L'Audiència Nacional (AN) ha absolt els sis acusats per adoctrinament gihadista a Inca, a Mallorca, que tenien vídeos "especialment escabrosos" amb contingut radical, en apreciar que, malgrat que "simpatitzen amb els postulats" de l'Estat Islàmic (DAESH), aquestes idees "no superen el límit de l'expressió ideològica".

Les policies marroquina i espanyola han desmantellat aquest divendres una cèl·lula terrorista afiliada a la branca al Sahel de l'organització jihadista Estat Islàmic (Dáesh), en una operació conjunta que va suposar la detenció de nou persones a les localitats marroquines de Tetuan i Castillejos (Fnideq) i a les espanyoles de Madrid, Eivissa i Ceuta.

Alerta a Europa per l'aparició en diverses publicacions afines a l'Estat Islàmic d'una imatge amb el nom dels quatre estadis on aquesta setmana es jugarà l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions –l'Emirates (Londres), el Parc dels Prínceps (París) i el Metropolitano i el Santiago Bernabéu (Madrid)– acompanyada del lema "Mateu-los a tots" i la figura d'un home amb una metralleta. Fonts de la Policia Nacional consultades per l'ARA apunten que els serveis d'intel·ligència estan investigant la veracitat d'aquesta crida i si realment prové de canals oficials jihadistes. A hores d'ara, aquest extrem no està clar. Ara bé, en un context d'augment de la propaganda d'aquesta ideologia per la guerra a Gaza i després de l'atemptat a Moscou, el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya ja es troba en un nivell 4 sobre 5 reforçat. I encara serà més alt durant els partits que es disputaran aquest dimarts al Bernabéu i aquest dimecres al Metropolitano.

Aquest dilluns, 11 de març del 2024, farà 20 anys que van explotar deu bombes en quatre trens de Rodalies a Madrid. L'atemptat, perpetrat per un grup jihadista en plena hora punta d'un dijous laborable, va provocar la mort de 192 persones i en va deixar més de 2.000 ferides. Eulogio Paz (Ciudad Real, 1952) va perdre el seu fill Daniel, que en aquell moment tenia 20 anys i era en un dels combois camí de la universitat. Fa vuit anys que Paz va agafar el relleu de la seva exdona Pilar Manjón al capdavant de l'Associació 11-M, que lluita pel benestar de les víctimes, però també per construir un relat dels fets que confronta les teories conspiratives que han envoltat l'11-M.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han dut a terme aquest dimarts una operació antijihadista per diferents punts de Catalunya i Espanya. Des de quarts de set del matí s'han fet entrades i escorcolls a Rubí, Martorell, Sant Pere de Ribes i Mèrida, a Extremadura. Segons fonts de la investigació, la previsió era fer cinc detencions i, a hores d’ara, ja se n’han practicat quatre. Els implicats estaven immersos en un procés de radicalització violent i s'estava forjant una cèl·lula. La policia investiga si havien fet moviments per adquirir armes i explosius. Tot i això, encara no haurien marcat cap objectiu concret ni tampoc haurien aconseguit armar-se. De fet, fonts policials descarten que estiguessin planejant un atemptat imminent. Es tractaria d'un grup format, sobretot, per persones provinents de països de l'est d'Europa i el seu suposat líder, un home d'origen txetxè, estava al centre penitenciari de Brians 2 complint una pena de presó per un delicte que no està relacionat amb el jihadisme.

Després de l'atemptat jihadista de divendres en un institut públic d'Arràs, al nord del país, en què un professor va morir apunyalat, França ha reforçat la seguretat. El govern ha elevat al nivell màxim l'alerta terrorista i ha desplegat 7.000 soldats addicionals. Segons el ministeri de l'Interior francès, els serveis d'intel·ligència no han detectat una amenaça terrorista concreta, però la situació a Israel i Palestina multiplica les possibilitats de nous atemptats. El titular d'Interior, Gérald Darmanin, ha parlat aquest dissabte d'una "atmosfera de jihadisme evident".

Sis anys després del 17-A continuem al nivell 4 (sobre 5) d'alerta antiterrorista. Des de llavors els Mossos d'Esquadra –que aquells dies van haver de demostrar de què eren capaços– han continuat aprenent i actuant per prevenir l'amenaça jihadista, que es manté vigent. Però la cohesió de la societat catalana encara està fracturada amb les mateixes esquerdes que van ser el substrat dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Unes esquerdes que en lloc de recosir-se s'han anat ampliant, tal com indica l'avenç de l'extrema dreta respecte a fa sis anys, no només en vots sinó també en capacitat d'influir en el debat públic.

El govern espanyol ha decidit finalment repatriar dues dones i 13 menors espanyols, vídues i orfes de presumptes jihadistes del Daeix (acrònim d'Estat Islàmic), que estaven presos en campaments de jihadistes al nord de Síria. Es tracta de Iolanda Martínez (37) i Luna Fernández (34), totes dues de Madrid, els seus fills i quatre menors més orfes d'una altra parella espanyola. Tots ells van arribar dilluns a la mitjanit a la base militar de Torrejón de Ardoz: les dones han estat detingudes i demà hauran de comparèixer a l'Audiència Nacional, i els menors han quedat al càrrec dels serveis socials de la Comunitat de Madrid. Espanya s'havia quedat pràcticament sola a la UE en la negativa a repatriar les seves nacionals vídues i orfes de l'Estat Islàmic, tal com estableix el dret internacional i com ja han fet països com Alemanya, Bèlgica, Suècia, Holanda, Finlàndia, Itàlia, Irlanda o Noruega. Una altra espanyola, Lubna Miludi, de Ceuta, es troba amb el seu fill de 7 anys al camp d'Al-Hawl, i encara no ha pogut ser repatriada.

Un tribunal dels Estats Units ha condemnat aquest divendres a cadena perpètua un dels terroristes més notoris dels darrers anys pel seu paper en el segrest i assassinat d'ostatges a Síria. El Shafee Elsheikh, de 34 anys, que es va criar a Londres, formava part d'una cèl·lula terrorista de l'Estat Islàmic coneguda com The Beatles, pel seu accent anglès britànic i per les pallisses als seus presoners. En formaven part tres homes més. Elsheikh va ser declarat culpable a l'abril de conspiració pel segrest i assassinat i de donar suport a una organització terrorista. Aquest divendres s'han complert vuit anys d'un dels seus crims més cruels, el del periodista nord-americà James Foley. L'execució va ser difosa a les xarxes socials.

El comissari Eduard Sallent és el número 2 dins del cos de Mossos d'Esquadra que comanda Josep Maria Estela. Amb ell, que treballava a l'àrea d'intel·ligència fa cinc anys, repassem aquell fatídic 17 d'agost, què en vam aprendre i com es duu a terme ara la vigilància antiterrorista a Catalunya.

Tot i haver-se convertit en el líder d'Al-Qaida després de la mort de Bin Laden el 2011, Ayman al-Zawahiri mai va adquirir la mateixa fama mundial del seu sanguinari company d'armes. Sota el seu lideratge, l'aparició de l'autoanomenat Estat Islàmic va eclipsar Al-Qaida i li va arrabassar el títol d'organització jihadista més influent a l'Orient Mitjà i més temuda a Occident. Tanmateix, l'egipci Al-Zawahiri és potser la figura més influent que ha donat el jihadisme a les últimes quatre dècades, un període en el qual Al-Zawahiri va sobreviure a tota mena de tribulacions: intents d'assassinat, diversos exilis, empresonaments i una recompensa de 25 milions de dòlars sobre el seu cap. Fins que, als 71 anys, la seva sort i el seu afilat instint de supervivència van esgotar-se en un barri residencial del Kabul dels talibans.

L'operació s'ha fet en secret i no s'ha anunciat fins que els dos avions procedents de Síria han aterrat a França aquest dimarts. El govern francès ha repatriat 35 nens i 16 dones jihadistes de nacionalitat francesa procedents d'un camp de detenció del nord-est de Síria controlat pels kurds. És la primera vegada que França repatria mares presumptament vinculades a l'Estat Islàmic (EI) amb els seus fills. Fins ara només havien arribat a territori francès menors d'edat sols que o bé eren orfes –molts dels progenitors dels nens que estan retinguts als camps han mort en els combats– o bé les seves mares havien renunciat a la seva pàtria potestat pressionades per París, una política molt criticada per ONGs i organismes internacionals.

Després de l'atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo del 7 de gener del 2015, en què els germans Kouachi van assassinar dotze persones, el lema de la gran manifestació francesa i les portades de la premsa internacional va ser: Je suis Charlie. Però poques persones eren realment Charlie Hebdo. Corinne Rey Coco (Annemasse, 1982), n'era una. Era a la reunió del consell de redacció aquell matí i va ser qui es va trobar els terroristes a la porta quan marxava. "Coco! Porta'ns a Charlie Hebdo. Volem el Charb". Dos fantasmes encaputxats, armats, acorralen la dibuixant en un racó de les pàgines més angoixants de Seguir dibujando, el còmic que va publicar fa un any i que ara arriba en castellà a Bang Ediciones. Coco hi explica el que recorda d'aquell dia, de la seva gent, d'aquell minut i 49 segons de tak-tak-tak-tak, amb ella amagada sota una taula, i el sentiment de culpa que ha arrossegat per haver premut el codi d'entrada a la redacció. "O Charb o tu", li cridaven, amb urgència, els terroristes. Ella va prémer el codi per obrir la redacció. Coco no tenia elecció.

Abu al-Hassan al-Qurayshi, el líder del Daeix (acrònim àrab de l'Estat Islàmic), ha estat detingut a Istanbul, segons mitjans turcs, que precisen que la policia el va sorprendre en un pis. En l'operació, segons indiquen fonts policials a OdaTV, “no es va disparar un sol tret” i el líder terrorista es va rendir. Al-Qurayshi, que ara mateix és interrogat pels serveis d'intel·ligència turcs, és de l'Iraq i va ser proclamat califa de l'Estat Islàmic aquest mateix any, al mes de març. Fins llavors Al-Qurayshi era el número tres del grup. Si es confirma –cosa que, segons la premsa turca, ha de fer personalment Erdogan en els pròxims dies–, seria el primer líder de l'organització jihadista –el més efímer dels que ha tingut– que seria capturat amb vida.

Després de l'esfondrament del seu “califat” emplaçat entre Síria i l'Iraq, l'angoixant amenaça que representava l'autoanomenat Estat Islàmic (EI) sembla haver-se esvaït. Almenys així és a Europa i al món àrab, on els seus atemptats han estat més aviat rars els últims tres anys. Tanmateix, no es pot dir el mateix de l'Àfrica subsahariana, on els seus grups afiliats, així com altres moviments jihadistes locals, semblen cada cop més forts. Els tentacles i la violència de l'EI ja arriba fins a Moçambic, convertit en la frontera sud del moviment jihadista.

Sis anys després de les massacres de la sala Bataclan i les terrasses de París, perpetrades per un escamot dirigit des de Síria i l’Iraq, el califat de l’Estat Islàmic ha deixat d’existir, almenys territorialment, i no té la mateixa capacitat d’organitzar grans atacs en sòl europeu. Però França i la majoria de països de la UE continuen mantenint el nivell màxim d’alerta terrorista, que no ha impedit nous cops, menys letals, però que han sacsejat la política i l’opinió pública, com la decapitació del professor de secundària Samuel Paty o els apunyalaments de l’església de Niça. L’amenaça ha canviat, però no desapareix.

“El jihadisme és un terrorisme que es pot considerar autòcton, malgrat que la ideologia és mundial”. Ho van reflectir els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, comesos per una cèl·lula terrorista que s’havia gestat a Ripoll. L’inspector David Sánchez, adscrit a la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, fa la següent definició dels membres del grup: “Són ciutadans de ple dret de les nostres societats que pateixen processos de radicalització violenta”.

Vestit amb una samarreta i pantalons negres, barba i els cabells llargs i engominats, Salah Abdeslam –l’únic dels presumptes terroristes de l’atemptat de la sala Bataclan que va sobreviure– entrava aquest dimecres a la sala on ha començat el judici pels atacs del 13 de novembre del 2015 a París amb gest seriós. Al seu costat, en un cubicle de vidre, s’asseien 13 dels 19 suposats col·laboradors de la cèl·lula francobelga que va perpetrar el pitjor atemptat de la història de França. El seu interrogatori no tindrà lloc fins d’aquí unes setmanes, però Abdeslam ja ha deixat clar aquest dimecres que no col·laborarà per resoldre les incògnites que encara hi ha sobre la taula referents a aquella nit de terror i caos que va causar 130 víctimes mortals. 

L'home que divendres va ferir set persones en un atac amb ganivet en un centre comercial d'Auckland, a Nova Zelanda, estava fitxat per la policia i figurava en una llista com a potencial amenaça degut a la seva ideologia, que el vinculava amb el grup terrorista Estat Islàmic (EI). Aquesta circumstància, que es va conèixer divendres mateix just després de l'atemptat, ha obert un debat a Nova Zelanda: per què una persona que estava vigilada per la policia i que fins i tot havia estat detinguda per posseir propaganda del grup jihadista i per fomentar la violència i el terrorisme estava actualment en llibertat?

Derrotar definitivament l’Estat Islàmic (EI) i impedir la seva expansió a l’Àfrica és l’objectiu que es van marcar ahir diversos ministres d’Exteriors i els representants dels 83 països que integren la Coalició Internacional contra el grup terrorista, durant la reunió celebrada a Roma, la primera després de dos anys. Organitzada per Itàlia i els Estats Units, la conferència internacional hauria d’haver tingut lloc el 2020, però va ser ajornada per la pandèmia. S’hi han unit com a nous membres els representants de la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Mauritània i el Iemen. També hi van participar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.