"Atenció a la narrativa i a les formes", recorda la periodista de la CNN Christiane Amanpour, que s'interpreta a ella mateixa, en l'entrega del premi honorífic a la creadora de documentals Catherine Ravenscroft (Cate Blanchett), en una de les escenes inicials de Disclaimer. Amanpour assenyala la capacitat d'engany d'algunes formes de pseudoperiodisme o fals reporterisme, alhora que elogia Ravenscroft com a paradigma de la feina periodística ben feta. Però l'avís també acaba funcionant com un "disclaimer" (avís) sobre la pròpia narrativa de la sèrie.

La perfecció en persona s’ha manifestat aquest dissabte al Festival de Sant Sebastià, que Cate Blanchett ha visitat per rebre el Premi Donostia i presentar Rumours, la irregular sàtira de Guy Maddin, Evan Johnson i Galen Johnson sobre una trobada del G-7 on l’actriu interpreta la cancellera alemanya i n’és una de les productores. Rumours ha passat sense pena ni glòria pel festival, però ha servit d’excusa per portar Blanchett al certamen basc: “Que et premiï una cultura que no és la teva és molt important per a mi, i particularment si és amb Javier Bardem i Pedro Almodóvar [els altres dos Premis Donostia d’aquesta edició], dos dels artistes de cinema més genials que hi ha”.

“El caos els persegueix”. Més que una descripció de la pel·lícula, l'eslògan de Borderlands sembla una ocurrència kamikaze del departament de màrqueting, que assumeix el tortuós camí que el projecte ha hagut de recórrer abans d’arribar als cinemes. El film, adaptació d’una franquícia de videojocs d’èxit, es va començar a rodar el 2021 sota la direcció d’Eli Roth, amb resultats tan poc prometedors que els productors van encarregar la filmació d’escenes addicionals, algunes de les quals són obra del realitzador de Deadpool Tim Miller (la tasca del qual, com sol passar en aquests casos, no apareix acreditada). El producte final certifica la condició de sinistre total d’un poti-poti de ciència-ficció, comèdia i acció que prometia ser la quintaessencia del blockbuster estiuenc i que ha acabat esdevenint un catàleg de línies de diàleg teòricament enginyoses recitades per un repartiment sobrequalificat (aquí naufraguen fins i tot Cate Blanchett i Jamie Lee Curtis, poca broma) que les llença sense miraments amb la vana esperança que alguna s’enganxi a la paret, com qui prepara el seu primer plat d’espaguetis en un pis d’estudiants.

Cate Blanchett no ha desaprofitat la visibilitat de la catifa vermella de Canes per fer notar el seu compromís amb els drets humans. L'actriu oscaritzada, que des del 2015 és ambaixadora d'ACNUR, hi ha desfilat amb el que a primera vista semblava un vestit senzill i elegant de color negre, però que ha resultat ser una clara reivindicació en defensa dels drets humans dels ciutadans palestins.

Arriba una de les dates més assenyalades per al cinema en l'àmbit mundial, la 95a edició dels premis Oscar, al Dolby Theatre de Los Angeles. L'esdeveniment acull les estrenes més destacades del 2022, tot i que algunes no s'han pogut gaudir fins al 2023, com ara Almas en pena de Inisherin i Tár. Si, com l'Acadèmia, també voleu decidir quines són les vostres cintes preferides, us indiquem on podeu veure les nominades a millor pel·lícula d'aquest any.

Més de quinze anys ha tardat Todd Field a dirigir el seu tercer llargmetratge, Tár, després de debutar amb el rigorós drama de càmera A l'habitació (2001) i de firmar Jocs secrets (2006), un retrat de la doble moral de la classe mitjana. Som davant d'un cineasta d'una gran meticulositat, una característica que no sol casar bé amb la indústria comercial, però que aquí li permet generar una protagonista de ficció, la prodigiosa directora d'orquestra Lydia Tár, amb els atributs i la versemblança d'un personatge real. En la primera part, Field ens presenta Tár com una figura triomfant a través de diferents seqüències amb llargs i potents diàlegs que ens desvelen el carisma d'aquesta música que ha arribat a posicions de poder que cap altra dona havia assolit abans. Alhora, ens va desvelant de mica en mica el vessant depredador que Tár ha exercit des d'aquest privilegi...

En una escena de la pel·lícula Tár, la directora de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, Lydia Tár (Cate Blanchett), decideix interpretar el Concert per a violoncel en mi menor d'Edward Elgar. Just fa uns dies que una jove violoncel·lista volta per l'orquestra esperant obtenir una plaça. La noia ha robat el cor a la directora, que en comptes de confiar el concert a la violoncel·lista solista amb més experiència diu que farà audicions per triar qui l'interpreta. I passa el que es veia a venir: la jove intèrpret aconsegueix la plaça i després Lydia Tár se l'emporta de viatge a Nova York amb l'excusa que ha de presentar un llibre. Entre viatges en taxi i habitacions d'hotel, la directora insinua a la noia que vol compartir la nit amb ella.

¿Poden un actor o una actriu justificar una pel·lícula? ¿És possible que l'erràtica tasca d’un director o directora es vegi compensada per una presència actoral fulgurant? Aquest escenari hipotètic s'ha fet realitat per partida doble en la jornada d'aquest dijous de la Mostra de Venècia, on la presència de l’australiana Cate Blanchett i del mexicà Daniel Giménez Cacho han il·luminat, respectivament, Tár, de Todd Field, i Bardo (o falsa crónica de unas cuantas verdades), d’Alejandro G. Iñárritu, dos títols que, més enllà del seu embolcall glamurós i del seu caixet autoral, no han elevat el concurs pel Lleó d’Or.

"Els projectes cinematogràfics han de transmetre grans idees i no esdevenir esclaus d'un model serialitzat en el qual es perd el valor dels personatges i les històries". Aquesta ha estat la principal denúncia que ha fet l'actriu Cate Blanchett durant la conferència de premsa que ha ofert aquest migdia a València abans de ser homenatjada per l'Acadèmia del Cinema Espanyol, que aquesta nit li atorgarà el primer Goya Internacional per haver esdevingut "una figura extraordinària del cinema mundial".

L’actriu australiana Cate Blanchett s’ha sumat aquest dimecres a la crida que ha fet el director artístic de la Mostra de Venècia, Alberto Barbera, perquè es protegeixin els festivals de cinema en els temps excepcionals del covid, segons informa Efe. "Es el moment de reivindicar el rol i la importància dels festivals en suport de la promoció del cinema d’arreu del món i de l’europeu en particular", diu el manifest que han signat Barbera i els directors dels festivals de Canes, Sant Sebastià, Locarno, Berlín, Rotterdam, Karlovy Vary i Londres. Blanchett s’hi ha sumat com a presidenta del jurat d’aquesta edició de la Mostra i creu que la crisi que ha provocat la pandèmia ha de ser un revulsiu per fer "emergir de nou" el cinema. "Tenim la possibilitat d’examinar el que no hem estudiat abans, com la tecnologia de streaming i les implicacions que té en el món del cinema. Hi ha moltes oportunitats d’obrir grans preguntes", explica l’actriu.

'Dónde estás, Bernadette'

(3,5 estrelles)

Direcció: Richard Linklater. Guió: Holly Gent, R. Linklater i Vincent Palmo Jr., a partir de la novel·la de Maria Semple. 109 minuts. Estats Units (2019). Amb Cate Blanchett, Billy Crudup, Emma Nelson i Kristen Wiig. Estrena en sales el 10 de juliol

]]>