Algunes dades d’estudis recents no haurien de passar-nos per alt. Mallorca ha perdut 189 km2 de sòl agrari (1990-2018); un 46% correspon a nou sòl urbà (Càtedra de la Insularitat, UIB). Avui es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (Cases que no existeixen, Miquel Rosselló). I, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals (2021-2024). No són xifres anecdòtiques: retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial.

El GOB ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament d’Andratx la llicència urbanística i l’expedient complet que emparen les grans obres d’excavació que s’executen en un vessant del Port d’Andratx. L’entitat ecologista vol aclarir fins a quin punt el profund desmunt de la muntanya, visible des de diversos punts de la zona, estava previst en el projecte autoritzat i si les obres que s'hi fan s’ajusten a les condicions de la llicència.

Els veïns del Port d'Andratx denuncien el fort impacte paisatgístic i ambiental d'un gran desmunt que s'està executant a la muntanya de la zona i que, segons asseguren, fa anys que els obliga a conviure amb renou de maquinària pesant. Els residents qualifiquen la situació d'"atemptat mediambiental" i d'"autèntic infern" i reclamen explicacions sobre l'objectiu de les obres.

Els veïns del Port d’Andratx estan farts de trobar-se cada vegada amb més obstacles per arribar a la mar. El tancament d’un dels accessos tradicionals del camí de Sant Carles, en direcció a la Mola, per part d’un milionari estranger que hi té una mansió ha tornat a encendre el malestar entre els residents, que denuncien una progressiva "privatització" dels camins que condueixen al litoral. Per a aquest dissabte, 29 d’agost, han convocat una trobada veïnal per reclamar que es recuperi el pas situat entre els números 22 i 24 del carrer.

La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha presentat una sèrie d'esmenes a la nova Ordenança d'Urbanització, Arbrat i Espais Lliures per augmentar la vegetació i les zones d'ombra i implantar refugis climàtics a tots els barris davant l'increment de la temperatura. Ha acusat aquest dilluns el PP de plantejar una normativa "poc ambiciosa" que, segons la seva opinió, no prepara la ciutat per afrontar l'emergència climàtica i que condemnarà els veïns a patir "estius infernals".

El projecte de remodelació del carrer na Ferrilla, a Inca, ha estat reconegut com una de les 25 millors obres d'espai públic d'Europa, en el marc del premi europeu de l'Espai Públic Urbà 2026, un dels guardons més prestigiosos en l'àmbit de l'arquitectura, el paisatge i l'urbanisme. L'Ajuntament d'Inca ha destacat aquest dijous que el premi, de caràcter biennal, reconeix les intervencions que contribueixen a crear, recuperar i millorar els espais públics de les ciutats europees, per promoure entorns més accessibles, inclusius i de qualitat.

L'Ajuntament d'Inca ha reforçat les actuacions per exigir als propietaris de solars del municipi que mantinguin els terrenys nets i en les condicions que estableix la normativa. En cas d'incompliment, el Consistori imposarà multes d'entre 300 i 9.000 euros i, si tot i la sanció el titular continua sense actuar-hi, executarà subsidiàriament els treballs de neteja i li'n reclamarà posteriorment el cost.

Les Balears afronten un estiu complicat en termes d’abastiment d’aigua i, el que és més preocupant, una cursa contra el temps per garantir aquest recurs els pròxims anys. El problema ja no és només si plourà més o menys durant els pròxims mesos, sinó si el sistema actual, al límit durant els mesos d’estiu, serà capaç de resistir mentre arriben les infraestructures que han de reduir la dependència dels aqüífers. Les Illes preparen una ofensiva d’inversions en dessalació, reutilització, xarxes d’abastiment i sanejament, però bona part d’aquestes actuacions encara es troba en fase de projecte, licitació o execució.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

El GOB ha demanat aquest dijous als ajuntaments de les Balears que informin de quantes construccions en sòl rústic s’han pogut legalitzar a través del mecanisme de silenci administratiu positiu, després que el Govern hagi eliminat aquesta via amb la nova Llei de mesures urgents per a projectes estratègics.

9.000 pisos de vuit Projectes Residencials Estratègics (PRE). Aquests són els expedients que ja caminen per l'Ajuntament de Palma i que recorren el llarg tràmit d'aconseguir una llicència. Es tracta de la gran aposta del batle de Palma, Jaime Martínez, que encara està lluny de ser una realitat. Especialment, si la tramitació inicial ha de passar per diferents controls, com el de la Direcció General de Recursos Hídrics. Martínez i el seu equip volien almenys "unes grues" fent centenars de pisos d'aquí a un any, segons s'ha dit a algunes reunions del PP, convençut que cal demostrar que s'actua contra la manca d'habitatge.

L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha presentat un conjunt d'al·legacions al Pla General d'Estellencs, actualment en fase d'informació pública, amb l'objectiu de reforçar la protecció del patrimoni, el paisatge i el model territorial del municipi. L'entitat va registrar les seves observacions el 25 de maig i defensa que el futur del poble ha de basar-se en la conservació dels seus valors culturals i ambientals i evitar transformacions que puguin alterar de manera irreversible la seva identitat.

El Govern va introduir a darrera hora una modificació legal de la normativa d'aigües per eximir algunes operacions urbanístiques de la necessitat d'aconseguir l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics. Una disposició addicional de la Llei òmnibus aprovada pel PP i Vox permet evitar nous informes de suficiència hídrica (disponibilitat d'aigua) en determinats casos, sempre que es consideri que un determinat planejament o projecte no suposa un augment de la demanda o que no hagin canviat les circumstàncies que varen justificar informes anteriors.

Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

En un moment en què els pobles de l’interior de Mallorca s’enfronten al repte de l’emergència climàtica i la pèrdua d’identitat urbana, veus joves com la de Miquel Fiol Munar (Costitx, 2000) aporten una mirada fresca, necessària i estudiada. Arquitecte format a l’ETSAV (UPC) de Sant Cugat, Fiol combina la seva tasca professional a l’estudi Marès d’Inca amb el seu propi projecte personal, amf.studio, des d’on explora una arquitectura compromesa amb el territori i el patrimoni.

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

Una nova promoció d'habitatges al carrer de Joan Bauzà, al barri palmesà de Pere Garau, ha encès el debat entre els veïns a causa dels preus de venda. La majoria dels pisos superen els 330.000 euros sense IVA, amb imports que poden arribar als més de 530.000 euros (amb IVA), unes xifres que molts residents consideren fora de l'abast de la població habitual de la zona (i que els expulsa del barri on han crescut i volen viure).

Què passa amb el pavelló cobert que des de fa anys s’ha de construir als voltants de la zona esportiva de la torre dels Enagistes? Quins són els problemes que fan que un projecte tan necessari per a l’esport manacorí encara no tingui ni els terrenys comprats? Podríem enumerar tota una sèrie de causes urbanístiques, que també passen pel Consell de Mallorca, però que tenen en el Pla general municipal el principal escull.

Bunyola fa una passa endavant en matèria d’habitatge públic. L’Institut Balear de l’Habitatge ha tret a licitació la redacció del projecte per a la construcció de deu habitatges de protecció pública al municipi, una actuació que té com a objectiu ampliar el parc públic i facilitar l’accés a un habitatge digne, especialment per a joves i famílies.

El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.