Tan captivador és el so l'orgue com l'organista Juan de la Rubia quan parla de música. Ha tornat a passar en la presentació de la 35a edició del Cicle d'Orgue de la Catedral de Barcelona, que se celebra del 16 d'octubre al 21 de maig. Tot plegat comença aquest dimecres a les 20 h amb el concert del francès Olivier Houette, titular de l'orgue de la catedral de Poitiers. "És un luxe tenir un organista de la seva categoria a Barcelona", diu De la Rubia, que amb la passió ben temperada habitual explica per què és tan especial l'instrument de Poitiers: "És un orgue històric Clicquot, un dels més importants de França".

Acostumats a programacions musicals que sovint són una acumulació de noms sense solta ni volta, cal celebrar efusivament l'existència del festival Espurnes Barroques. Una direcció artística amb criteri i sensibilitat, atenta a tots els detalls i proactiva en comptes de reactiva ha convertit el festival en un exemple de feina ben pensada i ben feta. Ho corrobora la setena edició, que se celebrarà durant quatre caps de setmana de l'11 de maig al 9 de juny en diferents llocs de sis comarques (el Bages, el Solsonès, la Segarra, l'Anoia i, per primera vegada, la Noguera i el Berguedà), gairebé tots amb alguna relació amb el barroc, com ara el santuari del Miracle, el paranimf de la Universitat de Cervera, l'església de Santa Maria de Ponts i el santuari de Coaner.

L’artista Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) té una energia desbordant. Amb motiu de la seva col·laboració amb l’organista Juan de la Rubia (la Vall d’Uixó, 1981) per a un concert aquest dijous al Palau de la Música (20 h) que promet ser antològic, Balcells recorda que algunes de les partitures visuals que interpretarà De la Rubia les va fer fa quaranta anys en una Nova York on ella i altres col·legues estaven forjant el llenguatge del vídeo i de l’audiovisual més experimental, i que vivia envoltada de noms avui llegendaris com el músic John Cage i el coreògraf Merce Cunningham. Així i tot, Balcells no viu de glòries passades, ni creu massa en les jerarquies entre generacions. Sí que creu en aquest projecte entre dues generacions que fa com a artista resident del Palau.

"Tenim els músics, tenim una seu amb una església meravellosa i espais i estances per poder assajar", diu l'organista Juan de la Rubia, que transmet un entusiasme envejable davant la imminència del naixement de l'Orquestra del Miracle, que ell mateix dirigirà i la creació de la qual és una iniciativa del Festival Espurnes Barroques. Els músics són una vintena. "Músics excel·lents, alguns joves catalans que estan fent feina fora, i d'altres estrangers que han quedat encantats amb el projecte", explica De la Rubia. La seu és el santuari del Miracle, a Riner (Solsonès), que acull l'impressionant retaule barroc de Carles Morató.

En el nom de Bach. La resta: talent, improvisació, màgia i diversió. Poques aventures musicals poden ser més gratificants que el diàleg entre el pianista Marco Mezquida i l'organista Juan de la Rubia, dos esperits lliures amb tantes hores de vol com ganes de fer volar la imaginació. Tots dos inauguren aquest dijous el cicle Palau Fronteres al Palau de la Música (20 h) amb un concert titulat Bach & forward, en què també hi haurà les projeccions d'Alba G. Corral, artista convidada de la temporada del Palau i dominadora de l'art de la improvisació, com ha demostrat sovint treballant amb el pianista Carles Viarnés, festivals com l'Eufònic i el Sónar i en espectacles com el concert del Kronos Quartet que va inaugurar el Festival Grec el 2019. Són, per tant, tres esperits lliures cridats a fer més coses plegats.

Juan de la Rubia

Palau de la Música. 27 d'agost

27 d'agostS’atribueix a Mozart la denominació de l’orgue com a “rei dels instruments”, tot i que la producció organística de l’autor de Don Giovanni és escassíssima, part de la qual destinada originàriament a autòmats i rellotges mecànics o com a sonates da chiesa de la catedral de Salzburg. En tot cas, aquesta definició tan contundentment monàrquica s’hauria pogut posar en boca de molts compositors que sí van esmerçar talent i temps a l’instrument.

]]>