Tres dies després de la massacre en una sala de concerts a Moscou, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha reconegut que l'atemptat a Moscou que va deixar 144 morts va ser provocat per "islamistes radicals". Fins ara s'havia negat a reconèixer la vinculació de l'Estat Islàmic (EI), tot i que el grup jihadista n'havia reivindicat l'autoria. Les declaracions del mandatari, però, tornen a vincular Ucraïna a la responsabilitat de la massacre. Putin ha dit que l'atac "el van protagonitzar islamistes radicals", però que el que cal saber és qui hi ha realment al darrere. I seguidament ha apuntat: "Aquesta atrocitat podria ser una baula més en la sèrie d'intents dels que lluiten contra la Federació de Rússia des del 2014 i sota el règim neonazi de Kíiv". Moscou no presenta proves que puguin vincular el govern de Volodímir Zelenski en l'atac. Kíiv ha rebutjat des del primer moment qualsevol implicació.

L’autoproclamat Estat Islàmic (EI) va admetre ahir la mort del seu líder i fundador, Abu Bakr al-Baghdadi, quatre dies després que els Estats Units anunciessin que havien abatut el terrorista més buscat del món en una operació de les seves forces especials al nord de Síria. En un missatge d’àudio difòs a través de l’agència jihadista Amaq, el grup terrorista també va informar de la identitat del successor d’Al-Baghdadi: serà Abu Ibrahim al-Quraixi, el nou “emir dels creients i califa dels jihadistes”, tal com va acordar l’Estat Islàmic després d’una reunió del consell consultiu del bàndol. Fins ara no han transcendit gaires detalls sobre la seva la identitat, però Aymen al-Tamimi, investigador especialitzat en grups jihadistes de la Universitat de Swansea, al Regne Unit, explicava ahir a l’agència de notícies Reuters que Abu Ibrahim al-Quraixi pot ser el nom de guerra amb què ha estat rebatejat un cap de l’Estat Islàmic situat en el punt de mira dels serveis d’intel·ligència occidentals.

L'Estat Islàmic va destruir aquest dimecres la mesquita Al-Nuri, on el líder del grup terrorista, Abu Bakr al-Baghdadi, va proclamar el califat el 29 de juny del 2014. Situada a l'oest de la ciutat de Mossul, al nord de l'Iraq, i coneguda pel seu minaret inclinat, va ser detonada quan les forces iraquianes es trobaven a poques desenes de metres de distància. La Unesco ha lamentat els fets i ha dit que està disposada a "ajudar, restaurar i rehabilitar" el patrimoni cultural del país "quan sigui possible".

La ciutat mil·lenària de Palmira segueix patint la destrucció a mans de l'Estat Islàmic amb destrosses a tot el centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Segons el ministeri de Defensa rus a la ciutat hi comencen a faltar pilars fonamentals, com la façana del teatre, formada per diverses columnes. Els russos també han registrat un increment en la presència de camions, fet que fa pensar que els jihadistes preparen més destruccions abans que siguin expulsats.

"Una clara amenaça per a la seguretat". D'aquesta manera, el Ministeri d'Interior ha definit el detingut aquest dimarts a Palma per la Policia Nacional per presumpta vinculació amb l'organització terrorista Daesh.

Va ser com una rebequeria pròpia de l'edat, una fugida de casa en l'era del terrorisme global. Marilyn Nevalainen, una adolescent sueca embarassada, va decidir acompanyar el seu nòvio l'any passat quan es va enrolar a la jihad, i va canviar els bucòlics llacs i boscos del sud-oest de Suècia per la vida sota la 'llei' imposada per l'Estat Islàmic (EI) al calorós desert de l'Iraq.

El grup terrorista Estat Islàmic (EI) ha començat a destruir mausoleus de la ciutat monumental de Palmira, al centre de Síria, que va ser conquerida pels jihadistes al maig, segons han informat aquest dimarts diversos activistes i el mateix EI.

El grup jihadista Estat Islàmic (EI) podria haver comès a l'Iraq els tres delictes internacionals més greus: genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, segons un informe de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans.

El grup algerià Soldats del Califat ha difós un vídeo en què es veu la decapitació de l'ostatge francès Hervé Gourdel.