Menys turistes, però gairebé la mateixa despesa. Tot i que, per nombre, els visitants internacionals que arriben a Espanya encara no assoleixen els nivells prepandèmia (al maig, 7 milions de turistes), sí que els igualen amb els diners que hi deixen durant la seva estada. La despesa turística va arribar als 8.023 milions d'euros al maig, segons dades anticipades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dilluns. Això suposa gairebé sis vegades més que la dada del mateix mes de l'any 2021 (1.395 milions d'euros) i atrapa els nivells prepandèmia, és a dir, de l'any 2019, quan els turistes es van gastar 8.137 milions d'euros. Aquest escenari fa que el sector afronti amb optimisme la temporada alta, que ara arrenca.

Bri d'esperança per a la indústria turística de les Balears i la resta de l'Estat amb els viatgers provinents del Regne Unit. El govern Johnson ultima un pla perquè els ciutadans que es traslladin a destinacions actualment classificades com a grogues –tots els grans mercats preferits dels britànics a la Unió Europea: Espanya, França, Itàlia i Grècia– però que hagin rebut les dues dosis de la vacuna s'estalviarien l'obligatorietat d'una quarantena de deu dies al tornar al seu país.

Espanya va rebre 2,5 milions de turistes estrangers durant el juliol. Això vol dir que els visitants es van multiplicar per dotze respecte al juny, però el sector està lluny de poder respirar tranquil. En primer lloc, perquè els registres del juliol estan un 75% per sota dels nivells de l'any passat. Però és que, a més, la gran allau de restriccions europees per visitar Espanya va arribar entre finals de juliol i principis d'agost. A Madrid, Catalunya i les Canàries, a més, la situació és un pèl pitjor que al conjunt de l'Estat, sobretot perquè són les úniques on la caiguda de turistes és superior a la mitjana global.

Al bell mig d’Eivissa, en una vall plena de pins, garrofers, figueres i oliveres mil·lenàries, hi trobem Can Lluc. Per acabar-hi de donar-hi verdor, a la finca hi han plantat parres i arbres fruiters. Defineixen la seva tasca com a agroturisme, perquè venen de l’agricultura. L’hotel és el projecte de la Tina Soriano i el Lucas Prats, un matrimoni d’Eivissa. Can Lluc era el mas de l’avi del Lucas, una finca amb cultiu de secà on el Lucas va passar la infantesa, ja que vivia just a l’altra banda del turó, molt a prop del poble de Sant Rafel. Van trigar tres anys a reconvertir la finca en un hotel en què van conservar les parets de pedra i els sostres de fusta de savina originals. El que abans eren els corrals, ara són les habitacions més rústiques de l’hotel, i el que era el paller i el magatzem d’eines, ara són les habitacions superiors. De fet, els noms de les estances et donen una pista de qui van ser els inquilins anteriors: Es Colomar, Es Galliner, Sa Mula... En total tenen 20 habitacions (7 de dobles, 5 de superiors i 8 vil·les amb jardí privat) a banda de dos habitatges vacacionals: Can Parts, que comparteix serveis amb Can Lluc, ja que és una edificació annexa, i Can Jaume Curt, que és a cinc minuts en cotxe i és una casa totalment independent. L’hotel té com a decoració els estris restaurats que ja hi havia a la mateixa finca, ja fossin per fer la matança del porc o per elaborar en acabat els embotits.

A Sóller, en plena serra de Tramuntana i a tocar del primer tren que va circular per Mallorca, s’hi ubica l’Hotel Ecocirer, un bombonet per a tots aquells que siguin amants de la vida pausada. Aquest petit hotel boutique, ubicat en una casa tradicional de poble mallorquí, compta amb només sis habitacions però amb una legió de seguidors a les xarxes, i això és perquè el seu petit volum físic és molt gran a nivell de discurs. De fet, l’Hotel Ecocirer és només un lloc on portar a terme l’estil de vida que els seus fundadors es dediquen a propagar des d’allà.

Hi ha qui diu que com a casa no s’hi està enlloc, cosa que a vegades és veritat. Tot i això, en establiments com la casa rural La Premsa d’Arnes falla el tòpic perquè el confort es manté intacte. Es nota que és un negoci familiar que porten directament els propietaris, que viuen a tocar i que procuren que tot estigui en ordre. Així ha estat, per exemple, arran del coronavirus, en què ho han adaptat tot a la casa perquè sigui un espai segur. I això, en un entorn tan poc massificat com la Terra Alta, significa que és molt segur.

“Què és el luxe?” és una pregunta sense resposta fixa. El concepte varia segons els països, segons les persones i segons les èpoques. En qualsevol cas, sembla que a casa nostra cada cop són més els que tenen clar que l’Hostal Empúries és el luxe contemporani. D’aquí que aquest quatre estrelles estigui aguantant tan bé l’impacte del coronavirus gràcies a la clientela catalana.

Quan algú pensa en una casa rural sol pensar en una masia que va quedar abandonada i que, posteriorment, els hereus van decidir convertir en un allotjament turístic. No és el cas d’El Mirador de la Torra, que era un micropoble disseminat del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb fins que l’Ajuntament va decidir convertir-lo sencer en un enclavament únic per a tots aquells que busquen la pau.

Als afores del petit municipi empordanès d’Albons, s’hi aixeca un hotel que porta el nom del poble i que aquest 2020 acaba d’estrenar propietat. Ubicat en un edifici signat per l’estudi RCR -de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta-, l’establiment va rebre un premi FAD per la seva arquitectura innovadora que manté, no obstant, molta harmonia amb el paisatge. En aquesta premiada construcció, l’hotel alberga 33 àmplies habitacions -que van dels 30 als 57 metres quadrats-, 29 de les quals són dobles, tres són junior suites i una és suite.

De la concepció que moltes persones tenen dels hostals no en queda pràcticament res. Ho demostren establiments com el WOW Hostel de Barcelona, situat a la millor zona de la Diagonal i amb tota mena de serveis i un interiorisme atractiu i actual. L’antic hostal que hi havia va canviar de cap a peus de la mà de Jorge Zakhour, actual propietari, que no s’ha arronsat durant aquest estiu del coronavirus i ha flexibilitzat més que mai la seva oferta per poder seguir donant servei. L’hostal, que disposa de 19 habitacions privades -algunes amb bany propi i d’altres compartit-, ofereix cancel·lació gratuïta a tothom que els avisi que no hi pot anar 24 hores abans de la data d’entrada. A més, enguany també ofereix preus realment imbatibles que comencen a l’entorn dels 45 euros a l’agost.

A només 15 minuts en cotxe de zones amb tanta vida com S’Agaró o Platja d’Aro però apartat de tot el seu enrenou hi ha Cal Cercle, un xalet amb mil metres quadrats de parcel·la que es lloga sencer i que en l’estiu del coronavirus s’ha convertit en el tipus d’allotjament més sol·licitat. Amb totes les comoditats i amb un generós jardí enmig d’una calmada urbanització privada i videovigilada, Cal Cercle no aboca els seus hostes a haver de sortir per passar-ho bé i, com molts altres establiments de la seva espècie, pràcticament convida a un confinament voluntari.

Fer de turista a casa teva sense la companyia dels visitants estrangers és una oportunitat que no sempre es té. Per això enguany cal aprofitar per visitar el nostre país i, com és evident, també la seva capital. Per als que visquin a Barcelona i per als que no, potser els resulta suggeridor enfilar-se fins a algun dels elevats pisos de l’Hotel W per passar la nit flotant sobre la Barcelona il·luminada i poder llevar-se amb unes vistes de la ciutat úniques, ja que des de cap altre lloc es veu la capital amb aquella perspectiva.

A tocar del poble de Vinyols i els Arcs s’hi pot trobar l’Ecocamp Vinyols, que es presenta com “el càmping ecològic de la Costa Daurada”. La veritat és que aquesta aposta per l’ecologia en el seu cas és molt ferma i transversal, ja que va molt més enllà d’oferir el mateix que la resta de càmpings però de manera menys contaminant. La coherència ecològica del lloc és integral i es palpa de principi a fi durant l’estada.

Una de les imatges que es té d’entrada quan es parla de turisme familiar a la costa són piscines plenes fins dalt en hotels dissenyats per resistir el tsunami infantil més que no pas per agradar als hostes. Potser per això destaca l’Hotel Blaumar de Salou, que té un interiorisme cuidat i unes mides a escala humana gràcies a la reforma que van concloure l’any passat. L’establiment està ubicat al mateix passeig Marítim de la localitat del Tarragonès, a escassos 100 metres de la platja de Llevant, amb xiringuitos i tota mena d’atractius per anar-hi amb la família. Però, més enllà de la proximitat a la platja, altres particularitats d’aquest quatre estrelles són, per exemple, les mides de les habitacions, de fins a 30 metres quadrats i que permeten estar-hi tots els de casa amb comoditat.

El primer confinament el vam fer per evitar el col·lapse del sistema sanitari, que així i tot gairebé es va col·lapsar. Ara, a més d'evitar que es desbordin els CAP, potser n'haurem de fer un altre per evitar també que s'acabi d'enfonsar el sistema productiu, en bona part dependent de la mobilitat i del turisme. França, el nostre principal emissor de turistes, recomana no anar a Catalunya i a partir del dia 1 d'agost farà tests PCR a tota la gent que hi arribi des d'Espanya. El Regne Unit obliga a fer quarantena a tots els turistes provinents d'Espanya, incloses les illes Balears i Canàries, malgrat que tenen unes xifres baixes de contagis. Noruega també obliga a fer tancaments. Bèlgica –que ara acaba de tornar a una mena de fase 2– recomana extremar les precaucions si es viatja a Catalunya i altres llocs de l'Estat. I els Països Baixos directament van demanar ahir que no es viatgi a Barcelona si no és estrictament necessari. Això vol dir negocis tancats, molta gent sense feina i una crisi gravíssima que afectarà el futur de moltes famílies.

En un extrem de la ciutat jardí de S’Agaró, que el visionari Josep Ensesa i Gubert va idear a principis dels feliços anys vint, s’aixeca actualment l’Hostal de la Gavina, l’únic resort de cinc estrelles gran luxe de Catalunya. L’emblemàtic establiment es va inaugurar ja com a hotel de nivell l’any 1932, vuit anys després que Ensesa acabés la primera casa de la seva prometedora urbanització. Des de llavors és considerat un dels espais fundacionals de la Costa Brava tal com la coneixem, tant pels seus estàndards de qualitat com pel renom dels visitants.

L’opció d’aprofitar les vacances per carregar piles és tan vàlida com la de fer-les servir per cansar-te més del normal travessant mig planeta. Enguany aquesta segona opció és impracticable i, per això, una gran idea és visitar un dels molts balnearis que tenim a casa nostra. Un dels que tenen més solera a Catalunya és l'Hotel Sant Vicenç, ubicat al petit municipi de Pont de Bar, a tocar de la Seu d’Urgell.

Passar les vacances a Eivissa es decideix en moltes ocasions perquè es tenen moltes ganes de sortir de festa. Els millors clubs del món són a l’illa i els millors DJs del món hi fan les seves actuacions durant els mesos d’estiu. Per això Eivissa es converteix any rere any en una Meca per a tothom que aprecia la música electrònica i la vida nocturna, que hi acudeix religiosament.

Les persones que -a part de gaudir-lo en boca- estimen el vi en tot el seu espectre valoraran especialment el nom de Priorat. Per això, l’Hotel Terra Dominicata no va renunciar en cap moment al seu valuós entorn i s’ha convertit en un singularíssim hotel/celler de cinc estrelles. Ubicat a Escaladei, a tocar del monestir que va servir de punt de partida per a la repoblació d’aquest territori al segle XII, l’hotel té només 26 habitacions. Una reduïda quantitat especialment valuosa en temps de covid-19, en el qual les massificacions són el nou enemic públic.

Un destí de proximitat amb platja però també amb altres atractius per a aquest estiu és Sitges, al Garraf. Es tracta d’un destí ben connectat, amb bones platges però també amb bons hotels que encara milloren més l’estada. Una de les opcions que dona la ciutat és l’hotel MiM Sitges, un quatre estrelles superior que porta el segell de qualitat del Grup Majestic, que el gestiona des que Messi va comprar l’edifici el 2017.