Per al doctor Félix Castillo, cap de neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, una de les fites més recents de les unitats de neonatologia és la inclusió de les famílies dels nadons prematurs en les seves cures. "Fa 30 anys –recorda– la família d’un nadó ingressat només accedia 30 minuts al dia a veure el seu fill... i ni el tocava!" Ara, celebra, poden ser a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) de l’hospital les 24 hores del dia, sense restriccions horàries, la qual cosa també ha comportat que tots els professionals que hi treballen s'hagin hagut d’acostumar a la seva presència, a tractar amb ells i a escoltar-los.

Dels 154 infants que l'any passat van rebre un diagnòstic de càncer a Catalunya, una petita part va haver de passar per quiròfan. No és la pràctica més comuna, ja que la majoria dels tumors en edats pediàtriques són leucèmies i limfomes, dos tipus de càncer que es coneixen com a tumors líquids i s'originen a la sang. Però n'hi ha que pateixen els anomenats tumors sòlids, com els càncers de ronyó o els sarcomes, que necessiten ser extirpats; o malalts que han de rebre un trasplantament perquè els seus òrgans estan afectats pel càncer. En aquests casos, la recuperació dependrà de l'èxit de la cirurgia. En aquestes operacions d'alta complexitat no només està en joc la supervivència dels infants, sinó la seva qualitat de vida: si l'operació no es fa correctament, caldrà intensificar les sessions de fàrmacs sistèmics com la quimioteràpia i la radioteràpia, la qual cosa augmenta el risc de patir seqüeles de per vida.

En Joan Miró, de 17 anys, ha sigut el primer pacient a beneficiar-se d'una tècnica pionera a Europa que li ha evitat una cirurgia a cor obert que esperava "des de petit". Intervingut al maig a l'Hospital Vall d'Hebron, al juny va poder fer la selectivitat i aquest setembre començarà la carrera de disseny de producte, un calendari improbable si en lloc d'aquesta intervenció hagués hagut de passar per una operació a cor obert, que té un període de recuperació més prolongat. El Joan, que pateix una cardiopatia congènita, ha pogut ser candidat a una tècnica molt menys invasiva gràcies a un tractament aprovat als EUA i que s'ha assajat per primer cop a Catalunya: la col·locació d'un stent autoexpansible facilita que aquests pacients puguin rebre una vàlvula pulmonar mitjançant un catèter, una fórmula molt menys invasiva.

El president de la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Vall d'Hebron, Jordi Bañeras, va liderar un estudi fa uns anys que va demostrar que els dies de més contaminació es produeixen més atacs de cor greus. "La relació és clara", recorda a l'ACN amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, aquest dilluns. La investigadora Maria Jesús Cruz també adverteix d'un increment de malalties respiratòries i dels seus símptomes, com l'asma, així com altres patologies. "No cal més evidència per demostrar que la contaminació és perjudicial, el que cal és prendre mesures", diu Bañeras, que proposa incorporar una assignatura de salut i medi ambient a les carreres sanitàries i recollir l'exposició a la contaminació a les històries clíniques dels pacients.

Avui és un dia especial per a la Beth. Durant uns minuts podrà sortir de la seva habitació a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron per anar a la plaça Leo Messi, ubicada davant del centre hospitalari. Allà podrà fer algunes passes, deixar que li toqui el sol, veure llum natural, rebre la visita d’algun familiar i en cas necessari fer alguna sessió de rehabilitació. La Beth fa 16 mesos que va ingressar a l’UCI pediàtrica arran d’una cardiopatia greu i sobreviu connectada a un aparell d’assistència ventricular, a l’espera d’un trasplantament de cor.

Canviar els xarops de tota la vida per fàrmacs amb una forma semblant a les llaminadures que millorin l'experiència dels infants que s'han de medicar, sobretot els que pateixen malalties cròniques i prenen remeis diàriament. Aquest és l'últim repte del Servei de Farmàcia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que les pròximes setmanes engegarà un estudi pioner a Europa per fer medicaments utilitzant l'última tecnologia que ofereixen les impressores 3D. L'objectiu no només és millorar la tolerabilitat, sinó també poder personalitzar cada dosi i comprovar-ne l'eficàcia.

La carrera per estrènyer el setge al càncer s'orienta al descobriment de les mutacions que poden fer els tumors més vulnerables als tractaments. La comunitat científica els classifica depenent de la seva composició molecular per poder triar i dirigir eficientment els medicaments contra aquests talons d'Aquil·les, generant menys efectes secundaris i augmentant les possibilitats de curar (o cronificar) la malaltia. En el cas del càncer de pell, anomenat també melanoma, fins al 25% dels casos presenten alteracions a la proteïna NRAS, que s'associa al creixement descontrolat de les cèl·lules tumorals. Fins ara no existeix cap teràpia específica contra aquest subtipus oncològic, però se sap que tallar el subministrament d'energia a les cèl·lules pot evitar la seva proliferació. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) investiguen si robant el combustible a les precursores del tumor, eminentment la glucosa, i fent servir un fàrmac ja en ús contra el càncer de fetge i de ronyó, el sorafenib, se'n pot revertir l'orfandat terapèutica. Segons un estudi publicat aquest dimarts a Nature Communications, en models animals aquesta teràpia ha aconseguit reduir la mida del tumor i, en alguns casos, directament els ha fet desaparèixer.

La Mireia Sitjà té 24 anys i ja ha passat per tres trasplantaments de pulmons. Pateix fibrosi quística des que va néixer, una malaltia genètica de caràcter crònic que afecta els pulmons, l'aparell digestiu i altres òrgans. De petita, havia d'anar amb cura de no agafar refredats ni infeccions respiratòries i amb el temps s'ofegava i es cansava amb qualsevol exercici físic. "És una malaltia que va progressant, al principi els pulmons no estan tan malament però amb els pas dels anys, empitjoren", explica. En alguns casos, si la patologia està molt avançada cal realitzar un trasplantament pulmonar, tot i que cada vegada milloren més els tractaments i és menys freqüent haver de fer-ho. La Mireia, però, va patir un pneumotòrax –l'aire es filtra entre els pulmons i la paret toràcica i es produeix un col·lapse pulmonar– i el 2016, amb només 19 anys, va requerir un trasplantament dels dos pulmons. El problema va ser que el seu cos va rebutjar els pulmons i va requerir un segon trasplantament el 2019. I el mes de desembre passat encara es va haver de sotmetre a un tercer trasplantament bipulmonar, ja que, un altre cop, va fer un rebuig crònic.

Un incendi en una empresa de tractament de residus de l'Arboç ha causat almenys tretze ferits, tres d'ells greus per cremades, segons el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), que han hagut de ser traslladats als hospitals del Vendrell i de la Vall d'Hebron de Barcelona. Les primeres informacions apunten que l'espurna derivada d'uns treballs de soldadura al complex de Dana Reciclajes hauria sigut la causa d'una explosió i del foc immediatament posterior, segons ha explicat a l'ARA l'alcalde d'aquesta localitat del Baix Penedès, Joan Sans. "Hi ha hagut l'explosió quan l'espurna ha entrat en contacte amb aerosols que hi havia a l'exterior", ha concretat.

Durant una guàrdia del mes d’octubre del 1981, el Josep Maria Arnau, llavors un metge resident de 27 anys, va agafar a l'atzar la fitxa d’un dels pacients que havien arribat al servei d'urgències de l'Hospital Vall d'Hebron. Quan el va visitar es va trobar davant d'un home de 35 anys amb febre d’origen desconegut des de feia dues setmanes. El jove havia perdut pes durant l'últim mig any, tenia mal de cap i feia uns mesos que no es trobava bé. Aquell pacient se li quedaria gravat de per vida. Encara li recorda la cara. Es va decidir ingressar-lo per fer-li més proves. "Quan el vam explorar, vam veure que tenia unes lesions purpúries a la pell que ens van cridar molt l’atenció", recorda Jaume Vilaseca, llavors metge adjunt de medicina interna, el servei on es va ingressar el pacient. "Ens va dir que aquelles taques feia dos mesos que li havien sortit", afegeix Arnau. El que encara cap dels dos podia saber és que aquell seria el primer pacient diagnosticat de sida a Espanya. Només havien passat quatre mesos des de l'aparició dels primers cinc casos a Los Angeles. "No sabíem que ell seria el primer d’un tsunami". "Era el típic malalt del qual no tens un diagnòstic d’entrada. Era un repte important perquè no sabíem què tenia i li vam parar més atenció", explica Arnau. Va ser gairebé una feina detectivesca. "Anàvem buscant i contactant amb especialistes perquè el cas ens cridava l’atenció, no havíem vist res igual". El diagnòstic no va ser fàcil i va ser una feina d'equip. Dues dones, la dermatòloga Caterina Mieras i la neuropatòloga Carmen Navarro, van ser clau en el diagnòstic.

Encara amb el dol per la pèrdua fetal de dos fills, Sílvia Latorre es va sotmetre a una cirurgia robòtica a l'Hospital de la Vall d'Hebron per suturar l'úter i evitar que es repetís la tragèdia. Ella és una de les moltes dones embarassades que han patit incompetència cervical uterina, una patologia que pot tenir conseqüències fatals per al fetus i que es produeix durant la gestació, quan el fetus comença a pesar i el coll uterí es dilata i s'afebleix en excés abans d'hora. Entre un 5% i un 10% de les dones pateixen aquesta complicació, la qual comporta un part prematur –entre les setmanes 20 i 28 d'embaràs– i, en la majoria dels casos, la pèrdua del nadó.

Semblava un virus lleu. “Ja ha passat, que ràpid”, va pensar la Irene Esteban quan el març del 2020 va contraure el coronavirus i en una setmana semblava recuperada. Poc després va recaure: 60 dies amb febre i vint amb diarrea. “Vaig anar a urgències i em van dir que era una pneumònia, però, com que no era greu i estaven molt plens, que la passés a casa”. Passaven les setmanes i continuava cansada i fatigada i alguna cosa li deia que no era normal. Llavors els hospitals estaven desbordats. “Un cop a urgències fins i tot em vaig posar de genolls davant una dona i li vaig dir: «Sisplau, et suplico que m’ingressis». Estava molt malament però suposo que, al ser l’inici de la pandèmia, també tenia por”. Passat el pic de la primera onada va començar un periple mèdic per consultes públiques i privades. Els fàrmacs que li receptaven no funcionaven. “Em van dir que anés al psicòleg però jo tenia molt clar que no era un problema de cap”, diu. “Era com estar malalta a 38 de febre tota l’estona i tenia molts símptomes que anaven variant: cansament extrem, mal de cap, taquicàrdia, cremor de pit, pèrdua de memòria, boirina mental...” Va arribar l’estiu i continuava la major part dels dies sense poder sortir del llit. Reconeix que, a excepció de la família i els amics propers, es va sentir “absolutament incompresa”. També pels metges. “Però amb el temps entens que és normal, la gent s’estava morint i el sistema estava col·lapsat, no vull jutjar-ho”. Tenia clar que havia de mantenir “el control i aguantar”. “Després es va veure que hi havia molta gent com jo”, diu.

Fins a la setmana 20 de gestació tots els fetus evolucionen més o menys igual, i com a mínim han de pesar 300 grams, però n'hi ha alguns que al segon trimestre ja no poden créixer més. La placenta, el seu únic recurs vital, se’ls ha fet petita i acaben patint el que s’anomena retard de creixement. Tot i que intenten adaptar-se a aquest medi advers, arriba un punt que no poden créixer prou per estar saludables. Necessiten néixer abans de temps, malgrat els riscos i les seqüeles que comporta la prematuritat per a la salut dels nadons, així com per a les seves famílies, que viuen una duríssima experiència en veure’ls ingressats a l'UCI.

Cada vegada sembla més clar que no és tant una qüestió de gens com de condicions de l'entorn de les cèl·lules canceroses el que afavoreix la formació de metàstasis, els tan temuts tumors a distància. Pot ser una molècula essencial per a l'adherència i posterior regeneració del tumor en un òrgan distant o bé, com acaba de publicar Santiago Ramón y Cajal, cap del servei d'anatomia patològica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, pot ser una proteïna que participa de la comunicació entre cèl·lules sanes i canceroses i que determina les condicions del microentorn on arrelarà i creixerà aquest nou tumor. Les característiques d'aquesta proteïna, anomenada Integrina B3, es publiquen aquest dimecres a la revista Nature Communications.

¿Són els infants els grans transmissors del covid-19 o es va pecar de prudència el mes de març passat amb el tancament de totes les escoles del país? El rol dels menors d'edat en la propagació de la malaltia és una de les grans incògnites de la pandèmia quan falten poc més de dues setmanes per la tornada a les aules, però el debat fa mesos que està servit. Un dels estudis que havien de contribuir a entendre el seu paper és el presentat aquest dilluns per l'Hospital de la Vall d'Hebron, que s'ha fet a partir del seguiment de 89 brots familiars detectats entre els mesos de març i maig, poc abans i durant el confinament domiciliari.

En condicions ideals, la medicina de precisió pretén donar una resposta específica i individualitzada a cada un dels tumors atenent les seves característiques genètiques i moleculars. Això no vol dir tenir un medicament per a cada cas, però sí, molt probablement, una combinació de fàrmacs efectiva per fer front a trets molt concrets del tumor i de la seva progressió en forma de metàstasi. Què passa, però, si hi ha diversos trets a considerar i cal rebuscar a les bases de dades i a la literatura científica de quina manera es poden combatre millor? Seria simple si fossin pocs els elements a considerar per prendre la millor decisió. Si en són diversos, el millor és disposar d'una eina que faciliti el camí. Justament això és el que han fet set centres europeus amb el lideratge del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Les característiques de la nova eina es publiquen avui a Nature Medecine.

El director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i cap del servei d'oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, ha sigut guardonat amb el Premi Nacional de Recerca de Catalunya 2019, dotat amb 40.000 euros, per la seva contribució internacional a la investigació en la lluita contra el càncer. En el camp de l'oncologia mèdica i la medicina oncològica de precisió, Tabernero ha descobert nous mecanismes de desenvolupament de tumors i, sobretot, ha detectat el desenvolupament de noves teràpies més dirigides, precises i eficaces contra el càncer.

Fa temps que s'assumeix que hi ha un vincle entre la microbiota intestinal –els microorganismes que viuen als nostres budells– i algunes malalties greus com el càncer, especialment els anomenats colorectals. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han identificat un nou marcador que podria aportar llum sobre el pronòstic dels malalts de càncer rectal localment avançat, gràcies, precisament, a aquest òrgan encara desconegut però que equilibra la salut digestiva i és clau per al sistema immunitari. Aquest indicador es basa en la presència d'un bacteri intestinal, el Fusobacterium nucleatum, i trobar-lo en l'organisme dels que ja han passat per quimioteràpia o radioteràpia suggereix que poden tenir un alt risc de recaiguda.

La Judit no va mentir mai a la seva filla: quan l'Íria començava a preguntar-se per què havia passat per quiròfan, li deia que els seus òrgans no funcionaven bé i s'havien de canviar. Amb només cinc mesos de vida, la nena va necessitar un trasplantament de cor del qual no té cap record. Però fa només un any, quan ja en tenia 9, va tornar a passar per la sala d'operacions. Aquest cop, per a un trasplantament simultani: necessitava urgentment un fetge i un ronyó per sobreviure.

Els pacients infectats pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) disposen d'un tractament antiretroviral que bloqueja la replicació del virus però que no els cura, i, quan deixen els fàrmacs, la infecció s'estén novament. El motiu: els reservoris virals, les cèl·lules que tenen el virus latent –són a l'organisme però estan en estat de repòs i no es multipliquen–, són difícils de detectar i els antiretrovirals no hi tenen cap efecte. "Mantenen a ratlla el virus, però quan se suspèn el tractament aquest té via lliure per expandir-se", resumeix la responsable del laboratori d’investigació translacional del VIH en el Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), María José Buzón.