Els Països Baixos hauran de celebrar unes noves eleccions menys d'un any després de la formació de govern. El líder de l'ultradretà Partit de la Llibertat (PVV), Geert Wilders, ha anunciat aquest dimarts que abandona la coalició de govern, formada per quatre partits de dreta i extrema dreta, de la qual era el soci majoritari. El motiu, segons ha explicat, són les diferències sobre la política d'asil, que pretenia restringir encara més. Hores després, el primer ministre, Dick Schoof, ha anunciat que "cau" tot el govern i que no es manté l'executiu en minoria, amb la qual cosa caldrà convocar eleccions anticipades.

L’ascens arreu del món dels partits i governs que anomenem d’extrema dreta ens hauria d’obligar a pensar-los i fins i tot a qualificar-los en uns termes diferents dels clàssics. I la coincidència en el temps de la recent victòria a Argentina de Javier Milei del partit La Llibertat Avança, i als Països Baixos de Geert Wilders del Partit per la Llibertat, més enllà de la paraula que pretén qualificar els seus partits, mostra fins a quin punt hauríem de capgirar els esquemes tradicionals amb què fins ara s’han dibuixat els mapes polítics.

Si a la dècada dels anys 60, gràcies al creixement econòmic combinat amb l’estat del benestar, el proletariat occidental es va aburgesar –així ho denunciava el marxisme– i feliçment va créixer la classe mitjana, ara tenim que la classe mitjana es proletaritza, fins al punt que hi ha molta gent amb estudis i feina que viu al límit de la pobresa. En el terreny polític, la dreta, que havia suavitzat formes amb la cristianodemocràcia, s’ha tornat a assilvestrar, i l’esquerra, que s’havia fet socialdemòcrata, ha perdut peu i, sempre més procliu al caïnisme i l’autoqüestionament, encara no s’ha retrobat.

D'on surt Geert Wilders? Com és possible que un xenòfob d'ultradreta hagi guanyat unes eleccions als Països Baixos? Abans d'entrar en la lletra petita neerlandesa, cal obrir el focus. Europa fa temps que dona símptomes d'involució ideològica. Amb la fi de la Guerra Freda, la lenta però inexorable caiguda de la socialdemocràcia ha deixat un panorama sense hegemonies clares: la revolució conservadora no ha acabat de quallar. De fet, s'ha vist superada per la dreta. Els nacionalismes clàssics tampoc han omplert del tot el buit. Ha estat la ultradreta autoritària i superidentitària la que els últims temps cada cop ha ocupat més espai, des d'Itàlia i Hongria, on ja governa, fins a França, Espanya o ara els Països Baixos. Les successives crisis encadenades –migratòria, financera, climàtica, pandèmica i bèl·lica–, sumades al Brexit i a una Unió Europea viscuda com una superestructura burocràtica i que la població no acaba sentint com a pròpia, han anat abonant una desafecció i desorientació polítiques creixents.

Un tribunal d'apel·lació de la Haia ha absolt d'un delicte d'odi el líder ultradretà holandès Geert Wilders, però alhora l'ha condemnat d'"insultar un grup" racial quan l'any 2014 va prometre que si ell guanyava les eleccions hi hauria "menys marroquins" als Països Baixos. Per al tribunal, l'expressió no suposa cap incitació a l'odi i, en la sentència, subratlla que l'expressió utilitzada sobre una minoria "ha anat massa lluny" de la crítica. En aquest sentit, els magistrats qualifiquen d'"injustament ofensives" les paraules, i més tenint en compte "la seva importància com a polític en el debat públic i social".

Geert Wilders, el líder d'ultradreta holandès, ha cancel·lat el concurs de caricatures de Mahoma que pretenia fer el pròxim 10 de novembre. El polític, que ha rebut en els últims dies amenaces de mort, ha dit en un comunicat que "la seguretat de la gent està per damunt de qualsevol altra cosa". Estava previst que el guanyador del certamen fos premiat amb 10.000 euros.

El líder de l'extrema dreta holandesa, Geert Wilders, ha mantingut la seva visita a Brussel·les aquest divendres malgrat que l'alcaldessa del districte de Molenbeek li prohibís que trepitgés la zona on havien crescut alguns dels terroristes que han perpetrat els últims atemptats de l'Estat Islàmic a Europa.

La Unió Europea (UE) s'ha llevat aquest dijous alleujada amb la derrota del PVV de Geert Wilders a les eleccions holandeses, considerades com el primer assalt en la lluita contra el populisme xenòfob en un decisiu any electoral a Europa. França, a l'abril, i Alemanya, a la tardor, tindran també uns comicis en què les formacions antiimmigració parteixen amb bones perspectives electorals.

Els holandesos han dit no al populisme i no a l’islamofòbia. Sí a Europa. Sí a la tolerància. Holanda no és els Estats Units i els seus ciutadans ho van deixar prou clar ahir girant l’esquena al xenòfob Geert Wilders, que pretenia coronar-se a les eleccions amb un discurs antiimmigració profundament bel·ligerant situat als antípodes dels valors europeus. Holanda, abocada a les urnes amb una participació històrica (82%), ha aconseguit frenar l’extrema dreta. Wilders va sortir derrotat ahir a la nit, tot i que continuarà donant guerra al Parlament del país. Amb els seus 20 escons no n'hi haurà prou per poder governar. “Rutte encara no s’ha deslliurat de mi”, va tuitejar Wilders.

Geert Wilders

"Recuperarem els Països Baixos. Tancarem les fronteres i posarem fi a tots els diners que donem a països estrangers". Geert Wilders, el líder de l'ultradretà Partit per la Llibertat, que encapçala les enquestes de cara a les eleccions del mes de març, ha resumit en poques paraules una part del seu programa electoral. En una entrevista televisada ha promès tancar les mesquites del país, i s'ha referit als espais de culte musulmà com a "temples nazis".

Un muntatge publicat avui a les xarxes socials per l'ultradretà holandès Geert Wilders ha motivat crítiques i preocupació entre els líders polítics pel possible ús de "notícies falses" durant la campanya electoral a Holanda.

Just l'endemà que Donald Trump assumís la presidència dels Estats Units a Washington, els líders populistes de dretes d'Europa han buscat plegats a Coblença, a l'oest d'Alemanya, l'escenari per fer campanya de cara a les pròximes eleccions als seus països. No es tractava tant de fer política concreta com de mostrar-se simbòlicament com a amics i còmplices en el rebuig a la Unió Europea, més enllà de les diferències dels seus programes i de l'interès a aixecar fronteres.

La justícia holandesa ha considerat culpable el líder de la ultradreta Geert Wilders d'incitar a la discriminació i insultar els marroquins, però l'ha absolt dels càrrecs d'incitació a l'odi.

El primer ministre d'Holanda, Mark Rutte, ha presentat aquest dilluns la dimissió i la de tot el seu gabinet a la reina Beatriu davant la impossibilitat de pactar les retallades necessàries per corregir el dèficit. L'executiu, una coalició de liberals i democristians, ha perdut el suport de la majoria parlamentària davant el rebuig de la ultradreta de Geert Wilders (PVV) als nous ajustos.