El Banc Central Europeu ha defensat sempre que ha tingut ocasió al llarg de l'última dècada la necessitat de tenir entitats més grans en l'àmbit europeu. Per tant, la gran entitat que resultaria en cas de triomfar l'opa del BBVA sobre el Sabadell seria, vista des d'aquest prisma, una bona notícia per a Europa: "De fusions n'hi ha que van bé i altres que no tant. Si funciona bé, tens una empresa més gran i al continent europeu ja li va bé", explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'observatori de la pime de la patronal Pimec, que va elaborar un informe sobre el possible impacte de l'adquisició del Sabadell per part del BBVA.

Prop de 20.000 pimes estan en risc de supervivència a Catalunya per la falta de relleu generacional, una xifra que s'estén fins a unes 90.000 a tot Espanya. Una de les solucions que poden tenir els propietaris d'aquestes empreses –moltes del sector primari– és la de vendre's el negoci a nous inversors. Però fer aquestes transaccions és complicat: burocràcia, falta d'informació, dificultats per trobar interessats, desconeixement i un llarg etcètera.

Ja tornem a sentir-ho: "Calen fusions que reforcin els bancs europeus", deia fa un parell de setmanes la ministra Nadia Calviño en una entrevista a El Periódico. Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, ho expressa amb prosa versallesca, però el missatge és el mateix: "Els processos de consolidació poden ser un instrument útil addicional per afrontar els reptes del futur en millor posició". La idea és que sempre calen més fusions a la banca. La lògica sembla indicar-ho: amb tipus d’interès en mínims històrics, als bancs els costa guanyar diners. Amb les fusions guanyen dimensió i generen economies d’escala que els permeten estalviar costos i, en definitiva, ser més rendibles.

Poc abans que el projecte en comú entre CaixaBank i Bankia passés per la junta d’accionistes, matisava el president de la nova entitat, José Ignacio Goirigolzarri, que l’objectiu de la fusió no era crear el banc més gran d’Espanya. N’hi hagués d’altres o no, d’objectius, la qüestió és que l’han creat, tot i l'ERO que ha tancat aquesta setmana i que preveu l'acomiadament de 6.452 treballadors. De fet, CaixaBank ja tenia més empleats i oficines a Espanya que cap altre entitat i també gestionava més recursos de clients, però si abans el Santander (i en alguns casos el BBVA) li trepitjava els talons, ara no hi pot competir. 

Sembla a tocar el vell somni d’un dels banquers més decisius de la nostra economia en els darrers temps. ¿Però és aquesta la millor solució per a La Caixa, per a Bankia i per als clients bancaris en general? Per als clients bancaris en general podríem pensar que no és una bona notícia: cada dia es van perdent competidors bancaris i es redueix la competència. Tot i que val a dir que no només en la concentració està la col·lusió efectiva; també depèn de la feina que facin el supervisor i la Comissió de Defensa de la Competència. Però des d’aquest punt de vista possiblement seria millor una venda de Bankia a un grup bancari europeu i així no reduir la competència; ans el contrari, introduir un jugador internacional capaç d'aportar noves visions i diferents formes de fer. Ja el 2014 es va produir la integració de la supervisió bancària europea, però després de 6 anys el mercat continua igual de fragmentat a nivell europeu que el primer dia. A cada país es van concentrant els bancs però sense cap transacció transnacional. A Itàlia s’acaba d’aprovar la integració d'Intesa Sanpaolo amb UBI Banca; i ara a Espanya La Caixa i Bankia. Aquesta operació suposaria la integració de fins a 18 caixes de les que encara existien l’any 2011, quatre d’elles catalanes (La Caixa, Caixa Girona, Caixa Penedès i Caixa Laietana).

Constructor italoamericà busca relació a llarg termini amb fabricant d’automòbils francès. Així se sintetitza el ferm propòsit del conglomerat automobilístic Fiat-Chrysler (FCA) de trobar un soci francès per fusionar-s’hi. Si bé les negociacions amb Renault van fracassar fa uns mesos, ara FCA està emparaulant una altra unió, aquesta vegada amb l’altre gran grup francès, PSA, propietari de marques com Peugeot, Citroën i Opel, que es veurien incloses en aquesta unió, així com Fiat, Chrysler, Alfa Romeo, Jeep, Lancia, Maserati i Dodge, fabricades per FCA.

La tabaquera British American Tobacco (BAT) –propietària de marques de cigarretes com Lucky Strike o Dunhill– ha fet aquest divendres una oferta de compra per 47.000 milions de dòlars (43.119 milions d'euros) pel 57,8% que encara no controla de Reynolds American, propietària de Camel.

L'alemanya Helios, propietat de Fresenius, ha comprat l'espanyola QuirónSalud, una unió fruit de la qual naixerà el grup sanitari més gran d'Europa, amb més de 100.000 empleats i 155 centres sanitaris i que mantindrà les dues marques, QuirónSalud a Espanya i Helios a Alemanya.