La carrera del fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, s'ha acabat. Aquest divendres ha anunciat que s'aparta temporalment del càrrec fins que finalitzi la investigació per un presumpte cas d'assetjament sexual denunciat per una empleada del tribunal. Khan va ser qui va promoure l'ordre de detenció internacional del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per crims de guerra i contra la humanitat a Gaza. Establert el 1998, el TPI passa pel moment més delicat de la seva història. En les últimes setmanes regna un ambient de por als Països Baixos i han dimitit alts funcionaris d’aquest òrgan judicial que s’encarrega d’investigar i jutjar els crims de guerra i de genocidi d’arreu del món.

La decisió d'Hongria d'abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI) després de rebre oficialment Benjamin Netanyahu no es pot entendre únicament com un episodi més de la política exterior o com una expressió de suport puntual a Israel. Aquesta retirada –més que simbòlica– representa un nou capítol en la consolidació d'una internacional de l'il·liberalisme, un entramat d'aliances que articula complicitats entre projectes autoritaris, profundament ideologitzats, que es reforcen mútuament en el menyspreu al dret internacional, als mecanismes multilaterals i, sobretot, als drets humans.

L'expresident de les Filipines Rodrigo Duterte, acusat de crims de contra la humanitat, ha estat detingut per la policia a la seva arribada a l'aeroport internacional de Manila. El Tribunal Penal Internacional (TPI) el buscava per haver violat repetidament els drets humans amb les execucions extrajudicials comeses durant la seva "guerra contra les drogues".

Activista palestina criada als Estats Units, Yasmeen El-Hasan (1998) és representant de la Unió de Comitès de Treball Agrícola (UAWC en les sigles en anglès), organització amb implantació tant a Cisjordània com a Gaza. Fa uns dies va ser a Barcelona convidada per Mundubat, Grain i la revista Soberanía Alimentaria. Va atendre l'ARA poc després que el Tribunal Penal Internacional (TPI) emetés l'ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per crims de guerra i de lesa humanitat a la Franja.

El president rus, Vladímir Putin, ha arribat a Mongòlia en el marc d'una visita d'estat que desafia una ordre d'arrest internacional i que posa a prova la neutralitat de les autoritats mongoles. Putin, acusat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims de guerra a Ucraïna, exposant-se a ser detingut, s'ha reunit aquest dimarts al matí amb el president mongol, signatari de l'Estatut de Roma, que l'obliga a acatar el tractat internacional.

La setmana passada es va anunciar que l’exèrcit israelià ha obert 48 investigacions contra soldats presumptament implicats en la mort de desenes de presoners palestins detinguts a la Franja de Gaza durant el conflicte en curs. Però contràriament al que caldria esperar, aquesta no és una bona notícia per a la justícia en temps de guerra.

L'article sisè de l'Estatut de Roma, pel qual es va constituir el Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia, dona una definició jurídica de la paraula genocidi. Diu textualment: “Als efectes del present Estatut, s'entendrà per genocidi qualsevol dels actes mencionats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal”. I els enumera: “a) Matança dels membres del grup; b) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; c) Sotmetiment intencional del grup a condicions d'existència que hagin de comportar la seva destrucció física, total o parcial; d) Mesures destinades a impedir naixements dins el grup; e) Trasllat per força d'infants del grup a un altre grup”.

La Fiscalia del Tribunal Penal Internacional de La Haia ha sol·licitat que es dictin ordres de detenció contra Netanyahu i contra els principals dirigents de Hamàs. El recorregut jurídic final d’aquestes ordres és incert, entre altres coses perquè el TPI no està reconegut pels principals actors de l’ordre mundial com són els Estats Units, Rússia, la Xina i l’Índia. Putin té una ordre de detenció semblant i no fa gaire dies va viatjar a Pequín.

El govern de Benjamin Netanyahu ja dona per fet que pot ser processat com a criminal de guerra pel Tribunal Penal Internacional (TPI). Aquest dimarts a la nit el mateix primer ministre israelià advertia que no acceptaria cap ingerència dels jutges de la Haia: "Ho has de veure per creure-t'ho: el TPI es planteja emetre ordres de detenció contra alts càrrecs polítics i militars d'Israel com a criminals de guerra", anunciava.

Per a l'Andrí Kultxitski hi ha un episodi de la Guerra Civil Espanyola que reflecteix el que Putin fa cada dia contra la població civil ucraïnesa: el bombardeig de Guernica. I quan recorda aquella tragèdia, immediatament li surt cridar “No passaran!” Aquesta és, de fet, una de les expressions antifeixistes que s'han recuperat a Ucraïna des de la invasió russa a gran escala. “Jo soc d'una altra generació. He llegit i seguit molt la dictadura de Franco. M'agradava molt la Dolores Ibárruri”, diu aquest ucraïnès. Amb el bombardeig de Guernica es buscava atemorir la població i perpetrar una massacre, el mateix que fa el Kremlin contra la societat ucraïnesa, apunta Kultxitski. Aquesta estratègia del terror, la de llançar bombes de forma indiscriminada arreu d'Ucraïna, ha estat la resposta russa a la pèrdua de territori ocupat i al suport creixent que Zelenski ha anat rebent d'Occident.

El Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a la Haia, ha emès aquest divendres una ordre de detenció contra el president rus, Vladímir Putin, acusant-lo de ser responsable de crims de guerra comesos a Ucraïna. Malgrat les nombroses proves en contra, Moscou les ha negat reiteradament. El TPI considera que Putin és responsable de deportació il·legal de nens i del seu trasllat il·legal del territori d'Ucraïna al de la Federació Russa. Pels mateixos delictes també ha dictat ordre d'arrest contra Maria Alekseievna Lvova-Belova, comissionada per als Drets del Nen a l'Oficina del President de la Federació de Rússia. El govern de Kíiv ha posat xifra a les deportacions, i ha calculat que uns 16.000 nens n'han sigut víctimes. A darrera hora d'aquest divendres, els Estats Units han donat suport a la iniciativa de La Haia.

¿Podrem jutjar mai Putin, els seus ministres, comandaments militars i tots aquells que optin per cometre crims contra la humanitat?

“Aquesta conducta de Putin no pot quedar impune”, va advertir el 25 de febrer la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, l’endemà que el president rus comencés la invasió a Ucraïna. Bregada en les màximes instàncies judicials espanyoles, ja apuntava que la guerra pot tenir “conseqüències penals”. ¿És plausible veure Putin assegut en un banc dels acusats? No és impossible però sí molt difícil, segons els experts consultats per l’ARA. El 28 de febrer el fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a la Haia, va comunicar que obria una investigació sobre els fets que estaven tenint lloc a Ucraïna i instava els estats que formen part del TPI -123- a fer també un pas per accelerar el procés. Així ho van fer un total de 39 països, entre els quals Espanya. El president, Pedro Sánchez, ho ha traslladat aquest diumenge als líders autonòmics a la conferència de presidents que s'ha celebrat a l'illa de la Palma.

L'excomandant serbi Ratko Mladic, anomenat el Carnisser de Srebrenica pel genocidi en aquesta ciutat bòsnia –la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial– i el setge de Sarajevo, haurà de complir la cadena perpètua a què va ser condemnat l'any 2017. El Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia li va imposar aquesta pena pels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, i aquest dimarts el Mecanisme Residual Internacional –que s'encarrega dels casos pendents tant d'aquest tribunal com del que va jutjar els crims comesos a Ruanda– ha rebutjat la seva apel·lació i ha confirmat la sentència.

El govern dels Estats Units ha deixat sense efecte les sancions que l'administració de Donald Trump va imposar l'any passat a dos membres del Tribunal Penal Internacional (TPI) que investiguen possibles crims de guerra comesos per tropes nord-americanes a l'Afganistan. Es tracta de la fiscal general, Fatou Bensouda, i un dels seus col·laboradors, Phakiso Mochochoko, que encapçala la divisió de jurisdicció, complementarietat i cooperació de la Fiscalia. Així mateix, la Casa Blanca ha revocat una altra mesura, en vigor des del 2019, que imposava restriccions de visats a determinats membres del personal del TPI.

En una decisió sense precedents, els Estats Units han anunciat sancions contra la fiscal general del Tribunal Penal Internacional (TPI), la gambiana Fatou Bensouda, en represàlia per les investigacions sobre el paper de les tropes nord-americanes a la guerra de l'Afganistan.

Com a reacció a l'anunci al març de l'obertura d'una investigació sobre possibles crims de guerra comesos per les tropes nord-americanes a l'Afganistan, l'administració Trump ha anunciat aquest dijous sancions contra els membres del Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia involucrats en aquesta investigació i contra els seus col·laboradors. L'objectiu, segons ha explicat el secretari d'Estat, Mike Pompeo, és evitar que un militar nord-americà que "va defensar de manera honorable" el seu país "abatent terroristes" a l'Afganistan pugui ser detingut vint anys després mentre és "en una platja europea amb la seva família". Per a Pompeo, aquest militar seria acusat per un tribunal "corrupte" i amb "motivacions polítiques". La Haia, ha afirmat, està duent a terme una "croada ideològica" contra els Estats Units.

Omar al-Baixir, fins a l’abril de l’any passat el tot poderós president del Sudan, s’ha hagut d’assabentar des de la presó que el nou govern ha accedit finalment a lliurar-lo al Tribunal Penal Internacional perquè reti comptes dels crims de guerra i genocidi al Darfur. Fa una dècada que l'ONU intenta jutjar el dictador però les autoritats que s’han fet càrrec de la transició democràtica del país volien jutjar-lo a casa.

El Tribunal Penal Internacional ha condemnat aquest dijous el líder rebel congolès Bosco Ntaganda a 30 anys de presó, el màxim permès per als crims de lesa humanitat que se li imputaven. Conegut com el Terminator del Congo, Ntaganda va ser el cap d'operacions militars de la milícia rebel Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo i, com a tal, el tribunal considera provat que va reclutar menors d'edat per a la seva milícia, va permetre els abusos sexuals contra aquests menors, va permetre assassinats i va ordenar atacs contra la població civil.

Els Estats Units no sotmeten els seus ciutadans a més llei que a la nord-americana i ahir van intensificar el seu atac a la Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a l’Haia. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va anunciar ahir que l’administració Trump denegarà visats a “aquells individus del TPI directament responsables de qualsevol investigació” que tingui com a objecte personal nord-americà. Pompeo va estendre l’amenaça a aquells que “persegueixin personal aliat, inclosos els israelians”. En un futur, va advertir, els EUA podrien imposar sancions econòmiques.