"Em vaig enamorar de Mallorca, i no dels mallorquins". Així de clar ho ha dit Cati, una dona que ha assistit com a fadrina al programa First Dates de Cuatro. Durant la seva intervenció, també es mostra en contra de la llengua pròpia de l’illa: "Que hagin imposat el català, què vols que et digui".

La notícia del violador d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA i els detalls de com la va gravar sotmetent-la a altres pederastes ha creat, en els mitjans de comunicació estatals, una comparació periodística inadequada i amb una fórmula comunicativa cridanera molt desafortunada. Cadenes com Cuatro i La Sexta han utilitzat el concepte "el Pelicot catalán" per referir-se a l’acusat. Ho vam veure dijous a En boca de todos, quan el programa es preguntava pels detalls de "la red de prostitución del Pelicot catalán". Va passar el mateix a Noticias Cuatro, on parlaven del fet com “el caso Pelicot de Barcelona”. A Más vale tarde repetien el recurs. No han sigut els únics. També ho han fet emissores de ràdio com la SER i tota mena de mitjans digitals. Fins i tot la web de RTVE recorre, sorprenentment, a aquest concepte.

El presentador del programa En boca de todos, Nacho Abad, de Cuatro (Mediaset) ha acusat la il·lustradora mallorquina Lluïsa Febrer, autora del polèmic cartell de la festa de Sant Sebastià Q+, de fer "apartheid lingüístic" per haver demanat fer l'entrevista en català a la cadena Cuatro de Mediaset. Quan l'artista ha volgut expressar-se en la seva llengua materna, Abad l'ha acusada de fer segregació. "La tal Lluïsa ha comès apartheid lingüístic perquè diu que només parla si l'entrevistem en mallorquí i que, si ho fa en castellà, li fa mal", ha dit en directe.

Una jutge de Madrid ha decidit deixar en llibertat l'home que va ser detingut ahir després de tocar-li el cul a una reportera de Cuatro mentre aquesta estava fent una connexió en directe. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha explicat a través d'un comunicat que la magistrada no ha pres cap mesura cautelar perquè considera que no hi ha "situació de risc, ni urgència, ni violència, ni intimidació contra la víctima, a la qual no coneixia fins al moment que van tenir lloc els fets".

Bona part de la graella de Cuatro està dedicada a un infotainment que es nodreix de les deixalles que recullen a les xarxes socials i de les notícies més sòrdides. Ho venen després als espectadors com una anàlisi incisiva de l’actualitat amb la col·laboració de suposats experts i tertulians disposats a garantir l’espectacle a canvi d’un sobresou.

Tot i que la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol sembla haver allargat el curs per a tothom, la temporada televisiva ja toca el seu final. I com sap qualsevol estudiant, final de curs és sinònim d'avaluació i notes, suspensos i aprovats. Quins són els programes que poden anar tranquils de vacances i quins no? Repassem els èxits i els fracassos de la temporada 2022-2023.

Tot va començar amb un sopar entre amics, fins que van decidir omplir el formulari amb les seves dades. Poc després va rebre la telefonada del programa i el que va venir a continuació ja es pot veure a 'A la carta', a la pàgina web de Cuatro. Així comença el relat de Mar, una mallorquina de 26 anys, sobre la seva experiència al programa First Dates, que la cadena de Mediaset emet cada dia en prime time. Tal com explica la jove, molta gent es va posar en contacte amb ella quan la va veure a la televisió perquè la van reconèixer, sobretot per ser una de les cares visibles de la botiga de Palma –que ara també ha obert a Barcelona– Maricastaña.

Dimecres, el programa Cuatro al día anunciava una nova polèmica on sucar-hi pa. Temes anecdòtics de nul·la transcendència que eleven de categoria per convertir-los en conflicte social. Qualsevol esdeveniment absurd serveix d’excusa per construir un debat que polaritzi l’audiència. La presentadora, Mónica Sanz, anunciava que una festa de disfresses de la localitat d’Oteitza, a Navarra, havia ofès diverses associacions. Una colla del poble es van vestir de guàrdies civils de l’època franquista. Amb uniformes, tricornis inclosos, quatre legionaris i fins i tot una cabra fingien celebrar un funeral d’estat. Un dels disfressats exercia de mort il·lustre, sense especificar-se la identitat, fins que el cadàver ressuscitava i començava a ballar amb tota la companyia el “No estaba muerto, estaba tomando cañas ”. El mort acabava mantejat pels amics i que continuï la festa.

Un dels exemples més flagrants de masclisme a la televisió es va produir dijous a la nit a Cuatro. Va ser en el programa Horizonte d’Iker Jiménez. L’especialista en ovnis i psicofonies posava a debat el llenguatge inclusiu. El desastre era previsible. El plantejament del programa ja delatava el biaix sexista. Iker Jiménez va llegir El Quixot amb to foteta aplicant la teoria de triplicar el gènere (“todos, todas, todes”). Es va sobreentendre que li semblava una absurditat. El súmmum va arribar a l’hora de presentar els convidats. Ells eren un youtuber agressiu i estranyament estimulat, i l’exdiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, presentat així: “Sabe lo que es el periodismo, sabe lo que es el derecho y sabe lo que es la política”. En canvi, elles van ser presentades per un currículum acadèmic que les acreditava en aquell àmbit específic del debat. Hi havia María Martín Barranco, llicenciada en dret, especialista i formadora en temes de gènere i autora de dos llibres sobre el llenguatge inclusiu; i Asunción Bernárdez Rodal, doctora en periodisme i llicenciada en filologia hispànica, professora de comunicació i gènere a la Universidad Complutense de Madrid. Totes dues, amb unes tesis complexes, avalades acadèmicament i amb un coneixement de l’evolució històrica de la llengua, eren unes convidades interessants, però de seguida es van trobar en un context d’agressivitat que les va deixar perplexes. El realitzador buscava les reaccions dels dos homes quan elles parlaven per desacreditar també visualment el seu discurs. Quan elles intervenien, ells murmuraven de fons, se’n reien, esbufegaven, posaven els ulls en blanc, aixecaven les celles, feien cara de fàstic i deixaven anar algun “¡Madre de Dios!”. Girauta i el youtuber rebatien les convidades amb fatxenderia i un to molt desafiant i desagradable. Maria Martín i Asunción Bernárdez van demostrar una paciència i un bon to admirables malgrat l’emboscada que estaven patint. Des de casa, l’espectacle era desesperant. Iker Jiménez va exhibir al llarg del debat una devoció desmesurada per Girauta, al qual va qualificar de “mite” en unes quantes ocasions. El youtuber, un triler argumental que fins i tot assenyalava les convidades amb el braç per dirigir-s’hi amb arrogància, va arribar a qualificar d’estupidesa els arguments d’elles. Ell va poder dir disbarats del tipus “Feminismo sí, pero en el Congo. En España, no”, o que el feminisme era fruit de “carencias emocionales de personas que han sido manipuladas”. Resultava irònic que Jiménez valorés que aquell debat s’estava fent amb respecte. A l’hora del comiat, a elles els va dedicar un simple "gràcies". A ells els va subratllar el nom i s’hi va referir amb complicitat com a “amigos”. La camaraderia masculina, que no falti. A la televisió és més difícil veure un debat sobre llengua que descobrir naus extraterrestres. Però el que és molt fàcil de veure és que les discussions s’embrutin per culpa de polemistes mediàtics fatxendes que increpen les persones que en saben molt més que ells.

Ja fa dues temporades que Cuatro busca la manera de millorar les seves xifres d’audiència, de moment sense gaire èxit. Amb la intenció de començar amb més bon peu aquest nou curs, el segon canal de Mediaset recorre ja des del primer dia a un dels noms que més bons resultats li ha aportat històricament, el de Samanta Villar. La periodista catalana estrena aquest dimarts, a les 22.45 h, Samanta y la vida de..., un espai en què acompanyarà personatges famosos en un viatge a la seva infància.

La titular del jutjat d'instrucció número 39 de Madrid investiga el grup Mediaset i una desena de periodistes per un delicte d'injúries i calúmnies amb publicitat contra la família de Francisco Franco. Segons va revelar el diari Público, la jutge havia citat a declarar tots els investigats (inclòs el president de Mediaset, Alejandro Echevarría, com a representant legal de la companyia) aquest dijous al matí, però a última hora la vista ha quedat ajornada sine die.

Dimecres el programa de cites First dates de Cuatro reemetia un programa que l’any passat ja va ser polèmic a causa d’un candidat esperpèntic. L’home entrava al restaurant amb el so d’una cobla molt castissa i afirmava: “España para mí es mi madre, mi alma, mi familia”. Era un Guàrdia Civil retirat als 54 anys i originari de Valdepeñas. Carlos Sobera, el presentador, s’interessava pel seu patriotisme. Ell, fatxenda, li explicava que per la seva feina anava armat i que “yo le digo a mis amigas que si hay un conflicto que se aparten, porque yo voy a intervenir”. Sobera li demanava pel tipus de dona que buscava. “Elegante, educada y que sepa estar”, exigia. El presentador li preguntava què passaria si la dona que li havien escollit per sopar no compartia la mateixa ideologia i el guàrdia civil arrufava el nas: “Soy bastante tolerante, pero si no comulgamos en el ambiente este de la forma de pensar ya hay un shock. Soy muy patriota y si me viene aquí un coletas...” En el vídeo de l’entrevista individual explicava orgullós: “Yo en mi casa tengo al general Franco presidiendo la mesa”. I feia un gest generós amb el braç, com si la imatge del dictador fos realment gran. “Si la gente me tilda de franquista, pues me da igual...” D’obsequi per a la dona que soparia amb ell li portava una tassa amb l’emblema de la Guàrdia Civil, la bandera d’Espanya i la llegenda "Arriba España" en lletres gegants. A continuació, passàvem a conèixer la hipotètica parella que estava a punt d’ampliar la vaixella de casa. Ella es definia com de dretes, duia una bandera espanyola al braçalet i una altra tatuada al turmell. Sobera somreia pensant que acaba d’unir dues mitges taronges. Fins i tot li va demanar a la convidada que, abans d’asseure’s a taula, li ensenyés el tatuatge al Guàrdia Civil, convençut que allò li agradaria. Però no va ser així. Ell mostrava menyspreu pels tatuatges i altres decoracions corporals: “Respeto al que se pone los pírcings pero no lo tolero”.

Dimecres al vespre Cuatro va estrenar Job interview, un nou programa que mostra un procés suposadament real de selecció de personal per a un lloc de feina. Empresaris que necessiten un treballador fan les entrevistes a un seguit de candidats davant de les càmeres i finalment n’escullen un. En la primera edició, les empreses contractants eren el restaurant de Sergi Arola, que buscava un segon de cuina, i l’empresa Aixam de cotxes sense carnet, que necessitava un comercial.

Cuatro estrena aquest dimecres, a les 22.45 h, Job interview: estás contratado, un nou reality que converteix en matèria televisiva entrevistes de feina reals. Cada programa mostrarà dos processos de selecció de personal per a diferents empreses: un grup d’aspirants prèviament seleccionats perquè reuneixen els requisits del lloc de treball que s’ofereix es presentaran a l’entrevista de feina definitiva. Les càmeres mostraran com és la convivència entre ells a la sala d’espera, com actua cadascú durant la conversa amb els entrevistadors i com aquests posteriorment comenten les impressions que els ha generat cada candidat i deliberen fins a decidir qui mereix quedar-se la feina.

Per als que no creiem en les casualitats, s’amunteguen les improbables coincidències. Enumero. L’ejecció de Jesús Cintora, considerat pro Podem, del seu programa de Cuatro. La reducció dràstica dels informatius de la cadena. La cancel·lació de Noticias Cuatro en favor de Cuatro al día, produït per Ana Rosa Quintana, i el fitxatge de polemistes de l’ala dura com Cristina Seguí, Carlos Cuesta o l’infaust Javier Negre. Recuperar Iker Jiménez, ara que s’ha convertit en assot del govern Sánchez amb les seves inverificadíssimes teories sobre el coronavirus. L’ speech de Risto Mejide a Todo es mentira, dient que havien donat treva a Sánchez per no posar el dit a l’ull al capità en plena tempesta, però que s’havia acabat el bròquil.

La nau del misteri d’Iker Jiménez, tal com ell anomena afectuosament el seu programa Cuarto Milenio, s’enfronta a un nou enigma: saber si Cuatro ha cancel·lat el programa definitivament. De moment, i segons va anunciar el comunicador aquest divendres, la cadena ha decidit que l’espai sobre parapsicologia i fenòmens no explicats deixi d’emetre’s fins a nou avís.

Després de l’èxit incontestable de La isla de las tentaciones, el grup Mediaset no vol deixar passar l’oportunitat de seguir traient suc a aquest format. Durant aquesta setmana, Cuatro emetrà cada tarda, a les 19.15 h, Las tentaciones de mujeres y hombres y viceversa, una sèrie d’edicions especials del dating show en què participaran alguns dels concursants del reality. A canvi, Mujeres y hombres y viceversa desapareixerà temporalment de la graella matinal de la cadena. El nou espai, que tindrà com a presentadora Nagore Robles, precedirà La habitación del pánico, un programa que s’estrena a les 20.30 h i pel qual passaran també personatges sorgits de La isla de las tentaciones i d’altres realities de Mediaset.

Cinc parelles en crisi i vint solters (deu nois i deu noies), amb el poc subtil nom de temptadors i el gens dissimulat objectiu de seduir-los i acabar d’ensorrar la ja delicada salut de les seves relacions sentimentals. Aquests són els ingredients principals del nou reality amb què el grup Mediaset intentarà mantenir, durant les pròximes setmanes, els alts índexs d’audiència que Gran hermano VIP li va garantir durant la tardor. Es tracta de La isla de las tentaciones, un format que des de fa gairebé dues dècades s’ha pogut veure en una vintena de països i que, de fet, l’any 2002 ja va arribar a Espanya, en aquell cas de la mà d’Antena 3 i amb el títol de Confianza ciega.