És la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

El president de l’Equador, Daniel Noboa, ha renovat aquest diumenge el seu mandat en la segona volta de les eleccions al país amb gairebé el 56% del suport, davant la successora de Rafael Correa, Luisa González, que ha obtingut poc més del 44% dels vots i ha dit que no reconeix els resultats, al·legant frau electoral. La candidata progressista ha anunciat que demanarà al Consell Nacional Electoral (CNE) que es faci un recompte dels vots i que s’obrin les urnes: “L’Equador està vivint una dictadura”, ha dit des de la seu electoral, a Quito, i ha parlat del “frau més grotesc de la història”. La presidenta del CNE, Diana Atamaint, s’ha afanyat a confirmar els resultats que donaven Noboa per vencedor i ha dit que “la democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble”.

L’Equador vota aquest diumenge en la segona volta d’unes eleccions presidencials que evidencien la polarització que viu el país sud-americà. Daniel Noboa, l’actual president –actualment el més jove del món, amb només 37 anys– i candidat per Aliança Democràtica Nacional (ADN), es disputa el càrrec amb Luisa González, hereva de Rafael Correa i candidata per Revolució Ciutadana (RC), després d’una primera volta al febrer en què només els van separar 17.000 vots i Noboa es va imposar amb un 44,15% del suport davant del 44% de González. La resta de candidats en van quedar fora i seran precisament els seus vots els que definiran el futur de l’Equador aquest diumenge. L’eix clau en aquestes eleccions i la principal preocupació dels equatorians és clara: una crisi d’inseguretat sense precedents relacionada amb el narcotràfic, que va començar després de la pandèmia i que avui situa l’Equador com el país amb més morts violentes a l’Amèrica Llatina.

Les Galápagos són un dels pocs llocs del planeta on encara regnen els animals. Tots els turistes que hi arriben, de fet, ho fan més interessats en les bestioles que no pas en les persones. Quan fa unes hores que ets a les Galápagos vas normalitzant que un lleó marí estigui prenent el sol en un banc del passeig marítim o que una iguana et miri de reüll mentre demanes un gelat. Els animals són per tot arreu. És un paradís per a qui estima la natura. I també tot un repte per al planeta, ja que protegir-les costa. El parc nacional de les Galápagos va crear-se el 1959, incloent-hi 40 milles nàutiques al voltant de cada illa, però fa pocs anys, a petició dels habitants de les illes, es va ampliar l’àrea protegida al mar per crear la reserva marina Hermandad, que connecta amb les aigües territorials de Costa Rica, Panamà i Colòmbia. La idea era crear un gran passadís per protegir els moviments dels peixos entre el continent i les illes, ja que els pescadors s’esperaven al voltant del parc natural, per pescar durant els moviments migratoris dels bancs de peixos o les balenes, abans que entressin en aigües protegides. Altres, directament se salten la llei, com va passar el 2017 amb el pesquer xinès Fu Yuan Yu Leng 999, enxampat amb 300 tones de pesca il·legal dins de les aigües del parc.

Les ambaixades són suposadament un territori inviolable, però aquest principi del dret internacional ha saltat pels aires. Dos governs que es presenten com a democràtics han protagonitzat aquests dies accions armades contra seus diplomàtiques en latituds molt llunyanes. L'1 d'abril l'ambaixada de l'Iran a Síria va ser bombardejada, tot apunta que per Israel, en un atac que va matar set alts comandaments de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Quatre dies més tard, la policia de l'Equador assaltava l'ambaixada mexicana a Quito per detenir l'exvicepresident del país, condemnat per corrupció, que s'hi havia refugiat des del desembre. Ho ha denunciat aquest dijous Mèxic davant el Tribunal Internacional de l'ONU, després d'haver retirat els seus diplomàtics en senyal de protesta. En resposta a l'atac de Damasc, l'Iran també va amenaçar amb l'ull per l'ull i Israel ha tancat totes les seves ambaixades. La Convenció de Viena, que estableix la immunitat de les missions diplomàtiques, queda en paper mullat. I el tema té implicacions més greus del que sembla a primera vista.

De nord a sud, un per un, tots els països americans –i també d'altres continents– han condemnat l'operació policial de l'Equador a l'ambaixada de Mèxic a Quito de divendres passat. La policia equatoriana va irrompre a la seu diplomàtica i es va endur detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, a qui Mèxic havia concedit l'asil. Un bloc del Mercosur ha demanat suspendre l'Equador com a associat i Nicaragua ha trencat relacions amb Quito, com ja va fer ahir Mèxic. L'ONU, l'Organització d'Estats Americans (OEA) i també la Unió Europea (UE) han condemnat la "violació" de les instal·lacions diplomàtiques, protegides per la Convenció de Viena. Però el president de l'Equador, Daniel Noboa, ha defensat l'operatiu per detenir l'exvicepresident assegurant que la condemna judicial que pesava contra Glas preval sobre una condició d'asil polític. Jorge Glas, detingut divendres a la nit, havia estat condemnat per suborn i corrupció i continua sota investigació per altres possibles delictes.

Crisi diplomàtica entre Mèxic i l'Equador. El govern mexicà d'Andrés Manuel López Obrador ha suspès la seva relació diplomàtica amb Quito després que divendres a la nit la policia equatoriana entrés a l'ambaixada mexicana al país i s'emportés detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, que hi estava refugiat i a qui Mèxic havia concedit l'asil.

El fiscal que investigava l'assalt d'un grup armat a un canal de televisió a l'Equador la setmana passada ha estat assassinat aquest dimecres a trets a Guayaquil, segons ha confirmat la Fiscalia del país. César Suárez tenia oberts casos relacionats amb el narcotràfic, el terrorisme i la delinqüència organitzada.

Parlem cada dia, i amb raó, de les guerres a Gaza i Ucraïna. Però parlem poc d'una guerra tan infinita com el conflicte del Pròxim Orient, encara que molt més rendible: la guerra contra les drogues. Ens crida l'atenció de tant en tant, com aquests dies, amb el caos a l'Equador. I ens n'oblidem de seguida. Sembla que ens sigui igual que aquesta “guerra” sigui la principal font planetària de corrupció i que estigui devorant tants països llatinoamericans. La droga és dolenta, no? Doncs cal seguir amb la guerra i mirar cap a una altra banda.

Ja fa dies que es parla de l'Equador com un estat fallit on el crim i la violència estan fora de control. Però ningú esperava un episodi com el de dimarts, on una banda criminal va assaltar en directe un canal de televisió a Guayaquil, la segona ciutat del país. Aquest fet, propi del realisme màgic, és la gota que fa vessar el got. 

Les xarxes de narcotràfic han desencadenat una espiral de terror i violència sense precedents a l'Equador. El president del país, Daniel Noboa, ha declarat l'estat de guerra davant dels atacs fets pels càrtels en diversos llocs del país –que han deixat almenys onze morts– i ha ordenat el desplegament de l'exèrcit i la policia per acabar amb els grups del crim organitzat, als quals ha declarat terroristes. Deu homes encaputxats han irromput dimarts a la nit en una televisió de Guayaquil i han pres com a ostatges un grup de treballadors a punta de pistola: mentre els periodistes els imploraven en directe que no els fessin mal s'han sentit alguns trets, fins que s'ha tallat el senyal. La policia, alertada via SMS, ha detingut 14 persones per l'assalt a la televisió i ha alliberat els ostatges. També s'han assaltat diverses comissaries i casernes de bombers. Diversos atacs diferents en diversos punts de Guayaquil durant tot el dia de dimarts van deixar onze morts, segons la premsa local.

Amb 35 anys, l’empresari Daniel Noboa serà el president més jove de la història de l’Equador. Tal com pronosticaven les enquestes, el multimilionari de centredreta s’ha imposat amb un 52,2% dels suports a la seva rival, Luisa González, hereva de la Revolució Ciutadana de l’expresident Rafael Correa (2007-2017), que s’ha quedat amb el 47,7% dels vots, amb el 92,2% escrutat.

Tal com havien pronosticat les enquestes, la candidata Luisa González, hereva de la Revolució Ciutadana de l’expresident Rafael Correa (2007-2017), ha guanyat la primera volta de les eleccions a l’Equador (el 33,1% dels vots amb el 78% escrutat) que s'han celebrat aquest diumenge. El segon candidat més votat ha estat l’empresari Daniel Noboa, que, en canvi, sí que ha estat la sorpresa de la nit (24,1% dels vots). El polític, de centredreta, el més jove dels vuit que competien, es disputava la segona posició amb Christian Zurita (16,2%), substitut de Fernando Villavicencio, assassinat el passat 9 d’agost; amb Jan Topic (14,6%), conegut com el Bukele equatorià, i amb Otto Sonnenholzner (7,1%), exvicepresident de Lenín Moreno (2017-2021), que han quedat en tercera, quarta i cinquena posició, respectivament.

L’Equador celebra aquest diumenge les eleccions presidencials i legislatives més anòmales des del retorn a la democràcia el 1979. L'assassinat del candidat a la presidència Fernando Villavicencio a Quito –el quart d'un representant polític en menys d'un mes–, ha commocionat profundament la societat, que viu la pitjor crisi de seguretat de la seva història recent. Els comicis se celebraran sota l’estat d’excepció decretat pel govern durant 60 dies, que ha comportat el desplegament de les forces armades a més del 60.000 policies del país i la suspensió de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili. 

¿L'Equador hauria de continuar perforant un dels racons amb més biodiversitat de l'Amazònia? ¿O és millor deixar aquest petroli sota terra? Diumenge, el poble equatorià ho decidirà en una consulta popular vinculant, producte d'una dècada de lluita liderada per activistes joves. El món enfronta crisis ecològiques paral·leles: la del canvi climàtic i la del col·lapse dels ecosistemes. I aquesta votació determinarà a què estan disposats a renunciar els ciutadans d'un país per protegir el medi ambient.

L'escena ha commocionat tot l'Equador i ha fet la volta al món. El candidat a la presidència Fernando Villavicencio, de 59 anys, va ser assassinat a trets i al mig del carrer just quan entrava al seu cotxe després de fer un míting electoral en una escola a Quito. L'atemptat ha estat comès, presumptament, per uns sicaris de nacionalitat colombiana, que haurien disparat fins a 40 vegades contra el polític. No tots els trets el van colpejar. De fet, una desena de persones més van quedar ferides per l'impacte de bala. Villavicencio, periodista de professió i de centreesquerra, es presentava com l'antídot a la corrupció crònica de les elits polítiques i empresarials del seu país. El lema de la seva campanya electoral era "És temps de valents" i les enquestes el situaven en quarta o cinquena posició en els comicis que, en principi, se celebraran el 20 d'agost. El candidat, que va ser traslladat a un hospital, va morir abans d'arribar-hi.

Aquest article es va publicar a l'edició de dimarts 8 d'agost.

No només seran les llibreries que diumenge tindran el portal obert o que muntaran paradeta arreu dels pobles i ciutats de les Illes Balears, sinó que hi haurà floristeries que també faran feina el dia de Sant Jordi. Aquest és el cas de Kike Pérez, responsable del quiosquet Kike Flowers de la Rambla de Palma. "Tenc ben clar que diumenge dematí hi haurà gent passejant per Palma, perquè és Sant Jordi i és un dia especial. No sé fins a quina hora tindré la floristeria oberta. Tot depèn de la quantitat de persones que tresquin pel centre", comenta el jove florista.

Biòloga de formació, Yvonne Yánez és portaveu del grup Acción Ecológica de l'Equador. L'entitat, que forma part de nombroses xarxes de defensa de la biodiversitat, tant en l’àmbit llatinoamericà com global, ha participat en qualitat d'observadora a la COP26 de Glasgow. Yánez segueix les converses de l'ONU sobre el canvi climàtic des de fa més d'una dècada i és aquest coneixement, i l'impacte devastador que genera sobre les comunitats del seu país, el que fa que critiqui molt durament les negociacions que han tingut lloc a la ciutat escocesa.

El govern de l'Equador ha ordenat fer sortir al carrer l'exèrcit arran de l'increment de la violència i el narcotràfic al país. Després de setmanes concentrat apaivagant l'escàndol de les seves empreses offshore que van destapar els papers de Pandora, el president del país, Guillermo Lasso, ha aparegut aquesta nit en un vídeo a les xarxes socials després de la mort en una gelateria d'un nen d'11 anys a trets en un intercanvi de foc entre la policia i un lladre.