Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

En un moment en què els pobles de l’interior de Mallorca s’enfronten al repte de l’emergència climàtica i la pèrdua d’identitat urbana, veus joves com la de Miquel Fiol Munar (Costitx, 2000) aporten una mirada fresca, necessària i estudiada. Arquitecte format a l’ETSAV (UPC) de Sant Cugat, Fiol combina la seva tasca professional a l’estudi Marès d’Inca amb el seu propi projecte personal, amf.studio, des d’on explora una arquitectura compromesa amb el territori i el patrimoni.

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

Una nova promoció d'habitatges al carrer de Joan Bauzà, al barri palmesà de Pere Garau, ha encès el debat entre els veïns a causa dels preus de venda. La majoria dels pisos superen els 330.000 euros sense IVA, amb imports que poden arribar als més de 530.000 euros (amb IVA), unes xifres que molts residents consideren fora de l'abast de la població habitual de la zona (i que els expulsa del barri on han crescut i volen viure).

Què passa amb el pavelló cobert que des de fa anys s’ha de construir als voltants de la zona esportiva de la torre dels Enagistes? Quins són els problemes que fan que un projecte tan necessari per a l’esport manacorí encara no tingui ni els terrenys comprats? Podríem enumerar tota una sèrie de causes urbanístiques, que també passen pel Consell de Mallorca, però que tenen en el Pla general municipal el principal escull.

Bunyola fa una passa endavant en matèria d’habitatge públic. L’Institut Balear de l’Habitatge ha tret a licitació la redacció del projecte per a la construcció de deu habitatges de protecció pública al municipi, una actuació que té com a objectiu ampliar el parc públic i facilitar l’accés a un habitatge digne, especialment per a joves i famílies.

El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

En contra del que havien dit els tribunals en primera instància, el Consell de Mallorca haurà d’indemnitzar la promotora que tenia llicència per fer una urbanització al Guix (Escorca). El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat només en part el recurs de la promotora Urnova pel llarg litigi urbanístic del Guix, que va desencadenar la polèmica per l'impacte d'un conjunt de xalets aferrats al monestir de Lluc. La sala reconeix el dret de l’empresa a ser indemnitzada per cinc parcel·les de terreny afectades per la desclassificació urbanística que es va dur a terme per evitar que es construís a un lloc tan emblemàtic. El tribunal, però, rebutja el gruix de la indemnització sol·licitada, corresponent al projecte principal de construcció d’habitatges que mai no es va arribar a executar.

Cales de Mallorca, la principal zona hotelera i per tant turística del municipi de Manacor, fa dècades que reclama ser recepcionada urbanísticament. Nascuda als anys 60 com a promoció privada d'apartaments i hotels per atendre la demanda del primer boom del sol i platja, ha anat incorporant d'ençà població estable que, tot i pagar tributs i taxes pels serveis municipals, no rep gairebé cap manteniment a canvi.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament els estatuts i les bases de la junta de compensació del Projecte Residencial Estratègic de Son Ximelis, situació que obre el camí a la urbanització de 143.649 metres quadrats, on es podran fer 1.080 habitatges, segons les dades municipals. Del total, 530 habitatges tindran algun tipus de protecció pública. El projecte tenia l'aprovació inicial, però calia la definitiva per pitjar l'accelerador.

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment, quan ho vaig llegir, em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

Més d'un centenar de veïns de Palma s’han unit aquest dissabte en una cadena humana per mostrar rebuig a la construcció d’un aparcament i altres equipaments municipals als solars annexos a l’antic edifici de Gesa. La protesta, convocada per l’associació Parc Sí, s’ha fet al mateix indret on, segons denuncien els residents, l’Ajuntament pretén aixecar un “macroaparcament” i noves infraestructures.

Fa uns dies conversava amb un bon amic que acaba de tornar d’un viatge per l’Argentina i Xile. Parlàvem dels ‘countries’ argentins, aquestes urbanitzacions tancades, vigilades i segures que les classes mitjanes-altes han hagut de construir per sentir-se segurs en un país on la fractura que provoca la desigualtat es tradueix no sols en un índex de criminalitat considerable, tot i que ha anat a la baixa, sinó en una percepció d’inseguretat que no recula, malgrat les estadístiques. L’explicació és fàcil, com em va fer veure el meu amic: els rics tenen por. No viuen a les seves torres de marfil, complexos d’apartaments exclusius i àtics de luxe per una qüestió estètica –o almanco no sols per això–, sinó també perquè estan acollonats. 

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha guanyat la primera de les batalles que mantenia contra la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’aigua, de manera que Cort podrà donar llicències de projectes urbanístics sense que Recursos Hídrics s'hi posi pel mig quan es tracti de zones inundables. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller Juan Manuel Lafuente, que ha confirmat un procediment excepcional “pactat amb l’Ajuntament (de Palma) perquè pugui informar directament els informes de recursos hídrics”, ha explicat a pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras.

El tinent de batle i regidor d'Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Palma, Óscar Fidalgo, ha pronosticat que és "poc probable" que es construeixi a les àrees de transició de la ciutat, mentre sigui el responsable del departament. El regidor ha qüestionat així la proposta de Vox per accelerar la urbanització d'aquests sòls i les seves crítiques a l'equip de govern autonòmic en aquesta matèria. "Qui pretengui, amb qualsevol soflama, assegurar habitatge per a demà a qualsevol ciutat d'Espanya, falta a la veritat perquè l'habitatge requereix una planificació i té uns temps de construcció. L'Ajuntament comença per explicar la veritat a la gent i per presentar-li els seus plans", ha indicat.

"Saturació", "gueto d'habitatges protegits" i perjudicis greus per als habitants del Molinar. Aquestes són algunes de les expressions que el Partit Popular va fer servir ara fa 16 anys contra el mateix projecte de Son Bordoy que avui tramita com a govern municipal. Era l'any 2010 i a l’empara de la coneguda Llei Carbonero (conseller d'Habitatge del Govern de Francesc Antich) es tramitava una reserva estratègica de sòl a Son Bordoy amb l’objectiu declarat de facilitar habitatge assequible. Sobre el paper, la iniciativa pretenia donar resposta a la dificultat d’accés a l’habitatge a Palma. La societat civil i el Partit Popular criticaren aquesta requalificació de sòl per diversos motius. Els populars varen ser molt durs i empraren els arguments exactament contraris als que ara defensen.

El nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Ariany manté el sòl urbà de la normativa actual i no en preveu creixement per a un ús residencial o turístic. De fet, l’únic creixement previst és l’increment de terrenys específicament designats per fer infraestructures o serveis públics. 

La crònica de Maria Llull preparant la rentrée del Parlament fa un repàs imprescindible de la situació política. I deixa caure una idea inevitable. Dos anys després de l’intent més gros fet per un Govern balear, cal dir-ho clar, per resoldre el problema de l’habitatge, els resultats són normativament abundants, però quantitativament minsos. No és senzill. Mentre la classe mitjana i alta europea (milions de persones) puguin acumular propietats impunement, el mercat exercirà el seu regnat de manera immisericorde. És el que ha passat, per exemple, al polígon de Llevant, que havia de ser un espai de convivència social i cultural amb tota casta de perfils, i ha acabat essent un conjunt de pisos d’alt estànding impossibles d’adquirir pels locals.