de Vilafranca del Penedès. El juny passat el govern municipal va obrir un procés sancionador a una persona que la policia va identificar penjant llaços grocs en una avinguda de la vila. El procés, però, es va acabar tancant perquè el consistori va acceptar les al·legacions que la defensa va presentar. A la llista de municipis que han obert processos d’aquestes característiques s’hi afegeixen els noms de Cervelló, Vilanova del Camí, Salou, Sant Vicenç dels Horts o Barcelona, alguns dels quals, curiosament, governats per ERC o el PDECat.

LA BANDA NEGRA CONTRA L’APARTHEID

Dones blanques sud-africanes protagonitzen el 1955 un moviment pacífic per denunciar el racisme institucionalitzat. Amb vestit i una banda negra (black sash, que dona nom al moviment), es plantaven en silenci amb una iconografia pensada per a un bon impacte fotogràfic.

]]> Als boscos i parcs d’una bona part de l’est del Canadà la transformació cromàtica dels verds als vermells encesos anuncia esplendorosament el canvi d’estació. Cada any i de manera inevitable se’ns fa present a través de la natura la pertinença de la bandera canadenca amb la seva gran fulla d’auró al mig.

]]>

La baixa taxa d'alfabetització de la ciutadania d'Egipte ha fet que els candidats independents a les eleccions que se celebren aquest dilluns facin servir símbols als cartells perquè els votants els reconeguin amb facilitat.

]]>