Eyad al-Gharib, excoronel dels serveis d'intel·ligència del govern sirià de Baixar al-Assad, ha estat declarat culpable com a còmplice de crims contra la humanitat comesos a la guerra de Síria. És el veredicte històric que ha emès aquest dimecres un tribunal de la ciutat alemanya de Coblença, en la primera sentència condemnatòria pels crims de la dictadura siriana. Al-Gharib, de 44 anys, ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per haver ajudat a detenir almenys trenta manifestants durant la revolució del 2011, per portar-los al centre de detenció d'Al-Khatib, a Damasc, conegut com la branca 251, i per haver participat així en el sistema de "tortures a escala industrial", diu la sentència, del règim d'Al-Assad. Deu anys després de la revolució que va degenerar en la guerra més atroç del segle, és una victòria moral en la lluita contra la impunitat de la dictadura siriana.

En una decisió sense precedents, els Estats Units han anunciat sancions contra la fiscal general del Tribunal Penal Internacional (TPI), la gambiana Fatou Bensouda, en represàlia per les investigacions sobre el paper de les tropes nord-americanes a la guerra de l'Afganistan.

Durant els mesos entre el 2012 i el 2013 que la mítica ciutat de Tombouctou, al centre de Mali, va estar ocupada i governada per islamistes violents, la vida va ser un veritable infern per als residents del que havia sigut un dels nuclis turístics de la regió. Quan s’hi van instal·lar els milicians van imposar noves lleis que regien els actes més quotidians de les persones. Tot basat en la interpretació més estricta de la xaria, la llei de l’islam, però que no els va impedir cometre els delictes més greus, especialment contra les dones, que van ser sotmeses sexualment.

Considerat com el banquer del genocidi de Ruanda i un dels fugitius més buscats per la justícia internacional, la policia ha detingut aquest dissabte a prop de París Félicien Kabuga, acusat de pagar les armes de les milícies hutus que durant els 100 dies del 1994 van matar 800.000 tutsis i hutus moderats. Tard perquè han passat 26 anys des dels assassinats, i vell, perquè Kabuga té 84 anys, però finalment s'ha pogut atendre l'ordre de cerca i captura que hi havia contra aquest empresari que vivia en territori francès sota una identitat falsa i sobre el qual hi havia una recompensa de 5.000 milions de dòlars.

Trenta anys després els Estats Units hauran d'indemnitzar la família del fotoperiodista espanyol Juantxu Rodríguez, que va morir durant la invasió a Panamà abatut per l'exèrcit nord-americà. La compensació l'ha dictat la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), i és una resolució vinculant que beneficiarà altres víctimes civils. Així, el govern de Washington haurà de "crear un mecanisme especial" perquè es "materialitzin les reparacions aplicables a cada grup de víctimes", a banda d'estar obligat a obrir una investigació per aclarir "plenament els fets".

Bosco Ntaganda ha escoltat amb el rostre seriós i sense mostrar cap emoció el veredicte de culpabilitat pel degoteig de delictes reconeguts pels jutges del Tribunal Penal Internacional (TPI). En total 18: 13 de crims de guerra i cinc més de lesa humanitat. A Ntaganda, conegut amb el sobrenom de Terminator, l'han trobat culpable d'haver allistat menors d'edat per a la seva milícia, d'haver permès els abusos sexuals contra aquests menors, d'haver permès assassinats i d'haver ordenat atacs contra la població civil d'Ituri, una província congolesa fronterera amb Uganda que durant l'anomenada Segona Guerra del Congo va patir tot tipus de violacions dels drets humans per un conflicte pel control dels recursos. Ntaganda, de 45 anys, té ara un mes per presentar les al·legacions, igual que la Fiscalia. Conegut el veredicte de culpabilitat, d'aquí uns dies es coneixerà la sentència, que segons la legislació de l'Haia pot arribar a un màxim de 30 anys de presó, tot i que en casos excepcionals també admet la cadena perpètua.

Filipines ha seguit els passos de Burundi i s'ha convertit en el segon país del món a abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI), en una decisió que les organitzacions de drets humans i les víctimes de la guerra contra les drogues temen que suposi la impunitat per als abusos comesos per policies i paramilitars a les ordres del president Rodrigo Duterte.

La jutgessa argentina María Servini ha acceptat obrir una investigació per sis denúncies concretes d'agressions sexuals, assassinats, avortaments forçats i robatoris de nens, segons ha avançat el diari anglès The Guardian.

Les Filipines de Rodrigo Duterte han anunciat aquest dimecres la decisió de retirar-se del Tribunal Penal Internacional (TPI) com a resposta a la investigació oberta en l'anomenada guerra contra la droga, que ja ha ocasionat més de 7.000 morts, la immensa majoria a mans de l'exèrcit i la policia. El mandatari s'afegeix així al govern de Burundi, que ja ha abandonat la jurisprudència de l'òrgan judicial amb seu a l'Haia després que s'obrís una causa contra les matances al país.

La justícia sud-africana ha declarat aquest dimecres "invàlida i inconstitucional" la decisió del govern del país d'iniciar el procés per abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI), en no haver estat debatuda i votada abans al Parlament. El ministre de Justícia, Michael Masutha, ha insistit que la sentència no aturarà la voluntat de l'executiu.

L'heterogeneïtat africana ha quedat retratada a la 28a cimera de la Unió Africana en què s'ha rebutjat la sortida en bloc del Tribunal Penal Internacional per l'oposició d'alguns dels socis.

Jutjat com a botxí, el comandant rebel ugandès Dominic Ongwen s'ha declarat aquest dimarts "víctima" de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA en anglès), un grup liderat per Joseph Kony i del qual el processat era el seu segon. En l'arrencada del judici que se segueix al Tribunal Penal Internacional, Ongwen s'ha presentat com un més de les víctimes del grup armat que, va sembrar de mort el país africà amb assassinats, violacions, segrestos, així com abusos i allistaments de menors de 15 anys per obligar-los a participar en els crims.

El judici al Senegal contra l'exdictador txadià Hissène Habré ha estat ajornat fins al 7 de setembre perquè els seus nous advocats, designats avui d'ofici pel tribunal, puguin preparar la defensa de l'exmandatari, acusat d'ordenar l'assassinat de 40.000 persones.

Hissène Habré va convertir el Txad en un camp de mort i destrucció fa més de 20 anys. Durant aquests anys les seves víctimes i familiars no han parat fins aconseguir veure'l davant dels jutges. L'espera, molt llarga, ha valgut la pena perquè el septuagenari dictador ha de respondre pels crims de guerra que l'imputa la fiscalia. L'acusació assenyala que entre 1982 i el 1990, Habré va ordenar una neteja ètnica, ordenant l'assassinat de 40.000 persones, moltes de cultura àrab. A més, s'han documentat 200.000 casos de tortura. Per aquests càrrecs podria ser condemnat a cadena perpètua.

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts únicament amb els vots del PP la presa en consideració d'una proposició de llei del PP per a la limitació de la justícia universal. A la pràctica, la modificació impedeix que els magistrats espanyols actuïn en casos com el de José Luis Couso, la repressió xinesa al Tibet o els crims de la dictadura de Pinochet a Xile. La majoria dels grups de l'oposició han advertit que la norma pot ser inconstitucional, i el PSOE es planteja presentar un recurs al TC. La proposició de llei ha obtingut el vistiplau del Congrés just l'endemà que la sala penal de l'Audiència Nacional imputés l'expresident xinès Hu Jintao com a suposat responsable de genocidi al Tibet