El Museu de l’Empordà, situat al peu de la rambla de Figueres, acaba de reobrir les portes després de quatre anys d’obres que han canviat totalment la seva imatge. En aquesta nova etapa, el museu presenta les peces de la seva col·lecció permanent amb una idea trencadora: ja no es mostren de la manera tradicional, agrupades per criteris d’ordre cronològic, autoria, estils o gèneres, sinó que la nova museografia proposa un viatge artístic realment sorprenent i apassionant, posant en una mateixa sala obres diverses amb un ventall de més de 4.500 anys d’història. Com el quadre Sant Narcís (1962), de Salvador Dalí, exposat juntament amb el Sant Atil·là (1690), de Vicente Berdusán, en un espai on també hi ha una possible Demèter grega d'Empúries del segle III o IV aC, un pantocràtor surrealista (1929) de Joan Massanet i un brau de bronze (1975) d'Emília Xargay.

Un acte organitzat pels Amics del Castell de Sant Ferran, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, Amics del MUME i Triangle Blau, recordarà, el divendres 3 de novembre a Figueres, la figura del militar gironí Lluís Jubert, que va perdre la vida al front d’Aragó defensant la legalitat republicana. Un nom que apareix en tots els llibres d’història dedicats a l’exèrcit popular de la República, quan es parla de la columna Ortiz-Jubert i de la divisió Jubert.

El 1951, al taller de la casa de Portlligat, Salvador Dalí va pintar El Crist de Sant Joan de la Creu, una pintura a l'oli de dos metres d'altura que representa la seva particular revisió estètica del motiu clàssic de la crucifixió cristiana. Un any després, el galerista Tom Honeyman, aleshores director dels museus de Glasgow, impressionat per la bellesa inquietant del quadre, va comprar-lo directament a l'artista empordanès per una quantitat important de diners. Avui, l'administració de la ciutat escocesa encara en conserva els drets i l'exposa de manera permanent al Museu Kelvingrove com una de les seves adquisicions més preuades.

Nit d’èxit multitudinari per a The Tyets a l'Acústica de Figueres. L'aclamadíssim duo de Mataró, que porta tot l'estiu arrasant a festes majors i festivals de música, va actuar divendres a la matinada a l'escenari de la Rambla, plena a vessar de joves, adolescents i famílies amb mainada. Al passeig, entre els bancs, els fanals i la filera de plataners a banda i banda, no hi cabia ni una agulla. Des de minuts abans de començar ja es va arribar a l'aforament màxim permès a l'espai, fixat en 10.500 persones, i molta gent es va quedar darrere les tanques sentint els altaveus de lluny. El grup encara no havia fet un concert complet davant de tanta gent i a Figueres va sumar una nova fita per al record.

Nou pols entre l’equip de govern de Figueres i la Guàrdia Urbana. Fa dos mesos que el cos policial no fa hores extres perquè considera que s’estan incomplint els acords signats, i ara l’Ajuntament ha emès un decret per obligar-los a treballar fora del seu horari amb motiu del festival Acústica. La nova ordre es basa en un informe de l’inspector en cap en el qual adverteix que es tracta d’un esdeveniment que aplega en quatre dies unes 90.000 persones, amb pics de més de 19.000 assistents simultanis. Després de l’anunci, el sindicat SIP-Fepol ha deixat clar que portaran el decret al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè “vulnera els drets fonamentals”. 

Un grup de ballarins del festival de dansa Figueres es mou, que se celebrava aquest cap de setmana a Figueres, han denunciat que van patir una agressió homòfoba a la Rambla. Els fets, segons han explicat a l'ACN, van passar diumenge al vespre. Els artistes, que formen part de les companyies Eyas Dance Project –madrilenya– i Ivonna –italiana–, tornaven de sopar en direcció a l'hotel quan es van trobar amb un grup d'adolescents. Els joves van reconèixer un dels ballarins i el van començar a empènyer i a insultar dient-li: "Mireu, és el maricon que ballava!" Els artistes van continuar caminant i van aconseguir allunyar-se una mica del grup. Però immediatament després, relaten ells mateixos, els adolescents van córrer cap a ells i "directament van començar a donar-nos puntades de peu i cops de puny". Els ballarins expliquen que un noi que anava en patinet s'hi va acostar per ajudar-los, però que "un dels agressors va treure's una navalla de dins la vamba i dos més van començar a perseguir-lo". Els artistes detallen que van poder fugir endinsant-se en un dels carrerons que dona a la Rambla. Diuen, però, que no saben què li va passar al jove que va intentar ajudar-los i que va fugir ràpidament amb el patinet mentre els altres el perseguien.

Can Marroig recupera l’activitat agrícola amb la plantació de prop de 700 figueres. Així n'ha informat aquest dijous la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat, en el qual han remarcat que per primera vegada, gràcies a la coordinació entre la Cooperativa del camp de Formentera i l’Institut Balear de la Natura, s’han pogut recuperar cinc hectàrees per a l’ús agrícola amb la sembra de 675 figueres de 12 varietats diferents.

Tinc uns quants hobbies i de vegades envejo qui en té un de sol i el practica a fons. Com en Pere Padrosa, ara jubilat (ha sigut el responsable de l’empresa Transports Padrosa). “No m’agrada el futbol, ni la caça, ni la pesca, ni veure la televisió...”, em diu. “Però m’agrada fer quilòmetres”, afegeix.

L'Ajuntament de Figueres defensa les obres de manteniment i reparació que s'estan fent a la teulada del Teatre Jardí, que han estat motiu de crítica a les xarxes socials els últims dies. S'han repintat les dues cúpules que coronen aquest edifici, declarat bé d'interès local, sense respectar-ne el trencadís original.

“És més important atraure gent que no pas tenir els museus oberts”, ha subratllat el president de la Fundació Gala - Salvador Dalí, Jordi Mercader, després d’anunciar que els museus tornaran a obrir, a partir d’aquesta setmana, de dimecres a diumenge. Ara bé, per a Mercader serà clau atraure més públic de Catalunya i de fora de l’Estat per evitar els números vermells. “Hem d’intentar que l’afluència sigui el més important possible i en un calendari el més ràpid possible. Des d’ara i fins a finals d’octubre ens juguem l’exercici del 2021”, ha recordat. 

Polèmica al govern municipal de Figueres per l'ús d'un ocell a l'espectacle Là, de la companyia Baró d'Evel, segons recull l'ACN. L'obra és una de les meravelles que surten d'una de les companyies de circ contemporani de l'escena actual més aclamades, formada per Camille Decourtye i Blai Mateu Trias i establerta a França. A Catalunya, l'han representat a diversos llocs, com ara el Teatre Lliure, el Sismògraf d'Olot i el festival Temporada Alta. Però la participació del Gus, el corb que conviu i treballa amb la companyia, no ha agradat al consistori figuerenc.

Era a mitjans dels anys 50 quan els germans Josep i Antoni Conesa de Figueres van rebre una gran clatellada: el govern franquista no els autoritzava a fabricar un nou autòmobil. Era la gran aposta que havien fet amb l’empresa que acabaven de crear, Heco -que prové d’Hermanos Conesa-, després d’una discussió amb el seu pare, Antoni Conesa Muñoz, amb qui treballaven. Els primers mesos se n’havien sortit fabricant motors i dipòsits de benzina per a altres companyies, però el que havia de ser el seu gran salt -produir un vehicle propi- va acabar en paper mullat. Lluny de rendir-se, els dos germans van començar a crear diferents productes, un dels quals, sense saber-ho, acabaria instal·lat a la retina dels catalans durant més de mig segle. I la fortuna va arribar de l’objecte més inesperat, gràcies a una caixa d’eines amb unes característiques que la fan única: es pot obrir al 90%, pot tenir diferents nivells i permet agafar fàcilment qualsevol peça, sigui al calaixet que sigui. I, 65 anys més tard de l’invent, la companyia ven més de 4.000 productes a països de tot el món, i en la seva cartera de clients compta amb multinacionals com Nestlé, Cruzcampo, Heineken o Airbus, a més d’exèrcits com el francès i l’espanyol.

Les Nits d'Acústica ha tancat una nova edició amb prop de 7.000 espectadors, cosa que suposa un "èxit de públic", malgrat les dificultats que ha tingut el festival. El director, Xavi Pascual, explica que han hagut de lluitar contra "tots els elements". En aquest sentit, la climatologia s'ha afegit al coronavirus i ha amenaçat la majoria de concerts, si bé al final només s'ha anul·lat el de Gertrudis. Pascual també ha destacat "la seguretat" que hi ha hagut i reivindica que "s'han guanyat el dret a continuar treballant".

Per esvair dubtes sobre les restriccions que s'apliquen a diversos municipis de Catalunya per frenar els rebrots de covid-19, el Govern va difondre ahir un document de quatre pàgines que concreta les mesures i que va suposar el cop d'efecte per als ajuntaments afectats. En 25 preguntes i respostes, el Procicat va insistir que es prohibeixen les activitats culturals i l'obertura de gimnasos excepte si tenen autorització. També va recomanar reforçar el control a les platges i va demanar als consistoris que els bars no funcionin de nit. Són instruccions per a Barcelona, 12 ciutats més de l'àrea metropolitana i alguns municipis del Segrià i la Noguera que des de dissabte tenen en vigor limitacions. Però des d'avui s'hi afegeixen Sant Feliu de Llobregat, Figueres i Vilafant. Una suma que arriba als tres milions de població.

El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha tornat a rebre visitants després de quatre mesos tancat per la pandèmia. Els quatre membres d'una família francesa han sigut els primers en travessar la porta i, després de prendre's la temperatura i netejar-se les mans, han pogut visitar el museu.

Coincidint amb el confinament a causa de la pandèmia de coronavirus, la Fundació Dalí ha volgut millorar l’experiència de recorregut virtual oferint la sensació de caminar per dins del Teatre-Museu a porta tancada amb una nova tecnologia, pionera en el món de l'art, que permet una visita virtual interactiva i incorpora una visualització similar a una maqueta en 3D –amb resolució 4K– en què es poden veure les estances del museu sense parets oferint una perspectiva insòlita fins ara del centre.

Conegut com l’inventor del submarí, definició que exigeix matisos per ser fidel a la realitat, el figuerenc Narcís Monturiol va ser un personatge amb múltiples facetes, entre elles les de polític, impressor, pintor i periodista. L’Any Monturiol, que celebra els 200 anys del naixement de l’inventor i que va arrancar el 28 de setembre passat a Figueres, vol contribuir a donar a conèixer totes les cares del polièdric personatge, que, per la seva forta personalitat i per l’entusiasme popular que despertaven els seus invents, “ja en vida era considerat un mite”, segons el professor d’història de la ciència i de la tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Roca, un dels grans experts en Monturiol.

En marxa la primera fase de les obres de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a la capital de l'Alt Empordà. Després d'anys d'anuncis i 25 anys més tard de la seva adquisició, la reforma convertirà l'espai en un centre d'interpretació de la figura del geni del surrealisme però també de la Figueres de l'època.

“La vida és una barreja d’il·lusions, fantasies, decepcions, alegries, penes... Si tens més èxits que fracassos, el teu perfil serà optimista; si és a l’inrevés, serà negatiu. El que tinc clar és que ningú et regalarà mai res”, diu Narcís Bardalet (Girona, 1953), el president d’un Figueres centenari (1919-2019) que les ha passades de tots colors i que actualment competeix a la Tercera Divisió. “N’hem fet de molt grosses”, recorda, amb nostàlgia, el prestigiós metge d’una ciutat petita que futbolísticament va arribar a sentir-se gegant. “Aquest club va fer creure que les coses eren possibles. De la mateixa manera que quan teníem cinc anys anàvem a esperar els Reis amb un fanalet, d’adolescents esperàvem els jugadors a la Rambla quan tornaven d’eliminar un equip gran”.