Sis comarques tindran a les seves mans la candidatura de Barcelona-Pirineus 2030. El Govern s’ha compromès a respectar el resultat de la consulta que farà, a finals de primavera, a la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Entre els alcaldes d’aquests territoris hi ha disparitat d’opinions, però ara guanyen clarament dos posicionaments: o hi estan a favor o bé requereixen veure el projecte per poder opinar. “Seria una gran oportunitat perquè tot el món conegués el Pirineu i la Vall d’Aran”, defensa l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (Convergència Democràtica Aranesa). “S’ha de tenir informació per poder opinar. No sabem res del projecte, si es faran inversions i quines seran. Les podrà escollir el territori?”, es pregunta el batlle d’Alp, Carles Adsera (Endavant Cerdanya). 

Encara ningú sap gaire bé en què es concretaran els Jocs d’Hivern que es vol fer a l’Alt Pirineu, però el que és segur és que el fet de plantejar-los ha tocat una qüestió que fa anys que ningú afronta: quin futur volem per a les comarques de muntanya?

Després d'un dia de certa treva, amb una millora de les xifres, el risc de rebrot a Cerdanya torna a pujar i ho fa amb força. Segons les darreres dades ofertes pel departament de Salut, el risc de rebrot a la comarca és de 472,24, quan fa 24 hores era de 360. El que segueix baixant moderadament és la taxa de reproducció de la malaltia (Rt), que és la que indica a quantes persones pot infectar una persona malalta de covid-19. Així, si fa 24 hores era de 3,38, ara és de 3,35, tot i que segueix sent una xifra molt alta. Actualment, i segons les dades de Salut, a l'Hospital de Cerdanya hi ha un pacient ingressat per la malaltia.

La regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran ha registrat dos nous positius de covid-19 en les últimes 24 hores. Segons les dades ofertes per Salut, amb aquests nous casos el nombre de confirmats des de l'inici de la pandèmia s'enfila fins als 567. Actualment, a l'Alt Pirineu i Aran només hi ha una persona hospitalitzada, i cap a l'UCI.

El confinament decretat al Segrià ha aixecat força preocupació a les comarques pirinenques que reben més visitants i segons residents de la ciutat de Lleida: els dos Pallars, l'Alta Ribagorça i, en menor mesura, l'Aran. En aquestes valls pirinenques el turisme provinent de la ciutat de Lleida i del Segrià hi té un pes força important i el confinament decretat per la Generalitat ja ha començat a tenir les primeres conseqüències.

L'anunci de confinament total a la comarca del Segrià anunciada aquest dissabte al matí per part de la Generalitat tindrà afectacions clares en bona part de l'Alt Pirineu i Aran. La mesura no té data de finalització i previsiblement s'allargarà durant uns quants dies, com a mínim de juliol. Moltes segones residències de comarques com els dos Pallars, l'Alta Ribagorça o l'Aran són de ciutadans de Lleida capital o del Segrià, i aquestes són també destinacions d'estiu força concorregudes pels ciutadans d'aquesta zona. Aquest confinament, doncs, previsiblement afectarà també el sector de l'hostaleria i la restauració d'aquestes comarques pirinenques.