L’Ajuntament d’Eivissa farà aquest dilluns el primer pas per crear una nova zona verda entre Els Llimoners i La Real. El ple municipal votarà l’aprovació inicial d’una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que permetrà transformar 3.273 metres quadrats de titularitat municipal en espai lliure públic.

El GEN-GOB ha presentat al·legacions al Projecte de Llei Agrària de les Illes Balears perquè considera que el text desvirtua l'objectiu de fomentar l'activitat agrícola i afavoreix usos turístics i urbanístics del sòl rústic. L'entitat sosté que la norma pot consolidar la terciarització del camp i dificultar la competitivitat de la pagesia, a més de generar desigualtats entre illes, especialment en el cas d'Eivissa, sotmesa a una elevada pressió turística.

David contra Goliat o com organitzar-se des de l’acció ciutadana contra una construcció que els veïns consideren una nova agressió al paisatge costaner manacorí. “Si el pont de Portocristo va arribar a caure per una llicència mal donada, això potser també”, diu Miquel Àngel Riera, el veí de la platja de Cala Mendia que encapçala una demanda conjunta contra la construcció d’un club de platja per a gairebé 300 usuaris, que fa uns mesos va començar a créixer per sorpresa davant la seva terrassa.

La Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimarts una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per incorporar un nou vial vinculat al desenvolupament del projecte residencial estratègic de Son Puigdorfila, on es preveu construir més de 600 habitatges, més de la meitat dels quals tindran alguna classe de protecció. L’actuació preveu l’obertura del carrer del Pensament per garantir l’accessibilitat del futur àmbit residencial i connectar-lo amb la xarxa viària existent, segons ha informat el Consistori en un comunicat.

Ha fet vuit anys de la torrentada de Sant Llorenç. La dramàtica mort de 13 persones va posar damunt la taula com de malament que s’han fet les coses durant dècades, i com hem acumulat persones i habitatges a llocs en què no només ja estava prohibit fer-ho, sinó que a més el sentit comú deia que no era bona idea.

Tenir 14.000 metres quadrats de sòl rústic comú ja no bastarà, per si sol, per poder-hi aixecar una casa de més de 100 metres quadrats. Si el projecte de llei agrària aprovat pel Consell de Govern acaba superant la tramitació parlamentària, construir un nou habitatge a foravila de grans dimensions (la majoria dels que es fan ho són) quedarà vinculat a una obligació agrària que s’haurà de mantenir durant 15 anys.

La regidora d’Urbanisme i Patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, Beatriz Casanova Fuentes, ha presentat aquest dilluns la seva dimissió per motius personals. A partir d’ara, la batlessa, Estefanía Gonzalvo, assumirà directament les competències d’Urbanisme i Patrimoni mentre el Consistori prepara una reestructuració interna de les àrees municipals.

La via ràpida que l’Ajuntament de Palma va anunciar el maig del 2024 per agilitar la concessió de llicències urbanístiques només n’ha accelerat 15 fins ara. El Consistori assegura que hi ha deu llicències més en tramitació, però no ha facilitat la resta de dades necessàries per avaluar el funcionament del sistema. Més de dues setmanes després de rebre les preguntes de l’ARA Balears, Urbanisme continua sense aclarir quantes sol·licituds s’han presentat, quin és el termini mitjà, quant costa el servei ni si s’ha reduït la coa de la via ordinària.

Algunes dades d’estudis recents no haurien de passar-nos per alt. Mallorca ha perdut 189 km2 de sòl agrari (1990-2018); un 46% correspon a nou sòl urbà (Càtedra de la Insularitat, UIB). Avui es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (Cases que no existeixen, Miquel Rosselló). I, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals (2021-2024). No són xifres anecdòtiques: retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial.

El GOB ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament d’Andratx la llicència urbanística i l’expedient complet que emparen les grans obres d’excavació que s’executen en un vessant del Port d’Andratx. L’entitat ecologista vol aclarir fins a quin punt el profund desmunt de la muntanya, visible des de diversos punts de la zona, estava previst en el projecte autoritzat i si les obres que s'hi fan s’ajusten a les condicions de la llicència.

Els veïns del Port d'Andratx denuncien el fort impacte paisatgístic i ambiental d'un gran desmunt que s'està executant a la muntanya de la zona i que, segons asseguren, fa anys que els obliga a conviure amb renou de maquinària pesant. Els residents qualifiquen la situació d'"atemptat mediambiental" i d'"autèntic infern" i reclamen explicacions sobre l'objectiu de les obres.

Els veïns del Port d’Andratx estan farts de trobar-se cada vegada amb més obstacles per arribar a la mar. El tancament d’un dels accessos tradicionals del camí de Sant Carles, en direcció a la Mola, per part d’un milionari estranger que hi té una mansió ha tornat a encendre el malestar entre els residents, que denuncien una progressiva "privatització" dels camins que condueixen al litoral. Per a aquest dissabte, 29 d’agost, han convocat una trobada veïnal per reclamar que es recuperi el pas situat entre els números 22 i 24 del carrer.

La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha presentat una sèrie d'esmenes a la nova Ordenança d'Urbanització, Arbrat i Espais Lliures per augmentar la vegetació i les zones d'ombra i implantar refugis climàtics a tots els barris davant l'increment de la temperatura. Ha acusat aquest dilluns el PP de plantejar una normativa "poc ambiciosa" que, segons la seva opinió, no prepara la ciutat per afrontar l'emergència climàtica i que condemnarà els veïns a patir "estius infernals".

El projecte de remodelació del carrer na Ferrilla, a Inca, ha estat reconegut com una de les 25 millors obres d'espai públic d'Europa, en el marc del premi europeu de l'Espai Públic Urbà 2026, un dels guardons més prestigiosos en l'àmbit de l'arquitectura, el paisatge i l'urbanisme. L'Ajuntament d'Inca ha destacat aquest dijous que el premi, de caràcter biennal, reconeix les intervencions que contribueixen a crear, recuperar i millorar els espais públics de les ciutats europees, per promoure entorns més accessibles, inclusius i de qualitat.

L'Ajuntament d'Inca ha reforçat les actuacions per exigir als propietaris de solars del municipi que mantinguin els terrenys nets i en les condicions que estableix la normativa. En cas d'incompliment, el Consistori imposarà multes d'entre 300 i 9.000 euros i, si tot i la sanció el titular continua sense actuar-hi, executarà subsidiàriament els treballs de neteja i li'n reclamarà posteriorment el cost.

Les Balears afronten un estiu complicat en termes d’abastiment d’aigua i, el que és més preocupant, una cursa contra el temps per garantir aquest recurs els pròxims anys. El problema ja no és només si plourà més o menys durant els pròxims mesos, sinó si el sistema actual, al límit durant els mesos d’estiu, serà capaç de resistir mentre arriben les infraestructures que han de reduir la dependència dels aqüífers. Les Illes preparen una ofensiva d’inversions en dessalació, reutilització, xarxes d’abastiment i sanejament, però bona part d’aquestes actuacions encara es troba en fase de projecte, licitació o execució.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

El GOB ha demanat aquest dijous als ajuntaments de les Balears que informin de quantes construccions en sòl rústic s’han pogut legalitzar a través del mecanisme de silenci administratiu positiu, després que el Govern hagi eliminat aquesta via amb la nova Llei de mesures urgents per a projectes estratègics.