L'economista nord-americà Joseph Stiglitz, premi Nobel d'economia el 2001, ha apostat per buscar una alternativa al neoliberalisme que passa per una "Europa més forta" i ha advertit sobre "la intolerància de la dreta" en recollir el XXXV Premi Internacional Catalunya aquest dijous a l'Ateneu Barcelonès. Durant el seu discurs, Stiglitz (1943) ha assegurat que "el neoliberalisme no ha funcionat", perquè, després de 40 anys d'"experiment", el creixement és més lent i els beneficis han anat a parar a gent més rica, en una societat més dividida i desigual.

L'economista Joseph Eugene Stiglitz (Gary, Indiana, EUA, 1943) ha sigut guardonat amb el Premi Internacional Catalunya del 2023, segons ha informat aquest dijous la Generalitat. Guanyador del Nobel el 2001, Stiglitz és un dels economistes amb més prestigi del món i una de les veus més prominents entre els defensors de l'intervencionisme estatal a l'economia. Entre altres càrrecs, va ser president del consell d'assessors econòmics del president nord-americà Bill Clinton i economista en cap del Banc Mundial –posició des d'on va criticar durament del Fons Monetari Internacional (FMI)–, a més d'autor de diversos llibres de divulgació.

“Atacs mortals amb míssils colpegen Kíiv i diverses ciutats ucraïneses”, informen les notícies internacionals mentre la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx entra al Palau de la Generalitat. Aquest vespre l’escriptora i periodista bielorussa ha rebut el Premi Internacional Catalunya de mans del president Pere Aragonès, que n'ha lloat no només la seva obra sinó el seu “compromís amb els valors democràtics” i “amb la humanitat”. L’escriptora, d’aparença discreta però d’opinions fermes, admetia que l’acte de reconeixement són “uns minuts d’alegria” que contrasten amb el seu dia a dia: “Durant tota la vida he mirat als ulls de la maldat. Porto trenta anys escrivint una enciclopèdia de la maldat, la maldat feta pel bolxevisme, per la gent soviètica”.

La premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, que tant ha ajudat milers de lectors a entendre les persones per sobre de les ideologies, és la guanyadora del 34è Premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra, d’Antoni Tàpies. El guardó s’atorga a persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. En edicions anteriors, el Premi Internacional Catalunya, creat el 1989, l'han rebut Judith Butler, Ngugi wa Thiong'o, Costa-Gavras, Jane Goodall, Desmond Tutu, Haruki Murakami, Bill Viola, Pere Casaldàliga, Doris Lessing i Amos Oz, entre d'altres.

L'activista Judith Butler va revolucionar la teoria del gènere i va posar el feminisme de cap per avall fa tres dècades amb Problemes de gènere (1990). Sempre situa la igualtat al centre. No en fa distincions, perquè defensa que totes les vides valen igual i això és el que hauria de recollir l’imaginari polític. Butler ha vingut a Barcelona per rebre aquest dimecres el 33è Premi Internacional Catalunya, atorgat pel "seu compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”. Hores abans, ha concedit aquesta entrevista a l'ARA. Sembla fràgil però creix quan parla. Té un somriure sorneguer i porta a la pràctica el seu discurs sobre la importància de tenir cura els uns dels altres. Es preocupa per tots els que l’acompanyem en aquesta entrevista. 

El text que segueix és la semblança de l'escriptor kenyà Ngugi wa Thiong'o que Carles Torner ha escrit per a l'acte d'entrega del Premi Internacional Catalunya, el lliurament del qual podrà seguir-se demà dijous a les 19 h pel canal 33.