Abans que la pandèmia ho capgirés tot, les Terres de l’Ebre ja havien rebut l’embat del temporal Gloria. Després ha vingut la incertesa d’aquest 2020 de la punyeta, i així i tot ajuntaments ebrencs com el de Sant Carles de la Ràpita no han girat l'esquena a propostes culturals tan tossudament arrelades al Delta com el Festival Eufònic, que aquest diumenge ha tancat la novena edició superant adversitats de tota mena (pandèmiques i meteorològiques) i amb el suport d’un públic, tant local com visitant, que va exhaurir les entrades per a totes les propostes i va entomar amb bon esperit l’aiguat de divendres. La pluja, però dissabte, també va aparèixer al final del concert de techno-pop per a gent asseguda d’Algora, que es va fer en un clar del bosc al costat de les surgències d’aigua dels Ullals de Baltasar, una de les mil meravelles del Delta.

Des de la declaració d’estat d’alarma pel risc de propagació del coronavirus, s’han anat restringint al màxim les visites a les residències geriàtriques. Les persones residents als centres no poden estar en contacte amb les famílies i tot plegat fa que estiguin passant per una situació complexa, tant per la vulnerabilitat com per l'aïllament. Conscients d'aquesta situació, músics bisbalencs han impulsat el projecte Cançons per a la gent gran, una iniciativa conjuntament amb la Residència Geriàtrica Zoilo Feliu de la Bisbal d’Empordà i l'ajuntament de la població empordanesa.

La sang va encaminar Adriana Ozores a ser el que és. Filla del gran José Luis Ozores i neboda dels no menys grans Mariano i Antonio, els gens van ser savis i es va fer actriu. Al principi al costat de la seva família, en films dirigits per Mariano i amb Antonio com a company de repartiment. Títols testimoni d’una època: 'Los energéticos', 'Los chulos', 'Brujas mágicas' i 'El hijo del cura'. Després, amb l’arribada dels anys 90, es va fer un nom com una de les actrius més prolífiques i respectades del cinema espanyol: 'Manolito Gafotas', 'Plenilunio', 'La vida de nadie', 'La suerte dormida', 'Heroína'... va guanyar un Goya de repartiment per 'La hora de los valientes' el primer cop que va ser nominada. En nominacions posteriors, va haver de marxar de la gala amb les mans buides en fins a cinc ocasions. La televisió ('Los hombres de Paco', 'La señora', 'La duquesa', 'Gran Hotel') li ha permès rescabalar-se de l’ostracisme cinematogràfic. Amb 'Cerca de tu casa', d’Eduard Cortés, torna al cine. Hi interpreta la mare de Sílvia Pérez Cruz i també canta per donar alè i volada poètica a aquest relat sobre l’enquistada problemàtica dels desnonaments.