Al bell mig d’Eivissa, en una vall plena de pins, garrofers, figueres i oliveres mil·lenàries, hi trobem Can Lluc. Per acabar-hi de donar-hi verdor, a la finca hi han plantat parres i arbres fruiters. Defineixen la seva tasca com a agroturisme, perquè venen de l’agricultura. L’hotel és el projecte de la Tina Soriano i el Lucas Prats, un matrimoni d’Eivissa. Can Lluc era el mas de l’avi del Lucas, una finca amb cultiu de secà on el Lucas va passar la infantesa, ja que vivia just a l’altra banda del turó, molt a prop del poble de Sant Rafel. Van trigar tres anys a reconvertir la finca en un hotel en què van conservar les parets de pedra i els sostres de fusta de savina originals. El que abans eren els corrals, ara són les habitacions més rústiques de l’hotel, i el que era el paller i el magatzem d’eines, ara són les habitacions superiors. De fet, els noms de les estances et donen una pista de qui van ser els inquilins anteriors: Es Colomar, Es Galliner, Sa Mula... En total tenen 20 habitacions (7 de dobles, 5 de superiors i 8 vil·les amb jardí privat) a banda de dos habitatges vacacionals: Can Parts, que comparteix serveis amb Can Lluc, ja que és una edificació annexa, i Can Jaume Curt, que és a cinc minuts en cotxe i és una casa totalment independent. L’hotel té com a decoració els estris restaurats que ja hi havia a la mateixa finca, ja fossin per fer la matança del porc o per elaborar en acabat els embotits.

A Sóller, en plena serra de Tramuntana i a tocar del primer tren que va circular per Mallorca, s’hi ubica l’Hotel Ecocirer, un bombonet per a tots aquells que siguin amants de la vida pausada. Aquest petit hotel boutique, ubicat en una casa tradicional de poble mallorquí, compta amb només sis habitacions però amb una legió de seguidors a les xarxes, i això és perquè el seu petit volum físic és molt gran a nivell de discurs. De fet, l’Hotel Ecocirer és només un lloc on portar a terme l’estil de vida que els seus fundadors es dediquen a propagar des d’allà.

Hi ha qui diu que com a casa no s’hi està enlloc, cosa que a vegades és veritat. Tot i això, en establiments com la casa rural La Premsa d’Arnes falla el tòpic perquè el confort es manté intacte. Es nota que és un negoci familiar que porten directament els propietaris, que viuen a tocar i que procuren que tot estigui en ordre. Així ha estat, per exemple, arran del coronavirus, en què ho han adaptat tot a la casa perquè sigui un espai segur. I això, en un entorn tan poc massificat com la Terra Alta, significa que és molt segur.

Quan algú et diu que va dormir en un lloc molt cèntric i que li va costar molt pocs diners, automàticament penses que va ser en una llitera i en una habitació amb dotze persones més. Sovint és el que realment passa quan algú paga poc, però hi ha excepcions. Per exemple, l’Hotel Denit, situat al centriquíssim carrer d’Estruc, paral·lel al Portal de l’Àngel i a un minut de la plaça de Catalunya de Barcelona. En aquesta localització, que a banda de ser hipercèntrica és molt tranquil·la, aquest tres estrelles no fia tot l’atractiu al lloc i ofereix també estil i comoditat. I és que, encara que sigui només per anar-hi a dormir després d’una dia d’intenses caminades i visites arreu de la capital catalana, això ha de sortir perfecte.

Ses Sucreres no és només un hotel, és la materialització d’una filosofia que posa en primer pla l’entorn i la comunitat on vius. També és una casa que en lloc de fonaments té arrels. L’Ignasi de petit ja hi anava, a Ses Sucreres, a comprar-hi llaminadures mentre passava els estius a Ferreries, el poble natal del seu pare, que de jove es va traslladar a Barcelona, i des de llavors sempre més ha enyorat la seva illa i el seu poble. Però anys més tard, l’Stéphanie, la dona de l’Ignasi, va veure que la casa de Ses Sucreres, al nucli antic, es venia. I així va ser com l’Ignasi va tornar al poble natal del seu pare i l’Stéphanie, que és bretona, va trobar un nou lloc on sentir-se a casa. Quan van obrir, fa 10 anys, no hi havia gaire oferta com la proposta que tenen ells: hotels petitons, molt marcats per la personalitat dels seus propietaris i profundament respectuosos amb l’entorn. És per això que tenen la marca Menorca Reserva de Biosfera, un distintiu de sostenibilitat pel que fa al medi ambient, la identitat i la cultura menorquines.

A estrictament cinc minuts a peu de la plaça Major de Palma però ocult en l’estret carrer de Can Maçanet s’aixeca M House, un hotel de la cadena mallorquina UR Hotels que els seus fundadors defineixen com un “hotel creat per amics i per a amics”. No enganyen, ja que la seva atmosfera és atractiva i inspira llargues vetllades de desconnexió a la terrassa amb piscina o al pati central, al voltant del qual es distribueixen les 37 habitacions i suites de l’establiment, renovat completament el 2018.

Explica Maria Rosa Arnau que quan a Bellús fan el pregó o toquen les campanes, des de la Casa Rotja se sent molt clar. I és que aquest magnífic edifici del segle XVII, restaurat del tot el 2002, està a no res de Bellús, un petit poble de la Vall d’Albaida que proveirà de tot el que necessitin els hostes d’aquesta construcció pintada de color roig passió perquè l’avi de la Maria Rosa “així ho va decidir”.

Als afores del petit municipi empordanès d’Albons, s’hi aixeca un hotel que porta el nom del poble i que aquest 2020 acaba d’estrenar propietat. Ubicat en un edifici signat per l’estudi RCR -de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta-, l’establiment va rebre un premi FAD per la seva arquitectura innovadora que manté, no obstant, molta harmonia amb el paisatge. En aquesta premiada construcció, l’hotel alberga 33 àmplies habitacions -que van dels 30 als 57 metres quadrats-, 29 de les quals són dobles, tres són junior suites i una és suite.

De la concepció que moltes persones tenen dels hostals no en queda pràcticament res. Ho demostren establiments com el WOW Hostel de Barcelona, situat a la millor zona de la Diagonal i amb tota mena de serveis i un interiorisme atractiu i actual. L’antic hostal que hi havia va canviar de cap a peus de la mà de Jorge Zakhour, actual propietari, que no s’ha arronsat durant aquest estiu del coronavirus i ha flexibilitzat més que mai la seva oferta per poder seguir donant servei. L’hostal, que disposa de 19 habitacions privades -algunes amb bany propi i d’altres compartit-, ofereix cancel·lació gratuïta a tothom que els avisi que no hi pot anar 24 hores abans de la data d’entrada. A més, enguany també ofereix preus realment imbatibles que comencen a l’entorn dels 45 euros a l’agost.

Lluny dels grans projectes turístics que van seduir molts estiuejants temps enrere, han brotat projectes tan petits i delicats com S’Hotelet de Santanyí, una joia a la qual no és tan fàcil tenir accés però que dona esperances que un altre model de vacances és possible. Al número 23 de la plaça Major del poble que dona nom a l’establiment, s’aixeca una casa tradicional mallorquina que acull les sis habitacions que el formen.

A tocar de Reus però prou lluny per estar en plena calma, s’aixeca un hotel que és un monument. Així el presenten els seus amos i així és en realitat el Mas Passamaner, una construcció modernista de gairebé un segle d’antiguitat que avui en dia inclou 15 habitacions, 7 suites, dues estances independents i un spa que pot convertir-se en el santuari de qualsevol que s’hi pugui estar una estona.

Encara que no ho sembli, hi ha una fórmula de portar fins al següent nivell la tranquil·litat inherent a la comarca castellonenca dels Ports: instal·lar-s’hi en una casa rural i que sigui només per a adults. Aquesta exacerbació de la serenitat existeix i es diu Font d’en Torres, una finca de 150 hectàrees destinada a criar vaques que també inclou diversos allotjaments ubicats en la seva majestuosa masia del segle XV. En conjunt, un lloc on perdre’s voluntàriament per posar els txakres en línia i carregar la pila de la salut enmig d’un aire puríssim, uns paisatges espectaculars i un ambient gens concorregut, el luxe més gran que hi ha en l’estiu del coronavirus.

A només 15 minuts en cotxe de zones amb tanta vida com S’Agaró o Platja d’Aro però apartat de tot el seu enrenou hi ha Cal Cercle, un xalet amb mil metres quadrats de parcel·la que es lloga sencer i que en l’estiu del coronavirus s’ha convertit en el tipus d’allotjament més sol·licitat. Amb totes les comoditats i amb un generós jardí enmig d’una calmada urbanització privada i videovigilada, Cal Cercle no aboca els seus hostes a haver de sortir per passar-ho bé i, com molts altres establiments de la seva espècie, pràcticament convida a un confinament voluntari.

Fer de turista a casa teva sense la companyia dels visitants estrangers és una oportunitat que no sempre es té. Per això enguany cal aprofitar per visitar el nostre país i, com és evident, també la seva capital. Per als que visquin a Barcelona i per als que no, potser els resulta suggeridor enfilar-se fins a algun dels elevats pisos de l’Hotel W per passar la nit flotant sobre la Barcelona il·luminada i poder llevar-se amb unes vistes de la ciutat úniques, ja que des de cap altre lloc es veu la capital amb aquella perspectiva.

A tocar del poble de Vinyols i els Arcs s’hi pot trobar l’Ecocamp Vinyols, que es presenta com “el càmping ecològic de la Costa Daurada”. La veritat és que aquesta aposta per l’ecologia en el seu cas és molt ferma i transversal, ja que va molt més enllà d’oferir el mateix que la resta de càmpings però de manera menys contaminant. La coherència ecològica del lloc és integral i es palpa de principi a fi durant l’estada.

Una de les imatges que es té d’entrada quan es parla de turisme familiar a la costa són piscines plenes fins dalt en hotels dissenyats per resistir el tsunami infantil més que no pas per agradar als hostes. Potser per això destaca l’Hotel Blaumar de Salou, que té un interiorisme cuidat i unes mides a escala humana gràcies a la reforma que van concloure l’any passat. L’establiment està ubicat al mateix passeig Marítim de la localitat del Tarragonès, a escassos 100 metres de la platja de Llevant, amb xiringuitos i tota mena d’atractius per anar-hi amb la família. Però, més enllà de la proximitat a la platja, altres particularitats d’aquest quatre estrelles són, per exemple, les mides de les habitacions, de fins a 30 metres quadrats i que permeten estar-hi tots els de casa amb comoditat.

En un extrem de la ciutat jardí de S’Agaró, que el visionari Josep Ensesa i Gubert va idear a principis dels feliços anys vint, s’aixeca actualment l’Hostal de la Gavina, l’únic resort de cinc estrelles gran luxe de Catalunya. L’emblemàtic establiment es va inaugurar ja com a hotel de nivell l’any 1932, vuit anys després que Ensesa acabés la primera casa de la seva prometedora urbanització. Des de llavors és considerat un dels espais fundacionals de la Costa Brava tal com la coneixem, tant pels seus estàndards de qualitat com pel renom dels visitants.

L’opció d’aprofitar les vacances per carregar piles és tan vàlida com la de fer-les servir per cansar-te més del normal travessant mig planeta. Enguany aquesta segona opció és impracticable i, per això, una gran idea és visitar un dels molts balnearis que tenim a casa nostra. Un dels que tenen més solera a Catalunya és l'Hotel Sant Vicenç, ubicat al petit municipi de Pont de Bar, a tocar de la Seu d’Urgell.

Passar les vacances a Eivissa es decideix en moltes ocasions perquè es tenen moltes ganes de sortir de festa. Els millors clubs del món són a l’illa i els millors DJs del món hi fan les seves actuacions durant els mesos d’estiu. Per això Eivissa es converteix any rere any en una Meca per a tothom que aprecia la música electrònica i la vida nocturna, que hi acudeix religiosament.

Les persones que -a part de gaudir-lo en boca- estimen el vi en tot el seu espectre valoraran especialment el nom de Priorat. Per això, l’Hotel Terra Dominicata no va renunciar en cap moment al seu valuós entorn i s’ha convertit en un singularíssim hotel/celler de cinc estrelles. Ubicat a Escaladei, a tocar del monestir que va servir de punt de partida per a la repoblació d’aquest territori al segle XII, l’hotel té només 26 habitacions. Una reduïda quantitat especialment valuosa en temps de covid-19, en el qual les massificacions són el nou enemic públic.