Serafí Vives Servera tenia 31 anys el 17 d'agost de 1936, quan els franquistes el varen assassinar, juntament amb el seu pare –de 53 anys. Va deixar una dona i dos fills, de cinc i dos anys. Ell ha estat la primera víctima de Son Servera que s'ha identificat i els seus dos fills, que han pogut viure fins a trobar el seu pare, han decidit que l'enterraran juntament amb la seva dona qui, a més de quedar vídua amb dues criatures, va haver de patir la marginació i la profunda hostilitat que rebien els familiars de les víctimes, una tortura que es va perllongar durant anys després dels assassinats.

Durant la Guerra Civil, a Mallorca, hi hagué devers 1.800 morts i més de 10.000 persones tancades en presons o camps de concentració –llavors l’illa tenia poc més de 300.000 habitants. Són dades de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí. L’investigador calvianer Manel Suárez sempre s’havia demanat d’on sortí tant d’odi. Trobà la resposta llegint Eichmann a Jerusalem. Informe sobre la banalitat del mal (1963), de la filòsofa alemanya Hannah Arendt. “Aquí –assenyala– també hi hagué unes elits dirigents que, a través dels cacics locals, varen influir sobre persones que fins aleshores havien passat desapercebudes. El juliol de 1936 aquestes persones s’imbuïren d’un poder descomunal que els permeté decidir impunement sobre la vida i la mort de molts ciutadans”.

El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és des de l'octubre passat consellera de Justícia, Drets i Memòria. Amb una llarga trajectòria acadèmica com a professora de ciències polítiques, va liderar el projecte de Podem Catalunya el 2015. Dimecres va entrar a tràmit parlamentari la llei de memòria democràtica, i aquest dissabte anirà fins a Huétor Tájar per enterrar Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil.

A Gustau Adolf Muñoz li van disparar dos trets a l’esquena mentre participava en una manifestació l’11 de setembre del 1978 a Barcelona. Els seus companys van arrossegar el seu cos inert fins al portal del número 34 del carrer Ferran. Tenia 16 anys i duia una camisa blanca que, juntament amb les bales que el van matar, van desaparèixer aquell dia. El seu germà, en Marc, l’acompanyava aquell dia: "Vam estar junts fins que va intervenir la policia i, aleshores, jo va fugir corrent cap a un costat i en Gustau cap a un altre –explica–. El mateix dia, el meu pare, que ja és mort, va posar una denúncia per assassinat contra els dos policies que li van disparar, però el 1982 la nostra denúncia va quedar arxivada per manca de proves. A Espanya, judicialment, ja no hi teníem res a fer i, per això, ens vam sumar a la querella argentina".

El 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.