El PNB i el PSE van donar a conèixer aquest dijous les bases del seu acord de coalició de govern per a la propera legislatura. A falta de conèixer amb més detall el programa complet i les mesures, l’acord de cinc pàgines presentat és de clar signe continuista, i tot just hi ha alguna novetat important respecte a l’anterior. La principal és en la conjuntura que viu el país, marcat per l’objectiu de la superació de la crisi sanitària i econòmica provocada pel covid-19.

Durant la nit electoral a Sabin Etxea, una vegada ja es coneixia que PNB i PSE podrien governar amb majoria absoluta, Iñigo Urkullu va ser clar: “Des de ja comencem a treballar”. Dit i fet. Abans fins i tot que es proclamessin els resultats electorals definitius, els dos partits van anunciar per avui la convocatòria d’una reunió per “abordar la conformació d’un govern sòlid” de coalició. Els jeltzales volen que sigui una negociació exprés perquè el nou executiu basc pugui prendre possessió la primera setmana de setembre. Algunes fonts fins i tot parlen de l’última setmana d’agost.

El líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha considerat que a partir de demà dissabte es produirà "un canvi d'escenari evident" i que cal abordar la qüestió dels "presos, els refugiats i la desmilitarització del País Basc".

ETA ha mostrat aquest dijous la seva disposició a deixar les armes. Així, ha instat el govern basc a dissenyar un procés de desarmament "compartit", juntament amb la resta d'agents polítics i socials bascos.

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, considera "positiu" i un "avanç" el pronunciament del col·lectiu de presos d'ETA (EPPK), però creu que s'ha de traduir en "fets" i s'han de donar més passos, entreels quals, el desarmament i la dissolució d'ETA. De la mateixa manera ha apel·lat el govern espanyol a "modificar la seva estratègia penitenciària en la mesura que es pugui constatar que allò a què s'ha compromès el col·lectiu de presos es tradueix en fets concrets".