Junts i el PSOE ho tenien tot a punt dijous perquè hi hagués pacte: la cúpula del partit de Carles Puigdemont va pujar a Brussel·les per validar l'entesa i també hi havia preparada la reunió del consell nacional i la consulta telemàtica als militants durant el cap de setmana. Ara bé, tot es va estroncar a darrera hora: la lletra petita de la llei d'amnistia, a parer de JxCat, no emparava suficient als investigats en causes no directament vinculades a l'1-O. La crisi va ser profunda durant unes hores i semblava que se n'anava tot en orris. Tot i això, el mateix divendres a la nit es va poder reconduir: ara la majoria de fonts asseguren que el pacte sobre la investidura de Pedro Sánchez s'està ultimant.

Les eleccions espanyoles de diumenge han situat els partits independentistes en un escenari de certa contradicció: han retrocedit com mai a les urnes, però a la vegada continuen sent decisius a Madrid. Davant d'això, aquest dimecres ERC i Junts s'han emplaçat al Parlament a fer "front comú" al Congrés per negociar de manera conjunta amb el PSOE si hi ha possibilitat d'investir Pedro Sánchez. La interpel·lació mútua ha semblat sincera, perquè per primera vegada s'ha fet sense gaires retrets pel mig. Ara bé, ja hi ha molts precedents d'aquestes interpel·lacions a la unitat que fracassen abans fins i tot de començar. ERC i Junts també coincideixen en un altre aspecte: si Pedro Sánchez vol ser investit, que faci el primer pas.

El PSC s'ha ofert de manera incansable a donar suport als pressupostos del 2023, però aquest dimecres ha refredat la mà estesa. Ho ha fet des del ple del Parlament el líder del partit, Salvador Illa, descontent pel tracte que li està dispensant el Govern en les negociacions. Els socialistes es queixen perquè no se'ls ha lliurat la documentació detallada que han sol·licitat. "Deu saber amb qui compta... Amb nosaltres, d'aquesta manera, no", ha etzibat. El president Pere Aragonès s'ha defensat dels retrets i ha donat mostres de continuar comptant amb el PSC per als pressupostos, ja que tenir el suport dels juntaires cada dia és més complicat.

L'informe preliminar del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus, malgrat que coincideix amb els plantejaments de l'independentisme, amenaça amb crear una nova esquerda en aquest moviment polític. El document assenyala indiciàriament Espanya com a responsable de l'espionatge massiu i la CUP ha dit aquest dimecres que és motiu suficient per posar punt final a la taula de diàleg que la Generalitat manté amb l'Estat. Junts ha demanat exactament el mateix. No és la primera vegada, de fet, que tots dos ho demanen. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el govern espanyol surt mal parat de l'informe europeu, però ha defensat que la taula de diàleg manté tota la seva vigència.

En el passat recent, la llista unitària de l'independentisme havia estat un dels cavalls de batalla entre JxCat i ERC –la CUP se n'ha mantingut sempre al marge–. La idea sembla descartada des de fa temps i tots dos partits han competit electoralment tant en les eleccions catalanes, com en les generals, municipals i europees. Però l'espai postconvergent, que sempre ha estat el que més ha insistit en aquesta estratègia, la recupera ara –tímidament– pensant en les pròximes eleccions al Parlament. "Que no parlem sempre d'això no significa que aquesta proposta tingui data de caducitat, tot al contrari", afirma el president del grup parlamentari, Albert Batet, en una entrevista a Europa Press.

Si el president de la Generalitat, Quim Torra, és inhabilitat de manera ferma, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assumirà les "funcions administratives" del cap de l'executiu mentre el Parlament no en tria un substitut. Aquest és l'escenari que ha plantejat el mateix Aragonès en una entrevista a Catalunya Ràdio i que, segons ha explicat, és el que recull la llei de la presidència i el reglament del Parlament. "En aquest període d'interinatge, les funcions administratives les assumeix el vicepresident, com quan el president està de viatge", ha explicat Aragonès. De fet, el vicepresident del Govern ha recordat que, amb una inhabilitació ferma, Quim Torra ja no podria convocar eleccions i, per tant, hauria de ser el Parlament qui n'escollís el substitut.

Segueix el judici al Procés en directe

El portaveu de JxCat, Albet Batet, ha assegurat aquest dimecres que els "34 diputats" del grup parlamentari volen investir president Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo, i ha insistit que és el seu "objectiu de la legislatura". D'aquesta manera Batet ha contestat a una piulada d'una internauta que demanava quins parlamentaris de JxCat assumien la investidura de Puigdemont. També són declaracions que arriben després que el mateix expresident hagi assegurat que tornarà a Catalunya si el Parlament l'investeix.

JxCat ha mantingut durant tot el matí el pols al president del Parlament, Roger Torrent, fins al punt que les relacions entre els dos socis de govern han estat trontollant i han posat en perill la majoria independentista a la cambra. De moment, segons han confirmat JxCat i ERC, l'independentisme ha pogut esquivar l'enèsima crisi de confiança des que va començar la legislatura. Un acord, però, que ha topat directament amb l'oposició dels lletrats del Parlament.

Després de la decisió d'Alemanya, JxCat veu escletxes per tornar a intentar la investidura de Carles Puigdemont si finalment és entregat a Espanya pel delicte de malversació. El portaveu del grup parlamentari, Albert Batet, en declaracions a TV3 des d'Hamburg, ha assegurat que si l'expresident fos extradit per aquest delicte mantindria intactes els seus drets com a diputat i podria ser investit president. "En el moment que no estigués en presó preventiva, seria possible la investidura", ha dit després d'una reunió amb el mateix Puigdemont, el president Quim Torra, la consellera Elsa Artadi i el vicepresident del Parlament Josep Costa.

El nou portaveu de JxCat, Albert Batet, que des d'aquest dimecres substituirà la consellera de Presidència Elsa Artadi al capdavant del grup parlamentari, ha assegurat que estan compromesos amb la "restitució" malgrat haver renunciat al nomenament dels presos i exiliats al Govern. "Mariano Rajoy no s'ha sortit amb la seva", ha afirmat Batet, "ha hagut de cometre una il·legalitat" per evitar el nomenament de Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comím, ha afegit. La setmana passada JxCat va defensar que és el president, Quim Torra, qui nomena els consellers i que Mariano Rajoy no se'n sortiria amb el veto.

JxCat fia en Carles Puigdemont el futur de la investidura i en la proposta que el president faci aquest dissabte en una reunió a Berlín. El mateix grup parlamentari està convençut que serà de "màxim consens possible". Així ho ha afirmat el diputat Albert Batet en una entrevista a TV3, que ha batejat els nous plans de JxCat com "Puigdemont o el que digui Puigdemont", un matís al "Puigdemont o Puigdemont" que fins fa poc defensaven en públic per refermar la seva aposta per restituir el "president legítim".